Arxiu de la categoria: Romàntica

Novel·les amoroses en un sentit ampli del concepte

Carolina s’enamoccia

Deixa un comentari

Títol: Carolina s’enamora
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 867 ]
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-6641-331-2
PVP: 18,50€

That’s amore és una cançó que canta Dean Martin i m’ha vingut al cap just quan he començat a escriure aquest comentari…

Segurament no és una ocurrència massa encertada, perquè en Dean Martin no apareix a la novel·la ni de bon tros!! En Federico Moccia és bo posant música en les seves novel·les -molt!- i sempre acompanya les escenes més intenses amb música molt ben escollida, però no recordo que en cap cas hagi recorregut als crooners nordamericans dels cinquanta… I doncs, per què he triat aquesta música? Més encara, per què estic jo parlant d’una novel·la d’una noia de tretze anys i mig (en fa catorze mentre es desenvolupa la trama) quan jo ja en fa vint-i-cinc que els vaig deixar enrere? Doncs, si teniu uns minutets, us ho explico.

Vaig conèixer en Moccia amb Perdona si et dic amor, deu fer uns tres anys. Amb franquesa us confessaré que per iniciativa pròpia mai no hagués arribat a aquest autor, perquè la comèdia romàntica no és exactament el meu gènere preferit, però per circumstàncies de feina m’he trobat tots els seus llibres entre les mans, i, a poc a poc, l’he anat coneixent. I gaudint!

Amb Carolina s’enamora, en Moccia torna a la història de la noia que s’enamora, però la noia en qüestió és una mica més jove que en les anteriors novel·les, perquè – com us deia al principi – tot just està a punt de fer els catorze. En una mena de flashback ens explica com és la relació amb les seves amigues més íntimes, amb els companys de classe, amb la família (especialment rellevants són el germà de vint i els avis) i, no cal dir, amb els nois que li agraden. N’hi ha un, en Massi, que és l’autèntic objecte del desig de la noia. Es coneixen, es perden de vista i… haureu de llegir la novel·la per saber què passa, però ja us avanço que no és tan ensucrat com podria semblar a priori.

M’ha semblat una història distreta, d’aquelles que et llegeixes després d’un dia una mica agobiat i et permeten desconnectar, evadir-te i pensar que la vida és bella… en certa manera com la cançó del Dean Martin! Per cert, el llibre surt a la venda el proper dimarts 25; a veure si a les cues inicials per comprar-lo hi ha el Casillas i la Carbonero, jeje…

Share

El regal

Deixa un comentari

La Sílvia ens regala un tast dolç d’El regal, de Cecelia Ahern. Bon profit!

Títol: El regal
Autor: Cecelia Ahern
Segell editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-1296-4
PVP: 19,50€

Hi ha llibres encantats i llibres que encanten i n’hi ha que tenen una mica de les dues coses. Quan em va caure a les mans El regal, de l’escriptora de Potsdata: t’estimo (vegeu Postdata…), Cecelia Ahern, vaig pensar que era un llibre encantat. Amb la portada, vermella com el carmí i un llaç blanc perfectament enllaçat al bell mig, tenia l’aspecte de contenir sorpreses rodejades d’una màgia esmunyedissa però brillant.

A mesura que vaig anar devorant les seves pàgines va anar apoderant-se de mi l’estranya sensació que estaven vives, que l’argument s’anava escrivint alimentant-se de les meves intuïcions i les meves pors. Temia que en Lou Suffern, el gran protagonista i un empedreït home de negocis, no hagués contractat en Gabe, un jove sense sostre, sinó algú amb poders especials, amb habilitats que cap ésser humà era capaç de posseir. El regal ja no era solament un llibre encantat; la seva lectura era tant captivadora, els seus capítols estaven construïts amb tants sentiments, que qualsevol enamorat de la vida hagués catalogat les seves pàgines com a encantadores.

La història avançava i amb ella el meu desig per esbrinar quin era el següent pas d’en Lou. Cada vegada m’anava identificant més amb ell. Un noi a la trentena, ric i atractiu, obsessionat per la feina, que em feia pensar en tots els que anem caminant per la vida mirant el rellotge en comptes d’admirar la blavor del cel assolellat. Tenia la família, que tant l’adorava, desatesa i el treball a l’oficina, que tant l’escanyava, ben alimentat.

Però aquesta situació no li durà gaire a en Lou. El regal d’un lloc de treball que fa a en Gabe el portarà a viure una experiència que difícilment podrà oblidar mai. No esperis a descobrir-ho… capfica’t en una aventura que et farà gaudir i aprendre alhora l’essència de la vida. Comparteix el regal d’en Lou o demana’n un de nou. Quin desig t’agradaria fer realitat?

Share

Un dia entra a la llista de més venuts de l’Avui!

1 resposta

Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€

Nosaltres, la Dina de la Lama, editora de Columna, ens fa arribar una gran notícia:

UN DIA, la història de rotllete-indiferència-amistat-rabieta-i-profund amor entre el Dexter i l’Emma Morley, que el Kiko Amat va qualificar com a “un dels millors llibres del 2010 (…) fenomenal epopeia durant 20 anys, tan romàntica com humorística, per un dels autors anglesos revelació del moment”, ha entrat avui a la llista de més venuts de l’AVUI (valgui la redundància). Visca!

Per fi! La novel·la s’ho val i cada cop va arrossegant més gent i rebent les crítiques es mereix. Una llibre emocionant, tan real com la vida.

Share

La cosa va de romàntics

3 respostes

Us agraden les novel·les romàntiques? Sembla que a l’estiu ve més de gust llegir llibres entretinguts sota el sol, vora la mar… La ment està de vacances i demana coses fresques! Suposo que per aquest motiu, entre d’altres, aquests dies de relaxació he vist una proliferació de llibres best-seller com Tinc ganes de tu, de Federico Moccia (vegeu Tinc ganes de tu, i Sí, ho confesso…), Totes les coses que no ens vam dir, de Marc Levy (vegeu Entre un dia…, i Totes les coses…) o Un dia, de David Nicholls (vegeu El 15 de juliol…).

Els tres escriptors ens han demostrat que dominen amb escreix la temàtica amorosa, un terreny sovint complicat i tortuós. Un espai on pocs homes s’atreveixen a entrar-hi. Agradin o no, s’ha de reconèixer que els seus llibres aconsegueixen treure un sospir a milers de noies (d’entre 16 i 60!). I és que, a qui no li agradaria viure una història com la de Gin i Step a Tinc ganes de tu?

Si l’altre dia no vau llegir l’article que sobre ells tres publicava El Periódico, us en deixem els vincles perquè ho pugueu fer! Ai, l’amor!!!

FEDERICO MOCCIA: El ‘culpable’ de los candados del amor
MARC LEVY: Romanticismo con gran dosis de aventura
DAVID NICHOLLS: Historias para ellas y también para ellos

Share

Un dia es fa esperar

11 respostes

Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€

Diuen que quan una cosa es fa esperar és perquè val la pena. Us puc assegurar que la lectura d’Un dia, de David Nicholls, és una experiència irrepetible!

Després de sentir-ne parlar tantes vegades (vegeu David Nicholls…, Anne Hathaway…, Hi haurà…, El 15 de juliol…, L’editora de Columna…), per fi va arribar a les meves mans Un dia. Tinc el pressentiment que aquesta història d’amor que se situa al número 7 de la llista dels bestsellers més venuts del NYTimes, i que fins i tot passarà a la gran pantalla, serà tot un èxit a casa nostra.

Seguint la proposta de la Montse (vegeu M’agrada passar…), jo us puc avançar una cita que em va fer reflexionar: “No pots construir la teva vida al voltant de coses simpàtiques, i aquesta vida menys caòtica, més ordenada, té els seus avantatges.”

I nosaltres, amb quina cita us quedeu?

Share

Els diaris de la Carrie

2 respostes

Avui tenim un comentari de l’Anna, una gran fan de Sexe a Nova York, la sèrie televisiva.  Ara ens comenta el llibre, Els diaris de la Carrie. Llegiu, llegiu…

Títol: Els diaris de la Carrie
Autor: Candace Bushnell
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-220-9
PVP: 16’95€

Només sentir el nom de Carrie a una fan de la sèrie Sexe a Nova York ja li ve al cap glamour, vestits, relacions de parella i sabates, moltes sabates. Per això, no m’ho vaig pensar dues vegades quan va caure a les meves mans aquest llibre d’Els diaris de la Carrie. Vaig començar a llegir-lo amb moltes ganes, buscant noves històries, fresques i atrevides, les mateixes que la sèrie ens tenia a tots acostumats.

La coberta del llibre imita a una bossa de mà d’allò més fashion, molt “Carrie”. Amb ganes de saber més de les quatre amigues de Nova York, vaig llegir les primeres pàgines descobrint, amb sorpresa, que la protagonista no tenia 30 anys ni estava a Nova York, si no que encara anava a l’institut i només en tenia 17…

Lògicament no em vaig trobar diàlegs plens d’ironia i sarcasme, ni històries turbulentes d’amants d’una nit. Només una Carrie frustrada per no poder entrar a un curs d’escriptura Avançada a The New School. Pel que fa a les seves amigues, cap d’elles era la Miranda, Samantha ni la Charlotte, sinó un munt de nenes amb problemes típics d’institut, els que veiem a les pel·lícules Americanes. Una Carrie que coneix el seu primer amor amb 12 anys però no l’aconsegueix fins que en té 17. També la seva primera decepció, la seva primera traïció, el seu primer ball on a l’hora de triar el vestit ja es comença a entreveure l’estil que tindrà en el futur i amb tant d’èxit que aconseguirà ser imitat arreu del món.

Un llibre entretingut on aprens mil malnoms per als teus amics, a no sentir-te discriminada si ets l’única de les teves amigues que no ha tingut encara relacions i a fer servir protecció, en el cas que sí que les tinguis, i poca cosa més.

Si esperes els inicis de la Carrie amb les seves amigues a Nova York, com es van conèixer i com van arribar al cim de les festes amb còctels de moda, et decebrà. En canvi, si comences a llegir sense cap idea preestablerta et trobaràs tornant a l’institut, tenint 17 anys i sobrevivint al teu dia a dia que amb aquesta edat mai no és avorrit, sigui pels problemes que tens, reals o creats, per falta d’experiència i seguretat.

Potser aquest llibre està dirigit a un públic que encara s’està formant, en canvi, la sèrie va dirigida a un públic amb una mica més de voltes fetes. Si ho mires des d’aquest punt de vista, podràs apreciar que la sèrie i el llibre tenen cadascú el seu encant personal.

Sabeu que The Carrie Diaries es durà al cinema? S’especula que la protagonista serà la Miley Cyrus… estarem atents! Això sí, haurem d’esperar fins el 2012…

Share

David Nicholls parla d’Un dia

7 respostes

A sobre d’escriure molt bé, en David Nicholls és simpàtic!!

www.btvnoticies.cat

Bé, ja sabeu que jo sóc defensora d’Un dia, o sigui que espero que aquesta entrevista us acabi d’animar!!!
Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€

Share

Entre Un dia i El primer dia

2 respostes

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 847 ]
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20’50€

Fa uns quants dies us deia que m’anava a llegir El primer dia, la darrera novel·la d’en Marc Levy (vegeu El primer dia que… ) i ara ja us puc dir que l’he acabada.

Després de parlar amb la meva tieta sobre el Levy (vegeu Totes les coses que no ens vam dir) he d’admetre que l’ADN de la meva família no acaba de connectar massa amb aquest autor. Hem estat mirant la web i crec que deu ser un tipus simpàtic. A més, en aquest llibre hi he trobat valentia en el final (que deixa amb el lector amb el cor encongit i ben intrigat) però la narració no m’ha acabat de commoure, no he acabat de patir amb les aventures d’aquests personatges.

Amb tot, m’ha semblat una lectura agradable, d’aquelles que t’acompanyen a la tauleta de nit i et fan passar una bona estona, distreta i que et deixarà dormir sense maldecaps. Us explico una mica l’argument? Doncs mireu, un noi i una noia llestos com ells sols i aventurers fins al moll de l’os entren d’una manera absolutament casual a la recerca d’una clau per entendre l’origen de l’univers, a causa de la qual es veuen amenaçats per una trama internacional fosca i fins i tot criminal.

Que per què a França és un autor supervendes? Penso que la resposta hem de trobar-la en què aquests personatges, aquestes aventures per tot el món, combinen igual de bé amb un Ricard que amb un Café au lait… és a dir, qualsevol hora sembla bona per obrir El primer dia, llegir-ne un parell de capítols i evadir-se amb aquell toc de glamour i estil.

Us deia que us comentaria si m’havia agradat més Un dia o El primer dia (entre Nosaltres, quan arribeu al final de les dues veureu que hi ha alguna coincidència més enllà del títol) i el primer que cal aclarir és que són ben diferents. Jo, particularment, amb quedo amb el primer. Ai, sembla que m’ha quedat ambigu i això no és ortodox, però avui us demano l’esforç que llegiu entre línies, perquè un dia, és un dia, o no?

Share

El primer dia que veig El primer dia al carrer

Deixa un comentari

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 847 ]
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20’50€

Aquesta tarda hem aprofitat per anar a la llibreria en família. És una de les nostres activitats perferides els dissabtes a la tarda, perquè no tenim presses i trobo que deixar passar el temps fullejant llibres és d’allò més agradable. A més, aquesta activitat individual es posa en comú al final, a l’hora de passar per caixa, i està molt bé veure cap a on s’ha inclinat cadascú.

Jo m’he deixat temptar per una de les novetats que tenia més presència a les prestatgeries -sí, podeu dir que no he estat massa selectiva! El primer dia ha estat l’escollida. Fa uns quants dies que vaig estar parlant amb la meva tieta sobre en Marc Levy (vegeu Totes les coses que no ens vam dir) i avui he pensat que s’havia acabat tocar d’oïda.

Ara veuré si coincideixo amb els milers de lectors (sospito que hi deu haver més aviat lectores) que té aquest senyor, no només a França sinó també a casa nostra… Ja ens ho explicarem, eh? Nosaltres l’heu llegit, en Levy? Us ha agradat? Per cert, en la meva particular valoració també us diré si m’ha agradat més Un dia o El primer dia i com he solucionat no confondre un títol amb l’altre!!

Share

Tinc ganes de tu

1 resposta

Títol: Tinc ganes de tu
Autor:  Federico Moccia
Editorial: labutxaca
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-9930-044-3
PVP: 9,95 €

Federico Moccia s’ha convertit en un dels fenòmens mediàtics més espectaculars dels últims anys, primer a Itàlia i després a Espanya. Perquè? Què té aquest escriptor que enganxa tant? Pot ser el seu estil fàcil i proper? O bé les seves històries d’amors impossibles que sempre acaben triomfant?

Perdoneu-me pel comentari següent però em ve al cap una cançó adient pel rerefons de la novel·la – és de la pel·lícula El Rey León 2, de Disney (vaig créixer amb Disney i això sempre deixa seqüeles!),-  “Al fin, triunfará el amor y estará  mi hogar allá en donde estemos juntos… y así ya no habrá dolor y amanecerá…  porque junto a ti, triunfará el amor”. Ja veieu que, com diuen, de tal palo tal astilla…

La segona part d’A tres metres sobre el cel, Tinc ganes de tu, ens parla d’una història d’amor apassionada però alhora impossible entre dos adolescents que es retroben després de dos anys distanciats. Els dos joves lluiten contra els obstacles interposats, en part per les males influències de l’entorn, en part pels camins diferenciats que han seguit. Una història entretinguda. Els personatges tenen caràcters molt marcats, clarament distingits entre el bé i el mal. A més, ens trobem davant d’una galeria de personatges molt amplis que ens parlen de l’amor, l’amistat…

L’èxit dels llibres de Federico Moccia ha tingut també repercussions fora de la lectura. I és que, ni més ni menys, ha posat de moda el fet de col·locar cadenats que simbolitzin l’amor entre una parella a diferents llocs, tan en el Pont Milvio de Roma (hi surt, a la novel·la) com a altres llocs del món.

A mi m’ha deixat amb un regust a suc de poma amb eucaliptus…  “y hasta aquí puedo leer!”

Share