Arxiu de l'autor: Lia

Charlotte, de David Foenkinos

Deixa un comentari

charlottedavidfoenkinosEnguany aquesta novel·la ha guanyat el Premi Goncourt i com no podia ser d’una altra manera és una obra d’un realisme absolut, trista, melancòlica, poètica… Tots els Goncourt ho tenen això. Sembla que el denominador comú dels llibres que guanyen aquest premi és la bella tristesa, no trobeu?

En aquest cas l’autor ens narra la vida de la Charlotte Salomon, una noia jueva nascuda a Berlín, en el sí d’una família culta. I ho narra amb un estil realista, acollidor i devastador a la vegada. Tot el llibre és com un llarg poema, tant pel contingut com per les formes.

El que passa és que la vida, o més ben dit el passat, de la Charlotte ve precedit per una sèrie d’esdeveniments tràgics. El suïcidi és una constant a la seva família: la seva tieta, la seva mare, la seva àvia, un altre tiet, i no sé jo quants més.

La bogeria, la melancolia i la depressió empenyen a tots aquest homes i dones a prescindir de la vida. No poden més i… fora!!

Enmig de tota aquesta angoixa, s’hi afegeix el terror del nacional socialisme a les seves vides. Son jueus nascuts, crescuts i fets a Alemanya però ja sabem que això als nazis els importava un rave. El pare de la Charlotte, metge de gran reputació, la madrastra, diva de l’òpera, els avis, tots han de fugir o morir als camps de concentració.

Tot i aquest panorama, la Charlotte té temps de conèixer i gaudir de l’amor d’un home. El mestre de cant de la diva. És un home excèntric a més no poder i la seva relació és més turmentosa que no pas amorosa, però tot i això, la Charlotte se n’enamora a més no poder.

És precisament a través d’aquest enamorament que comença a sortir la seva passió i el seu innegable talent per la pintura. Un estil que deixa atònit a tothom, una mirada diferent, impactant, única…

És un llibre que deixa tocat. Estic convençuda que a tothom amb un mínim de sensibilitat el farà patir i també somiar.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Charlotte
Autor: David Foenkinos
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Mercè Ubach Dorca
Premis: Premi Goncourt
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7437-5
Preu: 17,90€

Share

Els vells mariners, de Jorge Amado

Deixa un comentari

elsvellsmarinersEl comandant Vasco Moscoso, ¿és un mariner aguerrit, que ha navegat per tots els oceans -com ell mateix assegura i proclama- o és senzillament un impostor, un home que l’aigua que ha vist de més a prop està dins d’un got?

Doncs això Nosaltres: fa de molt mal dir, perquè tot el llibre pot ser veritat o una gran mentida. Tot depèn de la imaginació o bé de les ganes de creure que tinguem…

El cas és que un bon dia el comandant Vasco arriba a Periperí, un petit de barri de Bahía i no ho fa de qualsevol manera. Ajudat de diversos homes, desembarca com ho faria un vell llop de mar. Allí mai de la vida s’havia vist un periscopi, ni una pipa d’escuma de mar en forma de sirena, ni una bola del món per poder assenyalar tots els indrets remots que en Vasco coneix com el palmell de la seva mà…

Així doncs, en un llogarret on mai no passa res, òbviament no pot passar desapercebut i en Vasco ràpidament es converteix en l’home del moment.

Té històries per donar i per vendre i els vilatans l’escolten embadalits, també n’hi ha d’altres que sospiten que tant de viatge, tanta aventura i tanta valentia no pot ser possible. Ja se sap, l’enveja és molt dolenta i, a partir d’aquí, en Vasco es troba amb la ingrata tasca de demostrar que ell és un home que es comença a vestir pels peus… Només faltaria!

Només us puc dir que si aquest llibre de Jorge Amado es convertís en pel·lícula tocaria fer un bon aprovisionament de crispetes i begudes refrescants perquè… el mar fa venir moltes ganes de veure (i beure) el que sigui…

Divertit, enginyós i fa passar una molt bona estona!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els vells mariners
Autor: Jorge Amado
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traducció: Xavier Moral Ajado
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-7588-498-1
Preu: 18,50€

Share

Els homes de la terra i el mar, de Sebastià Juan Arbó

Deixa un comentari

elshomesdelaterraielmarNo coneixia l’obra de Sebastià Juan Arbó. És el primer que llegeixo d’ell i la veritat és que és un autor que si infon alguna cosa és, sobretot, calma.

Té unes maneres pausades, lentes, harmonioses… Es recrea en els paisatges de la seva infantesa. El llibre, tot ell, és un recull biogràfic des del seu naixement a Sant Carles de la Ràpita fins al moment en què perd l’edat de la innocència, si és que la perd en algun moment.

Explica com era la vida al poble, les festes, els correbous, les excursions per anar al riu a banyar-se (encara que gairebé ningú no sabia nedar), la manera que tenien els homes en aquells temps -inicis del 1900- de dirimir les seves diferències a base de pedrades o, en el seu defecte, a ganivetades.

En aquest llibre hi descobrim l’eterna rivalitat entre els homes de la terra i el mar: la gent de terra endins, els pagesos, no podien aguantar els de baix a mar, els mariners. I aquesta rivalitat sovint s’acabava amb algú cementiri.

Arbó també parla de l’amor incondicional que sentia pels seus pares, sobretot per sa mare. El pare, quan en Sebastià es va fer una mica mes grandet, va començar a perdre punts a ulls del Sebastià tot i que era un bon home, just i comprensiu. Però les tavernes… les tavernes l’atreien més del compte. A ell i a tots els homes de la seva generació.

El desgavell familiar que va suposar perdre, per culpa d’una malaltia, el seu germà petit. La tragèdia d’abandonar Sant Carles de la Ràpita per anar a viure a Amposta, un lloc sense coneguts, sense amics, sense cap referència on poder agafar-se. Tots aquests temes van desfilant de tots Nosaltres en aquest Els homes de la terra i el mar.

En Sebastià era un nen poruc. Li feien por moltes coses, tot i que ho compensava amb una inquietud, una curiositat i una audàcia innates. I així, mica en mica, ens va explicant com eren les cases per dins, com eren les persones que les habitaven i com era anar a ajudar els grans amb les galledes per la recollida de l’arròs.

És un llibre deliciós, d’aquells que cal llegir sense pressa per poder gaudir dels records d’una persona que escriu com aquell que parla i sap fer-se escoltar.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els homes de la terra i el mar
Autor: Sebastià Juan Arbó
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Traductor: Joan Todó Cortiella
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-7588-568-1
Preu: 18€

Share

La teranyina, de Jaume Cabré

Deixa un comentari

lateranyinaLa familia Rigau és tot un referent al Vallès, al poble de Feixes concretament. Aquesta il·lustre família, que ha fet molts calers dedicant-se al mon del tèxtil, té una fàbrica que es diu Vapor Rigau i un grapat de treballadors convenientment explotats.

Resulta que el cap de la família i dels negocis de la família, el gran capo, és en Francesc Rigau, que per desgràcia per a tothom, passa a millor vida deixant a les mans del seu germà Julià, un tarambana professional, la casa, l’herència i els negocis. És evident que Vapor Rigau, aviat deixarà de fer fum!

La tercera en discòrdia és la germana, la senyora Mercè Rigau, una dona eternament vestida de negre rigorós, amb una maragda al pit com a senyal de distinció. La Mercè passa els dies confiant les seves penes a la seva amiga i confident, la Madroneta, i sobre tot, confessant-se amb Mossèn Vicenç.

La Mercè i en Julià s’odien a mort. La primera es desespera per la mala gestió que en Julià fa del llegat deixat en Francesc -és una dona decidida!- i té clar que cal posar ordre en el desastre cada cop més gran que està a punt de provocar aquella gestió.

I el disbarat arriba i la cosa peta. I tant que peta! I ho fa en forma de comanda per fer roba per als soldats que han d’anar si-us-plau-per-força a la guerra de Marroc.

Tot d’una, les parets de la fàbrica de Vapor Rigau apareixen guarnides amb unes pintades que no deixen en gaire bon lloc al senyor Julià. I a més algú s’ha ocupat de calar foc a la roba per tal que la comanda no tiri endavant.

Al voltant de tota aquesta colla, apareixen tot de personatges que posen el punt just de sal, pebre i vinagre a un relat que té tela… Molta tela!

Un cop més, llegir en Jaume Cabré ha estat un plaer. Una autèntica delícia…

Títol: La teranyina
Autor: Jaume Cabré
Premi Sant Jordi
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-576-6
Preu: 17€

Share

Coses que no podrem evitar, de Verónica Sánchez Orpella

Deixa un comentari

cosesquenopodremevitarEl Premi Carlemany l’ha guanyat un llibre difícil de ressenyar. És una novel·la aparentment per a un públic jove però no és tan senzill. És molt més que això.

La cosa va d’un adolescent brillant, un nano guapo, el més guapo de la classe, bon estudiant i de casa més o menys bona. El nano te unes inquietuds i un tarannà que va més enllà de la tonteria pròpia de la seva edat i dels seus companys de classe. Per dir-ho d’una forma fàcil i ràpida… és un raret.

Lliga quan i com vol. A més, la seva mare, la seva germana i les noies en general l’adoren. Però ell nomès te ulls per una noia, l’Ariadna, que vés per on, se li resisteix.

Enmig del garbuix emocional que d’alguna manera el té atrapat, rep una trucada del somia-truites del seu pare que li diu: “Tinc una proposta per a tu: Deixa l’escola. Pots perdre un any de classe però guanyaràs un any de vida. Anirem a fer un viatge que ens portarà a Rússia, Mongòlia, la Xina, Tibet i Nepal. Que hi dius?”.

I el noi diu que sí. I allà que se n’hi van! A partir d’aquí, la novel·la ens fa viatjar per Àsia, ens fa entendre el compromís i l’essencia del viatge i dels viatgers. Ens fa angoixar pels tràngols que han de patir. Ens fa entendre que viatjar no és pujar a un avió i fer fotos boniques. És aixó i moltes, moltíssimes, coses més.

És un d’aquells llibres que et deixen sobtat. De principi a fi, és una novel·la altament recomanable.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i la playlist de Spotify del llibre.

Títol: Coses que no podrem evitar
Autor: Verónica Sánchez Orpella
Premi Carlemany per al foment de la lectura
Editorial: Columna
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1958-1
PVP: 18€

Share

El cuc de seda, de Robert Galbraith

Deixa un comentari

elcucdesedaEl detectiu privat Cormoran Strike, és un home cepat, de cabells negres ben cargolats, mirada intensa, pinta de boxejador i amb una coixera que li amarga l’existència per culpa d’una metralla perduda a la guerra d’Afganistan.

No és un paio gaire normalet, l’Strike. Recita els clàssics com qui canta la cançó de l’estiu, el seu pare és una ex-estrella del rock amb qui mai ha tingut bon rotllo, i després de deixar els Serveis d’Intel·ligència i els jocs de guerra, munta un despatxet per guanyar-se la vida fent de detectiu amb l’ajuda de la Robin, la seva noia per a tot. En el més estricte bon sentit de la paraula! Oi que m’heu entès?

El cas és que fins ara l’Strike i la Robin han de malviure amb els casos que els van sortint -la majoria, qüestió de banyes, seguiments de marits i mullers, i bírries d’aquestes. Però un bon dia truca a la seva porta una doneta menuda, envellida, i sobretot desesperada. Li diu que el seu marit, l’escriptor Owen Quine fa dies que ha desaparegut i que el trobi si us plau, costi el que costi.

Resulta que el Quine no és el primer cop que desapareix d’aquesta manera. És un home que ha sigut capaç de guanyar-se l’antipatia i l’animadversió de gairebé tots aquells que el coneixen, i la gota que fa vessar el got és l’esborrany de la seva última novel·la. Allà hi surten tots aquells que l’han envoltat retratats de manera… Com podrien dir-ho? Poc afavoridora. Dit sense embuts: els posa verds, els ridiculitza i els deixa com un drap brut.

Sembla ser que algun d’aquests personatges s’ho pren més malament que els altres i decideix donar-li a en Quine una lliçó que ningú no podrà oblidar mai: el troben mort tal i com apareix un assassinat en la seva novel·la. La posada en escena és esgarrifosa, un ritual que només podria imaginar una ment malalta i torturada. En fi, una barbaritat!

La policia sospita ràpidament de la dona d’en Quine però en Cormoran té una visió i una sensibilitat diferents a l’hora de determinar segons quines coses. Potser la seva formació militar, el seu sentit de l’ordre i el rigor que posa en tot allò que fa li donen una visió més amplia del conjunt. Els sospitosos poden ser i de fet són molts i es tracta de separar el gra de la palla i trobar l’autèntic culpable.

Sota el pseudònim de Robert Galbraith s’hi amaga J.K. Rowling, a qui ja vaig conèixer per primer cop a La vacant imprevista després de descobrir que, afortunadament, hi ha vida més enllà dels mags amb ulleres.

El cuc de seda t’atrapa des de bon començament, i això sí, és important posar atenció des de les primeres pàgines al tema dels noms, els diminutius, els cognoms, etc. perquè són abundants i poden portar a alguna confusió. Tret d’això, estic convençuda que aquest cuquet us farà moltes pessigolles!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El cuc de seda
Autor: Robert Galbraith (J.K. Rowling)
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-7588-561-2
Preu: 19€

Share

L’agulla i la noia adormida, de Neil Gaiman

1 resposta

lagullailanoiaadormidaAquest llibre destaca, en primer lloc, per una presentació molt cuidada. El volum entra pels ulls amb unes il·lustracions superbes. Pel que fa al text, es tracta d’una reelaboració o, més ben dit, d’una subversió del conte de La Bella Dorment.

Tot hi és capgirat: la narració comença més aviat cap al final de la història. No hi ha un príncep sinó una reina que també té un passat dormilega i la bruixa no se sap ben bé qui és, si la que dorm o la que la vetlla.

La voluntat de transgressió és evident perquè el petó suposadament salvador serà entre dues dones i la dolenta no és altra que la Bella Dorment que aspira a convertir-se en una dominadora del món.

L’estructura de la narració també es poc convencional. No és lineal sinó que, sobretot al principi, canvia de personatges i escenaris ràpidament, fins a esdevenir una mica desconcertant. Els orígens de la història els anirem descobrint de manera confusa al llarg del relat i no en traurem l’entrellat de què va passar fins al final.

A vegades se m’ha fet una mica difícil de seguir, i a més… cap dels personatges té nom! Suposo que és perquè aquest llibre no està destinat a lectors com jo sinó a un públic lector una mica més jove que jo… És ben bé que aquest llibre era per l’F.X!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:L’agulla i la noia adormida
Autor: Neil Gaiman
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-16367-00-9
PVP: 24€

Share

La nit de Damballah, de Jordi Soler

Deixa un comentari

lanitdedamballahEn un solar de la Zona Franca de Barcelona apareix el cos d’una noia tan salvatgement mutilat que, de fet, l’únic que en queda d’ella és el rostre. Un rostre jove, preciós i mort…

La casualitat vol que el Mosso d’esquadra Lluís Artigas aparegui a l’escenari del crim quan aquest encara no està contaminat. Quan veu aquell escenari -ell que diu haver-ho vist tot, a qui tot se li’n fot, que ha disparat en més d’una guerra…- se sent superat. Aquell escenari el supera del tot.

No es tracta d’un crim més d’una jove prostituta nigeriana. Al voltant de la noia existeix un parament posat amb tota la cura del món que, sense cap mena de dubte, respon a la coreografia d’una cerimònia vudú.

A partir d’aquí a l’Artigas se li gira moooolta feina. A més, el mosso no és un model a seguir: els companys no el suporten -diguem-ne que per culpa de tres quilos de cocaïna que s’han “evaporat”-, tothom el té en el punt de mira, etc. A més, és un tio guapo tipus Judd Law, però bevedor, addicte a la coca,… En fi, un “perla”! Però tot i això és molt més bona persona que molts dels seus companys, només addictes a l’aigua mineral i a les begudes isotòniques.

Es pren l’assassinat de la jove nigeriana com una croada personal que arrossega a la seva cap, la Clara Nadal, i a la jove periodista Mònica Vidal, que se suposa que ha d’escriure la crònica de la seva vida, i, ves per on, tria aquest cas. És evident que la pobra Mònica ni sap com se les gasten els nigerians, ni de què va el vudú, ni fins a quin punt està jugant amb foc. Bé, no ho sap al principi, però triga molt poc a adonar-se que poca broma amb aquestes coses. De fet, cap ni una!!

L’Artigas és un bon professional, malgrat les seves tendències. És un paio que cau bé, treballa fi i és valent. Molt diferent dels paios que estan a la cúpula, que prou feina tenen a no aixecar el cul de la cadira, no sigui que aquesta es refredi.

La nit de Damballah de Jordi Solé, és una novel·la xula, entretinguda i nocturna, en el sentit més ample de la paraula.

Llegiu-la… Assistireu a l’escenari d’una Barcelona que no és la de la Sagrada Família, la Rambla o el Parc Güell. Paraula!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  La nit de Damballah
Autor: Jordi Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1935-2
PVP: 20€

Share

Homes sense dones, de Haruki Murakami

Deixa un comentari

homessensedonesFans, adeptes i seguidors de Haruki Murakami en general, doneu gràcies al cel i piqueu de mans, que ha tornat el gurú!!

Tot just acabo de llegir la seva última entrega, anomenada Homes sense dones, que és un recull de set relats, sis dels quals han estat publicats prèviament en diaris i mitjans japonesos i un d’ells és original. Tots aquests escrits que publica Murakami estan basats en la complexitat de les relacions entre homes i dones. En això, l’amic Haruki és un mestre… Se li ha de reconèixer.

L’autor japonès no pot evitar donar unes pinzellades entre surrealistes i oníriques a les seves obres. Ho ha fet sempre i ho fa aquí també. Les coses més senzilles, com ara l’acte d’anar a comprar, el de fer la bugada, el sortir a fer un volt o el fer l’amor… Sigui el que sigui, tot sempre acaba impregnat, tot acaba tenint com una mena de sensació i d’aire de “si però no”. Ha passat realment? I si ha passat, per què? Què acabo de fer? I… he estat jo?

Cadascun d’aquest relats, per marcià que pugui semblar, està dotat d’una sensibilitat creïble i emotiva, i d’unes maneres tan elegants que costa resistir-se, un cop acabat un escrit, a encetar el que hi ha una pàgina més enllà.

El resultat és un llibre que es fa curt. Segur que no decebrà cap dels seus fans.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Homes sense dones
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductors: Albert Nolla Cabellos | Jordi Mas López
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-985-9
PVP: 19€

Share

Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí

7 respostes

cremeubarcelonaSuposo que per a tots els Nosaltres l’acte de llegir una novel·la es sempre un acte de plaer. Es tracta de gaudir, abstreure’s una estona, somiar altres vides, i què sé jo quantes coses més. Però en aquest cas el somni és real, això ha passat, i a més, ha passat a la nostra estimada Barcelona. Amb aquesta premissa, vulguis o no, l’acte de llegir es torna un acte reivindicatiu. Un acte de memòria històrica. Un acte sagrat.

En Miquel Serra i Pàmies, parent de l’autor d’aquesta joia anomenada Cremeu Barcelona!, va ser conseller de Subministraments de la Generalitat de Catalunya, i per sobre de tot, sense acabar de ser un heroi, va ser un home amb principis, un paio legal, un bon home en una època en què la integritat i la justícia i aquest petit fenomen de fer el que toca pràcticament no el portava a terme ningú. Si t’hi fixes… si fa o no fa com ara.

Els nacionals estan a punt de conquerir Barcelona. La ciutat i els ciutadans estan desgastats, morts de misèria i de fam, sense il·lusió, avorrits de mentides i de falses promeses. Enmig d’aquest panorama, el Komitern i el seu braç executor, el SIM, donen una ordre directa que a més ha de portar-se a terme rapidíssimament. I aquesta ordre no es altra que cremar Barcelona!! No pot quedar res dret: els subministraments d’aigua, llum gas…tot enlaire. Fins i tot els serveis sanitaris, a prendre pel sac. I el que no pugui viure… que es mori!

Els russos no volen que quedi res en absolut del que puguin aprofitar-se el vencedors, i els danys que caiguin sobre Barcelona i els seus habitants, la pèrdua brutal de vides que suposa una acciò d’aquest nivell, els és ben igual.

Mentrestant les bombes van caient, ara dels italians, ara dels alemanys. Ara una canonada, ara les sirenes que criden cap als refugis. I sempre, en tot moment, la gana. Una fam que és capaç de fer-te vendre l’ànima al diable quan veus que els teus fills, els teus pares o el teu home ja no s’aguanten dempeus.

El cas és que en Serra i Pàmies idea una estratègia per a saltar-se els alts poders russos i no fer cas d’unes instruccions que no es veu amb cor de portar a terme. Cremar Barcelona? Ni parlar-ne!!

Li costa molt, moltíssim. Amb la seva decisió, la seva tossuderia, arrossega un bon grapat de personatges entranyables que són prou valents o prou sonats per fer-li costat, però el cas és que Barcelona…. és Barcelona.

Llegint aquest llibre, riure, plorar, desesperar-se i alçar les mans cap al cel es tan fàcil!!

El recomano a tots aquells que s’estimen aquesta ciutat i a tots aquells que repudien les injustícies.

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Cremeu Barcelona!
Autor: Guillem Martí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1955-0
PVP: 20€

Share