Us deixem amb un comentari d’en Pere, L’última nit a Twisted River.
Títol: L’última nit a Twisted River
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-297-6627-1“Hi ha pocs escriptors vius dels quals compri els seus llibres a mesura que van sortint publicats. De fet només em venen al cap els noms de John Le Carré, Josep M. Espinàs, Jonathan Safran-Foer (del que acabo de descobrir que ha tret el seu tercer llibre) i, evidentment, John Irving. I el seu darrer treball, “Last night in Twisted river” no m’ha decebut.
Trobo que no és la millor novel·la que ha escrit fins ara però s’hi apropa molt. Crec que els llibres d’Irving es poden classificar en dos grups: les obres totals en què l’autor crea uns personatges complexes i ens submergeix en la seva vida i el món que l’envolta i les obres fallides en què la intenció és la mateixa però els protagonistes acaben sent superficials i les novel·les un pur entreteniment sense pretensions. En la primera categoria hi posaria aquesta darrera novel·la, així com “Una dona difícil” o “Fins que et trobi” mentre que “La quarta mà” o “Prínceps de Maine” serien de la segona categoria. Així doncs, a qui es vulgui iniciar en la lectura d’Irving i no només busqui evasió li recomanaria algun dels llibres de la primera categoria. I de fet, recomanaria precisament el “Last night” perquè no és tant bo com “Una dona difícil” (i no convé començar un autor llegint la seva millor obra) i perquè no és una lectura complicada com la que et trobes a “Fins que et trobi“.
(…)
Si voleu seguir llegint, passeu-vos per A la vora del foc.
Pere, ja tenim ganes de saber què et semblarà en Safran-Foer!! Gràcies per aquesta aproximació tan interessant a l’Irving!!
Pere, estic totalment d’acord amb tu. Jo també la vaig llegir i vaig trobar que els personatges protagonistes tenien on sucar, estaven molt ben pensats i definits. I la recomanació final que fas també la compateixo.
Em sembla que trigaré a llegir el nou Safran-Foer. Buscant per la web no he vist cap llibreria local on el tinguin en versió original i diria que no s’ha traduït ni al català ni al castellà.
Ai, Pere! les coses bones es fan esperar!!