Arxiu de l'autor: Cristina de Fortuny

28 dies, de David Safier

28diessafierEm vaig quedar de pasta de moniato! Com? Què en David Safier -autor d’obres tan divertides com Maleït Karma, Mu! o Jesús m’estima–  abandona la sàtira i la ironia en la seva darrera novel·la? Si, si! Com ho llegiu! Deixa de banda l’humor per situar-nos a la Polònia de l’any 1943. Poca broma!

L’aixecament del gueto Varsòvia va captivar de tal manera l’escriptor alemany que va voler tractar-ho en forma de ficció. En Safier ha recreat els 28 dies durant els quals un grup de joves jueus van plantar cara als nazis!

Un cop dit això, us ho explico. Haig de reconèixer que les singularitats a mi m’atrauen. Els ulls verds, per exemple, sempre m’han hipnotitzat! Són rars. Sabíeu que aquest és el color d’ulls més inusual, amb només el 3% de la població mundial? Això depèn dels gens familiars i el lloc de procedència. Doncs bé, la Mira és una noia jueva de setze anys que viu al gueto de Varsòvia i té la immensa sort de tenir els ulls verds. Aquesta peculiaritat genètica li permet fer-se passar per polonesa a l’altra banda del mur i introduir aliments de contraban dins del gueto. La supervivència és el més important. La Mira ha de tenir cura de la seva família: la Hannah, la seva germana petita, i la mare.

Com veureu, els perills que es presenten a banda i banda dels murs faran que la Mira maduri ràpidament. Afortunadament compta amb el suport del seu amic Daniel, amb qui manté una relació sentimental.

Quan la Mira descobreix que l’amenaça de ser enviats als camps de concentració és imminent, haurà de fer tot els possibles per salvar a la seva família. Finalment serà la desesperació qui la farà escollir. Només té dues opcions: aliar-se amb la resistència o bé deixar-se emportar cap els trens que se l’enduran cap a les càmeres de gas. “Quina mena de persona vols ser?”, es preguntarà.

La Mira no és de les que es rendeixen fàcilment. De la mà de l’Amos entrarà en contacte amb un grup clandestí de joves que volen posar-li les coses difícils a les forces d’ocupació alemanyes.

Afectarà l’aparició de l’Amos, en la relació que mantenen la Mira i el Daniel? Què passarà durant aquests 28 dies de revolta? Emoció, tensió, amor, traïció i sobretot molta humanitat a flor de pell!

Al capdavall, en Safier ha aconseguit dues coses amb 28 dies: per una banda m’ha permès conèixer aquest fet històric, i d’altra banda m’ha fet plantejar com m’hauria comportat jo si fos la Mira. Hauria tingut prou coratge com per traspassar els murs dels gueto? M’hauria aliat a la resistència o hauria pujat als trens?  I vosaltres, com hauríeu reaccionat? Us identifiqueu més amb el Daniel o amb l’Amos? Amb qui empatitzeu més?

En resum: 28 dies és una novel·la trepidant i carregada d’emoció on us garanteixo que trobareu un ritme lleuger i un llenguatge modern i immediat. Dit d’una altra manera: no podreu abandonar les seves pàgines fins arribar al final!  A veure amb quin personatge us sentiu més reflectits. A empatitzar s’ha dit!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: 28 dies
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Pilar Estelrich Arce
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-9787-971-2
Preu: 18€

Share

La Cristina de Fortuny ja és una més del Nosaltres!

Hola a tots, Nosaltres!

La Cristina de Fortuny ja ha escrit diverses ressenyes de llibres pel Nosaltresllegim i és per això que estrena firma!

I com que estrena firma li hem demanat que se’ns presenti. Aquí la teniu!

Hola Nosaltres!

A mi no només m’agraden les lletres, les paraules, les històries…també sóc d’aquelles persones que gaudeixen amb la lectura amb els cinc sentits! Deu ser que el sisè el dec tenir mig dormit perquè si no… segur també el faria servir!

Sóc de les que miren i remiren les portades, i és que una bona fotografia, un bon disseny són fonamentals per establir-ne un primer contacte amb qualsevol llibre del qual no en tingui cap referència.

Sóc d’aquelles que oloren els llibres! M’encanta olorar els llibres! I es que em vénen a la memòria tants records amb les olors de les pàgines… Començo a viatjar al passat: des dels llibres de text del nou curs escolar, passant per la biblioteca que tenien els meus avis amb aquells llibres vells que feien aquella ferum d’humitat tant peculiar o la biblioteca de la universitat amb un altre tipus d’olor més… humà, podríem dir-ne.

Sóc de les que toquen els llibres… Ostres! Fins i tot el tacte és important!

I què dir-vos de la musicalitat de les paraules o de compaginar el plaer de la lectura amb sentir de fons les suaus notes de la veu de la Natalie Merchant…

I només em resta el gust! Això sí que és un plaer! Bé, no penseu que sóc l’Hannibal Lecter! No em menjo pas les fulles dels llibres… Només les devoro! Em dedico a degustar les apetitoses descripcions de Stefan Zweig o els magnífics diàlegs de la Muriel Barbery.

Ens llegim! Amb tots els sentits! I una mica d’ironia, que no falti. Aquí us deixo el meu blog on em podeu conèixer una mica millor: http://krisnyla.tumblr.com

Benvinguda al Nosaltres i bon profit, Cristina!

Share