Arxiu de la categoria: Narrativa

Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona

alloquevapassaracardosQuan vam rebre el llibre del Ramon Solsona ens va venir un lector del Nosaltres al cap: en Lluís-Emili. Però de cop, se’ns va presentar una lectora que -misteriosament- coneixia l’autor i, a més, és de La Pobla de Segur! Només hauria estat més perfecte si vingués de la Vall de Cardós. La proximitat, s’ha decantat en favor de la Mariona!

A veure què ens explica…

S’uneixen diversos factors que han condicionat la lectura d’aquest llibre. Per començar, l’admiració cap a l’escriptor: el Ramon és d’aquella mena de persones que cauen molt bé. En segon llloc, el fet d’haver passat la meva infància molt a prop d’on se situen els fets que narra la novel·la també hi ha ajudat molt, un territori privilegiat que sembla haver oblidat tot el que fou.

I de què va? La novel·la ens situa a la Vall de Cardós, als anys seixanta, quan la comarca bullia amb totes les grans obres hidroelèctriques que s’hi estaven fent, tal com havia passat, passava i passaria en moltes zones d’Espanya durant aquella època. La transformació del territori canviaria per complet la rutina de la zona, de la gent que hi vivia,… d’aquell món.

És en aquest moment en què van arribar a llocs com la Vall de Cardós gent d’arreu d’Espanya per treballar-hi.

Un assassinat a la Vall és l’eix del relat que ens explica en Ramon Solsona. Gràcies a testimonis en primera persona anem entenent i descobrint què s’amaga darrere d’aquesta mort i totes les històries paral·leles que l’envolten.

Són petits relats molt curts. Capítols molt concisos. Un munt de veus que ens ofereixen una visió des d’un munt de punts de vista que aconsegueixen que l’assassinat en sí no sigui l’inici i el final de la novel·la, sinó una excusa per retratar aquell moment, aquella gent, l’entorn, la convivència entre els d’allà i els nouvinguts.

I darrere dels grans embassaments i obres que inaugurava Franco, vides i més vides d’individus que venien de la misèria i que l’arriscaven tot foradant la roca en una transformació pràcticament invisible al territori. Roques foradades que van ser i segueixen sent imprescindible perque aquelles obres mastodòntiques segueixin funcionant mig segle després.

En Ramon Solsona ha fet un llibre que, sense ser un thriller trepidant -no ho busca, tampoc!-, aconsegueix que ens llegim més de 450 pàgines de petites històries molt ben situades en el temps però també en l’espai i en el llenguatge de la zona. Perquè us asseguro que els d’allà sabem què vol dir “fer supo supo”.

Per mi, i afortunadament per molta gent, un llibre de Ramon Solsona és garantia de bon llibre.
I “fer supo supo” vol dir trobar-se algú inesperadament i intercanviar unes paraules.

Us queda molt més per descobrir, ara.

Gràcies, Mariona! T’esperem aviat al Nosaltresllegim!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per poder començar-lo a llegir!

Títol: Allò que va passar a Cardós
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-7588-630-5
Preu: 20€

Share

Els Nostres llibres per aquest estiu

seleccio nosaltresllegim estiu

Hola a tots Nosaltres! Ja tenim l’estiu a sobre i entre platja, muntanya, aires condicionats i ventiladors, ¿què és l’únic que ens falta per convertir aquesta època de l’any en inoblidable? Els nostres llibres!! I perquè un estiu sense llibres no és un estiu de debò, aquí teniu la nostra selecció de llibres per aquest estiu:

El Tot això ho faig perquè tinc molta por de l’Empar Moliner va ser un dels títols de Sant Jordi i és ideal per portar-lo a tot arreu! No és un llibre de grans dimensions però el que conté són alguns relats que us meravellaran. Pur estil Moliner, aquest recull de contes només us pot fer por si us hi identifiqueu massa mentre feu un petit somriure! Aquest Premi Mercè Rodoreda 2015 és d’aquells que alguns qualifiquen com a “must read”! S’ha de llegir!

Aquest fenòmen anomenat La Vídua de Fiona Barton està arrasant, literalment, a tot arreu! És un thriller dels bons amb un aire… diferent! La veritat és que captiva des de la primera fins a l’última pàgina i deixa els nostres lectors com en Lluís-Emili i els editors com la Pema Maymó amb aquell “no puc deixar de llegir” que tant ens agrada! Un valor segur! I si sou fans del thriller i la novel·la negra, també hi ha L’aniversari de l’Imma Monsó! Un tros de llibre que no enganxa… directament abdueix!

En Víctor Amela i el seu La filla del capità groc no només van ser el llibre de Sant Jordi sinó que segueixen a dalt de tot de les llistes setmana rera setmana. Al Nosaltres en vam parlar fa temps, del Premi Ramon Llull d’enguany, i ja llavors explicàvem que aquest és un viatge pel Maestrat, els Ports de Beseit el parlar d’allà… i del Groc! Això sí que és un personatge!

Pels que són no tan grans i els agraden els bons llibres, tenim un nom i el sap tothom: John Boyne i El noi de la casa de la muntanya. A aquest autor li haurem de fer una estàtua, de tants joves lectors que està creant! Però més enllà de la classificació per edats, aquesta és una història bonica però també una mica amarga, tendra, molt ben escrita i que ens fa viure durant vuit anys a la residència del Führer.

I parlant de tenim un nom i el sap tothom, un altre llibre per fer pretemporada són les Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies, on viurem el recorregut vital d’un home que ha tingut molta relació amb el món Barça però que, estranyament, no sent coses tant culers com ara un odi irrefrenable contra el Madrid -quants somriures veu veure als primers minuts de la final de l’Eurocopa- o una incomprensió d’algunes actituds que converteixen el Barça en una particular secta esportiva. I no parareu de riure!

Per portar sota el braç si aneu amunt i avall per terres de parla catalana, la Guia sentimental de l’Empordanet de l’Adrià Pujol, i la Guia sentimental de l’Alguer de Joan Elies Adell que fa poc que hem explicat al Nosaltres. Perquè els llocs no són només mapes, visites guiades i Instagrams geolocalitzats. Cal saber què cal descobrir dels llocs on anem de la mà dels “professionals” de la zona!

Un fitxatge d’última hora i molt i molt adequat per la calor que fa: la sèrie Calendar Girl, d’Audrey Carlan! La nostra lectora de capçalera de novel·la eròtica i romàntica ja ens està demanant -quan encara no ha sortit i no s’ha acabat la segona- la tercera part i no para de comptar mesos de l’any perquè ja se sap que hi ha quatre trimestres! Que això no és l’escola! És la sèrie més calenta d’aquest estiu!!

Pels que no us moveu de casa perquè treballeu però voleu viatjar a l’altra punta de món, què millor que el Res no és perfecte a Hawaii del Màrius Serra? El nostre verbívor preferit ens fa un exhaustiu repàs d’aquestes illes del Pacífic amb alguns personatges que de pacífics no en tenen res però que us mostraran les adorables imperfeccions d’aquest suposat paradís. I tot, és clar, amb l’estil Màrius Serra!

Pels que aneu de turisme per Barcelona, no deixeu de fer una pujada per les escales mecàniques cap al barri de La Salut per visitar el parc dels protagonistes d’un llibre apassionant: Els Güell, d’Andreu Farràs. Aneu a donar una volta pel parc i emporteu-vos aquest magnífic treball de recerca de les aventures i desventures d’una de les famílies més importants de la història de Catalunya.

I per acabar, el Premi Sant Jordi d’enguany! Si encara no heu llegit La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig, teniu tot el que resta d’estiu per fer-ho i, si ho feu, ens ho agraïreu!! És un llibre que ha seguit recollint premis després de la grossa del Sant Jordi per alguna raó! És un llibre que va ser capaç que en Lluís-Emili, que tira a lectura reposada, se’l ventilés en dos dies! La veritat, és un llibre fascinant i molt, molt, molt ben escrit. És un llibre molt bonic!

Bon estiu i bones lectures a tots Nosaltres!!

Share

Guia sentimental de l’Alguer, de Joan Elies Adell

guia-sentimental-de-l-alguerAra que Internet ens posa a l’abast tanta informació abans de viatjar als llocs -veure imatges, consultar  plànols,  buscar hotels i restaurants…- i ara que trobem arreu les anomenades “guies visuals” amb fotografies i dibuixets, s’imposa recuperar la idea del viatge com a aproximació al coneixement d’un lloc. I per això és tan oportuna la via d’un nou format de guia. I això, justament, crec que és l’objectiu d’aquesta guia sentimental.

Visitar l’Alguer (…) en ple segle XXI, ens permet descobrir un patrimoni viu i canviant que parla de la nostra identitat i de la nostra història, d’una herència cultural compartida, i que posa en relació Sardenya i Itàlia amb Catalunya i la resta de les terres de parla catalana.

Per començar ens explica com alguns viatgers catalans i europeus van “descobrir” aquest preciós racó, com es van sorprendre en descobrir la pervivència de la parla catalana. Fou llavors que lingüistes i poetes (Espriu, per exemple) van posar-se a escriure sobre l’Alguer. El capítol dedicat a la història ens permet veure l’origen d’aquesta relació i també les vicissituds posteriors d’un territori inserit en la personalitat sarda, que ha mantingut, però, lligams culturals i lingüístics catalans.

Quan ja hem llegit unes 60 pàgines, l’autor es pregunta: Però això no era una guia? És clar que sí. Les 80 pàgines següents les dedicarà a descriure amb precisió i entusiasme L’Alguer, la ciutat vella, les muralles i els seus monuments i edificis més notables. L’eixample i els barris moderns i les platges meravelloses del nord i les del sud. Encara que jo hi vaig ser a l’hivern i no em vaig banyar confirmo la veracitat de les aigües cristal·lines i les sorres clares quasi blanques i de les més vermelloses de Porto Ferro.

M’ha interessat molt (i es correspon a la meva experiència) el capítol de l’Alguerès per a principiants. Val la pena llegir-lo amb atenció per descobrir les particularitats d’aquest català. Molt amenaçat per un procés de substitució lingüística per la idea que és la llengua “de los iaios” dels joves d’ara. El Pont aeri Girona-L’Alguer ha contribuït a mantenir i a enfortir llaços culturals i econòmics. En aquest moment el Pont penja d’un fil. A veure si hi ha sort!

La guia acaba amb la referència a les tradicions i descobrim, per exemple, que els Focs de Sant Joan o el cant de la Sibil·la que es canta la nit de Nadal a Catalunya i Mallorca són tradicions compartides. A més de les tradicions també fa referència a personatges de l’Alguer (especialment cantants), a la cuina i als vins de la regió.

La guia no està escrita per un “expert viatger”. Està feta per una persona de Vinaròs, que viu i treballa a l’Alguer en l’àmbit cultural, però que és traductor i poeta, i estima l’Alguer com si fos casa seva. El recull de poemes que hi ha durant tota la guia és el clar testimoni d’aquesta estimació. Per tant, si aneu a l’Alguer,  porteu la guia a la motxilla, no només per consultar l’itinerari per la ciutat vella, sinó també per anar trobant aquells versos bonics que en cada moment s’escauen.

Resum d’urgència: si anàveu a l’Alguer perquè encara s’hi parla català us caldrà insistir però la sorpresa és l’extraordinària bellesa de la ciutat i les seves platges. Aneu-hi i no us oblideu d’emportar-vos-hi el llibre de l’Adell. És el complement perfecte.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Guia sentimental de l’Alguer
Autor: Joan Elies Adell Pitarch
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9809-299-8
Preu: 17€

Share

Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-, d’Audrey Carlan

calendar-girl-1-gener-febrer-marcAl Nosaltres tenim un nou fitxatge: la Míriam Manzano.

I quin fitxatge!! Hem trobat una lectora de novel·la eròtica que devora els llibres com si fossin protagonistes masculins de novel·la eròtica!! Li vam donar aquest  Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-, d’Audrey Carlan, i es va ventilar les més de 400 pàgines en 4 dies!!

Això sí que és passió per la lectura!! Aquí teniu el seu escrit:

La Mia es una noia de vint-i-quatre anys que després de relacions nefastes coneix en Blaine, un individu espantós que aconsegueix que el pare de la Mia li degui un milió de dòlars.

La mare de la Mia va abandonar la família quan era petita i ella és qui s’encarrega de cuidar el seu pare i la seva germana petita, la Maddy, que té dinou anys i estudia a la universitat. La Mia també compta amb la seva amiga Ginelle, que ha passat tota la vida amb ella, i que cuida la Maddy quan la Mia no pot. Mireu si n’és, d’espantós, en Blaine, que li clava una pallissa al pare de la Mia i el deixa en coma!

És per això que la nostra protagonista, es rendeix a l’única solució que troba: la seva tieta, que té un negoci d’acompanyants. Aquesta nova feina que al principi no convenç gens la Mia acaba per convertir-se en una font d’experiències i de uns homes que no oblidarà mai més: un surfista escriptor de guions de pel·lícules -el Wes-, un artista de Seattle -l’Alec-, i un hereu adinerat d’un gran empresari del món dels restaurants -l’Anthony-.

En Weston Charles Channing III, en Wes, necessita una acompanyant per poder fer negocis sense interrupcions… i Nosaltres, amb ella aquest noi tindrà el millor sexe de la seva vida! Tot va tant sobre rodes -i en moto i tot- que s’acaben enamorant! Però ella ha de marxar a seguir treballant!
Amb l’Alec, a Seattle, la Mia es converteix en la musa d’un artista durant els següents vint-i-quatre dies. Ella es dedica a fer posats però també… L’Alec també l’ajuda a sentir-se estimada. M’enteneu, oi?
Amb l’Anthony, l’últim destí d’aquest primer llibre de Calendar Girl, la Mia viatja a Chicago per fer-se passar per la seva promesa perquè… potser que ho descobriu vosaltres. No us dic res més.
Després de tres mesos i tres amants, la Mia torna a Las Vegas havent fet la seva feina i havent après alguna cosa de tots i cadascun d’ells.

Aquest primer episodi de la sèrie Calendar Girl ha sigut fascinant! Una novel.la eròtica i romàntica alhora on hi he trobat aspectes més profunds, no només físics, com m’he trobat sovint en novel·les d’aquest gènere. De debò que el recomano: enganxa desde la primera fins l’última pàgina!

Recomanat queda, doncs! I sabeu què és el millor? Quan la Míriam ens va dir que ja se l’havia acabat, el primer que va dir va ser: “quan em passareu el segon llibre?”

Els teus desitjos són ordres, Míriam!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-
Autor: Audrey Carlan
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2106-5
Preu: 18,90€

Share

Guia sentimental de l’Empordanet, d’Adrià Pujol

guia-sentimental-de-l-empordanetQuan un llibre té per títol “Guia” queda marcat immediatament. Tots sabem què és una guia i què esperem trobar-hi.

Si a més és la Guia d’un indret tan i tan masegat com l’anomenat “Empordanet” la primera pregunta és: ¿què em pot dir de nou que no hagi estat dit per una llarga processó d’escriptors encapçalada per l’empordanès professional que fou Josep Pla?

Si està adjectivada com a “sentimental” (i ja se sap que en territori Pla els adjectius són matèria primera quilòmetre zero) caldrà parar l’orella i sentir què ens oferirà el sentiment de l’autor.

Haig d’anticipar que és un llibre no decep respecte les expectatives que crea. Adrià Pujol, que es declara empordanès de Begur, de cor, de naixement i de criança (encara que ara visqui a la bescantada capital), assumeix el repte des de la primera plana i ens passeja pel “seu” petit Empordà, justifica (i critica) el nom i deixa clars els límits i fronteres imprecises.

De la seva mà naveguem per la història, el tarannà, el paisatge, els costums, les manies, els nyaps, les grandeses, les misèries, les havaneres i les sardanes. No deixa cap tecla per tocar i no deixa res per verd. Enamorat de la seva terra i la seva gent, ens descriu també la cara B: les bretolades, sovint greus, del jovent quan ell era cadell o el críptic significat del verb “collonar” farcit d’exemples memorables.

Ens explica, per exemple, l’intent -frustrat gràcies al providencial estiueig de l’almirall Carrero Blanco a Cap sa Sal- de construir una central nuclear a la platja de Pals. Josep Pla n’era un decidit impulsor.

Hi ha tot el que hi ha d’haver en una guia, sempre descrit des de la barreja d’amor profund, sornegueria i escepticisme que se suposa que defineixen els genuïns petitempordanesos (de nissaga o d’adopció) i que Pujol fa venir de l’arrel indiketa. Poca conya! El substrat indiketa serveix al nostre autor per explicar-ho gairebé tot. No ho puc resumir. Llegiu el llibre.

Hi trobem una enumeració breument comentada de tots els pobles i poblats que coneix de l’Empordanet. És a dir tots els que hi ha. Trobem rutes recomanades no sempre famoses. Trobem gastronomia recomanada i també establiments a evitar per la intolerància amb els nens, platges on són permesos els gossos, llocs on trobar droga (legal!), estancs, llibreries, cases de barrets,… Tot hi cap.

I ben amanit per la llengua, tant per la que l’autor utilitza, com per les freqüents digressions sobre el parlar, salat o no, i els modismes.

No és un llibre per llegir com una novel·la, d’una tirada. Però tampoc és una guia i prou. Jo crec que és per llegir com es llegeix un aplec de narracions curtes (Monzó, Calders,…). I per descomptat per tenir a mà si s’és usuari tot l’any, temporer o de capde del, deixeu-m’ho dir, meravellós Empordanet.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Guia sentimental de l’Empordanet
Autor: Adrià Pujol
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9809-366-7
Preu: 18€

Share

Dóna’t, d’Àngels Bassas

donatangelsbassasNosaltres, recordeu d’aquella noia primeta i bufona que sortia als mítics serials de TV3 com ara Nissaga de poder, Temps de silenci i El cor de la ciutat, entre d’altres? Aquella que també hem vist al Teatre Romea, al TNC o a la Sala Beckett? Doncs bé, aquesta noia s’ha fet gran en tots els sentits. Tan és així que a banda de la seva tasca interpretativa ha provat fortuna en el món de les lletres… I ho ha fet per la porta gran, quedant finalista del premi Josep Pla 2015, que no es poca cosa!!

En aquest debut de l’Àngels Bassas òbviament hi trobem un esquema purament teatral. Tot comença quan la María, la protagonista d’aquesta historia, surt de gira per les espanyes per fer una sèrie d’actuacions de l’obra que fa dies que assaja.

I arriba el moment en què es troba a Sevilla, còmodament instal·lada a la seva habitació i… i la María està tan neguitosa per una estrena imminent que no aconseguix adormir-se de cap manera. Per distreure’s decideix mirar d’amagat què passa a les altres habitacions -res dolent, fer una mica el xafarder i ja està…- però mirant i mirant, tot d’una s’adona que hi a algú que també l’observa a ella. Patapam! Ja hi som!! A partir d’aquí la trama està servida…

No serè jo que us aixafi la guitarra de què és el que passa amb la María i el desconegut. Només us puc avançar que se’l troba per tot arreu: Sevilla, Bilbao, Pamplona, Lleó, Àvila… Sap quines son les seves roses preferides i, en fi, també en sap molt de l’art d’estimar. Això és quelcom que la nostra estimada protagonista te ocasió de comprovar en les seves tòrrides carns.

Inspirant-se una mica en aquesta fornada de llibres de senyores ardents i senyors amb certa tendència al sadomasoquisme suau, la historia planeja i fa alguns girs inesperats pel món del sexe i els desitjos més prohibits.

Noies i Nosaltres, ja ho sabeu: la vida és plena a vessar d’amor en totes les seves variants! Dona, dóna’t!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Dóna’t
Autor: Àngels Bassas Gironès
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-297-7509-9
Preu: 17€

Share

Temps de llum, de Sílvia Tarragó Castrillón

temps-de-llum-silvia-tarragoBenvolguts Nosaltres,

Avui us presento un llibre per a nostàlgics. Per a aquells que ja tenen una certa edat i que hagin viscut o conegut de prop la Barcelona de després de la Guerra Civil. Però sobretot, aquells que van poder conèixer un espai curiós i emblemàtic de la ciutat comtal: l’Avinguda de la Llum. Un centre comercial soterrat al centre de Barcelona, entre els carrers Pelai, Balmes i Bergara, al costat mateix de la plaça de Catalunya.

I és que la Silvia Tarragó s’ha tret de la màniga una novel·la ambientada en aquest espai, un espai que per definició hauria de ser tancat, fosc però que es dibuixa com un escenari ple de vida, on els seus habitants, els comerciants de les botigues que es van obrir en aquestes galeries van veure i viure una part molt important de les seves vides.

La protagonista principal d’aquesta història és la Júlia, una joveneta que arriba a Barcelona per entrar a treballar en una casa del barri de Sarrià, la vivenda familiar d’un metge que aviat li ensenyarà a la Júlia que les classes socials estan marcades no només pels diners sino també pels costums -volguts i no volguts- entre els que pertanyen a un i altre estrat social.

A la Júlia l’acompanyaran un parell de noies que tenen relació directa amb l’Avinguda de la Llum, la Coral i la Rosita, filles d’un perfumista i d’un pastisser que obren negoci a les galeries. A totes elles, i a la resta de personatges que van apareixent els acompanyarem al llarg del temps que les galeries van restar obertes, entre el 1940 any que es van inaugurar i el 1990 any que van tancar definitivament. I és que cinquanta anys donen per molt: una postguerra controlada per una policia que feia i desfeia impunement, imposant el seu propi ordre i en ocasions deixant veure el pitjor dels comportaments possibles -abusos, tortures, enganys…-, però també persones lluitadores que, tot i que superades per les circumstàncies socials i polítiques aconseguien tirar endavant amb les seves vides. La Júlia, el Manel, la Coral o la Rosita són representacions d’aquestes persones que van haver de patir en primera persona els despropòsits d’un règim que va fer molt de mal.

L’antiga Avinguda de la Llum era un món a part, un espai que va viure els seus anys d’esplendor i que com altres escenaris de Barcelona va viure també una decadència que va acabar significant el seu tancament. A dia d’avui se’n pot reconèixer una part, encara, ocupada per una famosa cadena de perfumeries francesa, però també en un dels passadissos dels Ferrocarrils de la Generalitat per sota de la Plaça de Catalunya.

Si us endinseu en les pàgines d’aquesta història, no oblideu fer una última passejada per l’Avinguda de la Llum!

Comença a llegir els primers capítols en pdf en aquest enllaç.

Títol: Temps de llum
Autor: Sílvia Tarragó Castrillón
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2086-0
Preu: 16€

Share

Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer Manila

ha-nevat-sobre-yesterdayDesprés d’una extensa obra literària Gabriel Janer Manila decideix obrir el calaix dels seus records evocant amb passió el món de la seva Mallorca preturística, la dels nens que han crescut a la grisa postguerra envoltats de testimonis del que foren els temps passats, la de l’eufòria dels anys de la República, la de la derrota i duríssim calvari dels vençuts -entre els quals, la seva família-… Nens que, tanmateix són feliços, juguen i sobreviuen.

Els records, exposats en un ordre aproximadament cronològic, però molt poc sistemàtic i ple de temes i personatges que deriven els uns dels altres, com en una narració oriental, comencen a mitjan segle XIX, amb els personatges coneguts per la tradició oral familiar, continuen amb els records recollits de boca del seu pare, de la seva mare i també de diverses tietes, veïns i veïnes d’Algaida, tots amb noms i cognoms, que ve a ser el particular Macondo de Janer, fins els anys seixanta dels Beatles. Ell mateix descriu en una bella metàfora com s’entrelliguen aquest enfilall d’històries:

Vaig sentir contar moltes històries, unes de riure, altres de por. Era com si descobrís la literatura, i no sabia que existia. Vaig tenir la fortuna de trobar bons narradors a prop meu, i a través dels seus relats -perquè articulaven la vida com qui teixeix un drap o el desteixeix- vaig recórrer certs paisatges humans inhabitables, escenaris que podien ser terrorífics, a vegades còmics, i absurds, i grotescs, gairebé sempre desolats. Amb la desolació que es parlava de la vida, i l’angoixa, i el desemparament, i la tristor encastades a la memòria. La tia Antonina tenia una faixa vella de color rosat. Quan necessitava una mica de fil, perquè havia de sargir una peça de roba -podia ser una camisa de jeure, una faldeta de les que portava sota la falda o un sac blanc per a la farina-, refent-ne amb l’agulla el teixit trencat, desteixia la faixa, lentament fins a aconseguir-ne un cabdell. Moltes vegades vaig enfilar-li l’agulla. Els ulls li fallaven. Cosia d’esma. La tia Antonina sabia que, a vegades, en contar-les, les històries tornen a desfer-se, i se’n treu un fil com el que extreia de la faixa

pg: 150-151

Tot un gran fris de personatges entranyables, pintorescos, cruels o desgraciats desfila per les planes del llibre, protagonistes d’un inacabable anecdotari puntuat per la presència insistent de la por i la repressió com a teló de fons.

Hi ha però el que, per a mi és la gran protagonista: la llengua.

Gabriel Janer estima la seva llengua, el català de Mallorca, amb una força gens dissimulada. Llegint aquest llibre tenim la sensació d’estar immersos en un torrent de paraules, expressions i modismes que no sé si encara són vius, però que hauran quedat rescatats per sempre més.

I encara una altra protagonista: l’olor.

Les olors que, amb el seu gran poder evocador transporten a Janer i a nosaltres, lectors, a gaudir de l’olor del pa calent acabat de sortir de la fleca de davant de casa, de les figues forneres que es preparaven per a l’hivern, de la terra mullada per les primeres pluges d’agost,…

Quan tingueu el llibre a les mans comprovareu que, només d’obrir-lo, en brollen les olors de la Mediterrània insular i la cançó de les paraules mallorquines.

Títol: Ha nevat sobre Yesterday
Autor: Gabriel Janer Manila
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-7588-617-6
Preu: 21€

Share

Els ulls d’Al·là, de Joaquim Molina

elsullsdallaSi el món, fins i tot avui dia, fora de les nostres fronteres segueix sent un perfecte desconegut per a la majoria de nosaltres -tot i amb els mitjans de que disposem per anar amunt i avall-, imagineu-vos com devia ser per les ments inquietes del segle XIII, quan un petit desplaçament de pa sucat amb oli es convertia en una aventura en tota regla!

Enmig d’una trama de terribles intrigues polítiques on hi trobem l’odi africà de catalans i genovesos, la disputa entre els germans Pere d’Aragó i Jaume de Mallorca, la pugna per l’hegemonia mediterrània… apareix un personatge sinistre i sense escrúpols, en Sabastida, enviat a Mallorca des de Barcelona amb una missió secreta.

Es tracta, ni mes ni menys de trobar un mític tresor. Es tracta d’esbrinar on s’amaga el secret més ben guardat: Els ulls d’Al·là!

Nosaltres, aquest secret és una obra única, la feina d’un savi visionari. Un home que abans de sacrificar la seva pròpia vida, va deixar un llegat de valor inabastable, un mapa detallat de món: països, rius i muntanyes dels quals ningú té constància. Tot això, detallat al màxim amb unes il·lustracions que fan salivar els cobdiciosos. Per aquests mons de Déu hi ha or, pedres precioses i riqueses a l’abast de mà. Nomes s’hi ha d’anar i agafar el que es vulgui.

Aquí comença una aventura que deixarà dolor, tristesa i cadàvers al seu pas.

És una història digna de llegir perquè sap conjugar magistralment l’entreteniment amb el rigor històric i una posada en escena seriosa que, en cap moment, abusa de cap registre ximplet per enganxar el lector.

Tot i això, el lector queda enganxat perquè és un llibre que et fa aprendre i et distreu, i molt! Que més es pot demanar?

Comença a llegir els primers capítols en pdf en aquest enllaç.

Títol: Els ulls d’Al·là
Autor: Joaquim Molina
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2086-0
Preu: 20€

Share

La revolució que ara toca, de Pau Riba

larevolucioquearatocaPau Riba ja és un personatge del nostre imaginari col·lectiu. Des de les noies de porcellana, passant per la família literària, les actuacions a Canet amb una barreja de calçotets i pijama fins a ser l’avi de ple dret de l’escena musical catalana actual, Pau Riba ja ocupa un lloc molt concret al nostre cap.

En aquest llibre però, el cantautor surt de l’espectre habitual on el tenim posat de la mà de Francesc Miralles. Gràcies a les converses que recull Pòrtic en aquest La revolució que ara toca, descobrim un individu que es treu de sobre el paperot d’icona per reflexionar sobre el món on vivim i com creu que pot ser el nostre futur.

No deixa de ser curiós -i també molt interessant i molt d’agrair- el poder sentir i llegir algú tant interessant com Pau Riba i que fa molts anys que porta la llufa de ser el hippy oficial de Catalunya.

No deixa de ser curiós llegir a Pau Riba parlar sobre petroli i què creu que passarà quan hàgim esgotat el planeta, o la seva confiança i alhora mirada preventiva davant dels avenços tecnològics que ens afecten físicament o a nivell psicosocial. També hi trobem un autor que rebla el clau del que anomena “Timologia” -una etimologia més versàtil- i que ja va explicar al seu llibre Alol·laila, o que reflexiona sobre la crisi econòmica de la qual encara no hem acabat de sortir, de l’atur, del paper de les màquines en això que anomenem treball, i molt més.

Ideal pels fans de la màxima icona de la contracultura catalana. Gratament sorprenent per tots aquells que el tingueu només per un hippy. Pau Riba és més que un hippy: és el hippy. Però té més coses a dir que “pau al món”. A La revolució que ara toca us les explica totes.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La revolució que ara toca
Autor: Pau Riba
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9809-244-8
Preu: 18€

Share