En Jordi ens fa arribar un nou comentari. Com que ens agrada molt llegir-lo sovint, li demanarem si té ganes que li fem una entrada pròpia, així passaran dues coses: a) ens estalviarem afegir introduccions que no fan més que dilatar el plaer d’arribar a llegir el que ell explica i b) poder dir amb absoluta veritat que, contràriament a allò que acostuma a passar a la república blogosfèrica, nosaltres tenim un Príncep – Jordi, espero que em perdonis la broma, que segur que no és gens original!
Títol: No hi ha terceres persones
Autor: Empar Moliner
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 165
ISBN: 9788477274780
Preu: 16 eurosCal que reconegui que fins a la lectura d’aquest magnífic, divertit i sorprenent llibre, el meu coneixement sobre l’Empar Moliner, es limitava a la lectura apassionada (això sí), de les columnes que publica 5 dies a la setmana en el diari AVUI i a les seves, sempre enginyoses, col·laboracions en diferents espais de ràdio i TV.
La lectura d’aquest llibre m’ha descobert una Empar Moliner molt madura, literàriament parlant, i amb una estranya habilitat per a fer-te presoner de les seves històries.
El llibre està estructurat en deu històries curtes, tot i que només la primera es fa mereixedora d’aquest adjectiu. Les restants, sota el meu parer, tenen una extensió estudiada; ni massa curtes ni massa llargues. I si pequen d’alguna cosa és de curtes. Quin plaer poder dir que quan una de les històries arriba a la seva fi, et sap greu, i que et quedes amb ganes de més text.
Els personatges de les històries són generalment individus que anomenaríem dissortats a qui els esdeveniments de la seva vida quotidiana van superant mica en mica, i que l’habilitat de l’autora aconsegueix que el lector s’hi identifiqui o s’hi solidaritzi .
Em permeto recomanar i ressaltar la història anomenada “A ella no li agrada que se sàpiga”. Una història que et fa dibuixar un somriure constant, quan no un riure obert, que pot arribar a fer-te passar un mal moment si l’estàs llegint, per exemple, en un transport públic.
Jordi Príncep
juny del 2010
Dissabte, al suplement d’El Periódico, en Ferran Monegal li dedicava un dels seus “ocells”. Era molt divertit!!
Va ser el meu regal de Sant Jordi pel meu xicot. L’Empar li encanta!!!
És una passada de dona, diu les coses que s’han de dir i amb humor.
Llàstima que sigui curtet, però va bé per desconectar.
En absolut em molesta la teva broma Montserrat. Com m’ha de molestar després de la bona acollida que m’heu dispensat en aquest blog.
Jordi, benvingut amb totes les de la llei!!!
Hi ha algun compta en aquet llibre que estigui inspirat amb Empar moliner