Títol: El darrer manuscrit
Autor: Bartomeu Mestre
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 260
ISBN: 978-84-664-1228-5
Preu: 18 €
El darrer manuscrit és la primera novel·la de l’assagista mallorquí Bartomeu Mestre. Va ser reconeguda com a finalista del Premi Carlemany 2008.
Tot i que l’argument transcorre durant l’època franquista, l’esperit d’El darrer manuscrit no és el d’una novel·la històrica a l’ús de les moltes que ens han acostumats a veure darrerament. I encara que al títol aparegui la paraula manuscrit no us espanteu, res a veure amb les novel·les que us esteu imaginant…
És aquesta, una novel·la que ens arriba als lectors d’una manera indirecta, és a dir, que el protagonista -a la vegada autor del text- li dóna al sacerdot del poble el manuscrit quan l’està confessant, poc abans de suïcidar-se a la cel•la on es troba empresonat, perquè el publiqui una vegada ja mort. I quin és el motiu del seu empresonament? Atemptar contra l’estació de tren de Palma perquè és contrari a la decisió del govern de voler eliminar progressivament la xarxa ferroviària que uneix diferents poblacions de Mallorca. Fins aquí, cinc cèntims de l’argument.
Un altre aspecte que m’ha agradat bastant de la novel·la és com l’autor ens va dibuixant la personalitat i el pensament del protagonista, d’en Macià Gomis Garcies, un home fet a sí mateix, rude, aspre, amb idees i comportaments salvatges, amb una manera d’entendre el progrés i la vida pessimista i tràgica, i amb una psicologia que el fa estar totalment convençut que el que pensa i fa és correcte i beneficiós per al futur de Mallorca. Com a lector ha estat una experiència gratificant el fet d’anar descobrint com una persona pot arribar a interioritzar tant els seus pensaments i desigs fins arribar al fanatisme, a la irracionalitat, i fer d’això la bandera dels seus actes.
A El darrer manuscrit Mallorca també té un paper important. Gràcies a la descripció que se’n fa de la seva xarxa ferroviària, els lectors anem coneixent la seva geografia, diverses poblacions tant costaneres com d’interior, muntanyes, platges, cales, castells, etc. La veritat és que la seva lectura desperta l’interès de conèixer Mallorca, una illa de la que pensem que ja ho sabem tot però que sempre té un indret per descobrir. Si a vosaltres també se us obre les ganes de conèixer Mallorca o de tornar-hi, us recomano un guia de viatges que es diu Els millors racons de Mallorca, de l’editorial Pòrtic, una guia petita, molt manejable, ideal per a viatges i amb una informació molt exhaustiva tant a nivell d’espais que recomana com de la informació que ens proporciona de cada un d’ells. Trobareu, totalment actualitzades, les fotografies, les explicacions, els plànols per arribar-hi, la informació pràctica com allotjaments, dates de fires i festes, tradicions populars, la informació turística, etc. Sincerament, crec que aquesta guia pot ser una molt bona companya de viatge.
Us deixem amb el facebook de Bartomeu Mestre. Si voleu veure a l’escriptor en directe no us perdeu la pròxima presentació del seu llibre El darrer manuscrit.
Si heu pensat viatjar a Mallorca aquest estiu, no us oblideu d’ Els millors racons de Mallorca, una guia que us serà de gran ajuda!
Títol: Els millors racons de Mallorca
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Turisme
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-9809-141-0
Preu: 9.95 €
Això de llegir i acabar presentant una destinació per a l’estiu m’agrada d’allò més. A veure si ara que ha començat l’estiu ens anem animant i fem un nosaltresllegim… i viatgem! Gràcies, Cèsar!!
Gran idea. És fantàstic lligar un llibre i una guia de viatge. No sabia on fer vacances aquest juliol i ara ja ho tinc clar. Aniré a Mallorca amb aquesta novel·la a l’equipatge. Petons
Gràcies, Cèsar, per aquest bon resum de la novel·la. Has captat perfectament el sentit del llibre en un doble itinerari: el del protagonista i, en una via paral·lela, el de la decadència social, cultural i econòmica que va canviar substancialment l’estructura de Mallorca.
Igualment bona la proposta d’entrunyellar la passegada literària pels espais que descriu la novel·la amb un viatge. Casar el món virtual amb el real, pot implicar molt més la visió del lector.
Acabeu de passar un bon estiu!
Bartomeu Mestre
Aquest monòleg tremendista m’ha recordat la novel·la de Cela ‘La familia de Pascual Duarte’…
He vist que en Bartomeu mestre, el propi autor!, havia comentat i no puc estar-me de dir-li que moltes gràcies per fer-ho! Tant de bo que tots els lectors que també se sentin impressionats per la narració ens ho expliquin, aquí al “nosaltres”. Estic convençuda que veure que la seva opinió arriba fins als autors és engrescador! De nou, gràcies!
Gràcies a tu, Bartomeu, pel teu comentari i per seguir el Nosaltresllegim.
La veritat és que a l’hora de fer un comentari mai tens la certessa d’haver fet la lectura correcta de l’obra i haver sabut veure tots els aspectes que l’autor volia expressar. Així que les teves paraules són d’agrair. Gràcies, de nou. I fins la propera.
Que mala suerte yo quería la descripción del ”El darrer manuscrit” Montserrat Galícia
Premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil 2005.De Rocío Ropero. :'(