Títol: Jesús m’estima
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-9787-670-4
PVP: 16 €

Vaig començar a llegir Jesús m’estima de l’escriptor televisiu David Safier sense conèixer la seva anterior obra, Maleït Karma. Ara m’han entrat ganes de llegir-lo (si ha de ser la meitat de divertit que Jesús m’estima pagarà la pena), però en aquell moment Safier em sonava molt més per ser guionista de Berlín, Berlín.

Com definir aquesta novel·la? L’edició alemanya es va decantar per la més realista i va plasmar un “Quan Bridget Jones va conèixer el fill de Déu” gens desencaminat a la contraportada. La novel·la narra la història de la Marie (efectivament, un perfecte equivalent alemany a la coneguda antiheroïna anglesa): carregada de problemes personals i resignada a no trobar mai un amor de veritat, la seva vida canvia miraculosament (mai més ben dit) quan coneix un home fascinant que li confessa ser Jesús en la seva primera cita. El fet d’enamorar-se d’un home boig, però, no sembla un autèntic obstacle per a la enamorada i desastrosa Marie fins que comprèn que no és cap bogeria sinó la veritat: Jesús ha baixat a la Terra per a l’Armaguedó, però no abans de demanar-li a la nostra protagonista una segona cita.
Com, d’alguna manera o altra ens passa a tots, allò que és espiritual i sobrenatural es barreja aquí amb el que considerem més quotidià: el dimoni adopta l’aparença de George Clooney o d’Alicia Keys segons les preferències d’aquell a qui vol temptar, Déu és la viva imatge d’Emma Thompson a Sentit i Sensibilitat; Jesús recorda vagament un dels Bee Gees i balla salsa, menja pizza, pren mojitos i és tan humà que espanta. Espanta el que la protagonista arriba a sentir per ell.

No espereu de cap manera una exploració aguda de temes teològics i filosòfics; tampoc un estudi social profund sobre el destí de la humanitat (el país d’origen de l’escriptor no ha tingut bona fortuna barrejant qüestions com aquestes en el passat) és un llibre basat en la Marie i les seves relacions familiars i personals. Ja donen prou de si un pare promès amb una probable caça-fortunes, una germana malalta que converteix els moments més terribles en brillants còmiques i una mare fugissera i  psicoanalítica que, per postres té una aventura amb l’àngel Gabriel. Enamorar-se de Jesús i la imminent fi del món no semblen uns problemes tan urgents.

I quin final pot tenir una història d’amor com aquesta? Haureu de llegir-lo.

Per cert, si el vostre alemany no està gaire oxidat podeu veure aquesta entrevista (part 1 | part 2) a Sfier.