Títol: El prodigi
Autor: Gerard Guix
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9932-355-8
Preu: 14,96€
Nosaltres, ja veieu que fa dies que no escric cap comentari llarg. Podria dir que ha estat perquè aquest bloc va tan bé que sou molts els lectors que us engresqueu a fer-nos arribar els comentaris i llavors la meva veu ja no és estrictament necessària, però això seria només parcialment cert. La crua realitat és que m’he llegit El Prodigi i m’he quedat “acollonida” (disculpeu, però és precisament així)!
Bromes a banda, aquesta novel·la d’en Gerard Guix et deixa el cos alterat… És una novel·la crossover – en podem gaudir joves i adults -, que explica la història d’un noi que es diu Axel. Arrel del divorci dels seus pares, ell arriba a Barcelona (a Gràcia) i s’hi instal·la amb la mare. El to inquietant apareix ben aviat i, a mesura que avança la novel·la, no només no ens deixa sinó que va a més, fins que al final… ai, al final!
Li he jurat i perjurat a la meva neboda que no us n’explicaria ni un bri de més, però de ganes me’n moro!! Només us faré, tanmateix, una recomanació abans d’acomiadar-me: no el comenceu si teniu compromisos per davant; és possible que quedeu garratibats! I si no em creieu, mireu-vos aquest vídeo o passeu pel Facebook d’El Prodigi!
Jo he tingut la sort de llegir-me’l abans d’hora 🙂 i encara tinc els pèls de punta desde que me l’he acabat…tinc ganes de començar el segon….
Ah, Laura, l’escena final és de por, eh?? Em consta que en Gerard ha llegit el nosaltresllegim… a veure si ens explica fins quan hem d’estar amb aquest “vivo sin vivir en mí”…
A veure noies… m’agrada molt que el final us deixi amb aquest ai al cos i amb ganes de saber com continua la història… i encara que jo sé com continua… no us diré res de res… només que la segona part compleix les expectatives que s’obren a la primera…
Pels que no heu llegit El prodigi, us puc dir que esteu davant una història que a priori no és nova però la trobareu explicada d’una manera molt diferent, original i propera…
ja em direu…
Jo encara no he pogut llegir-lo però aprofito per dir-vos que en paral·lel a aquest llibre el Gerard n’ha fet un que no us el podeu perdre “Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me” (http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/tot-el-que-hauries-de-saber-abans-d-estimar-me_12714.html). Es llegeix de cop, sense poder parar i no deixa de ser una història d’amor explicada en forma de thriller. Jo fa una setmana que l’he llegida, però encara ara em sorprenc pensant en aquesta novel·la. Són aquells llibres que voldries que tothom llegeixi per poder comentar-lo. Ah! I el Gerard va captivar el jurat del Premi Pin i Soler!
La veritat és que me l’he llegit d’una tirada ja que a cada final de capítol volia saber com continuava.
M’ha tingut completament enganxat. Estic d’acord amb la Montse: ÉS completament inquietant!!!
I la forma com s’explica és molt original i m’encanta que passi a Barcelona.
M’han entusiasmat els personatges que no saps del tot de quin pal van. La Viveca és una freakie estupenda.
Té punts gores molt chulos i també molt humor ( del negre).
Necessito la segona part. Gerard: Deixar-nos així amb aquest final no pot ser!!!
Gerard, gràcies per passar per aquí! Veure els autors al Nosaltresllegim ens agrada moltíssim, perquè ens fa veure el punt de vista de qui ha escrit el text, que sempre és enriquidor.
Comunicadora, aquest títol que ens comentes el veig per tot arreu!! L’altra dia a Bertrand n’hi havia uns quants entre els recomanats i em va semblar força atractiu… a veure si el comentem a Nosaltresllegim!!
Beto, ens partim un entrecot mentre parlem d’això de la segona part? Jo encara estic amb el diccionari de llatí a la mà, corpresa…
Fet. Un entrecot ben cru i sucós de sang!!
Comences i sembla que ha d’anar de vampirs. T’equivoques. Després diries que anirà d’homes llops. També t’equivoques. És molt més que tot això. “El Prodigi” és un llibre que t’atrapa desde la primera pàgina i el seu ritme “in crescendo” fa que devoris les pàgines cada cop més i més depressa.
El final només et deixa amb una cosa al cap: quan podré llegir la continuació???!!!!
A més a més de la intriga i el terror la novel·la es fica al cap d’un adolescent que no encaixa enlloc i que veu com el seu cos pateix unes transformacions que no acaba d’entendre. Sona, veritat??
En resum: no us el perdeu. Un llibre per disfrutar i per recomanar!!
Slayer, la cominació de “devorar” + “El Prodigi” és molt encertada!!! M’ha agradat molt el teu comentari perquè, sense explicar massa, ens poses la mel als llavis… bé, la sang, als llavis!!
Hola!
aquest llibre és realment brutal! Me lhe llegit en dos dies i no sé si podrés esperar gaire per la segona part…
Axel… quina gran responsabilitat i quina feinada que se li gira, no?
petons a tots 🙂
Lena, estic amb tu!! Enviem paper i llapis a l’autor, a l’editor, a l’editorial o a qui correspongui perquè ens treguin el neguit de sobre!!! Per cert, sí que se li gira feina, sí… la baixadeta de Montjuïc no és tan dura ni quan fan La Volta!!
jo l’he llegit en dia i mig, i magradaria saber si hi ha una segona part, si algu sap si ha sortit, que m’ho comuniqui!!
Pol, me n’informaré i te’n diré alguna cosa… Jo estic com tu, amb ganes de pegar-li queixalada a una segona part!!!
Pol, ja me n’he informat! És una trilogia: el primer és El prodigi, el segon es dirà L’enginy, i el tercer El talent. El proper surt a la venda el 25 d’octubre… ja no falta gaire!!
ok, moltes gràcies Montserrat, ja l’estic esperant amb ansia!!