Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en castellà

Llibres escrits en llengua castellana.

Ulls de gel, de Carolina Solé

@ColumnaEdicions @Grup62

La Cerdanya és una vall del Pirineu on la calma és acompanyada per la verdor a l’estiu i el blanc de la neu a l’hivern. En aquest lloc, on molta gent de ciutat hi va a descansar, fer muntanya, esquiar i altres activitats de lleure, ningú no hauria pensat mai que hi pogués passar cap crim… fins que la Carolina Solé va escriure aquesta novel·la.

Sí, la Cerdanya és una vall en calma però, com a tot arreu, els rumors, els secrets i les mentides corren entre els seus habitants. I això crea un ambient opressiu, tancat i boirós, a l’alçada dels escenaris nòrdics o de qualsevol ciutat de l’est plena d’espies!

Ja sento una veïna: “I què dius que ha passat, Pepita, que han matat al Jaume Bernat? Ai ves, segur que ha estat la noia aquella, la Dana Prats… Des que la seva àvia va comprar aquella hípica sempre m’han semblat una família tota estranya, i han tingut més d’una baralla per terres amb els Bernat! Ara la Dana diuen que té problemes econòmics, i potser l’ha matat per això… Sort en té de la Catalina, la néta de l’excomissari Salas que és advocada i ha vingut a representar-la i a esclarir el cas! Tot i que ja saps com n’és d’esquerpa i estirada, que es porta malament amb el seu avi, amb lo bon home que és! Si es fa dir Kate des que viu a Barcelona… tu creus?”.

Aquest senyor llibre (en tots els sentits, un d’ells el volum de pàgines) em va acompanyar durant dues setmanes, que va ser el que vaig trigar a llegir-me’l!

I amb el final que té deixa la porta ben oberta a properes lectures dins d’aquest fabulós escenari natural. Us animo a que us perdeu dins les pàgines d’Ulls de gel i dels paisatges de la Cerdanya! Val la pena…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Ulls de gel
Autor: Carolina Solé
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 800
ISBN: 978-84-664-1603-0
Preu: 19,90€

Share

Los soldados, de Pablo Aranda

@ElAlephEditores @Grup62

Los soldados, la darrera novel·la de l’escriptor malagueny Pablo Aranda, conté tot allò que tenen les novel·les que agraden: personatges ben definits, un història envoltada d’intriga, un final molt encertat, i tot això narrat amb una prosa àgil i clara que crea un ambient a vegades tèrbol, a vegades tendre.

Al voltant d’un assassinat que involucra diferents membres d’una família, a mesura que avança la novel·la, els lectors anem coneixent aspectes personals del passat i del present dels personatges que ens ajuden a crear el perfil de cadascun d’ells i el paper que juguen en la trama.

A Los soldados hi trobem històries d’amor entrellaçades i pinzellades de bondat i esperança però que poden ser tacades inesperadament per una ceguesa puntual fruit de la rancúnia i l’odi. Veureu que del bé al mal hi ha un pas molt curt.

Tot plegat, Nosaltes, fa de Los soldados, crec, una molt bona novel·la. Directa, on no hi sobra res, i de les que fan rumiar una miqueta després de llegir-la.

Títol: Los soldados
Autor: Pablo Aranda
Editorial: El Aleph
Col#lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-15323-76-5
Preu: 17€

Share

Los soldados, de Pablo Aranda

@ElAlephEditores @Grup62

Una novel·la curta però molt intensa on, en poques pàgines, passen moltes coses. És una novel·la d’intriga i passió. Molta passió.

Los soldados, de Pablo Aranda, gira al voltant d’un assassinat a Bilbao. Poc sospita en Fran, el protagonista que viu a Malaga, que aquest assassinat té alguna cosa a veure amb ell o amb la seva novia bilbaïna. Però de manera molt ràpida i trepidant tot es comença a complicar: la desaparició del seu germà, una trucada de la seva ex i el pes de la Guàrdia Civil fan que la història es vagi embolicant molt.

Els personatges, malgrat que la novel·la és molt curta, estan molt ben construïts. Tenim en Fran, el protagonista, que viu molt condicionat pel fet de ser fill de guàrdia civil i que necessita ajuda per a poder superar-ho. També hi ha la seva xicota, la Mònica, que li dóna tot el suport del món. També trobarem la Carmen, desfeta per l’amor i la tragèdia. Un altre element de la novel·la és aquesta lloança a l’amistat que tenen l’Óscar i en Garri. I encara més: la bondat de la Begoña, l’expectant Manuel Lozano, que viu enamorat en silenci i instal·lat en l’enyorança, el malvat i pèrfid Luís… Tots són persones que es van transformant per a poder trobar el seu lloc en aquest món.

És una novel·la molt ben estructurada, amb una narrativa molt àgil i viva. Molt ben escrita. Que t’enganxa!

Es llegeix d’una atacada i el final és tant bo i tant dolç que et fa caure la llagrimeta…

Títol: Los soldados
Autor: Pablo Aranda
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-15323-76-5
Preu: 17€

Share

La missió de l’oblit, de María Dueñas

@ColumnaEdicions @Grup62

No havia llegit mai cap llibre de la Maria Dueñas. Sincerament, no em cridava l’atenció però anava totalment errada.

La missió de l’oblit, de María Dueñas, tracta sobre la Blanca, una lingüista espanyola que, arribat a un punt de la seva vida en el qual tot minva, decideix fugir. Una bona decisió?

Què faries si tinguessis tota una vida construïda i de cop i volta els fonaments es desintegressin?

Doncs amb la Blanca viurem com una dona de mitjana edat amb dos fills adults, un marit incondicional i una feina estable, és capaç de deixar-ho tot i marxar a l’altra punta del món per començar una altra vida. Sent conscient que dels problemes no ens en podem amagar, farà el seu camí i s’entregarà per complet a una beca a través de la qual coneixerà homes interessants, viurà moments diversos amb ells, farà noves amistats…

Aquesta beca consisteix en posar en ordre i extreure conclusions del llegat de l’Andrés Fontana, un professor d’universitat que va morir en un accident. Allà hi va quedar tota la seva feina: cartes, llibres, escrits sobre les missions espanyoles…

La Blanca, amb el temps, anirà desgranant la veritat fins a un punt on s’adonarà de la fita de la beca, del seu precursor i de tot el que hi ha al darrere.

L’autora fa unes descripcions acurades que m’han transportat  fàcilment a viure aquesta història amb la Blanca. M’ha encantat la intensitat que transmet aquesta història.

No us en dic res més. No us ho vull espatllar perquè val la pena llegir aquest llibre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La missió de l’oblit
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-6641-600-9
PVP: 21,90 €

Share

Un jardín abandonado por los pájaros, de Marcos Ordoñez

@ElAlephEditores @Grup62

Per mi, les bones novel·les són aquelles que són capaces de transportar-te als paisatges que descriuen, introduir-te en l’argument sense que te n’adonis i fer que el temps s’aturi al teu voltant. Doncs bé, Un jardín abandonado por los pájaros és ben bé una d’aquestes novel·les. En Marcos Ordoñez et transporta a la Barcelona dels anys 60, quan les coses més simples sovint eren les més importants. Una magnífica autobiografia de ritme constant que et permet endinsar-te en la seva història familiar i compartir la innocència de la seva joventut.

Els cines de sessió continua, “los serenos”, les coses que no es poden dir, els carlistes, els soldats, les dones que treballen de nit al barri del Raval, el matrimoni que treballa al quiosc de davant de casa on venen les revistes que parlen de famosos, un pare comissari de policia o una iaia mutilada són, entre d’altres, els personatges que poblen aquesta novel·la que són un clar tribut als records de l’escriptor.

Si voleu passejar per la Barcelona dels anys 60 o simplement endinsar-vos en un món absolutament ple de detalls, no ho dubteu més: aquesta és la vostra novel·la.

Títol: Un jardín abandonado por los pájaros
Autor: Marcos Ordoñez
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 420
ISBN: 978-84-1532-574-1
Preu: 20,00€

Share

La missió de l’oblit, de María Dueñas

@ColumnaEdicions @Grup62

No he volgut participar en el concurs de La missió de l’oblit perquè ja tinc el llibre. Ja l’he llegit. I ara em toca acosellar-vos a nosaltres que ja podeu córrer i participar, perquè és d’aquelles novel·les que quan l’haureu acabada pensareu: “ai, que bé!”.

Poques autores contemporànies tenen els tempos dels personatges tan ben controlats com la María Dueñas, gosaria dir. Aquest coneixement fluid que els lectors acabem tenint de les persones que conformen l’obra  ja es donava a El temps entre costures: de la manera més natural possible anàvem entrant en els protagonistes (i els secundaris!) fins que els arribàvem a haver tractat íntimament.

La missió de l’oblit és una nova mostra d’aquest exercici: la Blanca, la protagonista, fuig de casa seva a Madrid i deixa enrere una feina exitosa a la universitat per oblidar un matrimoni que era passat, present i futur i que ara, senzillament, és història; en Daniel Carter arriba a ser un hispanista madur i reputat de la Califòrnia del final del mil·leni (moment en què transcorre l’acció) però l’hem conegut també com a noiet inexpert enmig de l’Espanya del franquisme; la Rebecca Cullen, una professional de la Universitat de Santa Cecilia, ens presenta els aspectes més íntims de la seva família que han determinat la seva forma de ser en una escena d’un sopar d’Acció de Gràcies que és de les més emotives del llibre… I així podríem enumerar-los tots. De tots acabem sabent com eren, com són, i per què els passa el que els passa. Res no és inversemblant, tot i que sí que hi ha una defensa de l’atzar com a motor d’algunes de les forces més importants que mouen les nostres vides.

I, tornant als personatges, si a aquesta galeria tan ben treballada hi sumem el mestratge en l’elaboració de la trama -una mica d’amor, una mica de comicitat, un pessic d’incògnita i, sobretot, una dosi d’Història sàviament dosificada- ja crec que tenim una bona part de l’argumentari de per què agrada tant la María Dueñas. Ho fa molt bé, nosaltres.

De debò que us imagino molt fàcilment enganxats a la lectura com jo ho he estat aquests dies, intentant esbrinar si “oblit” és un concepte mereixedor d’haver-se escrit, o no, en majúscules en el títol.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La missió de l’oblit
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-6641-600-9
PVP: 21,90 €

Share

Nosaltres, tenim una notícia fabulosa i un Guardià Invisible!

@ColumnaEdicions @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

Com ens agrada començar així l’any! Qui va dir que el 2013 seria malastruc? Res de res! Aquí al Nosaltresllegim us volem oferir la possibilitat d’aconseguir un dels que, sens dubte, serà un dels llibres de l’any. Sí, ho sabem. És d’hora per dir-ho… però és que n’estem convençuts!

La Dolores Redondo ha escrit un llibre d’aquells que es llegeix tan ràpid que te l’acabes sense voler i que serà la primera part de la que s’anomenarà Trilogia de Baztán.

L’escriptora donostiarra ens acosta a El guardià invisible un relat àgil d’aquells que atrapen de mala manera on barreja l’horror, la faula i la novel·la negra, i on les muntanyes i les valls d’Euskadi fan de teló de fons.

És per això que davant d’aquest escenari… si en tenim 5 per regalar, què voleu que en fem? Doncs regalar-los! I en aquest cas, només haureu de respondre una pregunta ben senzilla:

Com es diuen el riu i la localitat on es desenvolupa la història d’El guardià invisible?

Els encarregats de decidir qui s’emporta els 5 exemplars seran els amics de Columna. Teniu temps fins el dilluns 14, el dia abans de la publicació del llibre, i heu de respondre als comentaris d’aquest post.

I sobre el “serà un dels llibres de l’any”, no és que ens hagi agafat un atac fanàtic. El guardià invisible es publica aquest 15 de gener simultàniament en català, castellà, euskera i gallec. La qüestió és que, a més, ja està emparaulada la seva publicació en francès, alemany, italià, portuguès, brasileny, noruec… un total de 13 llengües! Alguna cosa bona deu tenir aquest llibre, oi?

Que no us ho expliquin! Aconseguiu-lo a través de Nosaltres responent la pregunta que us hem fet.

I si Nosaltres no us hem convençut, aquí teniu un text que hem trobat al blog de l’autora:

“Mi sentido del humor es peculiar, me cuesta reírme de las tonterías típicas. Vaya, que no me gusta la gente que parece idiota haciendo el idiota, prefiero gente normal, del montón, en situaciones grotescas, ridículas, o fuera de contexto. Me parece del todo normal que alguien muy tonto haga tonterías, pero me resulta divertido cuando las hace alguien de quien no se espera una actitud así, o las situaciones en las que el desconcierto del que las sufre es tan evidente que va entre el patetismo y el sentido más humano del humor que nos lleva a reírnos de nosotros mismos.

Mi sentido del horror también se las trae, por eso mis personajes son personas normales en situaciones especiales, situaciones que les llevan a explorar esas habitaciones cerradas que todos tenemos en el alma y que son tan frías e inhóspitas que daríamos cualquier cosa por no tener que penetrar en ellas jamás. Ya lo hice en Los privilegios del ángel adentrándome en el duelo no resuelto, en la pérdida y en la negación hasta llevar a la protagonista al límite, a la delgada línea roja, pero cuidando todo el tiempo de no hacer del personaje un ser plano y patético, sino una criatura hermosa con tantos matices y riquezas que explorar su dolor fuese posible sin odiarla. Lo he vuelto a hacer en El guardián invisible que se publicará en enero: Amaia Salazar os cautivará con su perfecta humanidad llena de imperfecciones. Una mujer con luces y sombras que en su búsqueda de respuestas irá encendiendo y apagando para lograr esa alternancia de claroscuros que es la vida de cualquier mujer. Una anhelada maternidad que no llega, los celos profesionales de sus compañeros, las obligaciones hacia la familia y el miedo como eje central de la novela explorando los límites del terror racional del que no podemos huir ni escondernos porque no es un monstruo bajo la cama sino una criatura que vive en nuestro interior.”

Té bona pinta, oi?

Esperem les vostres respostes!

Títol: El guardià invisible
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col•lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-6641-589-7
Preu: 18,50€

Share

Palmeres en la neu, de Luz Gabás

@ColumnaEdicions @Grup62

Aquí hi ha cacau… però cacau “Sampaka”! Del de Guinea Equatorial!

D’homes emprenedors sempre n’hi ha hagut, això no és nou, però no s’acaba el món fent les Amèriques…

És l’any 1953 i en Kilian abandona la neu d’Osca per començar amb el seu germà el viatja d’anada cap a una terra exòtica i desconeguda: l’illa de Fernando Poo. Un paisatge que els meravella, els torba i sedueix per l’exotisme i l’exhuberància. Allà els espera el pare, un veterà de la finca Sampaka, on s’hi fa un dels millors cacaus que existeixen.

A Guinea Equatorial, en un context d’una Espanya deprimida (com sempre), amb més puces, gana i misèria que altra cosa, hi va haver homes valents (o desesperats) capaços de fer les amèriques a l’Àfrica.

A Palmeres en la neu, la Luz Gabás ens explica com era la vida dels colons, en aquest cas de l’Alt Pirineu aragonès, que van canviar la seva vida per un indret que poc tenia a veure amb Rioseta, Astún o Candantxú.

Trobo molt significatiu que una de les autores de bestsellers de novel·la històrica de la literatura espanyola actual, la María Dueñas, digui d’aquest llibre que és “una història captivadora que recrea el nostre passat colonial a l’Àfrica. Una lectura que desitjaràs no abandonar”. Déu n’hi do, oi? Si voleu un altre referent per situar aquesta novel·la, aquí el teniu: Memòries d’Àfrica… Un llibre que no és poca cosa!

Àfrica, els costums, la gent, el clima i les dones, van enamorar aquests homes emprenedors, per molt dura que fos la vida a les plantacions.

Òbviament, aquests amors van tenir les seves conseqüències.

Si les voleu conèixer, llegiu Palmeres en la neu. No us decebrà!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Palmeres en la neu
Autor: Luz Gabás
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 832
ISBN: 978-84-6641-569-9
Preu: 22,50€

Share

La golondrina enamorada y otros cuentos de la Alcarria, de Montse Román i Arsenio Escolar

@ElAlephEditores @Grup62

Explica’m el teu conte

Hi ha dos orígens possibles de la literatura: un podria ser expressar l’amor que se sentia per la persona estimada i intentar enamorar-la; d’aquí sorgirien els grans poemes, odes i novel·les de la Història. L’altre origen possible és ajudar a dormir els nostres fills.

Els contes de La golondrina enamorada y otros cuentos de la Alcarria segueixen la tradició d’aquesta segona possibilitat. Els temes són els de sempre: relacions impossibles, lluites contra el pas del temps i contra el propi destí, la supervivència… adoptant sempre les particulars formes dels pares i de l’entorn, en aquest cas uns escriptors de premsa professionals en un entorn natural ple d’encant. Així sorgeixen tots aquests contes improvisats i plens de significat: una oreneta enamorada d’un avió, un teixó pudent dedicat als perfums, una família de llúdrigues musicals que dissimula les seves composicions entre els sons del riu…

Llegint tots aquests contes no només se m’ha despertat la inspiració per inventar els contes que aviat hauré d’empescar-me per a la meva filleta; també s’ha despertat la nena que encara hi ha en mi (que hi ha en tots) i he contingut una mica la respiració fins a saber què passava amb la geneta i el gat de carrer, com evitarien els cabirols la construcció del parc eòlic o quines conseqüències tindrien els problemes de comunicació de les formigues.

Els autors, Montse Román i Arsenio Escolar, van haver de negociar amb la seva filla la publicació dels contes que durant l’estiu de 1999 havien estat creats expressament per a ella. Aquella nena, Z., ara ja deu haver deixat enrere la infantesa i estarà a punt de deixar també l’adolescència… Aviat haurà d’inventar ella mateixa els seus contes si no és que ja ha començat a fer-ho.

De moment, Z., et dono les gràcies per accedir a compartir aquests contes amb nosaltres.

Títol: La golondrina enamorada y otros cuentos de la Alcarria
Autors: Montse Román i Arsenio Escolar
Editorial : El Aleph
Col·lecció: Fuera de colección
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-1532-548-2
Preu: 29,95

Share

La llum d’Alexandria, d’Àlex Rovira i Francesc Miralles

@Ed_62 @Grup62

Llegint aquest llibre m’he retrobat amb el Xavier Costa, el protagonista de L’última resposta, un llibre on aquest personatge va descobrir els secrets que amagava Einstein i que ja vaig comentar aquí, al Nosaltresllegim.

En aquesta segona aventura, en Xavier volta pel món mostrant-nos la vida i els pensaments de 7 filòsofs de l’Antiguitat. Està seguint el viatge que va fer un amic seu abans de ser assassinat per trobar l’objectiu del seu viatge i esbrinar qui el va matar.

Així doncs, llegint aquest llibre he anat coneixent altres realitats com ara la de Xipre, dividida en dues parts (la grecoxipriota i la turcoxipriota) i amb una tensió no resolta després de la invasió turca de 1974. A part de lliçons d’Història i Geopolítica, també he conegut filòsofs, pensadors i savis diversos de l’Antiguitat (com Hermes Trismegist o Sòcrates) i les seves línies de pensament. I tot això, amanit amb la tensió sexual entre els personatges i una investigació detectivesca amb assassinats i perills múltiples!

Resumint: és una novel·la que, capítol a capítol, ens entreté i ensenya al mateix temps, d’una manera molt directa i amb grans reflexions que ens poden ajudar a pensar i a ser millors.

Més informació a http://www.lallumdalexandria.cat/

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La llum d’Alexandria
Autor: Àlex Rovira i Francesc Miralles
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-2976-973-9
PVP: 21 €

Share