Títol: El Mar de la Tranquil·litat
Autor: David Castillo
Editorial: Proa
Col·lecció:  A Tot Vent [Núm 541 ]
ISBN: 978-84-8256-945-1
Pàgines: 224
PVP: 20,00€

Tan aquesta obra com l’anterior seva, No Miris Enrere (Premi Sant Jordi 2001), crec que es poden enquadrar perfectament en l’anomenada literatura urbana. En els llibres d’en David Castillo el seu estimat barri de El Carmel hi té un paper quasi protagonista. En El Mar de la Tranquil·litat l’autor ens fa una immersió en les formes de vida d’un cert segment de la població d’aquell barri i dels barris adjacents a Vallcarca i La Teixonera.

L’Àngel és un jove empresari arruïnat, sense feina i socialment més sol que la una que, en la seva fugida dels molts creditors que l’encalcen, deixa el seu actual domicili a l’anomenada zona noble i alta de la ciutat (Via Augusta), per a retornar al barri de El Carmel on va néixer i on ara viurà amb la seva mare. Es retrobarà aleshores amb els seus antics amics, el Freddy, el El Dani Casanellas, l’Èric, l’Adolfo, el Pepo, etc. A qui coneixerem a través dels flashbacks amb què l’Àngel, des de l’actualitat, ens farà viatjar als seus anys més joves. Assistirem a les seves decadents formes de vida i fins i tot a la mort d’algun d’ells.

També coneixerem la Blanca (una vella prostituta de qui l’Àngel n’està enamorat), i el Papitu (un vell anarquista desencantat), dos entranyables personatges fets d’una sola peça.

El llibre és dur, conté fragments amb violència i les trobades entre l’Àngel i la Blanca, la seva amiga prostituta que alhora era amiga de la Maria -una altra vella amiga del nostre protagonista-, no n’amaguen l’apassionada  sexualitat que s’hi desferma quan es troben sols, bé sigui en el prostíbul o en una luxosa habitació d’hotel.

També diré que el llibre està estructurat en capítols llargs, la qual cosa, sota la meva particular opinió, en dificulta una mica l’agilitat de la lectura.

Títol: El Mar de la Tranquil·litat
Autor: David Castillo
Editorial: Proa
Col·lecció:  A Tot Vent [Núm 541 ]
ISBN: 978-84-8256-945-1
Pàgines: 224
PVP: 20,00€

Sóc de Vallcarca, com l’Àngel d’El Mar de la Tranquil·litat. Però cent cinquanta metres de distància i deu anys de diferència són un oceà de diferències.

Conec la major part dels carrers i de la gent, del tipus de gent, de què parla David Castillo en la seva novel·la, però no ho he viscut personalment. Jo sempre havia anat més cap a la plaça Lesseps que cap al Parc Güell.

I per això m’ha agradat tant El Mar de la Tranquil·litat. Perquè m’ha permès re-conèixer llocs i gent de la meva ciutat, de casa meva, que feia temps que creia que havia canviat i que segueix sent el que era.

Sense una falsa pàtina de bellesa generada per l’antigor, amb la mirada lúcida, clara i viva sobre la realitat, Castillo ens explica unes vides i uns llocs que massa sovint volen quedar enterrats per la Barcelona cool i guai que ens imposen.

L’Àngel torna a casa els seus pares fugint d’Hisenda, fugint de la vida que li ha caigut al damunt. I quan torna, es troba que res no ha canviat però que ha canviat tot. El decorat, l’espai, s’ha modificat, sense que això hagi fet modificar el ritme de la vida de les persones que encara hi viuen, dels “sobrevivents”.

Molts dels seus amics s’han quedat pel camí, per molts motius, però les drogues i una vida dura durant el final dels 70 i els 80 han fet pagar factures molt elevades. Els qui queden es miren la vida com passa i miren el passat sense lamentar-se ni endolcir-lo, però amb la certesa que la vida ha de ser alguna cosa més.

Mentre recorda on batallava a cops de pedra amb altres bandes rivals, manté converses líriques amb la Blanca, prostituta de luxe i confident poètica.

Moltes ganes de viure lligades a moltes ganes d’alliberar-se de cadenes i cànons imposats. I moltes ganes de viure al ritme d’uns carrers que segueixen permetent la vida de barri que diuen que s’ha perdut a Barcelona.

Una visita obligada per als qui ens estimem la ciutat.