Títol: Bella malícia
Autor: Rebecca James
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 850 ]
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-1292-6
PVP: 18’00€
Si us agrada passejar-vos per les llibreries segur que ja deveu haver percebut l’eclosió dels “crossover“, unes novel·les que tenen com a denominador comú el fet d’apuntar a un segment d’hipotètics lectors molt ampli, posem des dels 15 als 45 (segur que alguns nosaltres ens ho podran explicar millor, això). La nissaga Crepúsculo és una de les més clares en aquest sentit, però també podríem considerar exponents d’aquest fenomen les novel·les d’en Federico Moccia (vegeu Tinc ganes de tu i Sí, ho confesso…) o les de la col·lecció Els immortals (vegeu Els Immortals).
Jo ja en tinc 38, o sigui que estic ben bé en la franja alta, i les rebo amb alegria, perquè trobar lectures que puc compartir amb la meva estimadíssima neboda de 16 em fa molt i molt feliç! És per això que m’he llençat sense dubtar-ho a llegir Bella malícia, una novel·la de Rebecca James que acaba de publicar Columna. Afortunadament, és una bona novel·la i li puc recomanar sense embuts, a veure si ben aviat l’ha acabada i podem anar a fer uns makis per discutir-la. Us explico a tots nosaltres en general, i a ella en particular, de què va!
Es tracta d’una noia, la Katherine, que és una moooolt bona noia, però amaga alguna cosa que la fa una mica esquerpa i poc sociable. Al principi de la novel·la som testimonis de com s’inicia la seva amistat amb l’Alice, una aparentment molt bona noia també però que -no us vull enganayar – més que una joia és una perla! I de quina categoria!! A mesura que avança el relat la cosa s’embolica i t’ho arribes a passar ben malament, tant perquè coneixes el secret de la protagonista, com perquè la seva amiga Alice es va destapant i demostra la classe d’escurçó que està feta!
Tot barrejat amb amistats dedebodebò, flirtejos, relacions mare-filla… En fi, un còctel que no és Dostoyevskini falta que li fa! És una novel·la distreta, que enganxa, que et fa patir i menjar-te tones de pega dolça mentre penses “ostres, quin mal rotllo!”.
En definitiva, si teniu entre 15 i 20 anys i voleu llegir una novel·la amb una realitat propera a la vostra, Bella malícia; si en teniu entre 21 i 37 i voleu un bon llibre, distret i que enganxi, Bella malícia; si en teniu 38 i una neboda amb qui compartir com més coses, millor… Bella malícia i makis!
Uauu té molta bona pinta! Quan m’acabi “Un Dia”, m’hi llençaré a per ella, ja estic impacient per comentar amb tu les trames i els embolics que tenen pinta de formar-se. M’encanta tenir alguna excusa per xerrar i xerrar sense parar amb la meva estimadíssima tieta!
Jeje, Laura, quina sort que tinc!!! Veig que al final vas trobar “Un dia”, eh? ja t’ho deia que valia la pena buscar-la!!!
Per cert, si et comences Bella Malícia i després no trobes el moment d’anar a dormir, que no s’enfadi ton pare amb mi, eh? Que jo ja t’adverteixo ara que enganxa!!! 😀
Una ressenya fantàstica, m’han entrat ganes de llegir la novel·la de seguida! No coneixia el terme “crossovers”, però crec que està molt ben pensat perquè de fet la major part de les novetats literàries dels últims anys són llibres que arriben a una franja amplíssima d’edat. M’apunto el llibre a la llista de pendents!
Moltes gràcies, Màgia!! Això dels “crossovers” és un terme amb molt de recorregut! T’hi has fixat que ara també hi ha un cotxe que l’anuncien amb aquest concepte? Aviat tindrem “cereals crossover” 🙂 Esperem el teu comentari ab moltes ganes, si et ve de gust fer-nos-el arribar!!