Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en castellà

Llibres escrits en llengua castellana.

Ofrena a la tempesta, de Dolores Redondo

lofrenaalatempestaPer fi, per fi!, arriba la tercera part de la Trilogia del Baztán! Crec que parlo per tots quan dic que estàvem desitjant que la nostra estimadíssima Amaya Salazar tornés amb un nou volum de novel·la negra de la bona amb aquell punt… com us ho diria? Entre truculent i que enganxa com una mala cosa!

En aquest cas, a l’Ofrena a la tempesta, un llibre que és tan addictiu o més que El guardià invisible o El llegat dels ossos, la nostra inspectora de la Policia Foral es troba amb la mort d’una nena a la localitat d’Elizondo. No us xafaré gaire res sobre detencions prèvies, jutges, Guàrdia Civil i derivats perquè crec que la gràcia de veritat està en llegir la trilogia sencera.

En qualsevol cas, anem al cas: la investigació de la mort d’aquesta nena ens conduirà cap a la mort de molts més nadons. Si a això li sumem l’enrevessada relació que tenen l’Amaya Salazar amb el jutge Markina… ja ho tenim quasi tot fet!

El jutge va tornar a somriure d’aquella manera que no sabia si es burlava d’ella o si se sentia extraordinàriament feliç de veure-la; la va contemplar en silenci durant uns segons, fins que ella, finalment intimidada, va abaixar la mirada, només un segon, suficient per recuperar l’aplom i preguntar:
-Què passa?
Quan m’he queixat de la teva falta de notícies no em referia pas als avenços en la investigació.
Ella va tornar a abaixar la mirada, aquesta vegada somrient mentre assentia amb el cap. Quan el va alçar havia tornat a recuperar totalment l’aplom.
-Doncs aquestes són les úniques notícies que tindrà de mi -va respondre ella.

A això, sumeu-li també les germanes de la nostra inspectora, la seva mare -ai, la mare! Quina mare!-, i aquest misteriós Inguma, el nom que rep a la Vall del Baztán un dimoni que es carrega les criatures ofegant-los mentre dormen,… una investigació trepidant!

Sabeu aquells llibres que te’ls cruspeixes en un cap de setmana?
Aquest no és d’aquests. Segons com, amb un dissabte en tens prou!

Títol: Ofrena a la tempesta
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 592
ISBN: 978-84-664-1904-8
Preu: 18,50€

Share

Puc somiar-te?, de Blue Jeans

pucsomiarte

@ColumnaEdicions @Grup62

Després de l’èxit obtingut en la trilogia Cançons per a Paula, l’autor sevillà Francisco de Paula Fernández, conegut sota el pseudònim  ha finalitzat la trilogia del Club dels incompresos.

Aquesta trilogia està composta pels títols Bon dia, Princesa!, No somriguis que m’enamoro i per aquest darrer títol, Puc somiar-te?

Després dels intents de l’Alícia de trencar la relació amorosa del Raúl amb la Valèria amb l’ajuda involuntària de l’Alba i la posterior declaració d’amor en plena Plaça Major madrilenya del Raúl cap a la Valèria, trobem les noves aventures i misteris del Club dels incompresos.

Com a les anteriors novel·les de l’escriptor, aquest relat de Blue Jeans està farcit de referències actuals, com per exemple la música que escolten els adolescents d’avui en dia, els programes de televisió més seguits, etc. A més, l’estil de Francisco de Paula es apassionant i ràpid de llegir, raó per la qual entusiasma als joves que s’han endinsat a la seva lectura. Un autèntic fenomen! A més, si aquest Sant Jordi vau estar en alguna de les casetes on signava ja devíeu veure que aquest home no parava de firmar llibres!

L’any passat, van concedir el Premi Cervantes Chico a la trajectòria literària de l’escriptor sevillà. A més a més, aviat s’iniciarà el rodatge de la primera novel·la del club dels incompresos… o sigui que, si voleu poder dir allò de “és millor el llibre que la peli” ja sabeu què heu de fer!

Si heu llegit les anteriors novel·les de la trilogia, no us perdeu la darrera part, que de ben segur no us decepcionarà!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Puc somiar-te
Autor: Blue Jeans
Editorial: Columna
Col·lecció: Columna Librerias
Traducció: Núria Parés Sellarès
Pàgines: 444
ISBN: 9788466418300
PVP: 19,95€

Share

El Sant Jordi de les Nostres Editores

@BertaBruna @EsterPA @PemaMaymo @dinotx @Ed_62 @Grup62 @ColumnaEdicions @Ed_Empuries

I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu?

Aquest any hem volgut fer una cosa especial de cara a Sant Jordi. Hem demanat a algunes de les editores -alerta! Són aquestes súper-dones a l’ombra que troben les perles que acabem llegint i a qui hem d’agrair unes quantes hores de lectura!- que comparteixin amb tots Nosaltres quin és “el seu Sant Jordi”.

També heu de saber que per elles és molt complicat fer-ho perquè, en el fons, és com fer-los triar entre el pare i la mare! O pitjor! Triar quina de les seves criatures prefereixen! Editen molts llibres que els agraden molt i els és molt complicat escollir!… però s’han armat de valor i de paraules i ens expliquen, a tots Nosaltres, quin és el seu Sant Jordi d’enguany.

desigdexocolataLa Berta Bruna, una de les mares del Nosaltresllegim i editora de Columna, Destino i Planeta en català, ens recomana que el 23 d’abril, després del passeig per la rambla, la compra de la rosa i el cop d’ull als llibres exposats, deixem anar els nostres desitjos. Sobretot, el Desig de xocolata de la .

Sant Jordi és un dia especial, això no ho discuteix ningú. El llibre, la rosa… i aquest any no hi pot faltar la xocolata!

Després de llegir Desig de xocolata només tens ganes de recomanar-lo. Care Santos m’havia seduït amb les seves anteriors històries Habitacions tancades i L’aire que respires, i aquest Premi Ramon Llull tenia tots els ingredients per fer-me passar una bona estona. I així va ser.

Desig de xocolata és la història de tres dones, molt diferents, que viuen en segles diferents, unides per la xocolata. La seva relació és una xocolatera de porcellana blanca que passa per les seves mans. A partir d’una brillant estructura en tres actes i de la mà de les tres dones que tindran contacte amb el recipient, el lector fa un recorregut per la tradició xocolatera de Barcelona des de les més variades i complementàries perspectives: l’organització i funcionament del gremi de xocolaters durant el segle XVIII, la introducció de les màquines i enginys industrials per poder fabricar un producte de més qualitat al segle XIX, fins als processos químics per elaborar sabors insòlits i sofisticats propis de la cuina d’autor.

El llibre és una reconstrucció que va del present al passat aturant-se en els moments més interessants del pas de la xocolata per la ciutat de Barcelona. També és el reflex de tres èpoques i els tres relats comparteixen temes com les relacions de parella, el consum i fabricació de xocolata, la passió per l’òpera i algunes referències creuades que mantenen el fil argumental.

El lector no es podrà avorrir ja que al llarg de la novel·la hi trobem tres formes narratives que conviuen per donar forma a la història. Tres històries que es poden llegir de forma independent però que juntes resulten delicioses. La meva recomanació és fer-ho tal i com proposa l’autora, per ordre.

Pot una novel·la ser tan addictiva com la xocolata? Comproveu-ho nosaltres mateixos: si comenceu a llegir Desig de xocolata no la podreu deixar.

Recomanació de l’editor per aquest Sant Jordi. No fallareu!

Moltes gràcies, Berta pel teu escrit i bon Sant Jordi! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktrailer del llibre.

Títol: Desig de xocolata
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Premis: Premi Ramon Llull 2014
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9708-263-1
Preu: 21€

Més, més!! Qui més? Doncs tenim una altra de les editores de Columna, Destino i Planeta en català. En aquest cas qui ens recomana llibre és l’Ester Pujol, que també ha optat per un autor de casa que vam ressenyar fa molt poquet i que ha escrit un llibre de ficció que… a saber! Tenint en compte els personatges, podria haver estat d’Història!

elsambaixadorsSi el de la Berta Bruna era el Ramon Llull 2014, L’Ester se’n va, aquest Sant Jordi, de viatge amb el Premi Josep Pla 2014: Els ambaixadors, de l’.

Pels que els agradin les novel·les d’aventures, d’espies, amb un rerefons històric i busquin divertir-se llegint una història que podria haver estat i no va ser.

Any 1949. Catalunya és independent des dels fets d’Octubre del 1934.

Els ambaixadors d’Albert Villaró, Premi Josep Pla 2014 (Destino), és una lectura que atrapa.

Parteix de la pregunta “què hauria passat si…” i Villaró s’imagina una Catalunya independent des de 1934. Ara que el debat sobiranista està tan present, aquesta novel.la d’història-ficció és un divertiment molt interessant. És una novel·la d’espies, d’aventures, en què l’autor es permet “petites venjances històriques” com la mort de Franco en un accident d’avió el juliol del 36.

S’ha dit que la novel·la és una “ucronia”, narrada amb gran sentit del ritme, amb molt d’humor i amb una punta de mala bava. Hi ha els “cameos” de personatges reals, com ara Josep Pla o Carrasco i Formiguera, a qui presenta com a President de la Generalitat enlloc de morir assassinat durant la guerra.

El protagonista és “Mossèn” Farràs, un seminarista del poble de Tor (Lleida), a qui li passen mil-i-una. Al llibre hi ha una barreja d’amistats, passions i traïcions curiosa, que el fa molt atractiu i permet somniar amb una Catalunya que hauria estat diferent.

En Lluís-Emili el va començar i no el va poder deixar anar quan va haver de ressenyar-nos-el… Et creiem, Ester!!

Llegiu-lo, que us ho passareu molt bé!

Títol: Els ambaixadors
Autor: Albert Villaró
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Premi Josep Pla 2014
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-9710-240-7
PVP: 21,95€

Qui més, qui més… la tercera “Columnessa”!! La Pema Maymó també s’ha animat a triar una de les criatures que ha editat, ha fet el cor fort i ens ha escrit un text molt xulo amb la seva aposta i l’experiència que l’espera aquesta Diada de Sant Jordi!

1960Aquí teniu el Sant Jordi de la Pema Maymó: 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, de Jordi Mercader:

Enguany viuré el meu vuitè Sant Jordi des de l’interior. Això no m’atorga cap altre mèrit que arribar un any més al final del dia amb els peus destrossats, el mòbil sense bateria i l’eufòria desfermada després de viure “El Millor Dia Laboral de l’Any”. Perquè Sant Jordi és l’esclat de tota la feina feta durant mesos i el vivim com una festa: és la nostra aposta per uns autors i uns títols concrets, la nostra tria pensant què voldrien llegir els lectors i què els podem oferir d’entre tots els originals que arriben a les nostres taules.

Enguany tenc un motiu extra per sentir-me afortunada i pensar que algú tindrà la sort de reviure el que jo ja he experimentat abans: he vist néixer el llibre 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, d’en . Del llibre no en desvetllaré gran cosa perquè ja ho fan aquí i aquí millor que jo, però puc explicar el que se sent quan trobes la combinació perfecta entre temática, ritme literari i autor de fina ironia: quasi enamorament. Sí, sí, pot fer riure, però bé que vos passa quan anau a una llibreria i trobau el llibre perfecte, oi?! Idò des de l’altra banda també es viu i això és el que m’ha passat amb aquesta novel·la que barreja història i política i amor i idealisme, i que ho té tot perquè arribis a la darrera página pensant que has descobert una época de la Història de Catalunya poc tractada literàriament i que te l’han explicada d’una manera entretinguda i intel·ligent.

Si teniu pares, marits, amics o tiets que siguin amants dels títols amb rerefons polític, catalanistes convençuts, interessats en la figura de Jordi Pujol o lectors de novel·la històrica contemporània… en fi, lectors d’històries personals compromeses amb l’amor, els somnis o la pàtria, aquesta és la novel·la per regalar-los aquest Sant Jordi. Potser ells, com jo, aniran a dormir satisfets i feliços d’haver topat amb el llibre de Jordi Mercader.

Gràcies per la recomanació, Pema! I t’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Títol: 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó
Autor: Jordi Mercader
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-1815-7
Preu: 19,95€

I per acabar tenim una ficció internacional. I qui ens la recomana? D’això se n’ocupa la Dina de la Lama, editora de ficció internacional dels segells -atenta la companyia!- Empúries i Proa.

elshumansElla ha optat per recomanar-nos un llibre que encara no us hem pogut explicar al Nosaltresllegim… de manera que, què més voleu? Informació de primera mà! La seva aposta per Sant Jordi és Els humans, de , Un fenomen literari mundial que per fi arriba a les nostres llibreries de la mà d’Empúries.

Aquí teniu el Sant Jordi de la nostra Empurienco-Proenca!

“Un humà és una forma de vida bípeda real d’intel·ligència mitjana, que viu una existència en gran mesura il·lusa en un planeta petit inundat d’aigua en un racó molt solitari de l’univers”. Així comença Els humans, de Matt Haig, un llibre tendre, amable, escrit amb molt d’humor i, sobretot, amb molt d’amor, sobre el fet de ser humans.

Un bon dia, un alienígena de Vonnadoria arriba a la Terra disposat a acabar amb la vida de qualsevol persona que hagi sentit a parlar de la solució a la hipòtesi de Riemann. Els alienígenes pensen que una informació com aquesta pot ser extremadament perillosa per l’Univers en mans dels humans, una espècie ignorant, primitiva, irracional i “caracteritzada per la violència i la cobdícia.”

Però a mesura que el vonnadorià, encarnat en el cos del desaparegut professor Andrew Martin, vagi coneixent més i millor els humans (la Isobel, la dona de l’Andrew , en Gulliver, el fill adolescent de la parella, els amics i coneguts del matemàtic finat, i la seva amant, una alumna del Fitzwilliam College) anirà analitzant les seves febleses, la seva força, la perseverança, la infinita capacitat d’estimar i de donar-ho tot pels altres, de gaudir, de riure, de plorar i, de mica en mica, canviarà d’opinió.

Amb passatges còmics (quan l’extraterrestre ha d’aprendre el llenguatge i els costums dels humans)…

  • “La dona em va dir que havia parlat amb la universitat. Allò sol ja no tenia gaire sentit. Com es podia fer, a veure?”
  • “- Tot s’arreglarà, Andrew. Això només és un entrebanc. T’ho prometo. De seguida tornaràs a estar com una rosa.
    – Com una rosa? —vaig preguntar, francament alarmat.“
  • “Una vaca és un animal que viu a la Terra, un ungulat domesticat i multiús que els humans tracten com una botiga oberta les vint-i-quatre hores per obtenir menjar, piscolabis líquids, fertilitzant i calçat de disseny.”

… i emotius i més profunds a mesura que avança la novel·la, Els humans ens farà riure, somriure i pensar: és normal que el telenotícies parli gairebé exclusivament de guerres i diners, i passi per alt descobriments o investigacions? I dels ordinadors, quin ús en fem? Li dediquem prou temps als nostres o passem massa hores preocupats pel nostre èxit i la nostra feina? Quines coses ens importen realment a la vida? Ens ajudem prou els uns als altres? Llegim poesia? I escoltem música?

La visió incisiva i externa del vonnadorià ens permetrà acostar-nos a nosaltres mateixos amb una lupa a la mà i riure i reflexionar sobre qui som, què volem, quina vida fem, què pensem i com actuem.

I per acabar, aquí tenim uns quants consells de l’Andrew/àlien al seu “fill” Gulliver:

  • La vergonya és un llast. Treu-te-la de sobre.
  • La tecnologia no salvarà la humanitat. La salvaran els humans.
  • El sexe pot fer malbé l’amor però l’amor no pot fer malbé el sexe.
  • La teva vida tindrà 25.000 dies. Procura recordar-ne uns quants.
  • Si hi ha una posta de sol, atura’t a contemplar-la. El coneixement és finit. L’admiració és infinita.
  • Ets humà. T’interessen els diners. Però recorda que no et poden fer feliç perquè la felicitat no està en venda.
  • Ningú té mai tota la raó de res. Enlloc.
  • Tothom és una comèdia. Si algú es riu de tu és perquè encara no ha entès la farsa que és ell mateix.
  • El teu cervell està obert. No permetis que se’t tanqui.
  • Tens el poder d’aturar el temps. Fes-ho amb petons. O escoltant música.
  • Una paradoxa: les coses que no necessites per viure (llibres, art, cinema, vi i d’altres) són les coses que necessites per viure.
  • En algun moment passaran coses dolentes. Busca algú en qui recolzar-te.
  • L’alcohol al vespre ve molt de gust. Les ressaques al matí no tant. En un cert moment hauràs de triar: vespres o matins.
  • Obeeix el teu cap. Obeeix el teu cor. Obeeix el teu instint. De fet, obeeix-ho tot menys les ordres.
  • No pensis que saps. Sàpigues que penses.
  • La guerra és la resposta. A la pregunta equivocada.
  • Quan miris les notícies i vegis membres de la teva espècie que pateixen, no pensis que no hi pots fer res. Però sàpigues que no ho faràs mirant les notícies.
  • Leonardo da Vinci no era un dels vostres. Era un dels nostres.
  • Si penses que una cosa és lletja, torna-la a mirar. La lletjor només és un fracàs de la vista.
  • El fracàs és una il·lusió òptica.
  • Sigues curiós. Qüestiona-t’ho tot. Un fet present només és una ficció futura.
  • Tens sort de ser viu. Inspira i aprofita les meravelles de la vida. No donis mai per descomptat ni un pètal d’una flor.

Els humans és una novel·la que pot agradar molt als adolescents, per la seva immensa capacitat de qüestionar-se coses, i a tots aquells lectors que busquin entretenir-se amb un llibre diferent, poc convencional, i que hagin passat una bona estona amb novel·les com L’avi de 100 anys…

Té bona pinta, oi? I la Dina dóna bones referències de gustos! Amb aquest llibre sembla que quedareu bé!!

Títol: El humans
Autor: Matt Haig
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Traducció: Esther Roig Giménez
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-927-9
PVP: 17,90€



I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu? Expliqueu-nos-ho als comentaris!
I si voleu tenir el vostre llibre signat, doneu un cop d’ull a aquest pdf amb els horaris de les firmes de Sant Jordi!

Share

Cuina amb Joan Roca, de Joan Roca

cuinaambjoanroca

@Grup62

La Glòria se’ns estrena amb un llibre que pot ser un dels títols d’aquest Sant Jordi!

Es tracta de Cuina amb Joan Roca, de , el xef més xef de tots els xefs que tenim aquí -i al món sencer!-. Una guía completíssima amb tots els secrets per fer a casa el que fan a Can Roca!

Sí, és veritat: pots convertir la cuina de casa teva en el millor restaurant del món. Com? Molt fàcil, amb el llibre Cuina amb Joan Roca. Un autèntic tresor que aglutina el bo i millor d’un xef que ha ara per ara és el nostre gran referent gastronòmic/culinari a tot el món.

Així és que ja no teniu excusa, obriu aquest manual sense precedents i aprendreu les tècniques bàsiques de cuina d’una manera fàcil i entenedora, sense pretensions, sense estridències i sense dificultats.

Tots els coneixements de tota una vida en més de 300 pàgines que no tenen pèrdua. Això sí, són imprescindibles dos ingredients bàsics: amor per la cuina i ganes per dedicar-s’hi! Gaudiu d’aquest curs imprescindible i bon profit!

Moltes gràcies pel teu escrit, Glòria! No volíem arribar a Sant Jordi sense haver parlat d’aquest llibre al Nosaltres!

Bon profit i bona lectura!

Títol: Cuina amb Joan Roca
Autor: Joan Roca Fontané
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traducció: Gemma Garrigosa Alegre
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-9708-264-8
PVP: 24,95€

Share

El guardià invisible, de Dolores Redondo

@ColumnaEdicions @Grup62

La novel·la negra acostuma a crear personatges singulars de detectius, inspectors de polícia o investigadors privats que van associats a un lloc determinat o una ciutat molt concreta i que tenen alguns trets característics i personals, ja sigui gastronòmics o simplement alcohòlics. Parlem de Carvalho i Barcelona, Montalbano i Sicília, Wallander i Ystad, Brunetti i Venezia, Rebus i Edinburgh, Knutas i l’illa de Gotland…

M’he llegit El guardià invisible, el primer volum de la trilogia de Baztan de la Dolores Redondo, on descobrim la jove inspectora d’homicidis Amaia Salazar. Tenim doncs una altra parella: Amaia i Navarra/País Basc. En aquest cas i concretament, Elizondo i la vall del riu Batzan, amb els seus boscos una mica misteriosos i màgics que seran l’escenari d’assassinats d’adolescents, acompanyades d’una escenificació ritual macabre i amb un fort simbolisme psicosexual.

La nostra heroïna treballarà amb aplicació i professionalitat en uns casos enrevessats, encara que això signifiqui que haurà d’entrar a fons en històries familiars que estaven soterrades i que són doloroses i traumàtiques, al mateix temps que haurà de defensar la seva posició professional de jove inspectora.

Com sempre, un detall aparentment simple acabarà donant la clau per resoldre el misteri de l’assassí erigit en guardià de la virtut en la vall de Batzan. No convé donar més detalls, oi?

El llibre es tanca amb un estimulant CONTINUARÀ que ens anuncia nous casos de la inspectora Amaia Salazar…

Afortunadament, El llegat dels ossos ja és a les nostres llibreries i al Nosaltresllegim!

Una bona novel·la pels amants del gènere, que t’enganxa i que es llegeix ràpid, ràpid!!

Títol: El guardià invisible
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-6641-589-7
Preu: 18,50€

Share

El sopar secret, de Javier Sierra

elsoparsecretlabutxaca

@labutxaca @Grup62

Arriba el Nadal i labutxaca ens regala una col·lecció de Nadal molt i molt interessant on trobarem, entre d’altres, El sopar secret, de Javier Sierra.

Segur que molts de nosaltres coneixeu Javier Sierra per novel·les com ara L’àngel perdut però hem de recordar que la trajectòria d’aquest reconegut escriptor ve de lluny i que El sopar secret és, a parer de molts, un dels millors títols de la seva bibliografia.

El sopar secret tracta un tema que, pel moment en que va ser publicat, era força recurrent: un misteri relacionat amb Da Vinci i les seves obres pictòriques, simbologia i religió. I encara que ho sembli, no és una altra història sobre masoneria i misteris religiosos més, sinó que Javier Sierra es recolza en una feina d’investigació molt correcta que dóna molta consistència a la novel·la.

La història se situa al segle XV, a Itàlia, en un monestir on Leonardo Da Vinci ha rebut l’encàrrec de pintar un mural especial: una obra que representi el Sant Sopar de Jesús i els apòstols. Però mentre Da Vinci i els seus ajudants van avançant en la pintura, es comencen a rebre una sèrie de cartes a la cort del Papa Alexandre VI, que amenacen del caràcter diabòlic de l’obra de Da Vinci.

Si us agraden les històries de misteri, amb un pèl d’esoterisme, màgia i una ambientació una mica més treballada del que habitualment trobem en aquest tipus de novel·les, El sopar secret pot ser una bona lectura per aquests dies de fred que ja tenim a sobre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El sopar secret
Autor: Javier Sierra
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB NADAL
Pàgines: 364
ISBN: 978-84-9930-750-3
Preu: 12,95€

Share

Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny, de J.F. Yvars

papersperduts

@Ed_62 @Grup62

El llibre Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny que he llegit pel Nosaltres és un conjunt de 52 articles que , (historiador de l’art, editor, director de l’IVAM de 1992-1995, comissari de diferents exposicions, professor …) ha anat publicant al llarg dels anys 2010, 2011 i 2012, com a crític de La Vanguardia.

Aquests 52 articles, que tenen tots una llargada similar -unes 4 pàgines-, estan agrupats en 3 parts:

Artistes. (quasi dos terceres parts del conjunt) Aquí ordenats de més antic a més modern, apareixen les reflexions, valoracions i altres consideracions que l’autor dedica a diferents artistes: Giotto, Rembrandt, Cézanne, Picasso, Pollock, etc… a partir de diferents exposicions dedicades a aquests autors que s’han fet a ciutats europees o a Nova York, o bé a partir de la publicació d’algun llibre monogràfic, o en ocasió de la seva desaparició, com és el cas de Richard Hamilton. Són articles rics de referències i on l’autor de vegades hi dedica més espai a descriure i comentar alguna obra concreta que ha tingut ocasió de veure en l’exposició. D’aquesta part he trobat molt interessants els articles que dedica als pintors britànics d’aquests últims anys com Bacon, Freud, Hamilton i Hockney.

Comparatives. També són articles que arrenquen de l’experiència expositiva però en aquests cas són mostres en què es confronten dos o més autors, de vegades propers en el temps o aparentment antagònics (Poussin i Twombly, per exemple) o es proposa reflexionar sobre un període o un gènere, com el retrat alemany, per exemple. M’ha agradat especialment l’article dedicat a Lorrain i Turner, de l’exposició de Londres!

Estetes.  Aquest grup d’articles està dedicat a crítics d’art, conservadors de museus, alguns d’aquests, coneguts per l’autor. D’altres estan dedicats a escriptors que publiquen alguna de les seves obres i que li serveixen per reflexionar també sobre idees estètiques. M’ha semblat especialment interessant el que dedica a Harry Kessler i molt emocionant el que dedica a Ernst Fischer i el seu llibre La necessitat de l’art, que tant va influir a finals dels anys 60 amb la seva idea de l’Art com la vivència que amplia l’horitzó d’autonomia i llibertat de l’individu.

“La tasca del crític artístic consisteix a obtenir, amb el poder de la paraula escrita, que el lector escolti, potser entengui, però sobretot vegi” (p. 226)

Aquesta cita de Conrad que Yvars reprodueix referint-se a Updike serveix perfectament per explicitar el que Yvars ha mirat de fer en aquests Papers perduts.

Títol: Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny
Autor: J.F. Yvars
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-297-7150-3
Preu: 22,50€

Share

Tantes coses a dir-nos, d’Ángeles Escudero i Care Santos

tantescosesadirnos

@Fanbooks_ @Grup62 @CareSantos

La bibliografia de Care Santos és pròdiga en obres de caire infantil i juvenil, gènere pel qual ha estat justament guardonada en diverses ocasions. Obres com Se vende mamá, guanyadora del premi Barco de Vapor o Un camí dins la boira, premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil, són un exemple d’obres premiades que poden justificar el perquè d’aquest reconeixement. Al Nosaltres trobareu diverses ressenyes dels llibres d’aquesta autora.

Ara arriba a les llibreries Tantes coses a dir-nos, un nou exemple del saber fer d’aquesta escriptora mataronina, que juntament amb Ángeles Escudero ens presenta una novel·la sobre l’amistat.

L’Abril i l’Oblit són amigues des dels 15 anys quan es troben per casualitat en un internat on, cadascuna per motius diferents, han estat enviades per les seves respectives famílies. Rebels, dolgudes amb el seu entorn, amb ànsies de llibertat, es crea un vincle entre elles que els anys i la distància intentaran destruir… però no podran. Perquè la seva és una amistat intensa, que aguantarà el pas del temps i les decisions que cadascuna d’elles prendrà, per bé o per mal.

La novel·la s’inicia en forma epistolar, en un simpàtic intercanvi d’e-mails entre l’Abril i el secretari personal de l’Oblit, que ha aconseguit convertir-se en una estrella del cine i la televisió, quan l’Abril convida l’Oblit al seu casament.

Des d’aquest moment i a base de flashbacks, descobrirem com aquests dos personatges tramen la seva amistat, una amistat que ha de ser per sempre, però que, com totes les amistats, trobarà esculls per culpa de gelosies, enveges i mentides.

Tantes coses a dir-nos és una novel·la destinada a lectores femenines, sobretot, però té la gràcia que pot agradar a una franja molt àmplia de lectores ja que tant pot ser llegida per adolescents, com per “allò” que es coneix com a “públic adult jove”. Si us agraden les històries que parlen de l’amistat, Tantes coses a dir-nos pot ser la vostra novel·la!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Tantes coses a dir-nos
Autor: Care Santos
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FORA COL. FANBOOKS
Pàgines: 246
ISBN: 978-84-15745-23-5
Preu: 13,95€

Share

Campos de amapola antes de esto, de Lolita Bosch

@ElAlephEditores @Grup62

Sempre havia cregut que el món del narcotràfic, era un món a part. Si abans només ho creia, ara n’estic plenament convençuda després d’haver llegit amb el cor encongit aquest magnífic treball de camp de la Lolita Bosch anomenat Campos de amapola antes de esto que ja va ressenyar en Sergi fa temps quan es va publicar a Empúries.

Aquí s’hi expliquen coses que, com a mínim es poden qualificar d’esgarrifoses, a banda d’estrafolàries i per descomptat extravagants.

Assistim a la transformació de tot un país, Mèxic, en mans d’uns homes que es dediquen a l´extermini massiu de la població ocupant-se del negoci de la droga, la prostitució, la pederàstia, les armes i el simple assassinat per encàrrec.

Son homes que viuen en unes mansions que et deixen sense alè, per luxoses i per horteres, animals exòtics rondant pel jardí, fons de piscina amb les inicials del capo fetes amb incrustacions de diamants i robís, aixetes d´or,… En fi: un estilisme que tira d´esquenes.

Homes que apareixen a la llista Forbes com les grans fortunes que son, homes que apareixen a la llista de persones mes buscades del mon immediatament després d’Osama Bin Laden.

Això ho sap tothom: la policia, el govern, la D.E.A., i també ho sap tothom que quan toca mirar cap un altra banda, doncs es gira el cap i ja està, tot sigui per no perdre’l d’un cop de destral.

Tothom té un preu, i el narco te calés de sobres per comprar tot allò que vol. I pobre d´aquell que gosi revelar-se, perquè va directe al forat prèvia tortura.

Es fastigós veure la complicitat que hi ha entre el narco i les mes altes esferes. Així ens va. Ostres, quina ràbia! No hi ha un pam de net!

Títol: Campos de amapola antes de esto
Autor: Lolita Bosch
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-1532-570-3
Preu: 20€

Share

El llibre dels portals, de Laura Gallego

@ColumnaEdicions @Grup62

El llibre dels portals és la darrera novel·la de l’escriptora valenciana Laura Gallego, especialista en novel·la fantàstica i guanyadora de prestigiosos premis literaris.

Amb El Llibre dels portals els lectors ens endinsem en un món fantàstic ambientat en l’època medieval, on trobem en Tabit, un estudiant de l’Acadèmia de portals que està preparant el seu projecte final. Un portal que uneixi una casa d’un pobre camperol fins l’Acadèmia de portals.

Durant la preparació d’aquest projecte final, s’entrellacen diferents històries com la del camperol, o la història d’un miner que descobreix una beta nova del mineral que s’usa per fer els portals i, finalment, la història d’una altra estudiant de l’Acadèmia.

L’autora descriu un món fantàstic impressionant amb una gran quantitat de detalls precisos.

No tinc cap dubte que aquesta és la novel·la ideal per aquesta època d’estiu: molt refrescant i animada. Segur que gaudireu d’una lectura molt distreta i amena!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El llibre dels portals
Autor: Laura Gallego
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-1653-5
Preu: 14,96€

http://www.grup62.cat/autor-laura-gallego-000031847.html
Share