El trastorn de Portnoy, de Philip Roth

@Ed_62 @Grup62

Un home jueu explica al seu psicoanalista la seva obsessió pel sexe i les relacions amb noies gentils (shikses, en hebreu). Dit així, podria ser el guió de la darrera pel.lícula de Woody Allen però no ho és: és un llibre de Philip Roth, escrit i situat el 1967.

El protagonista, Alexander Portnoy, té trenta-tres anys i viu a Nova York, tot sol, relativament lluny dels seus pares, que viuen a Newark. Molta part del llibre ens parla de la seva relació amb ells i de com intenta minimitzar-ne la seva influència sobre la seva vida, marcada per una obsessió pel sexe, les noies gentils i per alliberar-se del sentiment de culpabilitat que li han inculcat els seus pares i que fa que no els agradi res (o res que no estigui d’acord amb la seva religió).

El sexe. Ah, el sexe! L’Alexander s’hi dedica, amb fruïció i sense parar. Amb totes les noies que pot. Sobretot gentils. Ens parla de com les veu, de la perfecció a la qual ell no pot arribar ja que elles són rosses i tenen un nas diminut, i ell té els cabells arrissats i un nas ganxut. A la vegada, però, algunes les tria sense gaires estudis per sentir-se’n superior intel·lectualment, despreciant-les després, sense estimar-les de debò, per així poder deixar-les quan se n’ha cansat. Ell ja ho veu, ja, que no és manera, però pensa que no està fet per estimar.

Aquest llibre ens explica moltes coses sobre la vida dels jueus, de com es veuen a sí mateixos, de com ens veuen als gentils, de com veuen el cristianisme… Mostra que no són tan (gens) diferents de qui no som jueus, ja que tothom vol sentir-se estimat i pertànyer a algun lloc. El llibre, però, no destaca per la seva delicadesa. Tal i com diu la Lia en la seva ressenya d’un altre llibre de Roth: és dur, molt dur. Però també és molt bo.

Títol: El trastorn de Portnoy
Autor: Philip Roth
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-205-1
Preu: 18,75€

per qualsevol cosa

3 pensaments a “El trastorn de Portnoy, de Philip Roth

  1. admin

    Caram, F.X! Ja sou dos, la Lia i tu, rendint-vos a la narrativa de Philip Roth!
    Alguna cosa deuen tenir els seus llibres… ens ho apuntem!

  2. lia

    Hola F.X. del teu comentari es desprèn que el cas Portnoy no t´ha deixat indeferent, oi?. Ara estic a mig llibre, ja et dirè el que, d´accord?.

  3. Montserrat Brau

    FX, el meu marit l’ha llegit i recordo que el sentia riure, especialment en els capítols dedicats a l’onanisme… me’n va llegir algun fragment i és ben bèstia, eh?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *