Em dic Anna i no recordo quan vaig començar a estimar la lectura, ni m’imagino que mai pugui deixar de fer-ho.

La literatura és la meva passió però no la meva professió. No puc dir que me’n penedeixi, senzillament la vida m’ha portat per un altre camí: el de les ciències aplicades. No ha estat un camí gens fàcil. La universitat estava lluny i cada dia em passava en total quatre hores al tren. Tampoc puc dir que em sàpiga greu; durant els trajectes llegia molt i recordo haver acabat llibres llarguíssims en pocs dies (els que més recordo són Els miserables i El nom de la rosa però n’hi va haver molts més). Crec que des d’aleshores tinc tendència a jutjar els llibres en funció de la capacitat de resistir un viatge en tren: “Aquest em va cansar quan encara anava per Badalona”, “Aquell em va fascinar tant que em va fer passar la meva parada i quasi acabo a Vic”…

Actualment treballo de fisioterapeuta mentre estudio Teoria de la Literatura i Literatura Comparada amb penes i treballs. Estic contenta de tenir la possibilitat de comunicar-me amb altre gent a qui també agradi tant llegir. I encara no tinc carnet de conduir, així que seguiré llegint.