Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

El Sant Jordi del Josep Lluch és L’àguila negra, de Joan Carreras

Deixa un comentari

laguilanegraEn Josep Lluch és editor de Proa i ens recomana el premi Sant Jordi 2014 per Sant Jordi! Té  sentit, oi? Voleu saber de què va? Ell us ho explicarà com ningú!

El premi Sant Jordi ens té acostumats a novel·les de gran interès literari. Ho he dit alguna altra vegada però no em fa res repetir-ho: no es pot estudiar la literatura catalana de les últimes dècades obviant l’aportació del premi Sant Jordi. Any rere any, el premi que va instituir el fundador d’Òmnium i ‘refundador’ de Proa Joan B. Cendrós incorpora al seu palmarès un títol de lectura obligada, que perdura en la memòria dels lectors, però també dels crítics i estudiosos.

Comencem i acabem la lectura de L’àguila negra amb el protagonista despullat sota el sol, sense noses, com si s’oferís a la natura. Marià Solvell és un dentista jubilat, gran, baquetejat per la vida. L’hem vist créixer des dels set anys, en una escena memorable amb el seu pare fent ganyotes davant dels miralls deformadors del Tibidabo. L’endemà és el seu aniversari i té una visió d’impacte: un manifestant polític de la vaga de tramvies de Barcelona cau al seu davant i fa un somriure estrany mostrant una dent trencada. El Marià decidirà ser dentista, restituir, reparar. I s’adonarà tard que, fora de les quatre parets de la consulta odontològica, no tot pot ser reparat ni restituït.

La vida el posarà davant de dos amors oposats: un de dionisíac, encès, caòtic, i un d’apol·lini, serè i ordenat. Són la Teresa i l’Anna Maria, dos personatges complexos, de gruix humà, que es claven en la memòria del lector i que perduren fins molt després de la lectura.

La novel·la abraça els anys que van del 1951 fins al 2012, mentre la ciutat i el país canvien sota els peus d’en Marià, i ell simplement s’hi adapta, com la majoria. No empeny el món cap a una direcció o cap a una altra. Aquesta és una de les felices paradoxes de L’àguila negra: que el periple d’un personatge tan passiu encomani tanta força vital al lector.

Qui hagi llegit altres novel·les de  ja ha pogut comprovar que, tot i la seva contenció, les alegries i el dolor de personatges de lletra impresa ens poden fer posar la pell de gallina.

Josep, moltíssimes gràcies per la teva recomanació! La tindrem molt en compte de cara a Sant Jordi!

T’esperem més sovint al Nosaltres!

Títol: L’àguila negra
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 356
ISBN: 978-84-7588-549-0
Preu: 21,50€

Share

El Sant Jordi de la Rosario Gómez és Algú com tu, de Xavier Bosch

Deixa un comentari

algucomtuAl Nosaltres som molt i molt fans de la Rosario! És una noia amb criteri i per això li demanem que sigui una de les que ens faci la tria al Editor’s Choice d’aquest Sant Jordi 2015. I sabeu què ha triat explicar-nos? Pot ser que acabi sent el llibre d’aquest Sant Jordi…?

A veure què ens explica la Rosario sobre aquest Algú com tu del Xavier Bosch…

Ja fa dies que, ja sigui al metro, a l’autobús o fent un cafè, veig a més d’una persona amb Algú com tu a les mans. No ho puc negar: em fa molta il·lusió. Quan els veig penso en com es deuen imaginar ells el Jean-Pierre i la Paulina, com deuen crear paral·lelismes amb les seves històries d’amor, viscudes o imaginades, perquè això és aquest llibre, una gran història d’amor. Un amor clandestí, urgent, de només cinc dies, amb el temps com a principal enemic, en un escenari idíl·lic, París. Ella, una dona casada amb una filla, i ell, un galerista de la Rive Gauche.

Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l’un de l’altre. El Jean Pierre, cicerone amb ganes d’agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard Saint-Germain.

Algú com tu se situa molts anys després de la mort de la Paulina, que va morir quan la seva filla encara era petita. Aquesta, en un intent de refer el seu record, descobreix i reconstrueix, a través d’unes cartes, aquest breu afer, que va canviar la percepció de la vida de la seva mare i li va servir com a estímul per a continuar vivint.

La novel·la també és un clar homenatge als llibres i, en definitiva, a la cultura. Només començar ja ho podem intuir en el rerefons d’una biblioteca, galeries d’art, el passeig per uns dels llocs més especials que conec: la llibreria Shakespeare & Co., de la qual encara puc recordar l’olor i la calidesa…

L’escriptor i periodista Xavier Bosch canvia radicalment el registre de thriller periodístic en aquest darrer llibre. Volia demostrar-se que no era una autor d’un sol gènere (i ja ho pot ben dir!) i ha guanyat el Premi Ramon Llull, el guardó més important de les lletres catalanes. Si ha arribat a vosaltres Algú com tu, teniu a les vostres mans una novel·la delicada amb un llenguatge exquisidament romàntic que jo anomenaria, a la fi, la novel·la de Sant Jordi. Perquè, en paraules del Xavier, «l’amor es l’única certesa».

Nosaltres, ho tenim molt clar: és un dels llibres d’aquest Sant Jordi!

Aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf i la llista de Spotify del llibre:

Títol: Algú com tu
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Planeta
Premi Ramon Llull 2015
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9708-276-1
Preu: 21,50€

Share

El Sant Jordi de la Patrizia Campana és #EnPaumhadeixat, de la Núria Casas

Deixa un comentari

enpaumhadeixatNosaltres, com bé sabeu això de llegir no només es fa de gran. És una dèria que comença quan ets petit i no s’acaba mai! Hi ha un moment i una edat però, en què costa trobar llibres adequats, i aquí és on entra la Patrizia Campana, editora de Fanbooks. Com que és una especialista en la matèria li hem demanat que ens faci el seu Editor’s Choice de Sant Jordi tenint en compte els no-tan-grans. El veredicte: #EnPaumhadeixat, de la Núria Casas. A veure què ens explica…

Per aquest Sant Jordi us vull recomanar una novel·la “refrescant”, el debut literari d’una periodista que de manera irònica ens parla d’una experiència per la qual gairebé tothom ha passat: que et deixin. Quan et passa això, et trobes molt malament i pots arribar a fer autèntiques bestieses: comences a espiar el teu ex al Facebook, et dediques obsessivament al “running”, penges fotos a Instagram per fer-li saber que estàs perfectament sense ell… fins que un dia aconsegueixes passar pàgina.

La Núria Casas -i el seu alter ego literari- relata de manera còmica i sense drames la ruptura d’una relació amorosa prenent com a punt de partida les anomenades cinc fases del dol: negació, ira, pacte, depressió i acceptació. Però no es tracta d’un manual sinó d’una novel·la on serem testimonis de les situacions més ridícules i absurdes d’aquesta experiència, i que a mi m’ha fet somriure més d’una vegada.

En aquesta novel·la, a més a més, la música hi juga un paper importantíssim: cada capítol comença amb versos d’una cançó escollida del repertori d’Els Catarres, Bonobos, Blaumut, Txarango, Manel, La iaia, Mishima,… fins a citar quaranta grups musicals catalans que formen una veritable “banda sonora” de la novel·la, que el lector podrà escoltar perquè la Núria ha creat un canal d’Spotify per l’ocasió. Jo personalment m’he baixat la llista i la tinc de fons musical a l’ordinador mentre escric. En definitiva es tracta d’una història divertida, descarada e irònica, on l’autora es despulla i ens explica les seves misèries amb un to espontani i natural que ens servirà també per riure’ns de nosaltres mateixos.

Nosaltres, que això del “juvenil” no us espanti… Això té molt bona pinta!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf, la banda sonora del llibre i un vídeo amb Els Catarres,​ BoNoBos, Miquel Abras, la iaia,​ Blaumut i​ Andreu Rife​ constestant a la gran pregunta: Què has fet quan t’han deixat?

Títol: #EnPaumhadeixat
Autor: Núria Casas
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FICCIÓ
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-16297-13-9
PVP: 12,95€

Share

El Sant Jordi de la Glòria Gasch és Un any i mig, de la Sílvia Soler

Deixa un comentari

unanyimigLa Glòria Gasch ens fa el seu Editor’s Choice per aquest Sant Jordi i la seva elecció no és altra que la Sílvia Soler i el seu Un any i mig. Aquí teniu el seu escrit!

Centenars de minúscules hostilitats matrimonials.
Segons quins dies, mira enrere i veu això: centenars
de minúscules hostilitats matrimonials. Silencis
petits i molestos com pedres a dins la sabata i mirades
de reüll, fulminants o desdenyoses; abraçades d’esma,
petons sense ganes, holes desmenjats, adéus sense pena.

Així comença Un any i mig de Sílvia Soler, una novel·la que descriu una família normal en la qual cadascun dels seus membres viuen els seus desenganys i han d’adaptar-se als nous canvis que han provocat una crisi galopant, on tot s’ha capgirat d’una manera molt ràpida.

La Tina i el Jaume, els pares, s’estimen, fa molts anys que estan casats.

Per a la Tina la família és el seu eix, els  fills han estat la seva vida però ells ja no hi són. El Jaume és un home de poble, de la Vall d’en Bas amb una vida sense sorolls ni grans ambicions, i tenen quatre fills:

La Cèlia viu a Mallorca, i no encaixa gaire a la família…
El Martí és el patidor dels germans. Viu al Canadà.
La Berta, representa la reacció valenta de la crisi.
El Roger, practica surf, no estudia, està amb els pares, i sempre espera la gran onada…

Un any i mig és una novel·la plena de sentiments, d’emocions, optimista, esperançadora amb una potència inusual de la Sílvia Soler que ens desborda i a on la família esdevé el pilar, el cim, l’àncora, i l’equilibri que tots cerquem i necessitem.

En definitiva, una lectura imprescindible que no deixa indiferent.

Prenem nota, Glòria! Estem molt convençuts que serà un dels llibres d’aquest Sant Jordi!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un any i mig
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1946-8
PVP: 20,50€

Share

El Sant Jordi de la Pilar Beltran és La veu de la sirena, de Carme Riera

Deixa un comentari

laveudelasirenaAvui, el nostre ‘Editor’s Choice’ de cara a Sant Jordi és el de la Pilar Beltran, editora d’Edicions 62, que ens recomana una petita joia que ens arriba de la mà de la fabulosa Carme Riera i els dibuixos de la no menys fantàstica Helena Pérez García.

A veure si la Pilar us convenç… Us ho confessem: a Nosaltres ens ha convençut!

Em proposen que us recomani un títol per Sant Jordi i se’m fa difícil, ben difícil, triar-ne només un. Però així és la vida, oi? Finalment m’he decidit per La veu de la sirena, de Carme Riera, un llibre ben original i diferent –de fet, són dos llibres en un-, del qual estem molt satisfets per molts motius.

En primer lloc, perquè Carme Riera, dona de reptes, ha acceptat escriure un relat per a adults que li restitueix la veu a la sirena del conte clàssic de Hans Christian Andersen. Potser a alguns de vosaltres us sorprendrà saber-ho, però en la versió original del conte clàssic del danès, la bruixa, a canvi de transformar la cua de la sirena en unes bones cames, li talla la llengua i, per tant, la sirena es queda muda, perd la veu –el do sirènic més preuat-, la capacitat de parlar i cantar…

Prenent com a punt de partida aquest motiu, dins la línia de les recreacions actuals de mites, figures o històries clàssiques (un bon exemple, El testament de Maria, de Colm Tóibím), Carme Riera reescriu en clau adulta, actualitzant-lo, el relat original, li restitueix la veu a la sirena, i el converteix en un conte ben actual, irònic i reivindicatiu. No us trobareu a cap princesa Disney, sinó  una sirena culta i educada, una gimnasta força cansada d’entrenar i competir en els salts acrobàtics. Una sirena inquieta, curiosa i rebel, que vol conèixer altres mons, sent desig i troba més atractius els homes que els tritons.

I per als qui voleu saber què deia el conte original, el llibre també reprodueix la versió original del conte –per això us deia abans que eren dos llibres en un-, que en la traducció de Josep Carner duu el títol de La donzelleta del mar, tan noucentista. Tot plegat acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions d’Helena Pérez García

Enguany fa quaranta anys que Carme Riera va publicar el seu primer llibre, Te deix, amor, la mar com a penyora, un recull de disset contes que amb el temps s’han convertit en un títol mític i de referència obligada de la literatura catalana contemporània. Que ara, quaranta anys després, Carme Riera torni al relat, al relat per adults, tan sols és una oportuna casualitat que ens fa feliços.

És molt i molt complicat no rendir-se davant d’un llibre de la Carme Riera… però si a sobre te l’expliquen així! És impossible resistir-s’hi!

Títol: La veu de la sirena
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7402-3
PVP: 20,90€

Share

El Sant Jordi de la Pema Maymó és Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí

Deixa un comentari

cremeubarcelonaLa nostra aimada Pema Maymó, editora de Columna, ens fa el seu Editor’s Choice de cara a Sant Jordi. Ella aposta per un fenomen d’aquells que fa patxoca: una novel·la històrica tan de veritat que sembla mentida! Aquí teniu el seu escrit:

“L’heroi inesperat que va salvar una ciutat”. Un llibre que porta aquesta frase a la faixa de coberta crida l’atenció. I si la ciutat és Barcelona, si la temàtica és la Guerra Civil –reconeixem-ho: ens apassiona ara i sempre- i si la coberta és una preciositat del disseny, t’hi llences de cap. Si a més, t’assabentes que l’autor de la novel·la va descobrir la història d’en Miquel Serra i Pàmies, el protagonista principal, perquè va ser un tiet besavi seu amb una història personal desconeguda per la família, la cosa va in crescendo a un ritme frenètic. Una novel·la amb tots els ingredients perquè una editora com jo se n’enamori!

Som als primers dies de 1939: la República agonitza i la guerra està perduda. Mentre Barcelona veu com s’acosta un final ineludible, arriba l’ordre del Komintern d’arrasar la ciutat per no deixar res a l’enemic. Miquel Serra i Pàmies, membre del PSUC i Conseller de la Generalitat, rep l’ordre d’executar aquest pla de terra cremada i destruir vies de comunicació, fàbriques, transport, dipòsits d’aigua… Però ell, amb l’ajuda d’un sergent veterà de l’exèrcit republicà, boicotejarà aquests plans i salvarà la ciutat d’una destrucció que hauria canviat el destí de la nostra Història.

Cremeu Barcelona! és el llibre perfecte per a regalar aquest Sant Jordi: té aventures, Història (sí, en majúscules), amor, herois i malvats, guerra i molta esperança… Però sobretot, té futur. En Guillem Martí ha recuperat una figura absolutament oblidada als llibres, com és el Conseller de la Generalitat Serra i Pàmies, i li ha regalat una història versemblant a partir dels pocs fets reals que se’n coneixen. I ha aconseguit que des de la primera pàgina t’atrapi l’aire melancònic i apassionant d’una història èpica, d’heroisme i amors que traspassen fronteres i perills.

Diu na Pema que se n’ha enamorat. Algú de Nosaltres no s’està enamorant perdudament d’aquesta Barcelona salvada de les flames i aquest desconegut anomenat Serra i Pàmies?

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Cremeu Barcelona!
Autor: Guillem Martí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1955-0
PVP: 20€

Share

Algú com tu, de Xavier Bosch

Deixa un comentari

algucomtuComença a ser tradició que en Xavier Bosch aparegui a la llista d’autors més venuts per Sant Jordi. No em sorprèn! Des de 2009, que va publicar Se sabrà tot, en Dani Santana ens ha portat lectura per tres Diades magnífiques.

Ara bé, en Santana s’ha acabat, ara com ara. De detectius no n’hi ha més! I doncs? Quedem els lectors orfes de Xavier Bosch? Deixarà d’aparèixer aquest gran autor entre les llistes de persones amb esquinç al canell la nit del 23 al 24 d’abril? Auguro que no!

Us ho anuncio a ple pulmó per als pocs de nosaltres que encara no n’estigueu al cas que en Xavier Bosch acaba de publicar a Planeta Algú com tu, el Premi Ramon Llull d’enguany. No tinc cap mena de dubte que serà un dels llibres del Sant Jordi (si no EL llibre), perquè quan recorrem a l’assessorament dels nostres llibreters de capçalera, si els demanem:

  • vull una novel·la romàntica…
  • busco una aventura contemporània…
  • no tindràs alguna cosa apassionada per a la meva parella?
  • m’agradaria regalar un llibre que no sigui feixuc de llegir, que enganxi!
  • vull una història de personatges amb història…
  • tens res que passi a París?
  • tinc ganes de plorar una miqueta, però sense passar-me!
  • vull una novel·la ben escrita!
  • tinc ganes de quedar com un senyor (o com una senyora!).
  • una cosa jove per llegir, gens cursi, la tens?

estic segura que la resposta serà convergent: Algú com tu.

Jo ja l’he llegida, així que començaré la conversa amb el llibreter dient “Ja m’he llegit en Bosch. Ara, què més?”. Feliç Sant Jordi!

Aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf i la llista de Spotify del llibre:

Títol: Algú com tu
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Planeta
Premi Ramon Llull 2015
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9708-276-1
Preu: 21,50€

Share

En quarantena, de Quim Morales

Deixa un comentari

enquarantenaL’altre dia vaig quedar amb un amic meu que canta i es dedica a fer cantar la gent. I va resultar que era divendres. Però hi va haver un moment que es va fer dissabte i clar, el dia del calendari del dissabte era el seu aniversari. I què, direu? Quan amb un somriure d’orella a orella li vaig dir allò de “Ei! Que ja és el teu aniversari!! Felicitats!!” -i tot això, amb una felicitació sincera- ell es va arraulir, se li van ajuntar les celles perillosament i va dir alguna cosa així com

Nooooooooooooooooooooooooooo…!!

Diria que el “No” tenia aquesta quantitat de o’s. I és que en feia 40. D’anys, no d’o’s.

I què tenim aquí? Una guia per al meu amic, per a mi i per a la parella del meu amic. En Quim Morales, que a més de fer gràcia a la ràdio sap escriure, ha desglossat una rera l’altra les 40 crisis dels 40 en aquest En quarantena i la veritat és que, a un servidor, que està més a prop dels 30 que dels 40, m’ha fet molta gràcia com les explica.

Des del He notat un ‘crec’ i m’he quedat travat fins al Soparé una mica de fruita i un iogurt he rigut molt amb en Morales i la seva enumeració d’entranyables i petites desgràcies, gràcies, pèrdues de cabell i de personalitat, de nord i de sud, i sobretot, de pèrdues de control.

Perquè, què és això de la crisi dels 40 sinó una pèrdua de control o el voler recuperar-lo? Sabeu què? Si ara arribeu als 40 anys… teniu permís per descontrolar-vos una mica! Per edat, quantitat de fills en edat de trencar coses, ganes d’haver estudiat-copulat-estimat altres coses, ja us toca.

I sabeu per què teniu permís per fer-ho? Perquè el vostre entorn farà el que vaig fer jo l’altre dia amb el meu amic després del seu “No” amb moltes o’s: dir-li que “no passa res” i que “no n’hi ha per tant”. Això sí, sense perdre tant el nord que acabeu que resulta que no us troba ningú! I és que en Morales us ho explica molt bé al final de la Crisi 21 – Ai!! La pastilla!!

Quarantins, permeteu-me que em posi paternalista, una altra de les nostres especialitats. Per moltes pastilles que us receptin, feu el favor de prescriure-us una mica de sensatesa. Feu cas dels doctors i seguiu les seves instruccions al peu de la lletra -si l’arribeu a entendre. Per molt divertit que us pugui semblar, automedicar-se no és una bona idea, tret que vulgueu acabar fets un Michael Jackson. Tinguem clar que si de tota aquesta història de les medicacions n’hem de treure alguna conclusió, és que els quaranta ens acabaran passant a tota pastilla.

Quarantins, amb en Morales riureu molt. I sobretot, “no passa res” i “no n’hi ha per tant”.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: En quarantena
Autor: Quim Morales
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-664-1956-7
PVP: 9,95€

Share

Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí

7 respostes

cremeubarcelonaSuposo que per a tots els Nosaltres l’acte de llegir una novel·la es sempre un acte de plaer. Es tracta de gaudir, abstreure’s una estona, somiar altres vides, i què sé jo quantes coses més. Però en aquest cas el somni és real, això ha passat, i a més, ha passat a la nostra estimada Barcelona. Amb aquesta premissa, vulguis o no, l’acte de llegir es torna un acte reivindicatiu. Un acte de memòria històrica. Un acte sagrat.

En Miquel Serra i Pàmies, parent de l’autor d’aquesta joia anomenada Cremeu Barcelona!, va ser conseller de Subministraments de la Generalitat de Catalunya, i per sobre de tot, sense acabar de ser un heroi, va ser un home amb principis, un paio legal, un bon home en una època en què la integritat i la justícia i aquest petit fenomen de fer el que toca pràcticament no el portava a terme ningú. Si t’hi fixes… si fa o no fa com ara.

Els nacionals estan a punt de conquerir Barcelona. La ciutat i els ciutadans estan desgastats, morts de misèria i de fam, sense il·lusió, avorrits de mentides i de falses promeses. Enmig d’aquest panorama, el Komitern i el seu braç executor, el SIM, donen una ordre directa que a més ha de portar-se a terme rapidíssimament. I aquesta ordre no es altra que cremar Barcelona!! No pot quedar res dret: els subministraments d’aigua, llum gas…tot enlaire. Fins i tot els serveis sanitaris, a prendre pel sac. I el que no pugui viure… que es mori!

Els russos no volen que quedi res en absolut del que puguin aprofitar-se el vencedors, i els danys que caiguin sobre Barcelona i els seus habitants, la pèrdua brutal de vides que suposa una acciò d’aquest nivell, els és ben igual.

Mentrestant les bombes van caient, ara dels italians, ara dels alemanys. Ara una canonada, ara les sirenes que criden cap als refugis. I sempre, en tot moment, la gana. Una fam que és capaç de fer-te vendre l’ànima al diable quan veus que els teus fills, els teus pares o el teu home ja no s’aguanten dempeus.

El cas és que en Serra i Pàmies idea una estratègia per a saltar-se els alts poders russos i no fer cas d’unes instruccions que no es veu amb cor de portar a terme. Cremar Barcelona? Ni parlar-ne!!

Li costa molt, moltíssim. Amb la seva decisió, la seva tossuderia, arrossega un bon grapat de personatges entranyables que són prou valents o prou sonats per fer-li costat, però el cas és que Barcelona…. és Barcelona.

Llegint aquest llibre, riure, plorar, desesperar-se i alçar les mans cap al cel es tan fàcil!!

El recomano a tots aquells que s’estimen aquesta ciutat i a tots aquells que repudien les injustícies.

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Cremeu Barcelona!
Autor: Guillem Martí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1955-0
PVP: 20€

Share

Un dinar un dia qualsevol, de Ferran Torrent

1 resposta

undinarundiaqualsevolEn Ferran Torrent és un mestre a l’hora de treure els draps bruts de la Comunitat Valenciana. No és el primer cop que escriu sobre les corrupteles llevantines i aquest llibre no és una excepció.

En aquest cas, la història va d’un periodista a qui han acomiadat de la redacció del diari on treballava, però donant-li permís per fer de freelance. En Marc Sendra es un paio legal, un pencaire que vol viure de la seva feina i del seu sou i que, a més, és capaç de fer-ho sense que li caiguin els anells.

Un ocellet, que es diu Albert “el Negociador”, li piula que han trobat el cadàver d’un menor magrebí a un abocador. El cadàver està sencer cosa que vol dir que el tractament de residus no es fa ben bé com tocaria, oi?

En Marc ha de tirar mà d’una sèrie de personatges que oscil·len entre la delinqüència i l’extravagància, com el Llargo, que té una casa de joc i fa veure que és un empresari respectable, el Messié, xoriço professional amb maneres afrancesades, el Mític Regino, que falsifica Sorolles com aquell que res i que després és capaç de vendre la falsificació a la policia, i el pare Rafel, un home bo que necessita molts calés per poder donar de menjar a tots els sense sostre que té acollits.

La veritat és que la primera idea d’en Marc és escriure un reportatge sobre el tema de moda que no és altre que la crisi del València F.C. amb la venda dels terrenys de Mestalla, però entre el noi de l’abocador i una cosa i l’altra, sembla que no tot és tan fàcil com podia semblar… Al contrari! Aquí hi ha marro per donar i vendre.

Fans d’en Torrent, prepareu-vos per passar una bona estona. Visca les falles!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un dinar un dia qualsevol
Autor:
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1938-3
Preu: 20,50€

Share