Acabo de saber que en Vargas Llosa ha guanyat el Nobel de Literatura. No és el meu autor preferit en llengua espanyola, ni de lluny. L’última cosa que em vaig llegir d’ell va ser Los cuadernos de Don Rigoberto i encara recordo la descripció que fa de les dones quan orinen… El prefereixo com a articulista, francament.
Des del meu punt de vista hi ha Nobels que alegren el dia (va ser per a mi el cas d’en Saramago) i altres que ni fu ni fa… enguany em trobo en aquest darrer cas. I nosaltres? Tampoc no n’esteu massa eufòrics? Qui creieu que mereix aquest premi i encara no el té? Ja és hora d’un Nobel que escrigui en la llengua de Llull?
Opineu, opineu…
Almenys aquest sabem qui és!! 😉
La meva opinió sobre la concessió del premi Nobel al Sr. Mario Vargas Llosa està mediatitzada, diguem-ne que, per la política o pel sentiment identitari. No puc alegrar-me’n ja que el Sr, Vargas Llosa és un anticatalanista militant que no ha tingut manies a l’hora d’arrenglerar-se en posicions properes a les tesis, nacional-espanyolistes, del PP.
Pel que fa a un possible Nobel català, penso que ja fa molts anys Manuel de Pedrolo en va ser mereixedor i ques la seva condició de català independentista li ho va impedir.
Montse, a mi tampoc m’ha fet ni fu ni fa el Vargas Llosa. Ahir llegia als diaris que un dels favorits d’enguany era Cormac McCarthy, i la veritat és que a mi m’hagués agradat més. Fent una ullada als Nobels dels últims quinze anys realment surten noms molt interessants sota el meu parer com Szymborska, Saramago, Kertész, Coetzee, Jelinek, Le Clézio i Herta Müller. Si us fixeu són noms molts del quals eren (i alguns continuen sent-lo malauradament) desconeguts pel gran públic. Suposo que aquest any han volgut escollir un autor de més renom mediàtic, a més de fer aquests equilibris de continents, idiomes, etc.
Quant a les meves preferències, Montse, jo en tinc dues i de poetes. En català és el Pere Gimferrer i en castellà és un altre poeta que ell mateix va descobrir ja fa anys i que és una de les meves debilitats, Leopoldo María Panero. Sé que és difícil que la meva voluntat es compleixi… Haurem de continuar jugant.
Crec que puc oferir una resposta 3 en 1: és veritat, d’en Vargas Llosa sabem “qui és” i “com les gasta”… Diu en Gimferrer “La veritat és en un altre lloc: en la flama enlluernadora, fràgil i secreta dels versos” (val a dir que aquí Gimferrer parla de Velázquez).
Per cert, si l’Obama va guanyar el Nobel de la Pau, és possible que un poeta català guanyi el de literatura, no?
No puc dir res sobre en Vargas Llosa ja que no he llegit res seu, però és cert que l’opinió que en tinc està condicionada, com diu en Jordi, per les seves tesis polítiques.
A mi el que m’agrada del premi nobel és que et permet descobrir autors interessants que altrament no passarien per les meves mans. En particular, he pogut descobrir en Gao Xinjiang, en Coetzee, en LeClézio o fer-me venir ganes de llegir Pamuk o Lessing. Això sí, amb resultats desiguals. I està clar que hi ha una sèrie de quotes polítiques que els qui reparteixen el premi han de satisfer, amb les injusticies corresponents.
Pel que fa a un nobel català jo proposaria dos noms clàssics: Mercè Rodoreda i Salvador Espriu. Realment és força sorprenent que no hi hagi cap nobel en llengua catalana tenint en compte que deu ser una de les literatures més importants del món. I la pregunta que ens fem ja és clàssica: en tindriem un si Catalunya fos un estat independent?