Arxiu de la categoria: Ficció

La vídua, de Fiona Barton

lavíduafionabartonAvui tenim el privilegi de que ens expliquin un llibre que encara no ha arribat a les llibreries però que promet ser una revelació! Un d’aquells que suscitarà aquella pregunta que ens anem fent entre nosaltres, els lectors, i que sona més o menys així: “i tu, ja l’has llegit?”

I qui millor que una editora per explicar-nos-el? Aquí teniu la Pema Maymó i La vídua, de Fiona Barton.

Tenir l’oportunitat de llegir un thriller abans que ningú és una sort, però haver de callar durant mesos, una condemna. Perquè tu vols explicar a tothom que aquell original que t’ha robat hores de son reflecteix a la perfecció una realitat que podria ser la del veí. Però que, d’altra banda, esperes que no ho sigui… Com diu l’autora a la presentació de la novel·la, “en els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber. Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell. Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”. Només de llegir això, ja sabia que La vídua i jo teníem coses a explicar-nos…

La història de la Jean Taylor, la vídua del títol, s’enceta quan el seu marit mor i ella torna a convertir-se en el centre d’atenció pública. Anys enrere en Glen va ser acusat i absolt d’un crim terrible i, des de llavors, la sentència ha perseguit la parella. Ara que ell ja no hi és, tornen al cap de la seva vídua els successos que van amenaçar tot allò en què creia, la persecució de la periodista sensacionalista més descarnada, el setge de la policia, però també la temptació de ser lliure i deixar enrere el paper d’esposa perfecta.

Tots ens pensem que la gent és normal. ¿I si la normalitat és anar amagant sota l’estora els secrets del dia a dia fins que la muntanya de brossa ens sobrepassa? Però… i si fóssim capaços de mantenir el fems sota control? No us desvetllaré cap dels secrets de La vídua, però val la pena que entreu en la seva història per entendre com funcionen els mecanismes de les pors i la lleialtat, com ens poden manipular els mitjans de comunicació, com fa falta trobar culpables per no sentir-nos bruts i fracassats i com la Fiona Barton ha aconseguit que tot això es llegeixi d’una tirada inquietant perquè sents que podria estar succeint a la casa del costat. Domestic noir, en diuen. Quotidianitat terrible i més real del que ens imaginem, en diria jo.

Nosaltres, no ens sembla una exageració pensar que aquest llibre enganxarà a més d’un i més de dos de nosaltres. I com sempre, gaudirem de la lectura!

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

El dia 1 de juny comença el “i tu, ja l’has llegit?”.

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

Share

Una mare, d’Alejandro Palomas

unamarealejandropalomasFa unes quantes setmanes, aquí mateix vaig parlar-vos d’en Fer, en Rulfo, l’Amàlia i la resta de personatges que formaven l’univers d’Un gos, l’última novel·la d’Alejandro Palomas. Aleshores, us comentava que els fets que es narraven a Un gos succeïen uns quatre anys després dels que es narraven a Una mare, el llibre del qual us parlo avui.

És curiós llegir i parlar d’un llibre que es la primera part d’un altre, la veritat. És com si al cine algú hagués començat a rodar pel·lícules començant una història per la meitat i un temps després es decidís a explicar el perquè de tot plegat amb una sèrie de pel·lícules noves… (ah, espera! Que això ja ha passat en una galàxia molt i molt llunyana, oi?).

En qualsevol cas, aquesta nova lectura ha servit per refermar-me en el que ja vaig dir en el seu moment amb Un gos. Si voleu passar unes quantes hores en una muntanya russa d’emocions, compartint amb l’Amàlia, en Fer i la resta de la seva família una estona, no ho dubteu: comenceu amb Una mare i continueu amb Un gos, no us en penedireu.

Ens situem en una nit de Cap d’Any d’un any indefinit a la ciutat de Barcelona. L’Amàlia ha aconseguit reunir tota la seva família, els seus tres fills -en Fer, la Sílvia i l’Emma- i el seu germà Eduard, per passar junts l’última nit de l’any. Per a l’Amàlia aquest és un esdeveniment molt important, perquè amb els anys, reunir-los a tots s’ha convertit en una proesa: el seu germà viu a Lisboa, l’Emma en una casa rural a la muntanya i la Sílvia té una feina que l’obliga a viatjar constantment.

Aquest és el punt de partida d’aquesta narració familiar en què Alejandro Palomas, el seu autor, va desfilant mica en mica la història de cada un dels personatges que seuen a taula en una seqüència que va saltant pels records d’en Fer, la Sílvia i l’Emma, els fills de l’Amàlia que es converteixen en uns actors secundaris i principals al mateix temps perquè, tot i que són ells els implicats directes en les seves pròpies vides, en un moment donat deixen pas a l’autèntica protagonista, l’Amàlia, que quan cal exerceix de mare amb una força descomunal, però que també és capaç de desdoblar-se en una altra Amàlia, la que necessita evadir-se del paper que li ha tocat viure durant gairebé tota la vida, a l’ombra d’un pare i un marit que la van engolir fins a gairebé desaparèixer.

Abans us deia que aquest llibre és com una muntanya russa d’emocions. I és que al llarg de les seves pàgines he rigut, he plorat, m’he enrabiat, he sentit nostàlgia i ho he fet de forma molt i molt profunda. Perquè a través d’aquesta troupe de personatges, Alejandro Palomas és capaç de descriure la ràbia, el riure, la nostàlgia i els moments més tristos d’una manera que poques vegades he vist en altres narradors.

No puc fer res més que recomanar-vos aquesta lectura. És senzillament deliciosa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Una mare
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2028-0
Preu: 18,90€

Share

La noia de la Pirelli, de Gemma Saura Barrera i Plàcid Garcia-Planas

lanoiadelapirelliAvui us parlaré d’un llibre que és història. La història de la Roser Ferran Gayet. I direu -com jo també vaig dir-, qui és la Roser Ferran Gayet? Doncs és la primera dona que va ocupar un càrrec important a la Pirelli. Els dels neumàtics, sí!

Anem per ordre: avui us presentem una biografia escrita per en Plàcid Garcia-Planas i na Gemma Saura, dos periodistes de la secció Internacional de La Vanguardia que el 2015 van publicar un article on s’explicava la història de la Roser. Aquell article s’ha convertit ara en el llibre que al Nosaltres llegim: La noia de la Pirelli.

I és que la història de la Roser és per publicar un llibre, perquè és una d’aquelles històries que déu n’hi do! D’aquelles en què el personatge, sense voler-ho, acaba convertint-se en protagonista i espectador de bona part de la pròpia història del seu país -una mena de Forrest Gump, vaja-.

Tot començaria pel desig del seu pare de ser tenor, tot i les seves escasses possibilitats d’aconseguir-ho. Però aquest anhel és el que els va portar a Itàlia, on la Roser va passar la seva infantesa i va poder conèixer -i viure- la Itàlia de Mussolini. Havent viscut a l’estranger, i un cop a Barcelona altra vegada, la Roser va aconseguir una feina de secretària a la Pirelli, fet que va canviar la seva vida, convertint-se, per un seguit d’errors i casualitats -i després també per mèrits propis- en una de les dirigents de la multinacional.

No us vull explicar gaire més perquè el llibre repassa any rere any la vida d’aquesta dona que, actualment, als seus cent anys acabats de fer, viu a Madrid. Una vida que ha vist els bombardejos de la Primera Guerra Mundial, la Segona República i també la Segona Guerra Mundial, com a simple ciutadana, però també com a refugiada al camp d’Argelers.

Una vida que resulta ser molt i molt interessant i que val molt la pena seguir entre la narració d’aquests dos periodistes -Garcia-Planas i Saura, bona feina!- i la pròpia veu de la Roser, que de tant en tant es fa sentir en primera persona.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La noia de la Pirelli
Autor: Gemma Saura Barrera i Plàcid Garcia-Planas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2066-2
Preu: 19,50€

Share

El caçador de bruixes, de David Martí

elcacadordebruixesdavidmartiEn David Martí reprèn el tema de les bruixes com ja va fer temps enrere amb Les Bruixes d’Arnes.

En aquest cas, la història es centra en l’abominable figura d’en Joan Malet. En Malet, de ben petit, assisteix a l’espectacle de veure com pengen a son pare de la forca per assassí. El nano, que ja promet, no pot evitar somriure i alegrar-se quan veu a son pare mort. El cas és que en Joan Malet es queda orfe sent pràcticament un infant. Al principi la gent del poble mira d’ajudar-lo, donar-li una mica de menjar… en fi, no abandonar-lo a la seva sort. Però mica en mica tothom es va apartant d’aquell noi tan estrany, sinistre, gandul, desagraït,… En fi, una perla.

La fortuna o bé el destí volen que en Joan Malet suplanti la personalitat d’un nouvingut al poble. Li roba la identitat, els records i ja posats, també la feina. I així va fent amb la seva astúcia, els seus enganys i la seva innata destresa per fer el mal per allà on passa. Fins que troba una dona de qui s’enamora.

Aquí es on comença la seva obsessió per la bruixeria i sobretot per les dones que la practiquen.

Ell mateix s’anomena mestre Malet i es creu fermament convençut d’estar triat per Déu per fer neteja de les maldats d’aquestes dones. La seva obsessió i la quantitat d’injustícies que arriba a cometre arriben fins a les orelles de la Santa Inquisició. Ja té nassos que la Inquisició hagi de posar ordre als desments d’aquest home i cridar-lo a l’ordre!

És un llibre que es llegeix com si fos gairebé un conte. De por, això sí! I que un cop més ens fa tremolar al pensar en els episodis que els va tocar viure a unes dones que només volien viure en llibertat.

Títol: El caçador de bruixes
Autor: David Martí Martínez
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-7489-4
Preu: 19,50€

Share

Una veu de nit, d’Andrea Camilleri

camilleriunaveudenitEl nou Camilleri, amb l’inspector Montalbano i els seus fidels Catarella, Fazio i Augello (per rigorós ordre de fidelitat), comença amb l’inspector despertant d’un somni surrealista que acaba amb un pop gegantí mirant-se’l des de l’altra banda de la finestra.

Així d’entrada, Nosaltres, crec que es podria fer un recull amb els micro-contes que s’inventa Camilleri per començar les novel·les amb Montalbano despertant-se sobresaltat gairebé sempre per la telefonada de Catarella.

Un cop despert és conscient, per la trucada de Lívia, que és el seu aniversari: 58 anys. Com ja va passant des de ja fa unes quantes novel·les, això fa que el capfiqui l’idea de que s’està fent vell.

Però anem al llibre: de camí en cotxe cap a la comissaria, Montalbano té un incident amb un conductor que reacciona violentment a una picabaralla típica dels embussos de trànsit. L’afer desemboca amb el jove conductor retingut a les dependències policials. I resulta que és fill del president de la Diputació i membre destacat del partit en el govern.

Paral·lelament el director d’un important supermercat denuncia que s’ha produït el robatori de la recaptació del dia, que es trobava al calaix de la taula del seu despatx. La denúncia feta personalment al lloc dels fets acaba amb una acusació de maltracte i tortura psicològica al denunciant per part del policia que cobreix el cas Mimi Augello.

Els dos casos van evolucionant i es van complicant: el director del súper apareix penjat, l’amant del noi irascible és trobada brutalment esquarterada, un agent de seguretat privada desapareix i el troben executat amb un tret al clatell a l’estil mafiós… Els comanaments policials, els polítics, els jutges, tenen uns comportaments poc clars o decididament foscos i els mitjans de comunicació són utilitzats per interactuar amb els hipotètics delinqüents.

I la màfia! Tot i ser uns llibres tan sicilians, Camilleri tendeix en altres llibres a no donar molt de protagonisme a la màfia. Hi és, però com un teló de fons, una hipòtesi sempre present quan hi ha crims. Aquí, però, la màfia és central. No una màfia glamurosa i internacionalitzada a l’estil Padrino sinó un entramat de silencis i complicitats local, de món encara molt rural i recolzat en la tradició i la ignorància, amb dues famílies repartint-se el poder en un territori petit.

Les reflexions de Montalbano-Camilleri sobre la tèrbola relació entre poder polític i màfia valen molt la pena i no les trobareu en els capítols que han passat i segueixen passant a la tele, necessàriament escapçats i centrats en l’acció i la resolució dels casos.

És una molt, molt bona novel·la -per mi de les millors de la sèrie Montalbano- amb l’habitual afegitó de l’extraordinari treball del traductor Pau Vidal tornant a recrear en català el sicilià original, que es permet fins i tot l’Ús de frases fetes extretes d’un poema de J.V. Foix com “ho sap tothom i és profecia”.

Si sou amants de l’univers Montalbano no us la podeu perdre. I un suggeriment: si sabeu d’algú que encara no n’és fan, regaleu-li. Jo crec que el títol més adequat per iniciar-se en aquest vici és aquest.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Una veu de nit
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-297-7488-7
PVP: 16€

Share

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaBenvolguts Nosaltres,

Esteu disposats a perdre hores de son? A arriscar-vos a una ensopegada al carrer? Doncs no us ho penseu dues vegades, L’última sortida ha de ser la vostra tria per aquest Sant Jordi!

No us puc donar massa detalls perquè aquest és d’aquells llibres que comencen d’una manera, et pinten una situació i passa un terratrèmol pel mig que fa que tot i tots els personatges canviïn un munt de vegades al llarg de la novel·la. La gràcia està en que al final, tot i que la història es mou en el terreny pantanós de la psicosi, amb enganys i subterfugis, acaba sent un argument sòlid i consistent. I que mentrestant, pàgina a pàgina, només tens ganes d’anar avançant per veure com acaba!

El plantejament inicial és xocant, ja ho veureu: la història comença amb en Ted, un empresari d’èxit, que ha planificat fins a l’últim detall el seu suïcidi -així, tal com raja-. El que passa és que a l’últim moment, quan ja està a punt de disparar-se un tret al cap, un home comença a donar cops a la porta del seu despatx i l’insta a deixar per un altre moment la idea del suïcidi.

I no us dic gaire més. I no és que no en tingui ganes… però explicar-vos més coses seria com dir-vos que en Darth Vader és el pare d’aquell que ja sabeu i us aixafaria unes molt bones hores de lectura.

La faixa del llibre diu: “el millor thriller que llegiràs aquest any”. No sé si serà el millor però estic segura que sí que serà difícil de superar i que el proper escriptor que vulgui aconseguir enganxar els lectors d’aquesta manera s’ho haurà de treballar, i molt, perquè en Federico Axat, l’autor d’aquest trepidant thriller, ha aconseguit convèncer a un bon nombre d’editorials i fins i tot algun productor de Hollywood de que val la pena apostar fort per aquesta història.

I amb raó! Això enganxa de mala manera!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€

Share

L’Avinguda dels misteris, de John Irving

lavingudadelsmisterisA L’avinguda dels misteris en John Irving ens presenta Juan Diego Rivera, el gran protagonista d’aquesta novel·la bestial.

La història del Juan Diego és ben cert que dóna per una gran novel·la. Ell és un nen de l’abocador, un “niño de la basura”. Allà és on creix amb la seva germana Lupe, una nena francament especial. La Lupe es comunica en un idioma enigmàtic que només és capaç d’entendre el seu germà. A més, ella té poders telepàtics de manera que, tenint a la Lupe a la vora, el millor que es pot fer és posar la ment en blanc perquè es corre el risc de que et llegeixi el pensament!

El cas és que en Juan Diego arreplega tots els llibres que arriben a l’abocador, siguin del tema que siguin i estiguin escrits en l’idioma que sigui. Tant li fa: ell ho devora tot! Per tant, gairebé sense adonar-se’n, el nano agafa un nivell cultural i una sèrie de coneixements impropis de la seva condició i del lloc on li ha tocat viure.

 La vida dels dos germans, a més, és un rosari d’escenaris impossibles, des de asils per a nens orfes i amb problemes fins a un circ.

Al llarg de la seva existència es troben en situacions que només és capaç d’imaginar Irving: coneixen capellans amb bon cor, monges sense pietat, prostitutes, transsexuals, gais, nans i domadors de lleons. Això últim marca significativament la vida dels dos germans per causes que ara no puc desvetllar (i que haureu de llegir).

Durant un viatge a Manila organitzat per un ex-alumne del ja professor Diego Rivera, anirem coneixent la vida d’aquest home, el lligam que tenia amb la seva germana, la vida que va tenir quan va ser adoptat per un gai i una transsexual, els seus problemes de salut i els seus fantasmes.

I de fantasmes n’hi ha per donar i vendre. Alguns d’ells són tan reals que sembla que no ho siguin, però passen unes coses… que no tenen explicació.

Irving és un escriptor fascinant. Té el poder o la facultat de semblar normal i quotidià quan juga permanentment amb l’extravagància i el despropòsit. Aquí, en aquesta història ens brinda un compendi de les seves fixacions, l’església, la sida, l’homosexualitat… La vida, en una paraula.

Mereix ser llegit amb atenció. És, simplement, el geni Irving!

Aquí podeu llegir els primers capítols en pdf i aquí els llibres de John Irving al Nosaltres.

Títol: L’Avinguda dels misteris
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 664
ISBN: 978-84-297-7487-0
Preu: 22,90€

Share

La Nostra selecció de llibres pel Sant Jordi de 2016

LLIBRES NOSALTRESLLEGIM SANT JORDI 2016

El Sant Jordi d’enguany arriba al Nosaltres amb un protagonisme especial per part dels premis literaris. En primer lloc, La vida sense la Sara Amat del Pep Puig és una de les millors apostes per tota mena de públic! Si necessiteu més detalls sobre aquesta obra premiada amb el Premi Sant Jordi d’enguany, en Pep Puig va aconseguir que en Lluís-Emili, el nostre lector, es passés de parada de metro més d’una i de dues vegades! Això sí, us recomana que tingueu a mà el Guerra i pau, de Tolstói.

Sobre en Víctor Amela, aquest periodista responsable d’una tercera part de la contra de La Vanguardia s’ha emportat el Premi Ramon Llull amb una història que ens porta cap al delta de l’Ebre i un protagonista amb carisma com n’hi ha pocs: el Groc. A molts, recomanar-vos que us submergiu en aquest Premi Ramon Llull 2016 anomenat La filla del capità Groc del Víctor Amela: és molt xulo!

Més premis? Som-hi, doncs!! Podeu ser combregar més o menys amb les idees de Lluís Foix però és inevitable que Aquella porta giratòria, unes memòries d’aquest director adjunt de La Vanguardia i que ha passat per tot arreu a can Godó només pot ser un diari interessant. En aquest llibre, Foix ens porta en el temps cap a la mítica seu de La Vanguardia, al carrer Pelai, que molts recordareu per aquella porta giratòria. No tothom podrà explicar què hi havia més enllà d’aquella porta. Ningú ho podrà saber mai com ell després de tots els anys al diari del Grup Godó.

I arribem al Rodoreda amb l’Empar Moliner. L’espectacle televisiu que vam veure i viure l’altre dia ha fet ombra a aquest magnífic recull de contes que ens explicava (i intentava replicar) en Martí. En aquest Tot això ho faig perquè tinc molta por hi trobareu tota mena de contes però partint sempre d’aquella deliciosa i cuidada visió que té l’Empar Moliner.

I de l’Empar, al Sergi Pàmies! Un personatge tant identificat amb el món culer, el Barça i tot el que significa aquest club ens ha obert el seu cor i ha fet un “exercici retrospectiu que agermana la ironia, el sentit crític i el registre passional” per tal d’explicar que és molt del Barça però que això de “ser del Barça” té graus d’autenticitat. Sou dels de tenir el carnet abans de sortir de la panxa? Això del Barça és una tribu!

En un altre registre completament diferent hi tenim el nostre estimat Màrius Serra que, després de tastar la terra de Hawaii parla amb propietat i ens explica com pot ser que no tot sigui meravellós en aquest arxipèlag dels Estats Units, tenint en compte tot el que n’hem rebut culturalment. A Res no és perfecte a Hawaii, Serra ens planteja una novel·la d’intriga situada en aquest suposat paradís que combina un assassinat en un congrés, la recerca d’una història que porti al Pulitzer i la Història en majúscula del Capità Cook, descobridor d’aquelles terres.

Fans de Harry Hole i Jo Nesbo, esteu d’enhorabona! Després de convertir-se en un fenòmen indiscutible d’això que anomenem novel·la negra nòrdica amb pel·lícula inclosa i amb la bona notícia d’un Michael Fassbender fent de Harry Hole, arriba Policia, un llibre amb el qual Jo Nesbo “demostra per què s’ha situat en un dels llocs més importants de l’escena literària de la novel·la negra” (…) ja que “ho domina tot: els tempos, la dosificació de què ha de saber el lector i què encara no, la creació de personatges de carn i ossos (sovint de sang i ossos), la sorpresa, el suspens, la descripció dels estats d’ànim i dels escenaris”. – Si sou fans de la sèrie i el personatge, no el deixeu escapar!

I de la novel·la negra nòrdica a un thriller captivador que pot ser un dels llibres d’aquest Sant Jordi! Federico Axat i el seu L’última sortida ha aparegut (pràcticament) del no-res per fer allò que ens agrada tant: un llibre que ens segresta a base de ganes de llegir perquè no pots parar de llegir! Amb els drets del llibre venut a un munt de llengües (i fins i tot els drets per fer-ne una pel·lícula!) és -i ho sabem del cert, perquè tenim a més d’un de Nosaltres segrestat per aquest llibre- un dels aspirants a ser el llibre d’aquest Sant Jordi!

I de thriller, a thriller!! Tenim a la Lia, una de les nostres lectores, afirmant amb molta contundència i seguretat que “per què voleu Stephen King, tenint tan a prop la Imma Monsó” després d’haver llegit el seu atrapant llibre L’aniversari. I és que aquesta autora ha escrit un thriller d’aquells que costa deixar anar! Partiu d’aquí: ell és tirant a paradet i ella més espavilada; han de celebrar el seu aniversari de parella i… Prepareu-vos! Això sí que és un aniversari (i un llibre que enganxa)!!

Per tots aquells que ja sigueu fans de John Boyne després de llegir bestsellers amb pijames de ratlles, esteu d’enhorabona: aquest autor ha tornat amb una història situada més o menys en el mateix període. En aquest cas, a El noi de la casa de la muntanya el nostre protagonista és en Pierrot, un nen que viu al París de 1936, amb la seva mare i el seu gos D’Artagnan i que acaba -poca broma!- a la residència de muntanya d’un dels personatges més terribles de la història: el Führer Adolf Hitler. Explicar-vos gaire més detalls us aixafaria el llibre! Sou fans de Boyne? Com ja hem dit, esteu d’enhorabona!

Si el que voleu és llegir un llibre que us faci riure de veritat, els amics de ‘La Segona Hora’ del Quim Morales han escrit un llibre agraït! Es tracta d’un viatge en el temps, en la història, a través del cosmos d’aquest programa de Rac1. Per exemple, com serien els seus cèlebres Forocoches, Estudis d’audiència, instruccions impossibles, síndic de greuges,… a diverses èpoques i moments de la Història, com ara Roma, el Renaixement, el Far West, la Guerra freda, l’Edat mitjana,… Un llibre que us farà riure!

I la nostra última recomanació, un llibre que anirà directament al cor de tota la generació que va créixer amb Son Goku, que es va apuntar a judo per culpa d’una noia que tenia el “cinturó negre”, o que va voler fer una carrera de ciències gràcies al Beakman i així poder tenir una ajudant sexy i una rata tonta anomenada Lester a qui desautoritzar contínuament. Tota aquesta generació té un nom i un munt d’hores invertides en un joc de la Game Boy. I amb una mica de sort, un dia va veure el seu nom a la tele el dia del seu aniversari. Tota aquesta gent té un nom, una cultura comuna, i ara té un llibre: Generació tomàtic. Si tot això que hem anomenat us ha tocat el cor, aquest és el vostre llibre per aquest Sant Jordi!

Aprofiteu que aquest Sant Jordi cau en dissabte per gaudir al màxim la nostra diada més literària!

Share

Malparits!, de Genís Sinca

malparitsgenissincaL’Eulàlia torna al Nosaltres després de fer un Murakami per ressenyar Malparits!, l’últim llibre del Genís Sinca. Aquí teniu el seu escrit!

Els mots que descriuen aquest llibre a la portada no podrien ser més encertats: “una tragicomèdia explosiva”. Malparits! narra les peripècies del Quim Maristany, un jove barceloní amb la síndrome de Tourette (malaltia que l’impedeix contenir una sèrie de tics, insults i repetir tot allò que escolta) que es trasllada a Andorra responent a la petició d’ajuda d’una antiga amiga que li demana que treballi per ella, ni més ni menys que disfressat de pollastre, per promocionar el seu negoci.

Genís Sinca, periodista i autor d’aquesta novel.la, ens acosta a la realitat d’aquesta malaltia a través de Maristany, o “Kivi” –tal i com ell es presenta-. Llegint però, t’adones que Kivi significa l’essència més pura i clara de tots els personatges que hi apareixen i que donen sentit a la seva vida. És l’únic que actua sense enganys, l’únic que no manipula ni enganya. Kivi, disfressat de pollastre i proferint insults pel mig d’Andorra la Vella, és el més sincer de tots.

Tot i així, Sinca utilitza Malparits! per enarborar el respecte i, sobretot, reclamar que els humans ens deixem de moure per les aparences. La resta de protagonistes del llibre guarden un passat escabrós, ben tancat amb clau i forrellat, que es va descobrint pàgina rere pàgina i que ajuda a entendre el perquè de les seves actuacions. L’únic capaç de rebel·lar-ho tot és en Kivi, a qui incomprensiblement tots li confessen les seves misèries, tot i sabent que en qualsevol moment les pot anar escampant en un dels seus atacs incontrolables de sinceritat.

Malparits! no és una comèdia, és un altaveu per denunciar el maltractament a la infantesa que molts adults, malauradament, continuen propiciant avui en dia. És un crit per condemnar tots aquells que estronquen les vides dels més petits i els fan créixer abans d’hora, simplement, per benefici propi.

Torna aviat, Eulàlia!! Nosaltres t’esperem!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Malparits!
Autor: Genís Sinca
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2063-1
Preu: 19,50€

Share

La Segona Hora fa història, de La Segona Hora

lasegonahorafahistoriaQuan ens va arribar el llibre La Segona Hora fa història, escrit per en Quim Morales, la Candela Figueras, el Jair Domínguez i en Xavier Pérez Esquerdo vam tenir un dilema entre tots Nosaltres: qui podia ser capaç de llegir-se sencer el llibre de La Segona Hora? No per dolent! Sinó pels atacs de riure?

Va ser llavors quan vam veure la solució: “que ho facin ells”. És per això que li vam demanar a en Quim Morales, director i culpable de La Segona Hora, que ens l’expliqués a tots Nosaltres:

Benvinguts a un viatge extraordinari a través de la història del planeta terra, aquest lloc enigmàtic i desconcertant on vivim des de fa centenars de milers d’anys.

A conseqüència d’un estrany incident, un grup d’agosarats humans viatjarà als moments clau de la nostra cronologia per ajudar-nos a entendre com i per què som el que som. El problema és que en comptes de ser professionals preparats, científics o físics quàntics, aquests viatgers temporals són l’equip de “La segona hora”.

Forocoches, les Instruzione, el Síndic de Greuges, els Estudis d’Audiència i la resta de seccions de l’insigne programa de ràdio tenen cabuda en l’accidentat viatge en el temps de l’esbojarrat equip d’investigació que fa riure. Aquest sorprenent viatge des de la Prehistòria fins al futur amb “La segona hora” us farà riure però també us convidarà a reflexionar sobre qüestions que no us havíeu plantejat mai.

Per exemple, com és possible que aquests pallussos hagin publicat un llibre?

La veritat és que el llibre és molt divertit! Si sou fans de La Segona Hora, no us el perdeu!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La Segona Hora fa història
Autor: Quim Morales | Candela Figueras Sabaté | Jair Domínguez Torregrosa | Xavier Pérez Esquerdo
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-2059-4
Preu: 12,95€

Share