Títol: Camino de Salvación
Autor: Jaume Sabater Palmés
Editorial: Edicions Blanc-i-Blau
Pàgines: 271
ISBN: 978-84-615-0419-0
Jaume Sabater Palmés conjuga a la perfecció la seva faceta d’escriptor amb la seva militància com a soci de l’Espanyol; és autor de diversos llibres entre els quals n’hi ha dos (La Sombra de Leverkusen -2006- i Glasgow, el sueño continua -2007), ambdós publicats per Edicions Blanc-i-Blau, que tenen el RCD Espanyol de Barcelona com a protagonista indirecte.
Jaume Sabater, fa que els protagonistes d’aquests llibres pericos, en els seus pensaments i reflexions, ens facin avinents determinats records i etapes de la història del club blanc-i-blau.
Camino de salvación té com a protagonista principal un jove arquitecte i seguidor perico que respon al nom de Tomàs, amb qui ens trobem un 21 de febrer de l’any 2009 quan surt de l’estadi del F.C. Barcelona després d’assistir personalment al triomf de l’Espanyol contra l’equip culer (1-2), gràcies a dos gols meravellosos d’Iván de la Peña.
A la sortida del Camp Nou, Tomàs que porta amb tota normalitat una bufanda de l’Espanyol, és increpat i amenaçat per un grup format per cinc seguidors radicals de l’equip blaugrana. En la seva fugida, després d’un curt però violent enfrontament, Tomàs es refugia en un pis abandonat en què hi ha una reunió de quatre terroristes que planegen un atemptat d’enormes dimensions.
A partir d’aquest moment, el jove seguidor perico en col·laboració amb el comissari de la policia, tractarà de destarotar els funestos plans dels terroristes.
Camino de salvación, és un thriller àgil i interessant en el qual el seu autor sap esquitxar amb saviesa les esmentades notes històriques del més que centenari club blanc-i-blau.
Sota la meva humil opinió, aquest és el llibre més rodó dels que Jume Sabater Palmés ha escrit tenint l’Espanyol com a protagonista secundari.
Jordi, jo mateixa he contribuït a tenyir en més d’una ocasió el nosaltresllegim de blaugrana, així que el fet que avui sigui blau-i-blau m’agrada molt, perquè el fa encara més plural! El que em sap greu és que aquest autor triï una bretolada per iniciar les peripècies d’en Tomàs… tractant-se d’algú amb aquest nom podia haver-se centrat a posar el dit a la nafra que, de ben segur, l’Iván de la Peña va obrir aquell dia en el ventre de la culerada 😉
Bé, lamentablement de brètols n’hi ha en totes les aficions dels clubs de futbol. A Can Barça es diuen Boixos Nois o Casuals, a Can Perico, per dissort nostra, tenim els Brigadas Blanquiazules.
Suposo que el meu amic Jaume es va basar en un trist fet que va succeir fa anys a la sortida d’un derbi jugat a l’estadi del F.C. Barcelona quan uns seguidors radicals del Barça van matar a ganivetades un seguidor de l’Espanyol (Frederic Rouquier) que havia vingut de França i va aprofitar per a anar a veure el partit. Ja no ho va poder explicar. Suposo que en Jaume es va inspirar en aquest fet.
Ostres, no coneixia aquest fet! Certament, de salvatges n’hi ha massa i arreu! Per sort, ens queda la literatura! Si Nosaltres els qui llegim fóssim més, estaríem més civilitzats!!