Arxiu d'etiquetes: premi nobel

Perquè no et perdis pel barri, de Patrick Modiano

perquenoetperdispelbarriBenvolguts Nosaltres, us he de fer una confessió: fa ben poc que conec les novel·les de Patrick Modiano. De fet, no havia llegit res d’ell fins que l’any passat van decidir premiar-lo amb el premi Nobel de Literatura.

I com que en temes literaris sóc curiosa i penso que si a un autor li donen el Nobel ha de ser per algun motiu, fa uns mesos vaig comprar Carrer de les botigues fosques, una novel·la que, a més, el 1978 havia guanyat el reconegut premi Goncourt. Ara com a col·laboradora del Nosaltres he tingut una nova oportunitat de retrobar-me amb Modiano però aquest cop amb la seva nova publicació: Perquè no et perdis pel barri.

I us he de fer una altra confessió: després de dues de les seves obres, encara no tinc clar si Modiano pot ser un dels meus preferits o d’aquells que dius, “quan torni a llegir un llibre seu, hauré de tenir ganes de llegir-lo”. Per un costat, és increïble com descriu la ciutat de Paris, escenari que es repeteix en moltes de les seves històries. Si coneixeu ni que sigui una mica la ciutat, us veureu transportats als carrers, cafès o espais on els personatges es mouen i viuen. En el cas de Perquè no et perdis pel barri el que descobrireu és el Paris de fa cinquanta anys amb uns carrers, uns barris, uns escenaris que no tenen res a veure amb els actuals o que, fins i tot, poden haver desaparegut.

Modiano descriu uns personatges als que mica en mica anem descobrint i que, gairebé contra la seva voluntat, anirem coneixent d’una forma tan íntima que ens farà sentir com si ens haguéssim colat a casa seva i haguéssim descobert els seus secrets més amagats.

Penso que aconseguir aquesta connexió entre lector i personatges no està a l’abast de qualsevol escriptor i Modiano resol amb mestria aquest aspecte, però precisament per això tinc la sensació que Modiano no és un escriptor fàcil. Les seves obres no estan pensades per passar l’estona i prou, sinó que deixen el lector amb un pòsit que s’ha de pair. A Carrer de les Botigues Fosques el protagonista era un detectiu privat que ha d’investigar-se a sí mateix per descobrir qui és i a Perquè no et perdis pel barri, en Jean Daragane es veu forçat a recordar un període de la seva vida que s’havia esforçat molt a oblidar.

Si us agraden les lectures amb personatges complexos, d’aquells que amaguen misteris i secrets, feu una passada per les novel·les de Patrick Modiano, no us en penedireu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Perquè no et perdis pel barri
Autor: Patrick Modiano
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Mercè Ubach
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-7588-575-9
Preu: 16,90€

Share

Escenes de la vida a províncies, de J. M. Coetzee

@Ed_62 @Grup62

El premi Nobel de Literatura 2003, J. M. Coetzee, ens porta en un sol volum el recull dels seus llibres Infantesa, Joventut i Temps d’estiu.

Escenes de la vida a províncies és una obra autobiogràfica on hi barreja ficció i amb el qual ens delecta amb el retrat de la seva, a vegades difícil, trajectòria a la vida.

La història s’inicia en un petit indret de la Sud-àfrica dels anys quaranta amb un nen que se sent estrany amb tot el que l’envolta i que no acaba d’encaixar ben bé enlloc; ni tan sols en la seva família.  És per això que de mica en mica se’n separa per marxar a estudiar Matemàtiques a Ciutat del Cap i després a Londres, on va canviant de feina fins que s’estableix com a programador informàtic i somiador literari. Donarà més voltes però on s’establirà definitivament és a Australia, sense desvincular-se mai de les seves arrels sud-africanes.

És una història narrada de forma planera que té un recorregut clar i on a vegades costa distingir la veritat de la ficció, fet que la fa esdevenir una novel·la encisadora. A mesura que la vagis llegint t’aniràs contagiant de la desolació de no trobar el camí que un desitja però també de la felicitat dels petits èxits que et brinda la vida.

Si en voleu fer un tast, aquí us deixo el primer capítol en pdf.

Títol: Escenes de la vida a províncies
Autor: J. M. Coetzee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 685]
Pàgines: 528
Preu: 35,99€

Share

Diari d’un mal any, de J. M. Coetzee

@Ed_62 @Grup62

No havia llegit mai cap llibre d’un Premi Nobel de Literatura. J.M. Coetzee va escriure Diari d’un mal any un cop guanyat el premi l’any 2003, per tant no forma part de l’obra que li va fer guanyar. No obstant, la qualitat deu ser la mateixa.

El llibre explica la història d’un escriptor (anomenat JC en el llibre) de 70 anys que viu en una gran ciutat australiana i que contracta una veïna, l’Anya, perquè li revisi uns assajos d’opinió que li han encarregat per fer un llibre anomenat Opinons fortes. De fet, però, també l’ha contractada perquè té 30 anys, està de bon veure i se n’ha encapritxat. També coneixem el punt de vista de l’Alan, la parella de l’Anya, un corredor de borsa, un triomfador, totalment oposat en tots els aspectes al escriptor.

El llibre està dividit en dos actes, les pàgines dels quals estan dividides en tres parts desiguals: a la part superior, la més gran, trobem les opinions de l’escriptor; a la del mig, la narració dels fets des del punt de vista del mateix escriptor; i a la part de baix, la narració complementària de la noia. Aquesta estructura t’obliga a pensar què llegiràs primer, ja que les tres parts no avancen en paral·lel. Us deixo que vosaltres mateixos trobeu la solució, però sí que us recomano que us llegiu les tres parts del primer acte abans de passar al segon.

No crec que el llibre sigui autobiogràfic, tot i que JC recorda sospitosament a J.M. Coetzee i tots dos viuen a Austràlia. Suposo que en els fragments de les opinions és Coetzee qui parla, i es fa escoltar. Demostra un grau de coneixements molt elevat en moltíssims camps diferents (sigui George W. Bush, Tony Blair, Guantánamo, terrorisme, l’anarquia, Maquiavel, turisme, la música,…), expressant sempre les opinions de manera clara, però sense ser dogmàtic. Les opinions són la part important del llibre, i ajuden a reflexionar sobre els temes dels quals parla, per veure si hi estem d’acord, o no, o només a mitges. Com a contrapunt, els fragments narratius ens expliquen què passa quan l’escriptor escriu i la noia llegeix les opinions, i els diàlegs i situacions que se’n deriven, narrades de manera senzilla (que no simple), fent-nos veure que, tot i dedicar-se a pensar, escriure i altres tasques “elevades”, les persones, alhora, viuen.

Títol: Diari d’un mal any
Autor: J. M. Coetzee
Premi Nobel de Literatura 2003
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-2976-041-5
Preu: 18,90€

Share

Qui mereix el Nobel? Vargas Llosa?

Acabo de saber que en Vargas Llosa ha guanyat el Nobel de Literatura. No és el meu autor preferit en llengua espanyola, ni de lluny. L’última cosa que em vaig llegir d’ell va ser Los cuadernos de Don Rigoberto i encara recordo la descripció que fa de les dones quan orinen… El prefereixo com a articulista, francament.

Des del meu punt de vista hi ha Nobels que alegren el dia (va ser per a mi el cas d’en Saramago) i  altres que ni fu ni fa… enguany em trobo en aquest darrer cas.  I nosaltres? Tampoc no n’esteu massa eufòrics? Qui creieu que mereix aquest premi i encara no el té? Ja és hora d’un Nobel que escrigui en la llengua de Llull?

Opineu, opineu…

Share