Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en castellà

Llibres escrits en llengua castellana.

El retorn del Cató, de Matilde Asensi

elretorndelcatoLa història se centra en una parella nonagenària, els Simonson que estan “farcits” de diners. Aquest matrimoni va a buscar la parella formada per l’Ottavia Salina i el seu marit Farag, dos reputats especialistes en temes arqueològics, per tal de trobar nou ossaris on se suposa que està enterrat Jesús i tota la seva parentela més propera.

Després de molts i molts estira i arronsa, la parella decideix assumir el repte amb l’ajuda del Cató -o més ben dit, l’excató- Kaspar, conegut també com “la Roca”. Després de moltes desgràcies i desavinences, posen fil a l’agulla i surten a la recerca dels ossaris de marres. A partir d’aquí la cosa agafa unes dimensions, com diria jo, fantàstiques.

Els nostres protagonistes han de passar tota una sèrie de proves per arribar allà on són els ossaris -jo crec que l’autora s’ha inspirat en més d’una pel·lícula d’Indiana Jones-, i són tantes proves com són les benaventurances: grutes secretes, portes amagades a la roca que necessiten del seu enginy per obrir-se, muntanyes de sorra que fan cruixir les entranyes de la terra però que es desplacen subtilment fent que porta rera porta es vaigin obrint al seu pas.

L’expedició, al final, està formada per sis persones. Tots ells especialistes tremendament preparats per la tasca que han de desenvolupar. Però cap d’ells està preparat per passar-les tan “canutes” com les han de passar. I no ho negarem… ja no tenen edat per tanta aventura!

No vull de cap manera explicar-vos com acaba l’aventura. Perquè es tracta d’això: una aventura en tota regla carregada d’efectes especials, personatges cinematogràfics, guapos, atrevits, intel·ligents i capaços de llençar-se de cap allà on faci falta.

El retorn del Cató és un llibre per llegir i veure amb crispetes, begudes refrescants, hores per endavant… i a gaudir!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El retorn del Cató
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2023-5
Preu: 21,90€

Share

El retorn del Cató, de Matilde Asensi

elretorndelcatoSóc fan de Matilde Asensi, ho reconec. Em va agradar des del dia que vaig llegir L’últim cató (2001), vaig continuar amb L’origen perdut (2003) i em vaig enredar amb la trilogia de Martín Ull de Plata (2007- 2012). Des d’aquella primera troballa, cada cert temps vaig a la llibreria a buscar algun “Asensi” que em distregui del meu dia a dia i m’enganxi a una aventura més o menys increïble. Aquest cop no m’ha calgut anar a buscar una obra publicada anys enrere perquè acaba de sortir del forn El retorn del Cató.

Els qui ja vau llegir L’últim Cató us retrobareu amb l’Ottavia, en Farag i en Kaspar. Això sí, una mica més madurs perquè han passat quinze anys des de la seva última aventura i la vida els ha anat passant una mínima factura (no farem spoilers, no patiu). Si hi ha algú que comença per aquest retorn sense haver llegit l’anterior novel·la o fa tan de temps que la va llegir que no se’n recorda de com anava, que no pateixi: hi ha prou pinzellades per posar-nos al dia per ajudar-nos a fer memòria i, a més, la nova història conviu sense problemes amb l’antiga.

I què ens trobarem? Doncs una aventura trepidant, un misteri no resolt i un argument d’aquells que fan dubtar de tot a l’estil (salvant les distàncies) d’un autor com ara Dan Brown. Aquest cop però, no tenim ni sant sudari, ni evangelis apòcrifs, ni sant grial sinó que els protagonistes perseguiran uns ossaris molt i molt especials que faran trontollar de forma catastròfica els ciments de la religió cristiana. Veieu per on vaig?

Com sempre, destaca la gran feina de recerca que hi ha al darrere -no vull ni pensar la quantitat de llibres i documents que aquesta dona deu haver fet servir per a contextualitzar la trama- que ens permet fer-nos una idea clara dels espais que els protagonistes visiten, i creure’ns una mica més que són perfectament capaços de sortir-se’n de totes i cadascuna de les trampes que troben pel camí.

S’ha fet esperar. L’alacantina Matilde Asensi ens ha fet gruar catorze anys i sis llibres per tornar-nos a regalar una aventura del trio protagonista de L’últim Cató. Només queda dir-li: “Gràcies un cop més, Matilde. Perquè altra vegada ens portes a mons llunyans i ens fas viure amb humor, nerviosisme i misteri el temps que ens duren les teves novel·les”. I això té molt de mèrit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El retorn del Cató
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2023-5
Preu: 21,90€

Share

Cuina amb Joan Roca, de Joan Roca

cuinaambjoanrocaTots sabem que els germans Roca són l’equip del Celler de Can Roca, restaurant que ha merescut no solament estrelles Michelin i Premis Nacionals de Gastronomia, sinó també ser reconegut el 2013 com el millor restaurant del món. És també conegut que en realitat cada un dels germans té un paper diferent i rellevant: Joan, el cuiner; Josep el sommelier i Jordi el pastisser.

Avui en Joan, el cuiner, arriba al Nosaltres com a autor d’un llibre, luxós, pulcre, acompanyat d’unes magnífiques fotos de Joan Pujol-Creus.

El llibre no és en absolut un repertori de receptes de cuina ordenades per entrants, primers, carns, peixos, salses, etc. Conté quasi un centenar de receptes ben explicades, amb els ingredients i les mesures precises. (Res de les imprecisions que sovint trobem als receptaris: un “rajolí”, o un “grapat”, o “una miqueta” o “bullir una estoneta” que generen dubtes al que està seguint la recepta). Van, a més, acompanyades de la fotografia del plat resultant i de vegades amb les fotos del procés, que són clarificadores, així com un breu i senzill comentari valoratiu. Les receptes les anem trobant al llarg del llibre i més concentrades en els capítols de “Coccions” o de “Bases”.

I si no és un receptari tradicional, què és? Podríem dir que és “un curs de cuina imprès i fotografiat impartit per un cuiner de categoria”. De fet l’autor ha impartit cursos molts anys a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona.

Comença parlant sobre els nutrients, segueix per com organitzar la cuina, com cal planificar, seguir uns criteris raonables a l’hora de comprar i tenir també clars els criteris per a la correcta conservació dels aliments.

Després fa l’enumeració dels productes: vegetals, bolets i tòfones, fruites, peix, carn,… amb les descripcions i, sobretot, uns quadres que indiquen quines són les temporades (els mesos) en què seran millors.

A continuació descriu l’utillatge i maquinària necessaris per fer les elaboracions. Comença per les Preelaboracions (netejar, tallar els aliments …) i segueix amb les Coccions, què és la meitat del llibre en extensió i on il·lustra com bullir els diferents aliments, com coure al vapor, fer el bany maria, fregir, confitar, saltar… etc. I aquesta part és on les receptes il·lustren les explicacions. I per acabar, el que ell anomena, Bases: fons bàsics, salses i complements.

El llibre es tanca amb un glossari i un índex de les receptes.Tot el llibre està impregnat d’una visió de la cuina molt respectuosa amb els ingredients, amb els procediments i les tradicions, però també amb la innovació i l’experimentació. Està escrit amb el convenciment ferm que conèixer bé tots els elements quan cuinem pot permetre tothom treure el màxim partit, qualitatiu, gustatiu i nutritiu dels productes. El comentari que afegeix a la recepta del “Lluç amb vinagreta d’alls tendres” ho diu molt bé:

“En el repertori de la cuina tradicional sempre tenim una font inesgotable de bones receptes que, revisades des de les tècniques actuals, més precises pel que fa als temps de cocció, i més equilibrades nutricionalment, poden oferir elaboracions tan assequibles com exquisides. Aquesta n’és una” p. 286

Com deia aquell: bona cuina!

Títol: Cuina amb Joan Roca
Autor: Joan Roca Fontané
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traducció: Gemma Garrigosa Alegre
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-9708-264-8
PVP: 24,95€

Share

G (la novel·la de Gaudí), de Daniel Sánchez Pardos

GlanoveladeGaudiEn Gabriel Camarasa i la seva família es troben forçats a abandonar Barcelona i marxar cap a Londres, a causa d’uns negocis combinats amb un escenari polític, diguem-ne no gaire adients per en Semproni Camarasa, el gran senyor d’aquesta família benestant.

La novel·la comença quan aquesta família torna a Barcelona després d’anys d’exili -a finals de 1874. La primera benvinguda que rep en Gabriel es un aparatós incendi al bell mig de la Rambla. S’està cremant ni mes ni menys que el diari La Gaceta de la tarde, competència directa de Las Noticias Ilustradas. Entre aquestes dues publicacions existeix una rivalitat d’aquelles d’ai mare!! La Gaceta, es considera a sí mateixa el diari dels senyors. Seriós, gens agosarat, poc amant de que el llegeixi el tipus de públic a qui no va destinat.

Las Noticias Ilustradas, en canvi, el que volen es vendre diaris. I si toca ser sensacionalista, doncs fum-li fort!! I si convé que les notícies vagin acompanyades d’unes il·lustracions ben explícites, doncs millor encara!! Quedi clar que aquesta última publicació te com a propietari el senyor Semproni Camarasa.

El cas és que en Gabriel queda tan atònit davant l’enrenou del incendi que li va de pèls que un cotxe de cavalls desbocats, no el faci miques. El seu àngel de la guarda no es altre que Antoni Gaudí. La casualitat vol que els dos joves cultivin la seva incipient amistat al coincidir tots dos a l’Escola d’Arquitectes. Els dinars al restaurant 7 Portes es converteixen en un clàssic dels dos amics. Allà, amb un bon tiberi i un bon veure, comparteixen punts de vista sobre la vida, la condició humana i, lògicament, sobre Arquitectura.

Mentrestant, sembla que les cendres de l’incendi segueixen cremant a foc lent. S’està tramant alguna cosa grossa grossa. Els dos diaris, ja de per sí enfrontats, ara s’han declarat la guerra obertament. Però el rerefons fons de tot això no es altre que una trama política estudiada al mil·límetre per situar de nou un borbó perquè faci de rei, i enderrocar la República. El senyor Semproni, gran amic de la causa borbònica, sembla que té alguna cosa a veure amb tot aquest disbarat. De moment, comencen a caure caps…

La figura que té en Gaudí en tot aquest sarau és, si mes no, ben original. És un paio pagat de sí mateix, confia cegament en les seves capacitats de deducció -tot i que no sempre fa diana-, va impecablement vestit i sempre porta calés a la butxaca. L’origen d’aquest calés, pel que es veu té connotacions tirant a delictives. En Gaudí es relaciona amb la flor i nata dels quinquis del Raval, té un parell de xoriços a la seva disposició per fer encàrrecs, i per si això fos poc, es dedica a la fabricació i posterior distribució en forma de petits flascons d’un derivat de la metadona. Apa!! A veure si això no es de traca i mocador!!

És un llibre original e innovador. Parla de la figura de Gaudí trencant esquemes i sent capaç, al mateix temps, de respectar la seva imatge honorable, la seva humilitat, i la seva gran passió pels temes místics i esotèrics.

A més, el desenllaç us farà picar de mans! Ja ho veureu!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí teniu el booktràiler del llibre:

Títol: G (la novel·la de Gaudí), de Daniel Sánchez Pardos
Autor: Daniel Sánchez Pardos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Pelfort
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-664-1990-1
Preu: 20,90€

Share

Port amagat, de María Oruña

portamagatA la vila marinera de Suances, a Cantàbria, hi arriba un jove anglès, l’Oliver Gordon. La seva mare ha mort fa poc, atropellada en un absurd accident. La seva xicota, després de sortir guanyadora d’un combat amb el càncer, el deixa per anar-se’n a la Índia amb una ONG. El seu pare està tocat per la mort de la dona… En fi: la vida de l’Oliver no és precisament un camí de roses.

El cas és que el noi arriba a Suances per fer el seguiment de les obres de remodelació de Villa Marina, el casalot a tocar del mar on de petit venia a estiuejar amb la família. Però és ben cert que les desgràcies mai vénen soles i només en arribar a terres càntabres el cap d’obra li diu que aquestes s’han hagut d’aturar perquè ha passat una cosa. I el que ha passat és que amb les feines d’enderrocament s’han trobat una sorpresa gens agradable: el cadàver d’un nadó -amb un estrany símbol maçó americà penjat al coll.

A partir d’aquesta troballa, s’obre la caixa dels trons! La Guàrdia Civil entra en acció, les obres lògicament s’aturen d’immediat -no sigui que apareguin més sorpreses- i comencen a passar coses… La història, a partir d’aquest moment, es reparteix entre el temps actual i els anys sinistres de la Guerra amb els nacionals llençant bombes a tort i a dret i tenint la població en un estat de terror, fam i misèria permanent.

Hi ha una família amb quatre fills que té un paper importantíssim en aquest relat. En Benigno i la Carmen tenen quatre fills: el David, la Clara la Jana i l’Antonio que és el més petit dels seus fills. Són gent senzilla, de muntanya, es guanyen la vida amb el bestiar, les quatre fruites i verdures que poden arrencar de la terra i poca cosa més. Però la guerra ho fot tot enlaire. En una de les batudes del avions en Benigno perd la dona i el fill petit. Això trastoca la vida d’aquesta família: un home sol i pobre no pot tirar endavant a tres fills tan petits!!

Total, que en David -el gran- l’envien a pencar a un altre poble. I les dues nenes, la Clara i la Jana, a servir a cases bones, a Comillas i a Santillana del Mar, que diuen que és la ciutat de les tres mentides perquè ni es santa, ni es plana ni té mar!!

La idea principal és que, amb una mica de sort, les nenes -que són guapes i eixerides- puguin donar caça a algun senyoret… A veure si algú els treu de la misèria. I les nenes creixen, fan de les seves… i la vida es complica d’una manera brutal.

No puc explicar-vos tots el secrets que amaga aquesta magnífica novel·la. El que sí que puc dir-vos és que està perfectament estructurada. Et fa estar pendent fins a l’última pàgina… I us puc garantir que fins a l’últim instant quedareu ben sorpresos!

Una joia amagada dins d’aquest petit… Port Amagat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Port amagat
Autor: María Oruña
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Alemany
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-664-1984-0
Preu: 18,50€

Share

Tan senzill com tuitejar t’estimo, de Blue Jeans

tansenzillcomtuitejartestimoLa Teodora se’ns estrena al Nosaltres amb el Tan senzill com tuitejar t’estimo, de Blue Jeans. Hem fitxat una lectora molt (molt!) jove! I sembla que l’hem encertat de ple amb el llibre que li hem encarregat!

En Francisco de Paula Fernández, més conegut amb el pseudònim de Blue Jeans, autor de la saga de Bon dia, princesa -amb una adaptació cinematogràfica coneguda com ‘El club dels incompresos’-, ens presenta un altre més que probable bestseller de la literatura romàntica titulat Tan senzill com tuitejar t’estimo.

Aquesta novel·la ens ensenya que el primer any d’universitat marca la vida de moltes persones i ens explica les experiències d’un grup d’amics que es coneixen quan arriben a la Universitat Benjamin Franklin de Madrid i que tenen una cosa en comú: tots nou conviuran en el passadís 1B tot l’any.

Al llibre de Francisco de Paula anirem descobrint com uns nois i noies de diferents nacionalitats i amb passats molt diferents han de seguir afrontant, superant i intentant oblidar, cadascun a la seva manera, els nous reptes, les il·lusions i els nombrosos canvis que no tenien previstos i que no deixaran de sorprendre’ns.

L’Elena té clar que no es vol enamorar, té clar que contarà fins a cent o fins a mil si fa falta per oblidar-se de l’amor i recordar que està a la universitat per a estudiar, però sembla que es sense números, fins i tot els decimals, si ha de continuar contant per oblidar-se del que comença a sentir un cop arriba a la facultat. Cadascun dels personatges té un “repte” i una dificultat, per dir-ho d’alguna manera: en Toni amb el que ell creu que és una relació per internet, la Nicole que sempre té un somriure a la cara encara que li facin “bullying” per ser estrangera, l’Ainhoa intentant superar els seus complexos d’una manera potser no del tot adequada, l’Iria amb una relació a distància que creu poder superar, en David amb un passat molt fosc… Entre d’altres.

Una època de plena intensitat. Una època universitària en la qual coneixeran el gust dolç i amarg de la vida en tota la seva plenitud.
Un gust agredolç que començaran a degustar des de la primera nit…

Definitivament, t’esperem més sovint al Nosaltres, Teodora!

Aquí primers capítols en pdf.

Títol: Tan senzill com tuitejar t’estimo
Autor: Blue Jeans
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Núria Parés Sellarès
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-664-1969-7
PVP: 18,90€

Share

Destí, La Templanza, de María Dueñas

destilatemplanzaHa estat un error obrir aquest llibre? La veritat és que no. Però aquesta és la sensació que m’ha quedat quan ho he fet. Atrapa massa i me n’he anat a dormir tard massa dies seguits!! Irresistiblement atrapada al llarg de més de 500 pàgines en les quals assistim a la fugida endavant de Mauro Larrea.

L’autora d’El temps entre costures i La missió de l’oblit ha deixat enrere les veus femenines per donar la paraula a un home… i quin home! Estem davant d’una altra gran novel·la de la María Dueñas on trobem secrets, ambicions, enganys, fortunes, passions, personatges amb moltes arestes i un gran rigor històric.

Amb Destí, La Templanza us trobareu davant d’una novel·la d’amor, amb un fresc històric situat a finals del XIX que comença a Mèxic, segueix a La Habana i acaba a Jerez, en aquesta finca anomenada ‘La Templanza’.

En Mauro Larrea, un indiano caigut en desgràcia arran de la guerra de secessió dels Estats Units, guanya aquesta finca en una partida de billar. Quan hi arriba coneix la pertorbadora Soledad Montalvo: una dona forta, intel·ligent, amb els objectius molt clars i sobretot, amb un marit que es dedica a comerciar amb els vins que es fan a Jerez. En voleu un tastet? Ella diu que…

-El meu pare mai hauria perdonat ni una sola polonesa en un dia com avui. I jo haig de mantenir ben amunt el seu prestigi, com a digna filla que sóc d’en Jacobo Montalvo: el més tal·lós per als negocis i el més hàbil als salons, com tothom el recorda amb tant d’afecte.

Les riallades benintencionades van ratificar l’homenatge al progenitor; però ningú va arribar a captar el doble sentit de la frase.

Potser va ser la càlida acollida dels vinaters el que va contribuir a relaxar-lo i li va permetre desterrar temporalment en un racó de la seva memòria els tèrbols incidents de la tarda. O potser, novament, va ser el simple atractiu de la Soledad, aquella barreja de gràcia i enteresa que l’havia acompanyat en totes les tempestes i tots els naufragis de la seva vida. Fos com fos, a partir del moment en què es van integrar al centre del saló, tot es va volatilitzar per a en Mauro Larrea com per l’art d’un mag capaç de convertir en fum un as de cors: els pensaments rocosos que constantment li martellejaven el cervell, l’existència d’un fillastre menyspreable, la música al voltant. Tot va semblar evaporar-se tan bon punt va agafar la Sol per la cintura i va notar el pes lleuger del seu llarg braç col·locat damunt l’espatlla.

Ja ho veieu. Unes paraules, un ball… i el món s’evapora!

Nosaltres. Si patíeu, no cal. La María Dueñas ho ha tornat a fer. I si no us en refiàveu del tot perquè La missió de l’oblit no us va acabar de convèncer o no va complir les expectatives que us havíeu fet després d’El temps entre costures… no cal que patiu.

La María Dueñas ho ha tornat a fer. És un tros de llibre!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Destí, La Templanza
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-1959-8
PVP: 21,90 €

Share

Quan tornem a casa, de Núria Gago

quantornemacasaLa primera incursió de Núria Gago al món de la Literatura amb el seu Quan tornem a casa té algunes característiques que ajuden a definir-la.

És una obra coral, gairebé orfeònica si tenim en compte que, si no m’he descomptat, hi surten 38 personatges. Tots de carn i ossos, caracteritzats de manera versemblant i la majoria amb un paper prou rellevant. Té 256 pàgines amb lletra grossa, i 88 capítols, la qual cosa ens indica que la llargada mitjana dels capítols no arriba a les tres planes. Gairebé tots els personatges tenen edats que van dels vint-i-tants als trenta-pocs.

Amb aquests elements Núria Gago ens mostra un puzle molt ben dibuixat on totes les peces tenen el seu lloc en la recerca desesperada de l’amor, en el sentit “antic” de la paraula. Ja que fer l’amor, follar, follen molt.

La meva àvia deia “ai senyor!, gent jove pa tou” però Déu n’hi dó les trompades que han de pair aquesta gent jove, alliberada i, en conseqüència, desemparada.

Jo crec que és una molt bona crònica de la generació urbana dels pisos compartits, de les feines volàtils, dels aparellaments sense compromís… Si formeu part d’aquest segment de la societat, em penso que us interessarà i si ja passeu dels quaranta, aquest llibre us permetrà espiar discretament com viu i sobreviu aquest formiguer en els temps que els ha tocat ser joves.

Un últim apunt: mai havia llegit un llibre en què les olors fossin un element tan present en la descripció de les sensacions. Així com hi ha llibres que van acompanyats de música que hi té un paper, d’imatges d’obres d’art i arquitectura o itineraris gastronòmics, aquest hauria de portar un annex amb mostres de les olors que hi surten: de les pells de les persones, de resclosit, de desinfectant, de cuina, d’hospital, de perfum… Extraordinari el passatge de l’evocació de la mare de la Paula a través d’una dona que du el mateix perfum que duia ella.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Quan tornem a casa
Autor: Núria Gago
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1960-4
PVP: 17,90€

Share

L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, de Joaquín Camps

lultimaconfidenciadelescriptorhugomendozaNo és novel·la negra. No és thriller. No és novel·la romàntica. No és una novel·la de riure. Que què és? Doncs és… és tot això, i una molt bona estona llegint! I això que és un llibre d’aquells gruixuts de veritat!!

En , un professor de la Universitat de València s’estrena en això de la novel·la amb L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, un llibre que enganxa de mala manera. Si mireu la contraportada hi llegireu que un tal Víctor Vega rep un encàrrec de la vídua d’un escriptor anomenat Hugo Mendoza que consisteix en intentar descobrir si aquest escriptor, en realitat, és viu, i si és mort, qui envia uns manuscrits originals d’aquest cada 3 de desembre.

A la contraportada també hi trobareu les actrius secundàries de la novel·la: el detonant de la part de “novel·la romàntica”, la Bea, i una monja de clausura al més pur estil Lisbeth Salander per tot el tema informàtic, Santa Tecla.

La qüestió és que en Joaquín Camps ha aconseguit reunir tots aquests estils de què us parlava en un sol llibre perquè hi ha tema amb la Bea, hi ha morts amunt i avall, assassinats, pederastes, embolics de l’antiga Iugoslàvia i, encara més important, hi ha un argument i una manera d’explicar una història que atrapa fins al final. I això és d’agraïr quan un llibre té prop de 1.000 pàgines. La veritat, feia temps que no llegia un llibre tan ben travat i tan ben tramat.

Sou d’aquells que no us poseu nerviosos davant d’un llibre dels gruixuts? En Joaquín Camps l’ha encertada de ple i, amb una mica de sort, tornarem a veure i a llegir alguna cosa més del protagonista, en Víctor Vega.

Que què en penso? Que us agradarà a tots aquells que sigueu fans la novel·la negra i el thriller però també a tots els que sigueu capaços i tingueu ganes de deixar anar més d’un somriure durant una bona lectura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza
Autor: Joaquín Camps
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Núria Parés Sellarés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-664-1940-6
PVP: 22€

Share

El batec del temps, de Cari Ariño

Torna al Nosaltres, després de molt de temps la cocreadora d’aquest espai: l’editora Berta Bruna.

Ens fa moltíssima il·lusió que ella, una de les mares del Nosaltresllegim.cat ens expliqui un llibre de nou. Aquí el teniu!

Quan estava en el món editorial, com a editora, em va arribar una novel·la de la qual em vaig enamorar. Això passa, poques vegades, però passa. Vaig lluitar-la, però la vaig perdre. L’autora va triar un altre segell editorial. Ella em va seduir a mi i jo no la vaig saber seduir a ella.

Ara aquesta novel·la acaba de sortir publicada, i no puc evitar recomanar-la. El seu títol és El batec del temps i la seva autora és la Cari Ariño. Sí, una autora desconeguda, completament, que publica la seva primera novel·la. De moment tots els lectors han estat d’acord amb mi: és una novel·la que sedueix. Pel llenguatge, per la presentació de la Lina, un personatge amb qui empatitzes des del primer moment, per la seva prosa i per la seva història.

Tot i que cap de les línies argumentals, si s’analitza de forma aïllada, mostra històries originals, les existències de cadascun dels personatges representen les vivències de moltes persones, però és precisament el conjunt que representa una lectura inesperada, commovedora i impactant. Els personatges són un dels punts forts de la novel·la. La caracterització profunda i rodona que els fan versemblants i propers al lector. Destacaria també la riquesa lingüística amb els matisos propis de la parla dels personatges, una prosa molt cuidada i una trama intensa i emotiva al servei d’una recreació històrica molt precisa.

Estem davant la fascinant història d’un  llinatge de dones que va des de 1920 fins a 1995. Un relat cronològic que progressa a través de tres línies argumentals: la íntima i familiar, que recull els viatges exteriors i interiors experimentats per les dones relacionades amb la protagonista; els canvis politicosocials que van transformant la fesomia del poble de Llonera i les localitzacions de la novel·la, i la de la història en majúscules que recull els esdeveniments més rellevants del segle XX a Espanya.

No us la deixeu perdre.

Vinga Montse Brau! Ara et toca a tu explicar-nos un llibre!

Share