En Josep Lluch és editor de Proa i ens recomana el premi Sant Jordi 2014 per Sant Jordi! Té  sentit, oi? Voleu saber de què va? Ell us ho explicarà com ningú!

El premi Sant Jordi ens té acostumats a novel·les de gran interès literari. Ho he dit alguna altra vegada però no em fa res repetir-ho: no es pot estudiar la literatura catalana de les últimes dècades obviant l’aportació del premi Sant Jordi. Any rere any, el premi que va instituir el fundador d’Òmnium i ‘refundador’ de Proa Joan B. Cendrós incorpora al seu palmarès un títol de lectura obligada, que perdura en la memòria dels lectors, però també dels crítics i estudiosos.

Comencem i acabem la lectura de L’àguila negra amb el protagonista despullat sota el sol, sense noses, com si s’oferís a la natura. Marià Solvell és un dentista jubilat, gran, baquetejat per la vida. L’hem vist créixer des dels set anys, en una escena memorable amb el seu pare fent ganyotes davant dels miralls deformadors del Tibidabo. L’endemà és el seu aniversari i té una visió d’impacte: un manifestant polític de la vaga de tramvies de Barcelona cau al seu davant i fa un somriure estrany mostrant una dent trencada. El Marià decidirà ser dentista, restituir, reparar. I s’adonarà tard que, fora de les quatre parets de la consulta odontològica, no tot pot ser reparat ni restituït.

La vida el posarà davant de dos amors oposats: un de dionisíac, encès, caòtic, i un d’apol·lini, serè i ordenat. Són la Teresa i l’Anna Maria, dos personatges complexos, de gruix humà, que es claven en la memòria del lector i que perduren fins molt després de la lectura.

La novel·la abraça els anys que van del 1951 fins al 2012, mentre la ciutat i el país canvien sota els peus d’en Marià, i ell simplement s’hi adapta, com la majoria. No empeny el món cap a una direcció o cap a una altra. Aquesta és una de les felices paradoxes de L’àguila negra: que el periple d’un personatge tan passiu encomani tanta força vital al lector.

Qui hagi llegit altres novel·les de Joan Carreras ja ha pogut comprovar que, tot i la seva contenció, les alegries i el dolor de personatges de lletra impresa ens poden fer posar la pell de gallina.

Josep, moltíssimes gràcies per la teva recomanació! La tindrem molt en compte de cara a Sant Jordi!

T’esperem més sovint al Nosaltres!

Títol: L’àguila negra
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 356
ISBN: 978-84-7588-549-0
Preu: 21,50€

Aquesta és una d’aquelles lectures que van guanyant interès a mesura que la llegeixes, a mesura que et vas ficant en la pell dels seus protagonistes. El seu argument d’entrada no sembla que hagi de dir massa, però és amb el pas de les pàgines que vas descobrint que aquells personatges tenen molt a dir.

Així, ens trobem amb un dentista retirat de Barcelona, en Marià Solvell, que decideix anar a passar un temps a un poble nudista a esperar trobar-se amb algú. En Marià, en realitat, el que vol és fer net, treure’s aquell pes de sobre que ha anat carregant durant tota la seva vida. I és això el que anirem descobrint: la vida d’en Marià al llarg dels anys, des del 1951 fins el 2012. Una vida que no es pot deslligar de Barcelona, la seva ciutat.

Per descomptat, en Marià no està sol en aquesta història. L’acompanyarà el seu company de facultat, el Tomàs, amb qui obrirà el consultori dental, així com la Teresa, la seva companya sentimental i amb qui experimentarà una forma de viure l’amor diferent al que se suposava que havia de ser als anys 70.

I tot això, acompanyat d’una banda sonora fantàstica, la cançó que dóna títol a la novel·la, L’àguila negra, de Maria del Mar Bonet que a principis de la dècada dels 70 va aconseguir posar-se i posar-la al capdavant de les llistes dels discos més venuts.

Algú podria dir allò de “uff, una altra novel·la sobre la Barcelona del Franquisme”… però no. No és tant sobre el context en què es mou -que també- sinó sobre les persones que hi van viure, aquells anònims que tots tenim a les nostres famílies, els que van triar adaptar-se per sobreviure enlloc d’enfrontar-se directament a la dictadura. Com diu Joan Carreras en una entrevista sobre L’àguila negra, “la novel·la està lluny d’aquestes mirades més mítiques dels herois o dels militants antifranquistes. Els meus personatges es van adaptant als canvis com la majoria de persones. Són les generacions que van construir un país mancat d’ambició i d’entusiasme”.

L’àguila negra és, per alegria dels seus seguidors, el retorn de Joan Carreras a la primera línia de la Literatura catalana. L’any passat ens va fer gaudir amb Cafè Barcelona, amb la que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona i ara es presenta a les nostres llars amb L’àguila negra, que tot just el passat desembre va resultar guanyadora del Premi Sant Jordi 2014 de novel·la.

Necessiteu gaire més arguments?

Títol: L’àguila negra
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 356
ISBN: 978-84-7588-549-0
Preu: 21,50€