Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€
Nosaltres, m’han fet arribar un vincle prometedor!! El Blog de cine diu que aquests són els protagonistes per a l’adaptació cinematogràfica d’Un dia… (vegeu El 15 de juliol…). Bé, si no considerem aquesta frase com a propagada electoral, jo diria “al loro, que no estamos tan mal“! En qualsevol cas, si us l’heu llegida o us l’esteu llegint, ja em direu com ho veieu!!
Parlava ahir amb una amiga a qui li aconsellava que es llegís Un dia si tenia ganes de passar una bona estona amb uns personatges d’aquells que et toquen la fibra i em va dir que “semblava que li expliqués una pel·lícula”.
Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€
Bé, doncs, em penso que no anava desencaminada, perquè he llegit al web del David Nicholls que potser hi haurà notícies en aquest sentit
The next instalment of this will come sooner, I swear, and will have more news on current projects and the film version of One Day.
.
Amb més motiu li recomano ara que es llegeixi Un dia com més aviat millor. No em vull imaginar en Dex encarnat en un dels Jonas Brothers… i coses pitjors s’han vist!
Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€
Tot just avui podem trobar Un dia a les llibreries i nosaltres ja l’estem comentant… Com pot ser, això? Doncs perquè la pròpia Ester Pujol ens el va presentar (vegeu L’editora de Columna…) i des de l’editorial han tingut a bé fer-nos-el arribar amb una mica d’antelació, suposo que en vista de l’agonia que ha estat haver-se de conformar només amb els vídeos (vegeu Un dia · Episodi 1, Un dia… i Un dia. Quart episodi).
Us he de confessar que la vaig agafar una mica escèptica, aquesta novel·la. En general, les històries de noi-noia es coneixen, creixen junts i
a) són feliços tota la vida, tot i les adversitats del camí
o bé
b) són feliços quatre dies i ho deixen córrer, precisament per les adversitats del camí
em carreguen una mica. Em passa també amb les pel·lis… Poca cosa m’avorreix més que el Tom Hanks escrivint correus a la Meg Ryan!
Tanmateix, David Nicholls ja em va captar l’atenció des del primer capítol. L’estil narratiu és foça original, perquè ens fa saltar per la vida dels protagonistes d’any en any, de 15 de juliol en 15 de juliol, fins que, pràcticament al final de l’obra, relliga les dates i fa que la novel·la s’obri i es tanqui alhora, en una darrera pàgina que és, des del meu punt de vista, d’una exquisida senzillesa lèxica però d’una complexitat formal remarcable “Aquí comença tot. Tot comença aquí, avui.“. Però aquest recurs formal no és només un truc de prestidigitador per amagar una trama suada, no.
Els capítols d’Un dia són un recorregut per la vida de dues persones des dels vint als quaranta, i també el retrat d’un temps fet a base de petites pinzellades, la repassada als principis socials i individuals que han amarat Europa al llarg de tots aquests anys, la reflexió sobre la determinació i la derrota interior quan s’esvaeixen els compromisos adquirits amb un mateix i amb els altres… Tot amb un subtil sentit de l’humor, que ens fa passar amb una mitja rialla per moltes de les situacions descrites. En d’altres, en canvi, hi passem amb un considerable mal d’estómac. Patim, amb l’Em i en Dex. Però sense que aquest sentiment ens porti al “drama sense aturador”, eh?
Veient-ho amb perspectiva, veig que m’ho he passat bé. Hi ha coses previsibles a la trama? Doncs sí. Però no hi he trobat Tens un e-mail, aquí…. més aviat el que tenen els protagonistes és un futur incert, que han de construir amb penes, alegries i contradiccions, també amb esdeveniments que, com la vida mateixa, ens fan que mai no puguem saber, en un 15 de juliol qualsevol, com serà el nostre proper 15 de juliol, ni l’altre, ni l’altre…
Nosaltres, em penso que he trobat l’últim clip d’aquesta parella d’Un dia
.
Francament, després d’aquest seguit de clips, que trobo d’allò més cinematogràfics, ja tinc ganes de llegir-me-la, encara que només sigui per esbrinar si han volgut disfressar amb tota la pompa una novel·la passable i gràcies o si, contràriament, han descobert un bon text i s’hi han posat de valent en la promoció.
Si no m’equivoco, la setmana vinent surt a la venda, o sigui que ja m’he començat a netejar les ulleres perquè la presentació em trobi a punt!
No em puc estar de comentar-vos que ja he enganxat el primer codi de barres! M’he estrenat amb Tinc ganes de tu, com ja us vaig dir a Llegiu i escolteu… Ja he fet el primer pas per aconseguir el walkman que regala labutxaca!
He de dir que Tinc ganes de tu, de Federico Moccia està sent una lectura molt planera! En general no m’agrada la novel·la romàntica però amb Federico Moccia tot es veu de color rosa… Vigileu perquè es contagia!
Per si no heu llegit el primer capítol d’Un dia, us recordo el vincle. Crec que ens espera una novela amable, romàntica però no excessivament edulcorada… Ho anirem veient! Els clips, de moment, es veuen molt xulos!!! Us en deixo dos més.
Hola,
sóc l’Ester Pujol, editora de Columna, i he pensat que potser us agradarà saber que un dels llibres que sortirà pròximament és una gran història d’amor absolutament fascinant. Us envio el meu comentari per si el voleu incorporar a la pàgina, que segueixo cada dia!
Gràcies
Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Data distribució: 20 de maig del 2010
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€
Una història d’amor sense data de caducitat
El dia 20 de maig publiquem un llibre meravellós titulat UN DIA. És sobretot una història d’amor, amb totes les lletres. Una autèntica love story. Però és també una novel·la sobre l’amistat, les dificultats per ser fidels a nosaltres mateixos i el pas del temps.
És un llibre emocionant, en un sentit literal de la paraula. Emociona: fa somriure, riure, encongeix el cor, fa plorar…
Entrem en matèria, i us avanço algunes coses de l’argument:
En Dexter i l’Emma tenen vint anys i el dia 15 de juliol del 1988, just a la festa de la seva graduació, passen la nit junts. L’endemà, amb tota la vida per davant, veuen que s’entenen molt bé però que són molt diferents. Ella, l’Emma és idealista, encantadora, ve d’una família de classe treballadora, li agrada la literatura… Ell, en Dexter, és de classe acomodada, és un noi despreocupat i aficionat a les festes i les relacions d’una sola nit. Es pregunten com seran d’aquí a vint anys, quan rondin els quaranta, que en aquell moment els semblen molt lluny.
El mateix estiu, la seva vida segueix camins diferents: en Dexter se’n va a recórrer Europa durant tot un any i l’Emma s’ha de quedar a Edimburgh a treballar a un restaurant tex-mex per poder continuar estudiant.
Gràcies al narrador del llibre, descobrirem com evoluciona la seva vida, perquè els veiem cada 15 de juliol de cada any següent -1989, 1990, 1991…- fins a l’any 2007. Aquí tenim el primer capítol.
Ester Pujol
QUÈ N’HAN DIT
«Ambiciosa, absorbent, perspicaç, amena. […] Brillant en la descripció de les dues últimes dècades de la vida cultural i política britànica. La lectura de platja perfecta per aquells a qui repel·leix la mera idea de les lectures de platja.» (Nick Hornby, autor d’Alta fidelitat)
«La història d’amor definitiva lligada a una època per a tots els que hem desitjat algun cop algú que no ens corresponia.» (Adele Parks)
«No és gaire habitual trobar una novel·la que parli del passat recent amb tanta autoritat, i encara menys que dibuixi els dos protagonistes amb tanta solidesa i amb una fidelitat a la vida real tan dolorosa que tanquis el llibre literalment amb la sensació que els coneixes tan bé com als teus millors amics. Es fa difícil d’imaginar que algú pugui topar amb personatges tan ben construïts i no reconèixer-hi l’extraordinari talent de l’escriptor que els ha creat.» (Jonathan Coe, Guardian, Llibres de l’any 2009)
«Difícilment es podrà trobar aquest any una comèdia romàntica més dolça i penetrant que la història d’en Dex i l’Em.» (Independent)
«M’ha encantat. És absolutament meravellosa. Un llibre commovedor i apassionant.» (Kate Mosse)
«Absolutament commovedora.» (Marian Keyes, Irish Independent)
«La divertida i commovedora tercera novel·la de David Nicholls, que pica l’ullet a Quan en Harry va trobar la Sally, explica la peculiar relació entre l’Emma Morley i en Dexter Mayhew. […] D’una perspicàcia corprenedora. […] Si vas acabar la universitat als vuitanta sense tenir clar què passaria a continuació o quines persones acabarien sent amics teus per a tota la vida, aquest llibre no pot faltar a la teva maleta de l’estiu. I si no, tampoc. […] No m’estranyaria que ben aviat en puguem veure la pel·lícula. Estic impacient!» (Daily Mail)
«Un llibre extraordinàriament brillant sobre la desoladora distància que separa el que érem i el que som… Els lectors se n’enamoraran i els escriptors desitjaran haver-la escrit.» (Tony Parsons)
«És possible que haguem trobat la novel·la de l’any: una història d’amor, de “ho faran o no ho faran”, brillant, divertida i emotiva, que segueix el fil d’una relació el mateix dia durant dues dècades.» (Heat)
«Un llibre realment esplèndid: intel·ligent, divertit, perspicaç, entendridor i sovint insuportablement trist. La millor novel·la social britànica des de What a carve up!, de Jonathan Coe. La prosa enginyosa de Nicholls té una transparència que recorda Nick Hornby: es fon a mesura que la llegeixes, de tal manera que ni t’adones de la densitat de tot el que transmet.» (The Times)
«La novel·la més divertida i encantadora que he llegit en dècades. Per sobre de tot, és un llibre cent per cent honest, terriblement fidel a la realitat. N’he viscut intensament cada pàgina!» (Jenny Colgan)
«Amb els seus personatges rodons i autèntics, sens dubte una de les millors novel·les de l’any.» (Heat)
«Nicholls té un ull excepcional per descriure una època. Una lectura captivadora.» (Observer)
«[Nicholls] té una prosa terriblement hàbil i una comprensió profunda de les emocions humanes. Els seus personatges resulten extremadament convincents. […] Un dia està cridada a convertir-se en un clàssic modern.» (Daily Mirror)
«Un llibre emotiu que transmet bones sensacions. Nicholls és un expert a l’hora de captar l’essència del jove adult, del primer amor, del desengany i del curs enrevessat i tortuós de les històries d’amor. Es mereix ser el llibre de l’estiu.» (News of the World)
«No em puc imaginar ningú a qui aquest llibre no deixi captivat.» (BBC Radio Five Live)
«Nicholls capta amb mà experta el sentiment de tedi que s’esdevé en acabar la universitat. […] L’estil és pràcticament impecable, l’època es reviu amb gran sensibilitat i la història és d’una amenitat aclaparadora.» (Herald)
«Nicholls ha escrit una novella càlida, enginyosa, perspicaç i trista; i potser un dels millors llibres de l’any.» (Sunday Tribune)
«La tercera novel·la de David Nicholls capta l’amor amb autenticitat i senzillesa. […] Combina l’essència de l’amistat i l’amor no correspost amb un humor hilarant: heus ací una captivadora història d’amor del segle XXI.» (SHE)
«Quedes irremeiablement atrapat des de les primeres pàgines. […] Nicholls escriu uns diàlegs impecables i manté un ritme trepidant a tota la narració. Et costarà deixar-lo.» (Psychologies)
«Com a estudi d’allò que vam ser i allò que podem esdevenir, és una obra mestra.» (Esquire)
«Perfecte per a la platja o per passar l’estiu a la ciutat.» (In Style)
«Una comèdia romàntica poc convencional que desborda encant.» (Harpers Bazaar)
«Una història d’amor deliciosa.» (Sunday Herald)
«Divertida i colpidora.» (Scotsman)
«David Nicholls ha tornat amb aquesta aguda comèdia farcida dels errors, les descoincidències i les divagacions que conformen la vida real.» (Marie Claire, Llibre del mes 06/2009)
«Un conte de fades modern hàbilment construït. Un narrador amb molt de talent i una gran destresa tècnica.» (Scottish Review of Books )
«Una història romàntica trepidant.» (Woman & Home )
«Aquest llibre m’ha encantat i m’ha emocionat profundament.» (Amanda Ross )
«Fa petar de riure. Es mereix ser un gran èxit.» (thelondonpaper)
«Una història d’amor moderna magníficament narrada.» (Glamour)
«Una història lleugera, però que se salva de la sensibleria gràcies a la seva perspicàcia malenconiosa i els seus munts de nostàlgia absolutament corprenedora.» (Guardian Review)
«Intel·ligent, divertida i commovedora.» (Daily Express )
«Una autèntica delícia. De vegades agredolça, d’altres divertida, commovedora i trista, però sempre farcida de la meravellosa agudesa i ironia de Nicholls. Una paràbola de la vida moderna sobre les relacions, les decepcions, l’amistat i les expectatives; una novel•la de primera línia.» (Kate Mosse, a The Times)
«Magnífica! Brillant! No l’he pogut deixar.» (Fay Ripley)
Per cert, sobre UN DIA, podeu veure el següent web
Nois, noies, nosaltres tots: Els de Columna han decidit que la passió no té fronteres i han preparat un concurs per anar a ROMA a viure una història d’AMOR. No em direu que no és bonic: la ciutat eterna, la primavera i Perdona però vull casar-me amb tu, de Federico Moccia, a la maleta!
Ara que, ben mirat, en aquesta circumstància, no sé si es deu llegir gaire… mmmm… En tot cas, potser que la lectura ja la portem feta de casa i així, a més, se’ns farà més curta l’espera per saber si ens toca el viatge!
Bé, mireu les bases aquí i que tingueu molta sort (i dic tingueU perquè es veu que jo no hi puc participar. Paciència i resignació! Hauré de seguir penjant candaus a Nova Icària!! vegeu Sí, ho confesso…).
Títol: Perdona però vull casar-me amb tu
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 712
ISBN: 978-84-664-1118-9
PVP: 18,90€
Vaig llegir-me Perdona si et dic amor quan es va publicar, ara fa un parell d’anys, i em va semblar una de les novel·les més ensucrades de la meva vida! Al cap de molt poc temps d’haver-lo acabat, em van operar -res massa greu- i em van demanar que fes “repòs total” . No cal dir que m’avorria com una ostra! Llavors vaig voler investigar de què anava tot allò… Un fenomen com el que havia sorgit amb en Federico Moccia i les seves novel·les no em resultava fàcil d’entendre… Quan milers de joves decideixen que no hi ha millor manera de dir-se “t’estimo” que lligant un candau en un pont i llançant-ne la clau a l’aigua és que alguna cosa passa. I tant que sí! Però jo encara no li veia el què… Què té aquest italià que ha arribat a fer néixer una tradició?
Mirant la reacció de les fans, vaig pensar que segurament el gran secret és una prosa fàcil i que desborda sentiment. Uns personatges frescos i d’una peça en situacions absolutament esplèndides on tots ens hi voldríem veure. Una construcció argumental que flueix ràpida i alegre com la vida dels joves que poblen les seves novel·les. Però, sobretot, la capacitat d’estar atent a les necessitats de les persones que voltem pel món i donar-nos allò que volem llegir: una història d’amor i amistat que ens emociona i, com diuen els fans, enamoccia!
Després del Perdona si et dic amor, m’he llegit Tinc ganes de tu i ara Perdona però vull casar-me amb tu. Tots tres estan en la línia, però en el darrer fa créixer la galeria de personatges i hi trobem situacions que, fins i tot per als qui ja comencem a tenir una edat (ai!!), ens conviden a seguir llegint amb ganes! El pastís que hi ha a la coberta no enganya: llaminer, colorista, sumptuós… En definitiva, allò que tothom espera per celebrar un enllaç literari que, a jutjar pels èxits de vendes, durarà per molts anys. Al final -i que no surti d’aquí- li he trobat la gràcia, al Moccia… Perdona, però m’agrada llegir-te!
Si voleu veure que no us enganyo, ho diu TV3!
Sant Jordi 2009. Allà el vaig conèixer
