Arxiu d'etiquetes: Premi Carlemany

Rut sense Hac, de Muriel Villanueva

La Rut és una jove marcada de ben petita pel càncer. Als cinc anys, va haver de passar pel quiròfan i li van haver d’extirpar un ronyó, deixant el seu cos amb una evident marca visible, la seva cintura s’estreny sensiblement, i els mesos de quimioteràpia i tractament per vèncer la malaltia també han deixat marca en la seva manera de ser i fer amb la gent que l’envolta. Els seus pares viuen amb preocupació una possible recaiguda, i els seus germans han vist com la malaltia de la Rut ha estat l’epicentre de la família, deixant-los a ells també al marge.

Fora de l’àmbit familiar, la Rut ha amagat la malaltia tant com li ha estat possible. A l’escola, va aconseguir que els seus companys no sabessin res del seu estat físic i ara que canvia a l’institut no pensa deixar que el càncer sigui present a la seva vida acadèmica. Fins que coneix la Violeta, la Sara i la Zoe. L’amistat que s’inicia entre aquest grup de quatre noies serà determinant perquè la Rut comenci a veure la seva vida d’una altra manera. Això i conèixer el Rubén, un noi pel que se sent atreta que resulta ser el germà de la Sara i que també amaga un secret vital.

Vaig començar a llegir Rut sense Hac sense estar massa convençuda que fos una història que m’hagués d’agradar massa, hi vaig entrar amb certs prejudicis, però a les poques pàgines em vaig adonar que m’havia equivocat. I és que aquesta novel·la ve amb la carta de novel·la juvenil amb un rerefons on una malaltia terrible com el càncer marca la protagonista i els que l’envolten, però està molt lluny de certes històries tràgiques amb joves.

Muriel Villanueva ha aconseguit allunyar-se de les novel·les romàntiques juvenils en les que els protagonistes pateixen com mai un amor impossible i determinat fatalment. Ha creat una història amb un rerefons que pesa en els personatges però ha aconseguit envoltar-la de positivisme, d’esperança i de llum, malgrat la malaltia.

És emotiu llegir l’epíleg que la mateixa escriptora inclou al final del llibre on explica que la història de la Rut està basada en el cas real d’una amistat i on explica també que els drets d’autor i la meitat del premi Carlemany es destinaran a la fundació Sant Joan de Déu, per a contribuir a la creació i desenvolupament d’una unitat de cura del càncer infantil.

Aquí teniu els primers capítols en pdf del llibre del VII Premi Carlemany de la Muriel Villanueva.

Títol: Rut Sense Hac
Autor: Muriel Villanueva
VII Premi Carlemany per al Foment de la Lectura
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-2383-0
Preu: 14,90€

Share

Concurs Nosaltresllegim: Nit d’hotel a Andorra i un Premi Carlemany signat

Hola a tots, Nosaltres!! Feia temps que no celebràvem un concurs però els amics de Columna Edicions s’han posat d’acord amb els de l’Art Hotel d’Andorra per celebrar que el Premi Carlemany de la Laia Aguilar, aquest magnífic llibre anomenat Wolfgang (extraordinari) està essent una de les sensacions editorials de després de la Diada de Sant Jordi.

I què sortegem? Sortegem una nit d’hotel amb esmorzar a l’Art Hotel d’Andorra + un exemplar firmat del Premi Carlemany de la Laia Aguilar

I què heu de fer? Seguir les instruccions que trobareu en aquest twit:

  1. Seguir el Twitter del @Nosaltresllegim i de @ColumnaEdicions
  2. Fer RT i Like al twit que teniu aquí sota
  3. Contestar el nostre twit responent aquesta pregunta:

Quin és l’instrument musical que li agrada tocar a Wolfgang?

&

Vinga, Nosaltres!! Aquest és fàcil de veritat i el premi és xulo de veritat!!

El concurs comença avui, dijous 15 de juny i acaba el dijous 22 de juny. Contactarem amb el guanyador per missatge privat i així estarem segurs que ens esteu seguint!

Us hi animeu? Esperem la vostra participació!!

Molta sort a tots Nosaltres!!

Necessiteu alguna pista? Aquí teniu la ressenya de Wolfgang!

Share

Wolfgang (extraordinari), de Laia Aguilar

Per aquelles casualitats de la vida, en uns dies en què hi ha hagut força controvèrsia per la campanya que l’Ajuntament de Barcelona va voler engegar pel foment de la lectura, m’he trobat llegint Wolfgang, de Laia Aguilar, que el desembre va rebre el VI Premi Carlemany pel foment de la lectura.

Utilitat de la campanya a banda -no ens esplaiarem ara en aquest tema-, la novel·la que ha escrit Laia Aguilar se centra en un nen d’onze anys que viu traumàticament (com no podia ser d’altra manera) la mort de la seva mare i el posterior període de dol que, a més, es veu intensificat per la descoberta de tenir un pare a qui no havia vist mai fins que la mare, en la seva última voluntat deixa escrit que en Wolfgang sigui criat i educat a partir d’aquest moment pel seu desconegut progenitor, un home a qui en Wolfgang anomenarà senyor Carles.

Al llarg de la novel·la anem coneixent en Wolfgang i el seu entorn més immediat. El nostre protagonista resulta ser un nen d’altes capacitats, amb un coeficient intel·lectual de 152 que ha estat criat per la seva mare en un entorn que mica en mica anem descobrint, i que ens va mostrant un Wolfgang esquerp i irascible amb els “sota cent” -com ell els anomena-, aquelles persones que no tenen un nivell intel·lectual similar al seu. I és que en Wolfgang als onze anys és capaç de parlar cinc idiomes i té una gran facilitat per la música, especialment el piano, disciplina que es converteix en la seva taula de salvació davant la situació dramàtica que li toca viure.

La Laia Aguilar ha sabut crear un personatge fort, marcat per les circumstàncies, que crida al cel per rebre ajuda però que és incapaç de ser empàtic amb els que l’envolten, en especial amb un pare que d’un dia per l’altre es troba amb el deure de cuidar un fill de qui va fugir anys enrere. La narració és àgil i ràpida, de les que enganxen i, tot i que el nostre protagonista es fa pregar fins a ser estimat -hi ha més d’un “moment supernanny”- cal esperar al final per veure que no tot és el que sembla i que quan aixequem la catifa apareixen fets que ens expliquen el perquè de tot plegat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf perquè pugueu començar a gaudir del VI Premi Carlemany de la Laia Aguilar.

Títol: Wolfgang (extraordinari)
Autor: Laia Aguilar Sariol
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Premi Carlemany per al Foment a la Lectura
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-2265-9
Preu: 14,90€

Share

Coses que no podrem evitar, de Verónica Sánchez Orpella

cosesquenopodremevitarEl Premi Carlemany l’ha guanyat un llibre difícil de ressenyar. És una novel·la aparentment per a un públic jove però no és tan senzill. És molt més que això.

La cosa va d’un adolescent brillant, un nano guapo, el més guapo de la classe, bon estudiant i de casa més o menys bona. El nano te unes inquietuds i un tarannà que va més enllà de la tonteria pròpia de la seva edat i dels seus companys de classe. Per dir-ho d’una forma fàcil i ràpida… és un raret.

Lliga quan i com vol. A més, la seva mare, la seva germana i les noies en general l’adoren. Però ell nomès te ulls per una noia, l’Ariadna, que vés per on, se li resisteix.

Enmig del garbuix emocional que d’alguna manera el té atrapat, rep una trucada del somia-truites del seu pare que li diu: “Tinc una proposta per a tu: Deixa l’escola. Pots perdre un any de classe però guanyaràs un any de vida. Anirem a fer un viatge que ens portarà a Rússia, Mongòlia, la Xina, Tibet i Nepal. Que hi dius?”.

I el noi diu que sí. I allà que se n’hi van! A partir d’aquí, la novel·la ens fa viatjar per Àsia, ens fa entendre el compromís i l’essencia del viatge i dels viatgers. Ens fa angoixar pels tràngols que han de patir. Ens fa entendre que viatjar no és pujar a un avió i fer fotos boniques. És aixó i moltes, moltíssimes, coses més.

És un d’aquells llibres que et deixen sobtat. De principi a fi, és una novel·la altament recomanable.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i la playlist de Spotify del llibre.

Títol: Coses que no podrem evitar
Autor: Verónica Sánchez Orpella
Premi Carlemany per al foment de la lectura
Editorial: Columna
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1958-1
PVP: 18€

Share

Sota el mateix cel, de Núria Pradas

@ColumnaEdicions @Grup62

L’Anna se’ns estrena amb Sota el mateix cel, de Núria Pradas. Benvinguda al Nosaltres!

Sota el mateix cel té com a protagonista una jove adolescent francesa, la Claire, que viu la Segona Guerra Mundial en un petit poble francès. Les misèries que han de viure la protagonista i la seva mare, viuda per culpa de la guerra, semblen empitjorar quan els alemanys arriben al seu poble i un d’ells, en Geert, s’instal·la a viure amb elles. Sense que ningú s’ho esperi, esdevé un amor prohibit…

La Claire, que acostumava a passejar i quedar amb les amigues per cosir, canvia. Bo i lluitant contra els seus sentiments, recordant els familiars i amics que ha perdut per culpa dels enemics, s’enamora del jove alemany. Viu intensament un primer amor que l’omple d’alegria i felicitat, un idil·li que tot el poble coneix menys la seva mare, que per suportar el fet de tenir l’enemic a casa es passa tot el dia treballant.

Evidentment, ningú aprova aquesta relació ja que la consideren una traïció. De nou però, la tristesa torna a la vida de la Claire quan en Geert ha de tornar amb el seu exercit a lluitar contra els russos i no pot ni dir-li diu adéu.

Aquest llibre m’ha agradat molt! L’escriptora Núria Pradas descriu sentiments i situacions que fan que puguis simpatitzar fàcilment amb el personatges. Recomanaria aquesta lectura a persones que vulguin llegir sobre una història d’amor i la vida en temps de guerra.

Títol: Sota el mateix cel
Autor: Núria Prades
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-6641-637-5
Preu: 17€

Share

Ja sé el secret d’en Salvador Macip… Hipnofòbia!

Títol: Hipnofòbia
Autor: Salvador Macip
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-304-5
Preu: 16,90€
Premi Carlemany per al Foment de la Lectura

No us heu preguntat mai com és que en Salvador Macip pot fer tantes coses i tan ben fetes? Sempre que veig el seu currículum em sento aclaparada… Bé, em sentia així fins que he llegit Hipnofòbia. Entre Nosaltres, crec que l’autor ha comès un gran error i ha posat al descobert l’única fórmula possible per aconseguir arribar a aquesta increïble capacitat de treball que té: no dormir! Ara ja ho sé i confio que, amb un bon entrenament, jo també podré aconseguir-ho! Amb tot -per més que no el conec personalment- en Salvador sembla una persona cordial i afable, així que potser no, que no és aquest el sistema que fa servir! Perquè els protagonistes de la novel·la, aquests superhomes que a base de no dormir poden fer  mooooooltes coses, són de tot menys afables!

I és que la novel·la va, precisament, de com el poder de la ment pot ser dominat fins a uns límits inimaginables a base de controlar els efectes del son sobre el nostre organisme. Uns efectes brutals: La bèstia que havia sortit del capoll era filla de l’abisme. El monstre engendrat pel son de la raó. Però no us en vull explicar massa, perquè la trama és d’aquelles que si n’expliques més del compte perd la gràcia. Només us diré que el Macip home de ciència hi ha deixat una empremta (Qualsevol malaltia que no se sap d’on ve s’acaba encolomant a un virus) tant o més forta que la del Macip home de lletres, que ha escampat Shakespeare o H.P. Lovecraft ara i adés (No dormis més! Macbeth assassina el son.).

Aquesta Hipnofòbia ha guanyat el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura i em sembla una gran elecció. Penso que el plaer per la lectura s’aconsegueix, especialment entre els joves, amb novel·les com aquesta, amb molt de ritme, una trama versemblant plena d’intriga, uns personatges propers als nois i noies de casa nostra… I qui sap si després se senten també encuriosits per Shakespeare. Que sigui fructífer començar en ordre invers em sembla ben bé impossible!

Bé, us deixo que vaig a fer-me un parell de cafès ben negres, a veure si començo l’entrenament i abans de Sant Jordi ja m’he llegit totes les novetats literàries! Visca la Bibliofília!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Un català a la ciutat de NY

Títol: La ciutat vertical
Autor: Bea Cabezas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 876 ]
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-6641-357-2
Preu: 19,95 €

Impressionant. Aquesta és la paraula que per mi millor defineix La ciutat vertical de la Bea Cabezas. M’ha aportat entreteniment i sobretot moments bons i entranyables. Només començar-la ja em vaig adonar que aquesta lectura seria diferent. Em recordava les aventures de l’autor Frank McCourt a Las cenizas de Ángela.

Ambientada a la Nova York que va veure créixer l’Empire State, ens relata la història d’en Joan Casas, un barceloní que el 1880 viatja a la ciutat amb només catorze anys i intenta sobreviure, primer a la delinqüència juvenil, i després a les perilloses màfies de l’East Side de Manhattan. Tota la història, però, serà relatada des d’un manuscrit que el seu fill, en Daniel, trobarà al petit apartament on es va criar i que fa divuit anys que no trepitja, al costat del cadàver del seu pare, mort per un parell de bales a l’esquena. És gràcies a aquest document que en Daniel descobrirà la història del seu pare… i de passada, també la seva.

Aquesta increïble història ha obtingut el merescut Premi Carlemany de novel·la, premi literari en llengua catalana convocat pel Govern d’Andorra i les editorials Fundació Enciclopèdia Catalana, Columna Edicions i Edicions Proa.

Per aquest Sant Jordi és de lectura obligatòria si el que voleu és llegir un d’aquells llibres que et permeten submergir-te en la història, i que en acabat no et deixen indiferent.

Share