@Ed_62 @Grup62
Un nou Montalbano, a estones melancòlic.
Ja tenim aquí un nou episodi del comissari Montalbano: L’edat del dubte. Tornem a trobar la casa de Marinella, el Catarella i les seves “creacions” lingüístiques, Fazio, Mimí, a qui se li encomanen feines especials amatòries, el doctor Pasquano, els buròcrates sicilians, els rogers cuinats per l’Adelina pel comissari,… i, com no podia faltar, morts i intriga que l’astut Montalbano sabrà resoldre i que fins i tot tenen un final trepidant de pel·lícula d’acció.
I enmig de tot això, un Salvo Montalbano que cada cop parla més amb sí mateix. Que s’enamora com un jovenet, que dubta, que lluita per entendre els seus sentiments i dir-se sincerament si el que sent és un inútil i desesperat intent de tornar-se a sentir jove, ell que ja ha deixat força enrere la cinquantena. Té la seva gràcia que un personatge que està dotat d’una enginyosa capacitat per mentir i simular (fins al punt de muntar uns embolics monumentals) s’hagi d’enfrontar a la sinceritat del seu alter ego.
Però és que en Montalbano ja fa temps que practica el diàleg amb sí mateix. Generalment per resoldre els casos que se li presenten. Aquí, a més, ho haurà d’aplicar als sentiments confusos que l’assalten. Encara que dubti.
Com sempre, Andrea Camilleri acompanya la història d’una escriptura eficient i directa que et permet “devorar” el llibre ràpidament, somrient de tant en tant en veure els jocs lingüístics i les referències literàries (a Simenon en aquest cas) que l’autor va fent: la dona maca es diu Belladona de cognom i de nom Laura com la musa de Petrarca. Una altra referència són les combinacions infinites del cognom del comandant Mazzamore. En aquest sentit m’imagino perfectament la barreja de dificultats i el tip de xalar que es deu fer el traductor habitual d’en Camilleri, Pau Vidal.
Ara que s’acosten les vacances ja tenim un nou títol per posar a la llista.
Títol: L’edat del dubte
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-303-4
Preu: 14,50€
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
UN NOU MONTALBANO, A ESTONES MALENCÒNIC
Ja tenim aquí un nou episodi del comissari Montalbano. Tornem a trobar la casa de Marinella, el Catarella i les seves “creacions” lingüístiques, Fazio, Mimí, al que se li encomana feines especials amatòries, el doctor Pasquano, els buròcrates sicilians, els rogers cuinats per l’Adelina per al comissari,… i , com no podia faltar, morts i intriga, que l’astut Montalbano sabrà resoldre, i fins i tot un final trepidant com de pel·lícula d’acció.
I entremig un Salvo Montalbano que cada cop parla més amb si mateix. Que s’enamora com un jovenet , que dubta, que lluita per entendre els seus sentiments i dir-se sincerament si el que sent és un inútil i desesperat intent de tornar-se a sentir jove, ell que ja ha deixat força enrere els cinquanta. Té la seva gràcia que un personatge que està dotat d’una enginyosa capacitat per mentir i simular, fins a muntar uns embolics monumentals, s’hagi d’enfrontar a la sinceritat del seu alter ego.
Però és que en Montalbano ja fa temps que practica el diàleg amb si mateix. Generalment per resoldre els casos que se li presenten i aquí a més ho haurà d’aplicar als sentiments confusos que l’assalten. Encara que dubti.
I, com sempre, acompanyat d’una escriptura eficient i directa que et permet “devorar” el llibre ràpidament, somrient de tant en tant en veure els jocs lingüístics i les referències literàries (a Simenon en aquest cas) que l’autor va fent: La dona maca es diu de cognom Belladona i de nom Laura com la musa d’en Petrarca, per exemple, o les combinacions infinites del cognom del comandant Mazzamore. En aquest sentit m’imagino perfectament la barreja de dificultats i el tip de xalar que es deu fer el traductor habitual d’en Camilleri, Pau Vidal.
Ara que s’acosten les vacances ja tenim un títol per posar a la llista.
Fita, m’ha aggradat molt aquest comentari! M’has fet venir ganes d’estrenar-me amb Camilleri, vaja! Gràcies!!