Arxiu de la categoria: Romàntica

Novel·les amoroses en un sentit ampli del concepte

Els anys robats, de Tània Juste

2 respostes

Títol: Els anys robats
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-6641-446-3
Preu: 19,50€

Hi ha llibres que només veure’ls saps que seran especials, i això és exactament el que em va passar quan Els anys robats va caure a les meves mans. No només és la portada amb aquesta fotografia que et convida a recordar una altra època, ni la promesa de la contraportada de que viuràs un moment que ja coneixes… és molt més que això. És l’emoció que s’amaga darrera de cada pàgina, l’esperança que diposites en cada paràgraf i finalment el desig de que tot acabi com tu vols. Els anys robats és moltes vides en una sola veu, en una sola història, la d’en Josep Savall, un jove mecànic d’aviació de la República durant la Guerra Civil Espanyola que durant una revetlla de Sant Joan coneix la Rosa.

En Josep sap que la Rosa serà l’amor de la seva vida només veure-la, però l’inici de la seva relació es veu interromput per una guerra que tot just acaba de començar. Una guerra que els portarà a tots dos per camins que no s’esperen. En Josep, per la seva condició de mecànic, és enviat a un dels camps d’aviació des d’on surten cap al front tots els avions que lluiten per salvar una Barcelona cada cop més ocupada. Una Barcelona on viuen totes les dones de la seva vida: la mare, les germanes i sobretot, la Rosa. A mida que avança la guerra, el destí el portarà a viure situacions que mai havia imaginat, a conèixer persones que per sempre més guardarà al seu record, i finalment, acabarà allà on no s’espera.

Carregada d’emocions i minuciosament escrita, els detalls es van succeint en una novel·la que pots viure tal i com van viure els nostres avantpassats. És una historia documentada a consciència doncs la Tània Juste, autora d’aquesta joia, ha basat els fets que descriu en totes aquelles persones que en el seu moment van viure la Guerra Civil primer, i la Segona Guerra Mundial després. Aquelles persones que poden ser els nostres avis.

No deixeu de llegir-la. Personalment, mentre ho feia m’ha semblat estar asseguda amb els avis mentre aquests m’explicaven com era la seva vida, el seu dia a dia, sota una Guerra. És una lectura, sense cap mena de dubte, apassionant.

Si en voleu fer un primer tast, podeu llegir el primer capítol aquí.

Share

Com és això que passa amb les novel·les romàntiques? El cas del Marc Levy

3 respostes

Títol: La química secreta de les trobades
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-6641-518-7
Preu: 20’50€

Nosaltres, m’acabo de llegir la darrera novel·la del Marc Levy, La química secreta de les trobades, i -com sempre em passa amb aquest autor francès supervendes- m’he distret d’allò més. És una lectura amena, que tracta d’una perfumista de Londres, l’Alice, que, en els anys 50, consulta per casualitat una vident en una fira; serà ella qui li plantegi un destí enigmàtic: l’home de la seva vida li acaba de passar per darrere, però si el vol conèixer haurà de trobar sis persones més abans i haurà de viatjar a Istanbul. A tot això, ella té una colla de quatre amics íntims i un veí més aviat corcó…

Bé, fins aquí l’argument, perquè a poc més que expliqui ja em passo. Tècnicament, el llibre es divideix en tres parts clares, dues de narrades i una d’epistolar (no us dic ni des d’on ni entre qui), i segurament us cridarà l’atenció en totes elles la minuciositat amb què es descriuen les olors. Recordeu El perfum? Doncs a mi m’hi ha fet pensar! No per la trama, eh? Sinó per les constants referències a l’olor de les coses, molt plàstica i ben treballada. És precisament una de les coses que més m’ha agradat de La química secreta de les trobades, la vivesa de les imatges d’aromes. En Marc Levy s’acosta a les coses d’una manera molt immediata i atractiva, la veritat.

Però més enllà de parlar de la trama o l’ús del llenguatge, el que avui volia demanar-vos és si a vosaltres també us passa que quan arribeu al final d’una novel·la romàntica us queda el cos estranyament trasbalsat. A mi sí. Així com la novel·la negra quan l’acabo ràpidament passo a una altra cosa, amb els drames i les novel·les romàntiques estic més estona amb aquella sensació de dir “ai, com els deu anar, ara?”. No ho sé. Digueu-me bleda o que sóc de l’època de La casa de la pradera, però em passa. I no estic parlant de Literatura, eh? Parlo de qualsevol tipus de novel·la d’aquest gènere que estigui prou ben escrita com perquè m’hagi permès conèixer una mica els personatges… Digueu-me: sóc una fava o és més comú que no em penso? Espero els vostres comentaris mentre escric a Columna, a veure si poden pressionar en Levy per a una segona part!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Stoner, de John Williams

4 respostes

Títol: Stoner
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-2976-931-9
Preu: 18’50€

En William Stoner és un noi jove i discret que ajuda a la granja familiar, fins que els seus pares l’envien a la universitat perquè pugui estudiar a la Facultat d’Agricultura. Un cop allà però, seduït per la literatura que comença a aprendre, decideix que no vol treballar al camp i que el que realment vol és ser professor.

Un cop li han ofert una plaça de professor, porta una vida senzilla dedicada exclusivament a la literatura. Els seus dies transcorren entre les parets de la Universitat de Columbia on, en un acte organitzat per aquesta, coneix a qui serà la seva dona i comença a viure en la casa que compartiran, massa gran per a tots dos.

A mida que passen els anys, l’Stoner es troba amb les bones i les males relacions amb els alumnes, una de les quals marcarà la resta de la seva vida. Amb l’amor i el desig, Stoner és conscient que a vegades poden anar per separat; i en el silenci dins la família troba el que potser és el dolor més gran que pugui imaginar. La seva, doncs, és una vida grisa marcada per errors que decideixen el camí a seguir, però sempre amb un marc de fons que el fa evadir de tot: la literatura.

En John Williams, autor del llibre, ens planteja una novel·la d’aparença simple on s’explica la vida d’un home aparentment simple també, però que resulta fascinant i commovedora.  Els sentiments que amaga el personatge i les vivències que l’acompanyen, et fan vibrar a cada paràgraf i et provoquen que et qüestionis les decisions que pren fins al punt en que acabes pertanyent a la història que ens explica.

Stoner és la història d’un home que tot i ser extremadament savi,  en realitat acumula massa ignorància en la vida que ha decidit viure. Stoner és, ni més ni menys, tota una vida en una novel·la.

Share

Tu i jo, ara i aquí

2 respostes

Títol: Tu i jo, ara i aquí
Autor: Jay Asher i Carolyn Mackler
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-817-1
PVP: 14,96€

En Marcel ha devorat Tu i jo, ara i aquí, de Jay Asher i Carolyn Mackler, (després que li haguem passat “en exclusiva”) i ens n’ha fet la ressenya per tots Nosaltres. Sembla que promet!

Hi ha moments com aquest que no te’ls esperes. Tanta crisi. Tanta prima de risc. Tanta protesta al carrer… i després amb quatre detalls et toquen la fibra i dius allò tan horriblement recurrent del “m’estic fent gran” amb un somriure als llavis.

Tot va començar navegant per internet, perdent el temps pel Facebook quan em vaig trobar que la Montserrat Brau havia participat en un concurs d’una pàgina que es diu Tu i jo, ara i aquí i m’hi havia convidat a participar-hi. Vaig respondre les preguntes, les vaig contestar totes bé -és el que tocava, és la meva “quinta”-, i em vaig apuntar al cap el títol del llibre.

Plantejeu-vos aquest escenari, doncs. Som als anys 90 i, mentre aquí estem a la era postCobi, als Estats Units comença a extendre’s l’ús d’internet. El fet és que els protagonistes del llibre, que encara van amb ratolins de bola, Windows95, es rapen el cap per imitar l’André Agassi quan es va quedar calb, i juguen -atenció!- a l’Ultimate Frisbee (ja ni el recordava aquest!), reben un CD per instal·lar la xarxa de xarxes a casa.

I vet aquí que, patam!, com un bolet se’ls planta el futur al davant. No és que s’hagin pogut connectar a internet… és que estan veient els seus perfils de Facebook!! Quan la xarxa social més important del món encara no estava pensada, contemplada o “acudida” per Mark Zuckerberg!

Jo em moriria de curiositat, però també de por per saber amb qui m’he fet, on he treballat, què m’agrada, de qui he estat parella, quina serà la música que escolto i, sobretot, quins seran els meus records de la juventut que estic vivint ara mateix.

A tot això, sumeu-li una història on les relacions i accions que en aquells moments l’Ella i en Josh -els protagonistes- van teixint, crearan i modificaran aquesta xarxa que és el seu futur i que els apareix en pantalla cada cop que fan F5.

He tingut alguns moments de llagrimeta “norantera” (noucentista és pel 1900…) amb alguns dels detalls que s’expliquen de pas al llibre, però sobretot m’ha semblat que el plantejament és original i té un punt que barreja l’emoció del desconcert amb la convicció del crear-se un futur.

A mi m’ha agradat!

Aquí teniu la pàgina de Facebook del llibre. Allà hi podreu trobar el primer capítol en pdf.

Share

Paraules d’amor, de David Escamilla

2 respostes

Títol: Paraules d’amor
Autor: David Escamilla
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 302
ISBN: 978-84-2976-925-8
Preu: 19,50€

En Rubén s’ha llegit el Paraules d’amor del David Escamilla i ens n’ha fet la ressenya. Aquí la teniu:

Paraules d’amor és una novel·la barcelonina que transcorre entre els anys 1967 i 2009. Aprofitant els versos de la mítica cançó de Joan Manuel Serrat, David Escamilla, fill del gran locutor Salvador Escamilla, ens relata una època i sobretot una Barcelona.

Paraules d’amor és la cançó que uneix els dos enamorats de la història: la Maria i el Ramon. El 1967 hi ha un concert al Palau de la Música i la Maria comparteix escenari amb en Serrat. I la cançó és el pretext que crea el nexe d’unió entre aquesta parella que prové de dos móns molt diferents. Ella d’una família de la dreta franquista i ell d’una família d’esquerres.

Paraules d’amor s’embranca en el gènere de la novel·la romàntica ja que és una història d’amor, però el que és, sobretot, és una recreació d’una Barcelona i d’una època. Al llibre hi apareixen com a personatges el propis pares de l’escriptor, Joan Manuel Serrat (que és el padrí de David Escamilla), Guillermina Motta, Picasso, Dalí, etc. Paraules d’amor també recrea el moment històric de la “Gauche Divine” i dels locals de moda de la Barcelona dels anys 60 i 70.

Aquesta novel·la té un estil àgil i amè. És de fàcil lectura. David Escamilla aconsegueix homenatjar el seu pare per la gran tasca que va fer introduint la cançó en català en plena època franquista.

Molt recomanable!

Aquí teniu el videotràiler que n’ha fet el Grup62 al seu canal de Youtube:
.

Share

El moment en què tot va canviar, una gran novel·la

Deixa un comentari

Títol: El moment en què tot va canviar
Autor: Douglas Kennedy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 720
ISBN: 978-84-6641-467-8
PVP: 22,50€

Nosaltres, estic a punt de fer un comentari en el qual no sé ben bé què dir. Em fa por! Fa quatre dies vaig llegir al Qué Leer una entrevista amb en Douglas Kennedy i em va semblar que ell, el propi autor, “xerrava” massa, així que vull mirar de ser ben discreta…

I -oh, contradiccions de la vida!- he pensat a dir-vos-en el final! Sí, sí, l’autèntic, les darreres línies, que m’han semblat  inoblidables com les de L’amor en el temps del còlera, per citar un d’aquells finals que et fan sentir reconfortat amb l’art de la literatura. Aquí va, doncs:

(…) El desig de connectar. La por inherent de connectar.
I, enmig de tot això, també hi ha…
El moment.
El moment que ho pot canviar tot. El moment que potser no canvia res. El moment que ens menteix. O el moment que ens diu qui som, què busquem, què volem descobrir… i possiblement mai ho farem.
Som realment lliures del moment?

Ja teniu el The End d’una novel·la de 717 pàgines que no sé a quina categoria classificar… Romàntica? Sí, però és dir-ne molt poc! Thriller? Això despistaria! Drama? Home, Déu n’hi do, però… Històrica? Potser sí! La posarem també a històrica perquè, per sobre de tot, m’ha semblat una novel·la que parla de persones, en el sentit universal i transcendent de les emocions que ens fan viure les bones novel·les, a les que sí els passa el que els passa és, precisament, perquè són a Berlín als 80.

A més, ho farem així perquè penso que si algú busca una novel·la romàntica convencional i topa amb El moment en què tot va canviar es pot endur una decepció monumental! Per què? Doncs, per exemple, perquè Ella (la Petra Dussmann) surt a la pàgina 181! Això Corín Tellado no ho hauria fet mai! Bromes a banda, deixeu-me dir que estem molt més a prop de la pel·li La vida dels altres, que no pas de Tens un e-mail! Una mica com passa a El temps entre costures; també allà la Història determina les històries de la gent, tot i que sense reduir a zero la lliberat de l’individu, la qual cosa permet ordir una trama en absolut maniquea.

Bé, us deixo que tinc ganes de donar més voltes al que he llegit al llarg de les darreres setmanes… Abans, però, us puc fer una pregunta? Heu tingut mai la impressió de viure, just quan té lloc, un moment d’aquests que ho canvia tot?

Share

El somriure de les dones

2 respostes

Títol: El somriure de les dones
Autor: Nicolas Barreau
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-6641-487-6
Preu: 19,90€

El somriure de les dones, de Nicolas Barreau, té com a protagonista una dona, Aurélie, que ha pasat per una mala ratxa amb la seva antiga parella i que és propietària d’un restaurant anomenat ‘Le temps des cérises’.

Després de dies de soledat i tristor, tot passejant per París, entra en una llibreria en la qual hi ha un llibre que li crida l’atenció. El que ella no sap és que aquest llibre parla d’ella i del seu restaurant: s’hi explica tota la seva vida.

Al·lucinada pel llibre, intenta concertar una trobada amb l’escriptor que ha escrit aquest llibre de la seva vida però el seu representant no li vol dir res d’ell: només fa que posar-se enmig per tal que a l’Aurélie li sigui impossible saber qui és aquest escriptor.

El llibre m’ha agradat molt perquè mentre el llegia podia recordar paisatges, llocs i moments de quan vaig visitar la bonica ciutat de París.

És una història d’amor molt bonica, que et fa viatjar pels carrers de la capital francesa mentre t’il·lusiones amb la història, i és un llibre que manté la tensió durant tot el relat mentre esperes saber si l’Aurélie podrà o no trobar-se amb el seu l’escriptor.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

El circ de la nit, d’Erin Morgenstern

3 respostes

Títol: El circ de la nit
Autor: Erin Morgenstern
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-6641-457-9
Preu: 19,90€

Un circ que no avisa quan arriba o se’n va, però que quan torna sembla que mai hagi marxat. Tot envoltat per una sensació que et fa dubtar si el que veus, són trucs o és màgia real.

La multitud veu l’espectacle sense adonar-se del verdader rerefons, de lluita de poder entre dos mags, els millors il·lusionistes que han existit mai, entrenats per enfrontar-se, molt abans de que es coneguin.

Cadascú representa un pensament, dues maneres de viure la màgia totalment diferents. Qui en surti victoriós demostrarà quina és la millor.

Uns enfrontaments entre altres mags que van començar molt abans que naixessin. Ara els ha tocat el torn a ells seguir amb aquest joc macabre, sense poder abandonar.

Però amb el que no comptaven els seus mestres, els que els van escollir, és que creixeria entre ells un amor tan gran i apassionat que els portaria a un espiral d’emocions incontrolables, que farà perillar tot el que creuen, tot el que senten, i fins i tot les seves vides.

Assassinats, encanteris, il·lusions i tots els personatges del circ fan que aquesta història sigui perfecta per qui cregui en la màgia, en la fantasia i en un amor que pot perdurar per sempre.
.

Share

No sóc jo qui afirma haver gaudit d’Aquesta nit digues que m’estimes, d’en Federico Moccia

5 respostes

Títol: Aquesta nit digues que m’estimes
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-452-4
PVP: 18,90€

No, amics, això és una equivocació. Recordeu allò que en dèiem “un error d’impremta” quan anàvem a l’escola i ens trobàvem el conte corrent en el llibre de català? Doncs igual! Això és un error de blocaire, perquè tot i que el meu nom és el que apareix com a signant d’aquest post, no puc ser jo mai de la vida!

Mireu, jo sóc una dona a punt de fer-ne 40, gaudeixo amb Jaume Cabré o amb J.L. Borges, acompanyo la meva neboda al Bershka però sé que “tot allò no fa per mi”, porto la meva filla al McDonald’s màxim un cop l’any i perquè no sigui dit, prefereixo Puccini als Catarres… Així les coses, ¿com podria jo admetre, aquí, davant de tots nosaltres, que he llegit la darrera novel·la del fenomen supervendes que és Federico Moccia i, més encara, que m’he distret d’allò més? Impossible! Aquesta nit digues que m’estimes no s’ha fet per a mi! Per aquesta raó he demanat l’opinió a una amiga i em comenta això:

En aquesta novel·la trobem el Moccia que vam deixar després de Perdona, però vull casar-me amb tu, presentant-nos uns conflictes humans i sentimentals de persones adultes -queden enrere les aventures on les protagonistes no superen els 20 anys-. Es tracta d’un triangle amorós entre una noia pianista que ha abandonat l’exercici d’aquesta professió per una promesa feta in extremis després d’un greu accident del seu promès; aquest xicot, que va en cadira de rodes; i un “galán” guapo, guapo, guapo, atent, atent, atent, ric, ric, ric i catxes, catxes, catxes… Ja us podeu imaginar que al voltant hi ha una galeria de secundaris que acompanyen l’acció de tal manera que ofereixen el contrapunt quan la protagonista es troba en el dilema de si tenir una aventura amb Mr. Perfecte o seguir amb el marit paralític, fidelment avorrida.

Tot plegat és molt distret perquè, en aquesta novel·la d’alt voltatge sexual, en Moccia posa les coses fàcils perquè el lector (més aviat la lectora) es deixi anar i gaudeixi a cor què vols d’una situació morbosa i excitant… És allò que passa amb Pretty woman, que sempre que la fan per la tele és un èxit de share. Per què? Doncs perquè de vegades ens agrada La ventafocs amb una mica de sal i pebre, potser… Creieu-me, si teniu ganes de desconnectar, aquesta novel·la és la vostra!

Us ho imagineu? Jo llegint una novel·la romàntica així… calúmnies! I a sobre, corre el rumor que m’han vist al bus amb un llibre folrat amb paper gruixut i molt opac i escoltant Jenifer!! On s’és vist!

Shht! Aquí teniu el primer capítol en pdf!

Share

Temptació

1 resposta

Títol: Temptació
Autor: Alyson Nöel
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-508-8
Preu: 14,96 €

Temptació és una història romàntica amb un lleu rerefons fantàstic entre dos personatges que, com bé ens indica el nom de la saga, són immortals.

La protagonista principal, l’Ever, té com a missió vital aconseguir estar amb el seu estimat –coprotagonista- Damen… però amb un gran impediment, que és que no el pot tocar. Això farà que aquest esdevingui el seu únic objectiu i que no pari de buscar el perquè d’aquesta circumstància.

Crec que és un fet a remarcar que aquest és un llibre que s’entén, es comprèn i només val la pena del tot si has llegit els llibres anteriors d’aquesta saga escrita per Alyson Nöel.

Entre l’Ever i en Damen també hi trobarem personatges com la Haven, que ha esdevingut immortal fa poc, que també viu –o malviu- la seva nova naturalesa. Aquest fet farà que l’Ever li hagi d’explicar com haurà de viure, ser i fer d’ara en endavant (i fins a la resta dels nostres dies!), i l’apartarà massa de la seva missió per aconseguir estar amb en Damen.

He llegit molta novel·la romàntica, i Temptació potser no seria el llibre que recomanaria per començar a gaudir d’aquest gènere. D’entrada perquè hi ha un munt de referències als llibres anteriors, i segons com el lector es pot arribar a perdre no coneixent el rerefons de la trama, les circumstàncies que han portat els protagonistes a la situació actual, etc.

En qualsevol cas, pels fans de la saga, per aquells que hagueu seguit el fil d’Eternitat… no us decebrà!

Aquí teniu el Facebook d’Els Immortals en català: http://www.facebook.com/ElsImmortals

Share