He tingut un únic problema amb aquest llibre. Tot i llegir-lo, li anava sentint la veu.
He recorregut les pàgines dels exorcismes personals del Vicenç Pagès Jordà amb ganes de sentir-hi un narrador diferent i ha estat llavors que m’he adonat que aquest és el llibre on hi deu haver una veu, un tò i una mena d’explicar les coses que s’assembla a com t’explica les coses en Vicenç Pagès quan és a taula, dinant un menú dels ja no tant barats, entre setmana.
D’entrada, el subtítol resa que aquest llibre és una “Antologia personal”, i el perquè de tot plegat l’explica l’autor al pròleg, on fa servir el seu estimat Foster Wallace, Victor Hugo i el recorregut personal per arribar a la conclusió que aquesta tria personal és el d’uns textos que tenen la capacitat de comprendre “l’emoció màxima” que “té lloc en el moment solitari de l’exorcisme, el procés a través del qual el conte pren forma”.
Benvinguts, doncs, exorcismes de can Pagès!
A continuació, relats de tota mena i en diferents formes: monòlegs que fan pena i riure, intercanvis de cartes, dietaris, biografies d’autors de ficció però que existeixen en altres llibres de Vicenç Pagès, i un munt de formes que ens demostren que escriure novel·les és molt complicat però que podria ser que escriure bons contes ho fos encara més.
M’ho he passat molt bé llegint les vicissituds d’aquesta dona atrapada en la inèrcia, el dia a dia, el mirar de reüll i el sospirar dient “què hi farem” del conte ‘L’altre dia vaig anar al metge’. No sé per què, la dona tenia la cara de la Vicenteta, però de jove. També m’ha agradat molt la sèrie de relats de ‘Sèrie d’infinites combinacions’, i ‘El captiu’. En aquest últim hi he llegit un Vicenç Pagès atrapat a una sala de professors de secundària visualitzant l’horror d’un ‘Com ser John Malkhovic en versió d’institut… I m’ha fet riure molt, com a fill de professors que soc!
I per acabar, de què això de sentir-li la veu? No conec a tota la gent que llegeixo però a en Vicenç si que l’he tractat. Així com a Dies de frontera li vaig sentir la terra i l’agudesa, però només alguna cosa en els seus personatges, aquí hi he notat molt sovint la seva veu, el seu somriure amb una cella aixecada, i la mirada curiosa del “què passaria si”.
I què millor que explorar les possibilitats del “què passaria si”, quan el resultat és un viatge amb en Vicenç Pagès durant “un moment d’emoció màxima”?
Aquí teniu els primers capítols en pdf dels Exorcismes de Vicenç Pagès.
I aquí teniu la seva última novel·la, Robinson, i la presentació del llibre amb en Marc Pastor.
Títol: Exorcismes
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-17016-56-2
Preu: 18€
A molts ens passa que, bé perquè no vam arribar a telefonar durant el programa, bé per acabar d’arrodonir l’aportació, comprem el llibre i, més endavant, queda oblidat sense llegir. Aquest any no ho heu de fer.
El resultat és un llibre que ens confirma que Sílvia Soler és una molt rellevant continuadora d’un gènere que ha tingut molt il·lustres conreadors (aquí la referència a Josep Maria Espinàs és inevitable). Aplegar els articles posa de manifest que al darrere hi ha una persona capaç de veure, mirar, rememorar, emocionar-se i transmetre aquestes emocions sense carrincloneria a través de micro-relats protagonitzats per gent de carn i ossos.
M’ha acompanyat en dies convulsos, aquest llibre, i m’ha fet viure emocions intenses, d’aquelles que els bons contes transporten amagades a dins, com si fossin una càpsula farcida d’antibiòtic que mata tots els bacteris que ens van minant la moral…
Màrius Serra existeix des que tinc memòria. La meva tieta feia els mots encreuats de La Vanguardia i ja hi era. Si posaves la ràdio parlava de coses, de paraules, de criatures, de llengua,… i ja hi era. No hi era tota l’estona però hi era sempre. Quan vaig començar a anar a l’institut vaig descobrir que, ¡oh, meravella!, a sobre escrivia llibres.