Arxiu de l'autor: Lia

El retorn del Cató, de Matilde Asensi

Deixa un comentari

elretorndelcatoLa història se centra en una parella nonagenària, els Simonson que estan “farcits” de diners. Aquest matrimoni va a buscar la parella formada per l’Ottavia Salina i el seu marit Farag, dos reputats especialistes en temes arqueològics, per tal de trobar nou ossaris on se suposa que està enterrat Jesús i tota la seva parentela més propera.

Després de molts i molts estira i arronsa, la parella decideix assumir el repte amb l’ajuda del Cató -o més ben dit, l’excató- Kaspar, conegut també com “la Roca”. Després de moltes desgràcies i desavinences, posen fil a l’agulla i surten a la recerca dels ossaris de marres. A partir d’aquí la cosa agafa unes dimensions, com diria jo, fantàstiques.

Els nostres protagonistes han de passar tota una sèrie de proves per arribar allà on són els ossaris -jo crec que l’autora s’ha inspirat en més d’una pel·lícula d’Indiana Jones-, i són tantes proves com són les benaventurances: grutes secretes, portes amagades a la roca que necessiten del seu enginy per obrir-se, muntanyes de sorra que fan cruixir les entranyes de la terra però que es desplacen subtilment fent que porta rera porta es vaigin obrint al seu pas.

L’expedició, al final, està formada per sis persones. Tots ells especialistes tremendament preparats per la tasca que han de desenvolupar. Però cap d’ells està preparat per passar-les tan “canutes” com les han de passar. I no ho negarem… ja no tenen edat per tanta aventura!

No vull de cap manera explicar-vos com acaba l’aventura. Perquè es tracta d’això: una aventura en tota regla carregada d’efectes especials, personatges cinematogràfics, guapos, atrevits, intel·ligents i capaços de llençar-se de cap allà on faci falta.

El retorn del Cató és un llibre per llegir i veure amb crispetes, begudes refrescants, hores per endavant… i a gaudir!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El retorn del Cató
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2023-5
Preu: 21,90€

Share

Diamant blau, de Care Santos

Deixa un comentari

diamantblauLa nissaga Pujolà és extensa. En Silvestre, l’avi, arriba des d’un poble petitó de la Garrotxa fins a Mataró en plena industrialització per fer el que millor sap fer, l’ofici de tintorer. La Care Santos ens explica d’allò més bé com es fan els tints, la dificultat del color negre, la meravellosa troballa del malva, què s’ha de fer amb la llana, el cotó, la seda… Quines han de ser les proporcions adequades d’aigua i de components químics súperperillosos, per tal de trobar la màgia d’un color perfecte.

En Silvestre ensenya l’ofici al seu fill Florià. Al principi, tot són problemes! A Mataró no son gaire ben rebuts. Aquesta feina de tintorer té l’inconvenient de que fa molta pudor. El carrer on s’instal·len està que trina amb aquelles flaires tan insuportables però en Silvestre, mica en mica, se’ls va guanyant a tots amb la seva simpatia, les seves maneres amables i el seu tarannà de naturalesa positiva i conciliadora.

La història d’aquesta nissaga va i ve en el temps. Des dels primers Pujolar que encara duien l’última consonant al seu cognom, fins els més recents que han perdut la “r” a mesura que han anat passant els anys.

El llibre comença amb la néta del Silvestre, la Teresa Pujolar, que ha heredat de l’avi, a més dels seus magnífics ulls blaus, un caràcter combatiu i una empenta impròpia de les dames dels anys vint del segle passat. La Teresa estima el seu pare amb bogeria però amb la mare, la senyora Margarida que tot ho arregla criticant, conspirant i anant a missa a reconciliar-se amb Déu, la noia hi té un “mal rotllo” que no augura res de bo.

La mare vol arreglar el casament de la Teresa amb un notari, i la noia no hi està gens ni mica per la labor. Ella té el cap a un altre lloc: els seus somnis són uns altres i no està disposada a deixar que la seva mare li foti la vida enlaire tal i com la cristiana dama té per costum. És una dona que desperta qualsevol cosa menys simpatia!

Quina sort que he tingut que aquest llibre tan meravellós hagi arribat a les meves mans!! Nosaltres, no us el podeu perdre de cap manera. En el meu cas, llegir-lo ha estat gairebé medicinal. Venia d’alguna lectura no prou gratificant i trobar aquesta joia, aquest autèntic diamant, ha estat senzillament un meravellós.

El Diamant Blau que dóna títol al llibre no és una pedra preciosa: és un ocell. Un ocell que té records molt entranyables per un dels molts protagonistes que desfilen harmoniosament per les seves pàgines.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Diamant blau
Autor: Care Santos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 446
ISBN: 978-84-664-2003-7
Preu: 20€

Aquí teniu el booktràiler del llibre.

Share

Catarsi (Les cares de Victoria Bergman 3), d’Erik Axl Sund

Deixa un comentari

catarsiTercera i última entrega de la trilogia d’Erik Axl Sund després de Persona i Trauma… i continuo sense paraules per definir la perversitat d’unes ments que no es poden definir només com a malaltisses, no. Això va més enllà del mal. És com si no pogués ser però és!!

Aquí els cadàvers van caient un rere l’altre com les fulles a la tardor. Hi ha odi, revenja, bogeria,… És un còctel explosiu que porta a la majoria del personatges que passen per aquestes pàgines a actuar com somnàmbuls, autòmats sense consciència ni cap mena de escrúpol. Màquines de matar.

La nostra estimada comissària Jeanette Kihlberg va de cul. Per fi creu haver identificat els criminals que buscava però la cosa no és tan fàcil. D’altra banda, la terapeuta Sofía Zetterlund continua ajudant la Jeanette en la investigació dels crims i buscant en el seu interior per saber quins secrets amaga la seva ment turmentada, la seva inconsciència, els seus buits de memòria.

Tot i que aquesta tercera entrega té una lleugera tendència a la desmesura (ja se sap que les trilogies acostumen a tenir unes pàgines i gotes de sang de més), sigui com sigui, estem parlant d’una crònica brutal sobre la perversitat, la depravació mes absoluta, i la brutícia que pot arribar a acumular un col·lectiu de personatges que tant de bo no haguessis existit mai de la vida.

En fi. Ja veieu una mica de què va la cosa. Insisteixo: Que coi els passa als suecs? Què deuen amagar els mobles d’IKEA? Brrrrr… quina por!

Títol: Catarsi (Les cares de Victoria Bergman 3)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-16367-14-6
Preu: 19,90€

Share

G (la novel·la de Gaudí), de Daniel Sánchez Pardos

2 respostes

GlanoveladeGaudiEn Gabriel Camarasa i la seva família es troben forçats a abandonar Barcelona i marxar cap a Londres, a causa d’uns negocis combinats amb un escenari polític, diguem-ne no gaire adients per en Semproni Camarasa, el gran senyor d’aquesta família benestant.

La novel·la comença quan aquesta família torna a Barcelona després d’anys d’exili -a finals de 1874. La primera benvinguda que rep en Gabriel es un aparatós incendi al bell mig de la Rambla. S’està cremant ni mes ni menys que el diari La Gaceta de la tarde, competència directa de Las Noticias Ilustradas. Entre aquestes dues publicacions existeix una rivalitat d’aquelles d’ai mare!! La Gaceta, es considera a sí mateixa el diari dels senyors. Seriós, gens agosarat, poc amant de que el llegeixi el tipus de públic a qui no va destinat.

Las Noticias Ilustradas, en canvi, el que volen es vendre diaris. I si toca ser sensacionalista, doncs fum-li fort!! I si convé que les notícies vagin acompanyades d’unes il·lustracions ben explícites, doncs millor encara!! Quedi clar que aquesta última publicació te com a propietari el senyor Semproni Camarasa.

El cas és que en Gabriel queda tan atònit davant l’enrenou del incendi que li va de pèls que un cotxe de cavalls desbocats, no el faci miques. El seu àngel de la guarda no es altre que Antoni Gaudí. La casualitat vol que els dos joves cultivin la seva incipient amistat al coincidir tots dos a l’Escola d’Arquitectes. Els dinars al restaurant 7 Portes es converteixen en un clàssic dels dos amics. Allà, amb un bon tiberi i un bon veure, comparteixen punts de vista sobre la vida, la condició humana i, lògicament, sobre Arquitectura.

Mentrestant, sembla que les cendres de l’incendi segueixen cremant a foc lent. S’està tramant alguna cosa grossa grossa. Els dos diaris, ja de per sí enfrontats, ara s’han declarat la guerra obertament. Però el rerefons fons de tot això no es altre que una trama política estudiada al mil·límetre per situar de nou un borbó perquè faci de rei, i enderrocar la República. El senyor Semproni, gran amic de la causa borbònica, sembla que té alguna cosa a veure amb tot aquest disbarat. De moment, comencen a caure caps…

La figura que té en Gaudí en tot aquest sarau és, si mes no, ben original. És un paio pagat de sí mateix, confia cegament en les seves capacitats de deducció -tot i que no sempre fa diana-, va impecablement vestit i sempre porta calés a la butxaca. L’origen d’aquest calés, pel que es veu té connotacions tirant a delictives. En Gaudí es relaciona amb la flor i nata dels quinquis del Raval, té un parell de xoriços a la seva disposició per fer encàrrecs, i per si això fos poc, es dedica a la fabricació i posterior distribució en forma de petits flascons d’un derivat de la metadona. Apa!! A veure si això no es de traca i mocador!!

És un llibre original e innovador. Parla de la figura de Gaudí trencant esquemes i sent capaç, al mateix temps, de respectar la seva imatge honorable, la seva humilitat, i la seva gran passió pels temes místics i esotèrics.

A més, el desenllaç us farà picar de mans! Ja ho veureu!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí teniu el booktràiler del llibre:

Títol: G (la novel·la de Gaudí), de Daniel Sánchez Pardos
Autor: Daniel Sánchez Pardos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Pelfort
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-664-1990-1
Preu: 20,90€

Share

Port amagat, de María Oruña

3 respostes

portamagatA la vila marinera de Suances, a Cantàbria, hi arriba un jove anglès, l’Oliver Gordon. La seva mare ha mort fa poc, atropellada en un absurd accident. La seva xicota, després de sortir guanyadora d’un combat amb el càncer, el deixa per anar-se’n a la Índia amb una ONG. El seu pare està tocat per la mort de la dona… En fi: la vida de l’Oliver no és precisament un camí de roses.

El cas és que el noi arriba a Suances per fer el seguiment de les obres de remodelació de Villa Marina, el casalot a tocar del mar on de petit venia a estiuejar amb la família. Però és ben cert que les desgràcies mai vénen soles i només en arribar a terres càntabres el cap d’obra li diu que aquestes s’han hagut d’aturar perquè ha passat una cosa. I el que ha passat és que amb les feines d’enderrocament s’han trobat una sorpresa gens agradable: el cadàver d’un nadó -amb un estrany símbol maçó americà penjat al coll.

A partir d’aquesta troballa, s’obre la caixa dels trons! La Guàrdia Civil entra en acció, les obres lògicament s’aturen d’immediat -no sigui que apareguin més sorpreses- i comencen a passar coses… La història, a partir d’aquest moment, es reparteix entre el temps actual i els anys sinistres de la Guerra amb els nacionals llençant bombes a tort i a dret i tenint la població en un estat de terror, fam i misèria permanent.

Hi ha una família amb quatre fills que té un paper importantíssim en aquest relat. En Benigno i la Carmen tenen quatre fills: el David, la Clara la Jana i l’Antonio que és el més petit dels seus fills. Són gent senzilla, de muntanya, es guanyen la vida amb el bestiar, les quatre fruites i verdures que poden arrencar de la terra i poca cosa més. Però la guerra ho fot tot enlaire. En una de les batudes del avions en Benigno perd la dona i el fill petit. Això trastoca la vida d’aquesta família: un home sol i pobre no pot tirar endavant a tres fills tan petits!!

Total, que en David -el gran- l’envien a pencar a un altre poble. I les dues nenes, la Clara i la Jana, a servir a cases bones, a Comillas i a Santillana del Mar, que diuen que és la ciutat de les tres mentides perquè ni es santa, ni es plana ni té mar!!

La idea principal és que, amb una mica de sort, les nenes -que són guapes i eixerides- puguin donar caça a algun senyoret… A veure si algú els treu de la misèria. I les nenes creixen, fan de les seves… i la vida es complica d’una manera brutal.

No puc explicar-vos tots el secrets que amaga aquesta magnífica novel·la. El que sí que puc dir-vos és que està perfectament estructurada. Et fa estar pendent fins a l’última pàgina… I us puc garantir que fins a l’últim instant quedareu ben sorpresos!

Una joia amagada dins d’aquest petit… Port Amagat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Port amagat
Autor: María Oruña
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Alemany
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-664-1984-0
Preu: 18,50€

Share

Lili i Marlene, d’Anna Tortajada Orriols

Deixa un comentari

liliimarlenePoc em pensava jo que aquest llibre seria tan sorprenent, tan deliciós, tan trist i tan bo.

La història va de dues nenes bessones que no han conegut mai el seu pare. Per decisió de la seva mare, una berlinesa somiadora i temperamental, les nenes neixen per inseminació. Algun donant ha posat la seva llavor perquè vinguin al món i ja està. Fins aquí tot bé.

La mare és fan devota de la Greta Garbo i pensa batejar amb aquest nom la nena però com que en surten dues, la millor alternativa que se li acut és la de Lili i Marlene, substituint així la Garbo per la mítica Dietrich.

Les nenes a Berlín són felices. El fred, les excursions al riu amb bicicleta, l’oloreta dels pastissos fets a casa amb canyella… En fi, és el món que coneixen i al que estan plenament adaptades. Però unes vacances a Menorca tot ho trastoquen. La mama coneix allà a la que serà “la nova parella de la mama” de la que mai no coneixerem el nom. I la mama es penja tant, tantíssim de la seva nova parella, que deixa la feina, la casa, la família i la ciutat per venir a viure a “la ciutat de les cotorres”, és a dir a Barcelona, per estar prop del seu amor.

Al principi tot són flors i violes. Les nenes s’adapten més o menys bé a la seva nova vida. La “parella de la mama” és aficionada a donar sorpreses i les nenes van d’aquí cap allà com pilotes però bàsicament, encantades de la vida: ara una revetlla a la platja, que si les coques, que si els focs artificials… Ara una excursió amb pícnic inclòs, ara una escapada llarguíssima fins a arribar a Horta de Sant Joan amb casa llogada per tot l’any… De mica en mica i sense que pràcticament tinguin temps d’adonar-se’n, la nova parella de la mama cada cop les va aïllant més de tot i tothom.

La mama i les nenes es queden incomunicades a Horta de Sant Joan sense cotxe, sense cobertura del mòbil, sense amics, ni coneguts, mentre “la parella de la mama” se’n va un mes a l’Àfrica a fer un reportatge fotogràfic. Però la mama tot ho justifica, tot ho perdona, tot ho dóna per bo, tot i que cada cop riu menys, cada cop està més trista, més sola, més deprimida.

Passen moltes coses que no us puc explicar perquè la gràcia és llegir aquest magnífic llibre.

Resumint, es tracta d’una història d’amor amb la bogeria que això pot arribar a comportar.

L’amor portat a l’extrem, com totes les coses, pot arribar a ser molt dolent i molt perillós. Aquí no hi ha bons i dolents, encara que hi ha moments en què vénen ganes de preguntar-li a “la parella de la mama” que de què va i al mateix temps de dir-li a la mama que afluixi una mica i que deixi de fer volar coloms i toqui una mica de peus a terra, que té dues nenes molt petites, home!!

De veritat, llegir aquest llibre et fa veure que les notícies que llegim o veiem a la tele, moltes, moltes vegades, passen al costat de casa nostra sense que siguem capaços de sentir l’olor de la desgràcia i del desamor.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Lili i Marlene
Autor: Anna Tortajada Orriols
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1968-0
Preu: 18,50€

Share

Trauma (Les cares de Victoria Bergman 2), d’Erik Axl Sund

Deixa un comentari

traumaerikaxlsundAmics del Nosaltres, aquesta es la segona entrega de la que se suposa que ha de ser la trilogia del l’any… i la veritat és que la cosa promet molt!!

En el primer volum la cosa es quedava amb la mort de diversos nens en condicions estranyes, torturats de manera gairebé salvatge, obra de qui o de què? D’un sàdic, d’un sonat, d’una persona totalment trastocada? Això és el que intenta esbrinar la inspectora de policia Jeanette Kilberg amb els seus col·laboradors, però no es una tasca fàcil i senzilla… ni molt menys! Al cos de policia, com a tot arreu, hi ha interessos ocults, gent amb ganes de posar-li pals a la roda a la Jeanette, de complicar-li la vida, com si no en tingués prou amb el que li toca viure.

El seu fill, tot just acaba de sortir de l’hospital i no és el mateix nano. D’acord que és un adolescent amb tot el que això comporta però després de l’estrany accident que pateix després de pujar a una atracció de fira amb la companya, mes ben dit, amb la estranya companya de la psicòloga Sofía Zetterlund el nano ha quedat com “tocat”… Alguna cosa li passa i la seva mare es desfà per saber de què dimonis es tracta.

Tampoc ajuda gaire que tot just el seu marit acabi de deixar-la per la seva marxant d’art. El paio viu en el seu món meravellós, viatjant, pintant, gaudint del seu nou amor, i la veritat és que passa ben poca pena tant per la seva exdona com pel seu fill. Així doncs, la Jeanette només troba consol entre els braços de la Sofía, tot i que de tant en tant reconeix que la psicòloga és una mica complicada. És… pertorbadora?

Volen les coincidències, si és que aquestes existeixen, que sigui la pròpia Sofía la persona que ajudi a la Jeanette a establir el perfil psicològic de l’assassí. La cosa comença a anar massa enllà quan ja no només són nens assassinats: també hi ha pares de família, homes importants dins del món de la política o les finances. Això sí, tots ells tenen un denominador comú: han estat torturadors de nens. Alguns fins l’últim alè de vida.

Com no podria ser d’altra manera, la forma com s’han carregat a tots aquest individus és espectacular. No hi manca cap detall. És una feina feta a consciencia. Què es el passa aquí?!

Per si no en teniu prou, resulta que a la psicòloga cada cop perd encara més la xaveta. Els seus buits de memòria cada cop són mes freqüents, no sap què ha fet la nit abans, ni per què al menjador de casa seva hi ha la taula parada per diversos comensals, ni tant de menjar a les escombraries, ni qui s’ha begut el vi… El seu mític abric de color blau cobalt i les sabates humides i brutes de fang que troba al rebedor de casa tampoc és que la ajudin gaire a posar en ordre les seves idees.

En fi, que quan tenim la mel a la boca, resulta que hem d’esperar al tercer volum! Brrrr…!! Això no es fa, home!

La veritat es que els dos llibres que he llegit d’aquesta sèrie són llibres intrigants, diferents i amb un tema central que té molta mala baba (tot el tingui a veure amb el maltractament de nens, en té, de mala baba). Però s’ha de reconèixer que els autors saben dosificar amb precisió de cirurgià la informació que estan disposats a donar-nos, i per desgràcia nostra depenem d’ells per treure l’entrellat d’aquesta trilogia apassionant.

En fi espero amb ganes la tercera entrega de Les cares de la Victoria Bergman!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Trauma (Les cares de Victoria Bergman 2)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-16367-11-5
Preu: 19,90€

Share

Persona (Les cares de Victoria Bergman 1), d’Erik Axl Sund

Deixa un comentari

personaerikaxlsundErik Axl Sund és el pseudònim de Jerker Eriksson i Hakan Axlander Sundquist, son un duo ben curiós. L’un és enginyer de so, músic i artista d’una banda d’electropunk. L’altre és el productor d’aquesta banda i ara treballa com a bibliotecari en una presó. El seu aspecte és entre modern i sinistre. Després de llegir la primera entrega d’aquesta trilogia, ja s’entén, ja…

En un tranquil parc al centre d’Estocolm -què dimonis els passa als suecs?-, troben el cadàver d’un nen totalment desfigurat. Aquest serà el primer d’una sèrie de casos, tots ells relacionats amb nens i tots ells amb símptomes evidents de severs maltractaments. Amputació de genitals, cremades amb àcid, cops contundents… Aquí falta un ull, allà falta un dit… Brrrr!! Una cosa molt truculenta!!

La psicoterapeuta Sofia Zetterlund fa el seguiment de dos pacients especialment complicats: en Samuel Bai i la Victoria Bergman. En Samuel és un nen soldat de Sierra Leone. Allà, aprendre a matar, a violar i a infringir dolor és una practica habitual i els nens comencen a partir dels 6 o 7 anys a fer aquest tipus de coses. Per tant, a mesura que van fent-se grans deixen de ser capaços de distingir el bé del mal. La bondat és una paraula exòtica i la comprensió i la tendresa, autèntics enigmes.

La Victoria Bergman ha patit des de ben petita els abusos i les humiliacions per part del seu pare amb el silenci i l’amagar el cap sota l’ala de la seva mare. Aquests abusos no han estat exempts d’un sadisme i d’una maldat incomprensible. Per tant la Victoria creix a la seva manera, i a la seva manera és com veu el món que l’envolta. I fa el que li han ensenyat, el que per ella és correcte. I per fer-ho necessita amagar-se sota un altra personalitat…

La detectiu Jeanette Kihlberg és la persona encarregada de treure l’entrellat dels nens assassinats. En la seva investigació no troba gaire ajuda per part dels alts càrrecs de la policia ja que, al cap i la fi, es tracta de nens que ningú no reclama i que per no tenir, no tenen ni nom, ni adreça, ni família… Tampoc cal matar-s’hi tant per tan poca cosa! Lògicament, la detectiu es desespera quan veu el comportament dels seus superiors. Ho té fotut. Molt i molt fotut.

I amb aquest panorama tan divers, la Sofia i la Jeanette acabaran trobant-se per fer front comú a tota aquesta sèrie d’aberracions i mirar de trobar el culpable entre una llarga llista de sonats. Entre les dues dones es crea una química especial. Totes dues han patir desenganys amorosos, se senten soles i tristes, i en fi…

No puc dir ni una paraula més perquè el final m’ha deixat amb la boca oberta. I és un final que no m’esperava en absolut.

Espero amb ànsia el segon volum d’aquesta novel·la enigmàtica, claustrofòbica i fosca com la nit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Persona (Les cares de Victoria Bergman 1)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-999-6
Preu: 19,90€

Share

Un any i mig, de Sílvia Soler

Deixa un comentari

unanyimigDes que vaig descobrir la Sílvia Soler que no he deixat de seguir-li la pista. És ben cert que hi ha llibres seus que m’agraden més que no pas d’altres però tots i cadascun d’ells tenen quelcom que queda a la memòria, que queda al meu voltant, com un tel invisible tremendament agradable i reconfortant.

En aquesta darrera novel·la, Un any i mig, ens explica la història d’una família que podria ser la nostra pròpia història, la de qualsevol de nosaltres.

Es tracta d’un matrimoni que ja ronda la seixantena. Tenen quatre fills: en Martí, la Berta, la Cèlia i el petit Roger. Ara els nanos ja no són petits i com és lògic i natural han decidit triar el seu destí i buscar-se la vida com bonament han pogut.

El cas és que el gran marxa a Canadà, l’altra després d’un desengany amorós, ha marxat a París, la Cèlia a Mallorca i en Roger, que ja té 27 anys, continua cavalcant onades a la platja de Badalona per desesperació dels seus pares.

L’absència dels fills, el marit que es fa gran, les coses que no són ni com un les recorda ni com li agradaria que fossin, si no que són com són… tot això posa dels nervis a la Tina, la mare de les criatures. I al pobre Jaume, el sofert pare de família, el té al límit de la seva resistència.

No és fàcil bregar amb tot això, fer-ho amb bona cara, renunciar al propi caràcter, sortejar els entrebancs i les proves d’esforç que dia a dia et posa la vida.
La Sílvia Soler, amb una tendresa i una sensibilitat magistral, ens explica coses que no per sabudes deixen indiferent. Ans al contrari, a mi, que reconec que davant de segons quin text sóc una autentica bleda, m’ha fet caure la llagrimeta en més d’una ocasió.

Regaleu-li a la vostra mare, a la vostra amiga o la vostra germana. Segur que són dignes d’un premi així de bonic!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un any i mig
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1946-8
PVP: 20,50€

Share

48 braçades, de Miquel Sunyer

Deixa un comentari

48bracadesAquesta és la història d’un nen que li té verdadera aversió a l’aigua. Fa una pena horrorosa quan en Miquel Sunyer explica que de ben menut anava a la piscina del seu poble deixant-se arrossegar de la mà de la seva germana. Els plors, les llàgrimes i el desconsol que tenia cada cop que tocava posar-se en remull, eren cèlebres al poble de Talaià, a tocar de Girona, però de ben poc li servien, aquesta es la veritat. En última instancia, mirava de fer veure que es trobava malament, que tenia vòmits i el que fes falta, però res de res: a can Sunyer eren implacables i no podia ser que ni un sol nen al poble no sabés nedar.

Arriba el dia de la veritat i toca que en Miquel s’estreni a la piscina dels grans, allà on l’aigua és negra com els seus pensaments i no es veu el fons. L’entrenador l’agafa i el deixa anar… com si fos un gatet, i ell, sense saber gaire com, desprès de pensar que s’ensorrarà com una pedra, tot d’una comença a pujar i sura. És viu!!

Un cop fora de l’aigua, envoltat d’amics i família, en Miquel, encara amb l’ensurt al cor, es mira amb uns altres ulls el fons negre de la piscina. Se li acaba de despertar el cuc que ja mai més l’abandonarà.

Un Miquel ja més crescudet, adopta una disciplina fèrria amb tot allò que té a veure amb l’aigua. Acompanyat pel seu pare, cada matí fa tot el faci falta per anar entrenar i és evident que el nano promet.

El títol del llibre fa referència a les 48 braçades per minut que el Miquel és capaç de fer. Mare meva! Jo que em canso fins i tot fent el mort…! Òbviament això no s’aconsegueix així com així. Darrere del Miquel hi ha un entrenament i una disciplina paramilitar. L’actitud mental, la dieta, el dejuni, el ioga, la concentració, les jornades d’absoluta solitud abans d’una competició.

Estem parlant d’un individu que s’ha fet tot solet i sense vestit de neoprè les tres proves de natació en aigües obertes més dures del món: creuar el canal de la Mànega, donar la volta a l’illa de Manhattan i travessar el canal de Catalina a Los Angeles. I tot això sense comptar que les temperatures, les corrents de les aigües són les que són, i un munt de variables d’aquestes que posen la pell de gallina.

En Miquel no es cansa de repetir que sense l’ajuda de la família, els amics i els professionals del món de l’aigua, hagués estat impossible aconseguir aquestes fites.

Així doncs, què us sembla? Us animeu a fer unes quantes braçades? Us atreviu a tirar-vos a la piscina? Encara que sigui a fer la bomba a la primera bassa que trobem?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: 48 braçades
Autor: Miquel Sunyer
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-1641-2
Preu: 16,90€

Share