@labutxaca @Grup62 @jaumecabre47

Trobo que en la literatura, com en el futbol, hi ha dos tipus de persones: els artistes i els mediocres.

En el primer grup hi ha els qui van al primer toc i els qui aguanten la pilota als peus fins que han creuat el camp i ho fan tot ells. El tiquitaca vs el contraatac.

Personalment, m’ha semblat que en Jaume Cabré és dels primers entre els primers; és a dir, dels que juguen a explicar-nos poc i anar donant veus a uns i altres, perquè ens posem en situació nosaltres a partir de l’acció que va juxtaposant-se. És el Xavi de la literatura. O el Xavi és el Cabré del futbol!

Perquè gaudeixes molt veient com, des del mig del camp, l’acció flueix al ritme que marquen els timbals del narrador, sense aturar-se però amb prou temps i precisió com perquè puguem aplaudir des de la grada i quedar-nos amb la boca oberta, embadalits i pensant que hi ha artistes que fan malabarismes impossibles per a nosaltres.

Ai, nosaltres, pobres mortals, que només podem aplaudir i demanar-ne més…

Us recomano que us llegiu aquesta notícia sobre el Jo confesso al 324.cat: “El “Jo confesso”, de Jaume Cabré, segueix acumulant vendes i nominacions a premis internacionals“.

I és que, com bé diuen els amics de Proa, el Jo confesso segueix conquerint Europa mentre espera ser traduïda a l’anglès!

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 1.008
ISBN: 978-84-9930-686-5
Preu: 14,50€