Títol: Un escándalo sin importancia
Autor: Carles Casajuana
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-1532-523-9
Preu: 18,00€
Un escándalo sin importancia i, en català Un escàndol sense importància, és la segona novel·la de l’escriptor i diplomàtic català Carles Casajuana (Sant Cugat del Vallès, 1954) després de l’exitosa L’últim home que parlava català.
A Un escándalo sin impotancia l’autor fa un retrat dels baixos fons -o del clavegueram, com ho preferiu- que existeixen a la cara b de tota negociació al nivell econòmic més alt, aflorant així els interessos, les comissions, els xantatges i les males passions en les quals cau l’ésser humà per egoisme; per guanyar un contracte multimilionari. En aquest cas utilitza com a motor una empresa constructora catalana, però és fàcilment imaginable, en aquesta societat tan globalitzada, qualsevol multinacional d’arreu del món.
A tot xantatge sempre hi ha qui l’exerceix, l’empresa constructora CISA a través del seu president Ramon Tarrés, i qui el pateix directament, Rafael Masferrer, alhora director d’un bufet d’advocats i president de la secció nacional de l’Observatori Internacional contra la Corrupció. I així és com Rafael Masferrer, un home de família, honest i que vetlla per la legalitat, es veu envoltat en un escàndol sexual fruit d’una trampa, que li crearà problemes familiars i professionals, fins a culminar en la seva pròpia mort.
L’argument està expressat amb pinzellades d’intriga i drama però amb una narració feta a base d’uns diàlegs i un estil àgil que facilita la lectura i enganxa. Paral·lelament al xantatge, es desenvolupa una història d’amor, i veureu de quina manera es relacionen totes dues cap al final de la novel·la.
Ara que ja s’apropa el bon temps i augmenten les ganes de llegir…, sense cap mena de dubte us recomano Un escándalo sin impotancia: una lectura fresca, entretinguda i interessant que ens ajuda a obrir els ulls i fer-nos pensar si és possible assolir l’èxit social i econòmic sense cap mena d’il·legalitat prèvia.
Millet, Urdangarin, Torres, Rato… quina gran frase aquesta Cèsar “és possible assolir l’èxit social i econòmic sense cap mena d’il·legalitat prèvia?”. Avui, no sé si donar-te les gràcies o odiar-te per no portar-nos una cosa menys acord als temps que corren!!
Montse, no sé si hauriem d’haver afegit el “presumptament”… Encara acabarem abans a la garjola que tot aquest reguitzell de prohoms!
Eps, que jo no volia dir que cap d’aquests no hagi assolit fer-se famós i sortir als diaris per mèrits propis, eh? N’afegirem un de nou, avui: MAFO! Un altre crack! Per cert, la presó de Wad-Ras és a prop de la biblioteca, oi?
A prop, dius? Just davant! I al costat hi ha vàries pistes de pàdel i un mini golf!!! Tot molt atractiu, no ho trobes? A veure si ho faran expressament…
Bé, això del paddle i el golf (no sé si el “mini” també) fa més per aquests de “l’èxit social i econòmic” que no pas les biblioteques, em temo… Tret que no tingueu una bona secció de “paradisos fiscals i altres espais d’interès”!