Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-0374-0
PVP: 22,50€
Acabo de trobar el Twitter de la pel·licula Pa negre i he pensat que potser us faria gràcia veure’l, junt amb el tràiler.
No sé si alguns de nosaltres heu tingut ocasió de llegir (o rellegir) el llibre aquests dies abans d’anar al cinema a veure la pel·lícula. Jo confesso que no ho he fet. I admeto que em sap molt de greu, perquè l’Emili Teixidor m’agrada d’allò més i aquesta novel·la -de la que tothom en diu meravelles- és de les que fa temps que tinc pendents. Confio que m’esperarà uns dies més a la prestatgeria…
Ara bé, la pregunta que ens vull plantejar és: és bo anar abans a veure una pel·lícula basada en una novel·la si tens ganes de llegir el llibre? És preferible esperar-se o no importa? La visió de la pel·li mediatitza la posterior lectura? I a la inversa? Gaudim menys d’una pel·lícula quan ja hem llegit el llibre?
Crec que, darrerament, els exemples del Dan Brown, el Larsson o el Ken Follet (amb Els Pilars de la Terra en forma de sèrie) ens poden haver fet pensar en aquest sentit… Ho voleu compartir amb nosaltres? Jo ja noto l’olor de les crispetes!!!
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-0374-0
PVP: 22,50€</blockquote>
Quina bona pinta!!
Abans era del parer que millor no veure la pel·lícula fins haver llegit el llibre. Ara en certa manera he canviat d’opinió i crec que depen molt del llibre. Si en el llibre hi ha quelcom més que la història que ens explica, com suposo seria el cas de “Pa negre”, no crec que importi massa si primer anem al cinema, com a molt tindrem al cap els rostres dels actors quan estiguem llegint. En canvi, si el punt fort del llibre són els giravolts de la trama (penso per exemple en Dan Brown o en la saga de Harry Potter) jo sempre preferiria començar amb la lectura, tot i que deixaria passar un temps prudencial. Sempre recordo que d’adolescent vaig gaudir molt llegint el Dràcula de Bram Stoker i la mateixa tarda d’acabar-lo vaig anar al cine a veure la pel·lícula de Coppola: vaig sortir totalment decebut (per sort, més tard li vaig donar una segona oportunitat i ara és un film que m’encanta).
Resumint, podria dir que amb el temps he après a gaudir dels dos móns de manera independent, simplement es tracta de no esperar el mateix del paper que del cel·luloide i saber-ne apreciar les virtuts.
Jo prefereixo mirar de desconnectar abans d’entrar al cine, perquè si constatment penso en el llibre al final surto atabalat. Coincideixo amb el Pere en què cal apreciar les virtuts de tots dos llenguatges…
Jo, definitivament, crec que és molt millor esperar-se per veure la pel.licula. Sóc de les persones que primer llegeixen el llibre, un cop l’acaben van a veure la pel.liucla i surten del cinema pensant (sempre) que el llibre és molt millor. Darrerament puc recordar la saga de Millenium, que obviament, em va agradar molt més en tinta i no en imatges.
De totes maneres, l’última experiència feta al revès, és a dir, primer la pel·licula i després el llibre, va ser amb Push i la veritat és que tot i no decepcionar-me ni l’un, ni l’altre, crec que em segueixo quedant amb el llibre.
També em pot passar que si vaig al cinema després ja no vulgui llegir el llibre, per tant, evito fer-ho (per mi) al revès.
Ara surto de la premiere al Cine Comèdia de Barcelona i, tot i que ja l’havia vista a Donosti, m’ha tornat a semblar espaterrant, meravellosa. No us la perdeu! I si encara no heu llegit el llibre, esteu de sort: us esperen unes quantes hores de plaer. Pa negre ja és un clàssic modern; un monument a la llengua i una magnífica metàfora del país després de la guerra. Demà, estrena especial a Vic!