Títol: El Mar de la Tranquil·litat
Autor: David Castillo
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 541 ]
ISBN: 978-84-8256-945-1
Pàgines: 224
PVP: 20,00€
Tan aquesta obra com l’anterior seva, No Miris Enrere (Premi Sant Jordi 2001), crec que es poden enquadrar perfectament en l’anomenada literatura urbana. En els llibres d’en David Castillo el seu estimat barri de El Carmel hi té un paper quasi protagonista. En El Mar de la Tranquil·litat l’autor ens fa una immersió en les formes de vida d’un cert segment de la població d’aquell barri i dels barris adjacents a Vallcarca i La Teixonera.
L’Àngel és un jove empresari arruïnat, sense feina i socialment més sol que la una que, en la seva fugida dels molts creditors que l’encalcen, deixa el seu actual domicili a l’anomenada zona noble i alta de la ciutat (Via Augusta), per a retornar al barri de El Carmel on va néixer i on ara viurà amb la seva mare. Es retrobarà aleshores amb els seus antics amics, el Freddy, el El Dani Casanellas, l’Èric, l’Adolfo, el Pepo, etc. A qui coneixerem a través dels flashbacks amb què l’Àngel, des de l’actualitat, ens farà viatjar als seus anys més joves. Assistirem a les seves decadents formes de vida i fins i tot a la mort d’algun d’ells.
També coneixerem la Blanca (una vella prostituta de qui l’Àngel n’està enamorat), i el Papitu (un vell anarquista desencantat), dos entranyables personatges fets d’una sola peça.
El llibre és dur, conté fragments amb violència i les trobades entre l’Àngel i la Blanca, la seva amiga prostituta que alhora era amiga de la Maria -una altra vella amiga del nostre protagonista-, no n’amaguen l’apassionada sexualitat que s’hi desferma quan es troben sols, bé sigui en el prostíbul o en una luxosa habitació d’hotel.
També diré que el llibre està estructurat en capítols llargs, la qual cosa, sota la meva particular opinió, en dificulta una mica l’agilitat de la lectura.
Jordi, està vist que aquest llibre desperta passions. Com segur que ja saps, ha estat objecte de diversos comentaris aquí al nosaltres, o sigui que -sense haver-me’l llegit- ja puc afirmar una cosa: de tranquil·litat, res de res!! A tots els lectors els vénen ganes de parlar-ne! Moltes gràcies per haver-nos-en portat una nova visió!
Montserrat, el llibre com he escrit en el meu comentari és dur però venint d’un anarquista convençut com el David no poda ser d’una altra manera. És un gran llibre i en recomano ferventment la seva lectura i la del seu predecessor No Miris Enrere, una altra obra que té per escenari principal el barceloní barri de El Carmel i que com aquest té quelcom d’autobiogràfic.
En prenc nota! De l’un i de l’altre!!