Títol: Carretera secundària
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-291-8
Preu: 18,00€

Nosaltres, avui el llibre no us el porto jo, sinó que ho fa el meu marit. Normalment no li aconsello lectures perquè, a banda que llegeix aquest bloc i en treu les seves pròpies conclusions, acostuma a triar novel·les que no són exactament novetats, la qual cosa l’aparta sovint de les que reben més atenció tant als mitjans com als punts de venda. Això no obstant, vaig fer una excepció quan vaig saber d’aquest Carretera secundària d’en Joan Carreras. Em va semblar una trama tan bona que a un lector devot de Dashiell Hammett i John Cheever li havia d’agradar segur! No em vaig equivocar!

M’ha explicat que és una novel·la boníssima… No me l’ha volguda espatllar, perquè insisteix en què me la llegeixi, però li he dit que me’n faci cinc cèntims per posar-la en comú aquí; m’ha comentat que la trama es destapa, essencialment, amb l’arribada d’un fill (en Jonàs) a casa de son pare per passar-hi (obeïnt les instruccions del segon) un cap de setmana. Allà, en el primer sopar, s’hi troba un veí (l’Albert Soler) que Déu n’hi do… Tot plegat s’embolica i acaba amb un final d’aquells de traca i mocador. Ja sé que no és explicar massa, ja! Creieu-me que he intentat treure-li més, però m’ha dit que no, que de cap manera, perquè cada detall compta i si ens n’explica més ens aixafarà la guitarra. De fet, ell recomana no llegir-ne ni la contra! I perquè vegem la importància dels detalls, me n’ha deixat una cita:

[Parlant del fet de portar corbata] L’última vegada que l’ha vist encorbatat va ser al funeral de la mare. Una corbata grisa, amb perles d’un gris més fosc, com núvols de tempesta en un cel amenaçador, gotes funestes sobre una cortina de tristesa.

Si voleu que faci de “notària” de la lectura, us diré que la va encetar un dissabte al matí i la va enllestir un diumenge a la tarda… Si el fet de “que enganxi” és un valor, Carretera secundària és el SuperGlue!!! El va atrapar tant que no vam tenir ni la pel·li del cap de setmana!

Per cert, a la nostra filla també li ha cridat l’atenció, perquè -segons ens ha explicat son pare- hi ha un moment en qual el protagonista veu per la tele dibuixos animats de Phineas i Ferb i això, és clar, ja “mola”… tot i que, en aquell moment, el Jonàs apagui la tele!

Aquí en teniu el primer capítol en pdf.