Arxiu de la categoria: 2013

L’art de la defensa, de Chad Harbach

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Hola a tots, Nosaltres.

Si us agrada el beisbol, aquest és el vostre llibre.

En Henry Skrimshander, l’Skrim pels amics, acaba d’ingressar al Westish College, una universitat de “gamma baixa”, per dir-ho d’alguna manera.

L’Skrim no abandona mai dues coses: una és el “Zero”, el seu guant de la bona sort, i l’altra és el llibre L’art de la defensa, escrit pel seu idolatrat Aparicio Rodríguez, exjugador de beisbol i que ara es dedica a fer de cercador de promeses d’aquest esport.

Es veu que l’Skrim és bo. Molt i molt bo. Hi ha diversos ulls que l’observen, i és per això que entra en una dinàmica d’entrenament i de disciplina que… que va de la llàgrima al vòmit de forma aleatòria.

És inhumà veure les pallisses que es fot aquest pobre nano, els horaris irreflexius, la dieta més que severa i la bogeria que comporta voler formar part de l’elit del món de l’esport. Quina animalada, déu meu!

Però no tot és beisbol. En aquesta petita universitat hi ha un marro… Començant pel senyor rector, passant per la seva estimada filla acabada de separar, pel xicot entrenador de la noia, i acabant pel pobre Skrim.

Si voleu saber què passa de debò al Westish College, ja ho sabeu: toca llegir L’art de la defensa de Chad Harbach.

Títol: L’art de la defensa
Autor: Chad Harbach
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-6641-616-0
Preu: 22€

Share

El mètode Guardiola, de Miquel Àngel Violan

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Tenim un culé molt culé al Nosaltresllegim. És en Marc. Aquí teniu la seva ressenya d’El mètode Guardiola, de Miquel Àngel Violan:

Avui és un dia importantíssim en la història de la Champions i el barcelonisme. Avui el Barça podria ser el primer equip que passa a semifinals d’aquesta competició per sisè any consecutiu! És per això que necessitem una dosi intravenosa de “coaching” barcelonista. Ja ho sabeu… el tema aquell del valor de tenir valors, i aquestes coses.

També podem resar a la Moreneta… però avui ens dedicarem al coaching d’El mètode Guardiola de la mà del Miquel Àngel Violan.

Aquest llibre està estructurat en més de 60 punts on s’explica com portar a terme els processos per “encoratjar” els equips, les persones,… en tots els àmbits de la vida (no només equips de futbol), tenint com a punt de partida el Barça de Guardiola, l’equip que ha aconseguit més èxits de la història del club.

Cada punt és un moment important de la seva era: el 2-6, l’obsessió i el detallisme de Guardiola, el gol d’Iniesta a Stanford Bridge a l’últim sospir contra el Chelsea de Mou… i a més, el que ja coneixeu: valors, ètica i estètica (el Barça juga bé, net i bonic!).

Del llibre, em quedo amb una de les cites que conforma un dels punts que estructuren el El mètode Guardiola:

La fórmula T + C és Talent + Compromís; calen els dos factors alhora.

Aquesta nit espero que al Camp Nou hi hagi talent, compromís. I si pot ser, Messi recuperat i jugant els 90 minuts, fresc com una rosa! Encara que això ho veig una mica magre…

Ei! I un parell de gols més que el PSG!

Títol: El mètode Guardiola
Autor: Miquel Àngel Violan
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-6641-305-3
Preu: 16,80€

Share

Himno, de Lydie Salvayre

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

En Martí s’ha llegit el llibre Himno, de Lydie Salvayre, i ens el ressenya per tots Nosaltres.

Fa temps, quan rumiava entre seguir estudiant i fer una tesi doctoral o buscar feina per no dependre de beques molt limitades, vaig llegir un llibre que parlava sobre la música, la seva textualitat, hipertextualitat i… coses més complicades. Recordo llegir que Espanya, fa molts anys, li va pagar un munt de diners a un senyor per una tonada. I aquesta tonada és l’himne d’Espanya. Els himnes no són cançons ni tonades. Són un col·lectiu fet música amb tot el que això representa.

Quan Lydie Salvayre escriu Himno parla d’això. Però sobretot parla de què va suposar que Jimi Hendrix “perpetrés” l’himne dels Estats Units davant de milers de persones, el 18 d’agost de 1969, a Woodstock. El guitarrista esquerrà va brodar, rebuscar, retrobar, retre homenatge, i molt més… quan va agafar una Stratocaster girada i va reproduir i reinterpretar aquella melodia, distorsionant-la i estimant-la fins a límits insospitats.

El llibre parla de què va suposar aquell dia i aquell himne, però també explica com Jimi Hendrix es va convertir en l’intèrpret. La vida, les circumstàncies, la guerra del Vietnam, etc. Pareu atenció, també, a com ho explica formalment:

Porque Hendrix hizo esto: se apoderó del himno americano le arrancó su vieja vestimenta y las medalles que tintineaban en su pecho militar e introdujo en él su rechazo violento de un mundo violento, un rechazo de una violencia loca, de una violencia cien veces más violenta que todas las violencias que explotaban aquí y allá.
Hendrix se apropió de una violencia que la juventud de su época no había hecho, hasta ese momento, más que padecer.
Se la apropió como una parte reivindicada de sí mismo,
como una fuerza de combate,
una fuerza de vida,
desmesurada.
una Furia en él se levantó contra la afectación,
contra la mentira,
contra la guerra que es la más fea de las fealdades,
contra los crímenes organizados por el gobierno a los que una parte de América, hipócritamente se acomodaba, contra las arrebatadas pasiones por la muerte de aquellos que no corrían ningún peligro de morir, y me estoy refiriendo a esos poderosos que se obstinaban, unos por interés y otros por orgullo imbécil, en una guerra desastrosa.
A golpe de descargas eléctricas, estremeció el espacio y las mentes.

I tant que ho va fer. Aquest llibre n’és una bona mostra. Sovint em pregunto d’on surten els llibres. I en aquest cas no he parat d’imaginar-me Lydie Salvayre escoltant, meravellada, una i una altra vegada, la gravació de Hendrix tornant a crear The star spangled banner un 18 d’agost de 1969.

Títol: Himno
Autor: Lydie Salvayre
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-1532-549-9
Preu: 18€

Share

Nits de guàrdia, de Paula Roc

2 respostes

@Fanbooks_ @Grup62

La Gisela s’ha llegit el Nits de guàrdia de la Paula Roc i ens el ressenya per tots Nosaltres. Aquí teniu el seu escrit. Llibres amunt!

Cada setmana tinc una cita ineludible amb un hospital. Afortunadament no tinc cap familiar ingressat enlloc. Simplement, no puc deixar de veure una de les sèries amb més espectadors de Catalunya: Polseres Vermelles. Mai no m’havien enganxat les anatomies de ningú o les urgències televisives… però amb aquests nois i noies no ho puc evitar. He tingut, però, un petit problema de seguiment aquest últim parell de setmanes: m’he topat amb les Nits de guàrdia de la Paula Roc i no he pogut abandonar-lo.

Voleu que ho digui ràpid i malament? Seria alguna cosa així com que heu de canviar les polseres per les bates de metges residents en un hospital. I sí, la trama atrapa com una mala cosa.

La Magda, la protagonista, té diversos problemes. Problemes més o menys amorosos, però a més té una llosa a sobre bastant pesada que és son pare, un metge molt i molt respectat. No hi ha gaire coses pitjors per algú que es vol dedicar a una professió que el fet d’haver de “superar” son pare o sa mare, oi? Oi.

Els altres personatges que giren entorn de la Magda són en Roi -un noi que li fa “tilín” i que la cosa és mútua però…-,  un altre noi que es diu Jan -que no vol dedicar-se al que es dedica, que li fa “tilín” la Magda, la seva companya de pis, i que la cosa és una mica mútua però…-, una noia molt xiroia que es diu Mai -una infermera “happy” i que li fa “tilín” en Jan però… res de res-, i una noia que encara fa batxillerat que està embolicada amb en Roi que es diu Irati –Nosaltres, aquí no cal explicar el “tilín” perquè el que té s’anomena “obsessió”!

Ja ho veieu. Tot això, ben embolicat i molt ben explicat, amb col·laboracions inestimables com la del personatge de la Doloretes fan que les Nits de guàrdia es facin massa curtes.

Però estic d’enhorabona: la novel·la ja té segona part i el TV3 a la carta m’ha salvat la vida (mai millor dit)! Val la pena perdre’s un parell de capítols per llegir llibres com aquest…

El que també val la pena és la pàgina web de Nits de guàrdia: www.nitsdeguardia.com

Som especialment fans de les llistes de reproducció d’Spotify de cada personatge que ha fet Fanbooks, el segell que edita el llibre, per il·lustrar com són. Aquí teniu la “Magda musical”:

Títol: Nits de guàrdia
Autor: Paula Roc
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-1574-500-6
Preu: 16,95€

Share

La llista dels meus desitjos, de Grégoire Delacourt

4 respostes

@Ed_62 @Grup62

La Mariela s’ha llegit La llista dels meus desitjos, de Grégoire Delacourt, i ens el ressenya per a tots Nosaltres.

D’una tacada! El comences a llegir i no t’adones que ja s’ha acabat.

La llista dels meus desitjos de Grégoire Delacourt és una novel·la curta, moooolt curta de pàgines, molt profunda de contingut i plena d’humanitat.

“Només als llibres es pot canviar de vida. Es pot esborrar tot amb una paraula.”

La protagonista d’aquesta història és Jocelyne, la Jo, que té una merceria a Arràs i escriu un blog sobre costura que es diu Deuditsdor. Les seves millors amigues són dues bessones que regenten el saló de perruqueria i estètica que hi ha al costat de la merceria. El seu marit, que també es diu Jo, Jocelyn, és un home força normalet, i els seus dos fills ja s’han independitzat.

De cop, li toca la loteria -divuit milions d’euros-  i pot tenir tot allò que desitja. És en aquest moment quan comença a escriure la llista dels seus desitjos…

Confesso que no coneixia l’autor i, de fet, per com tracta el tema i es posa en la pell de la protagonista, amb un punt de vista molt femení, creia que era una dona. Però no, Grégoire Delacourt és un home, i com a autor cal tenir-ho en compte.

En definitiva, una “petita” però gran novel·la, plena de sensibilitat i que et fa reflexionar sobre la felicitat de les coses quotidianes, sobre els valors materials i la seva potencialitat per canviar-te la vida. Una petjada d’optimisme en temps de crisi.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Aquí teniu el booktràiler del llibre:

Títol: La llista dels meus desitjos
Autor: Grégoire Delacourt
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-2977-096-4
Preu: 14,90€

Share

Surt el sol i encara plou, de Marta Grau i Pau Estrany

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Ai, senyor! Com t’ho fas per poder comentar un llibre tan especial com aquest sense tenir la recança de quedar-te curta o d’anar massa enllà?!

Aquí s’hi barregen el sol i la pluja, l’amor i el desamor, l’esperança i la tristesa més absoluta, i la il·lusió que fa tot amb 18 anys i el desencís que s’instal·la al cor i al cap de molta gent quan en fa 30.

En un pis del barri de Gràcia hi viuen un grup de nois i noies, joves i estudiants amb el cap ple de pardalets. La meitat són de Barcelona i l’altra meitat de Mallorca. Cadascú fa la seva. Es van fent grans, van trobant les seves respectives parelles, tenen fills, etc.

Tots tret de la Nora i en Biel, que no acaben ben bé de trobar el nord i que no aconsegueixen posar mai la maleïda última peça d’un trencaclosques que sempre resta incomplet.

Aquesta parella, que no és parella ni deixa de ser-ho, fa patir molt. Tant l’un com l’altre són com ànimes en pena, que no saben ni què volen ni tampoc on cercar-ho.

Quan en Biel li diu a la Nora “què tens, nina?” penses que aquesta noia és tonta. Que no veu que en Biel, aquest gegant mallorquí, és una joia? Doncs no. No ho veu. Llàstima! Però les coses mai no són tan fàcils com ens agradaria i haurà de ploure molt i tornar a sortir el sol moltes vegades perquè el contorn de les coses sigui més nítid i tothom pugui trobar el seu lloc al món.

És d’aquells llibres que al principi, la veritat, ni fred ni calor, però que mica en mica t’atrapa i et va enamorant.

Aquí teniu el booktràiler de Surt el sol i encara plou, de Marta Grau i Pau Estrany, i el Facebook del llibre.

Títol: Surt el sol i encara plou
Autor: Marta Grau i Pau Estrany
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-9787-820-3
Preu: 20€

Share

Sóc una dona, d’Ann Bannon

1 resposta

@labutxaca @Grup62

En acabar la primera novel·la de la sèrie “Les cròniques de la Beebo Brinker”, Una noia diferent, i després d’haver seguit la trajectòria de la Laura Landom fins al Village de Nova York, em vaig quedar intrigada per saber com s’ho faria en aquesta nova vida. Ara però, ja ho sé! He llegit Sóc una dona, de l’Ann Bannon, i no m’ha decebut. Al contrari: m’ha semblat millor que el primer llibre.

En una època en la qual expressar lliurement la tendència sexual d’una persona era delicte, el Village es converteix en refugi de molts gais i lesbianes. És aquí on la Laura descobreix que no és l’única dona a qui li agraden les dones i que un home també pot arribar a ser el seu millor amic. Amb una nova companya de pis i un nou embolic amorós, la Laura sobreviu a una feina que l’absorbeix, a les mentides que l’envolten i a la visita del seu estricte pare a la ciutat. Però sobretot, sobreviu a la tòrrida relació que estableix amb la, per fi, Beboo Brinker.

Ann Bannon descriu perfectament un moment de la història de l’homosexualitat amb aquesta novel·la carregada de romanticisme, patiment i superació on la protagonista aprèn lliçons molt valuoses que la portaran a madurar. Situacions en les quals moltes lectores de l’època i de l’actualitat s’hi veuran reflectides.

Us deixo amb una afirmació/advertència totalment certa del Village Voice que apareix a la contraportada:

“Els llibres de l’Ann Bannon et captiven. Un cop comencis en voldràs més… i més”.

Si en voleu fer un tast, aquí podeu llegir el primer capítol en pdf.

Títol: Sóc una dona
Autor: Ann Bannon
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Sèrie Pulp Fiction
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9930-599-8
Preu: 14,96€

Share

La ciutat cansada, de Pere Calders

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

La ciutat cansada de Pere Calders és una novel·la inacabada i fins ara inèdita d’aquest autor que un grup d’experts ha rescatat de l’oblit. I sempre va bé rescatar en Calders!

El llibre és una novel·la molt coral i el que fa és descriure una espècie de “13 Rue del Percebe” especialment convuls on el destí d’un edifici acaba condicionant el d’una ciutat sencera: per ampliar una fàbrica, s’han de carregar un edifici… i des d’aquí, fins a l’infinit de l’absurd, el surrealisme i l’humor característic de l’obra de Calders.

Un altre tema interessant és com els experts han pogut recuperar aquest text original que, francament, crec que ha acabat prou bé. No es pot demanar més d’algú que quan feia els seus escrits es dedicava a escriure sobre l’anormalitat més normal.

M’ha agradat, especialment, el moment en què un sindicalista i el “secreta” que s’encarrega de seguir-lo arriben a un acord per fer-se la vida més fàcil i es fan amics. N’hi ha molts que n’haurien d’aprendre d’aquesta gent, oi?

És un llibre per a fans de Calders. I com que sé positivament que n’hi ha molts, hi ha molta gent que el gaudirà.

Títol: La ciutat cansada
Autor: Pere Calders
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 232
ISBN: 978-84-2976-225-9
Preu: 20,80€

Share

Fantasmes del passat, de Joan Piqué

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

És que a aquest noi no li ha dit ningú que hi ha altres coses a la vida a més del Barça?

Aquesta cita està extreta, paraula per paraula, de la pàgina 283 del segon llibre de Joan Piqué, Fantasmes del passat. Que la cita l’escrigui el pare d’un dels grans jugadors del Barça té la seva conya, però té molta raó! Sobretot si la fal·lera amb el Barça et fa perdre llibres com aquest (tot i que clavar-li 4 gols al Milan està molt bé!).

Per on anàvem? Ah, sí! El llibre! Si heu llegit Dues vides no us podeu perdre aquest segon llibre, ja que n’és la continuació! I si no ho heu fet, què esteu esperant per fer-ho? Llegiu-ne la ressenya que en vaig fer, a veure si us convenço!

Fantasmes del passat reprèn la història cinc mesos més tard del final del primer llibre. A mi, sincerament, el final de Dues vides em va deixar una mica desinflat, però en aquell moment no vaig adonar-me que era un “continuarà” que presagiava una segona part. I quina segona part! El llibre aprofita els personatges i les trames obertes per obrir nous conflictes i tancar ben bé la història. Crec que està encara més ben lligat que la primera part i té els mateixos ingredients: intrigues empresarials, crims, escenes pujades de to, conflictes personals,…

Té de tot per ser una lectura amena i que us farà passar el temps volant!

Títol: Fantasmes del passat
Autor: Joan Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-2977-097-1
Preu: 21,50€

Share

La trama matrimonial, de Jeffrey Eugenides

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

La Mariela se’ns estrena al Nosaltresllegim amb La trama matrimonial, de Jeffrey Eugenides. Benvinguda!

Confesso que La trama matrimonial és la primera obra de Jeffrey Eugenides que llegeixo. En el seu moment no vaig llegir ni Les verges suïcides (1993) ni Middelsex (2003), però crec que no trigaré a fer-ho. És el que em passa quan un autor m’apassiona i Eugenides ho ha aconseguit. Reconec que no és una novel·la per llegir al metro (508 pàgines), però no tant pel pes físic sinó pel pes intel·lectual que suposa llegir-la. Encara que, en els meus trajectes de bus, moltes vegades he estat a punt de saltar-me la parada! La trama matrimonial enganxa des del principi.

És la història de tres personatges: Madeleine, Leonard i Mitchell, i de les matèries que estudien a la Universitat de Brown (literatura, biologia i teologia) a principis dels anys 80. La novel·la comença el matí en què es llicencien, i Eugenides ens parla ja de llibres:

PER COMENÇAR , FIXEU-VOS en els llibres (…) un munt de Dickens, una miqueta de Trollope, al costat de bones racions d’Austen, George Eliot i les imponents germanes Brontë.

Les tribulacions amoroses, el matrimoni i les relacions entre els personatges són l’eix central de la història.  Madeleine, una estudiant de literatura especialista en novel·la romàntica, es veu enganxada en un triangle amorós i dividida entre els seus dos companys d’universitat.  El cor la porta cap a Leonard (la major part de la novel·la), i el seu cap i els seus pares cap a Mitchell. En Leonard, és un estudiant de biologia, carismàtic i depressiu; i en Mitchell, d’altra banda, és estudiós i espiritual, i és el gran amic de la Madeleine, de qui està obsessionat.

Els problemes d’amor de la Madeleine i la recerca de la felicitat són la trama principal de la novel·la: el seu cor està trencat, tant a les classes de semiòtica com quan fa la declaració d’amor a Leonard amb les paraules del Discurs Amorós de J. Derrida: “Una vegada feta la primera confessió, (t’estimo) ja no té cap mena de sentit…”.

Però hi ha una trama paral·lela que ens submergeix en la literatura, en la semiòtica; en els coneixements de biologia i en un recorregut a través de la filosofia, la psicologia i la religió. Menció especial per la descripció de les fases per les quals passa un maníac depressiu, a través de la mirada d’en Leonard quan intenta prendre el control de la seva malaltia, dels seus pensaments i reduint la dosi de liti.

Segurament hi ha molts records autobiogràfics i universitaris de l’autor a través del recorregut per Europa i de la recerca espiritual d’en Mitchell a Calcuta, quan fa de voluntari d’una de les cases de la Mare Teresa de Calcuta. Personalment, perquè la meva formació és de ciències, crec que al llibre hi ha una mica massa de teoria de la literatura i semiòtica, però a la novel·la hi ha moments realment brillants, i la recessió econòmica que van patir els Estats Units durant la dècada dels 80 ens és molt actual i ens submergeix en la nostàlgia de les cartes per correu postal, ara que tots anem plens de telèfon mòbil, WhatsApp i correu electrònic.

Sincerament, val molt la pena llegir aquest llibre. Fins i tot al metro.

Al metro i a tot arreu!

Títol: La trama matrimonial
Autor: Jeffrey Eugenides
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-9787-835-7
Preu: 22,90€

Share