Arxiu anual: 2011

Quan cau la nit

1 resposta

Títol: Quan cau la nit
Autor: Michael Cunningham
 Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 720
ISBN: 978-84-6641-309-1
PVP: 20,90 €

Amb aquest llibre Sant Jordi sí que he fet diana, nois. Però de les bones, eh??

Ha estat una grata sorpresa tenir a les mans aquest petit volum, que no necessita de més pàgines per ésser replet de sentit de la primera fins l’última pàgina.

La història va d’un matrimoni típicament americà, típicament guapo, típicament acomodat i amb unes professions que de típiques no en tenen res: ell és marxant d’art i ella és una espècie d’editora d’una revista ben posicionada al mercat. Tot fabulós, ole, ole!!!

Peeeròoooooooo no….

La cosa va com una seda fins que apareix a les seves vides la presència inesperada del germà petit d’ella. Un adolescent guapo, espigat, drogoaddicte, vividor, i ambigu fins al moll de l’os.

Gairebé sense adonar-se’n, el marxant d´art cau rendit davant la seducció que li brinda el seu petit cunyat.

A partir d´aquest moment el somni americà es fa miques, i ningú com el M. Cunnigham per agafar totes aquestes engrunes amb una sola mà i llançarles als coloms.

Té una manera de parlar de la vida i dels seus misteris que fa fins i tot una mica de por, perquè la història que ens explica pot pasar-li a qualsevol. No utilitza subterfugis, ni un llenguatge groller, ni pornogràfic, ni en cap moment desagradable. Al contrari.

Parla de l’ensorrament de la vida, no d´una, sinó de vàries com qui parla del temps. Amb una serenor increïble.

Recomano aquest llibre fervorosament.

De debò que val la pena.

Share

El temps entre costures

6 respostes

Títol: El temps entre costures
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 720
ISBN: 978-84-6641-309-1
PVP: 22.00 €

Hola amics,

Avui m’agradaria explicar-vos una petita història:

Fa uns quants mesos, la Montse Brau, va fer una ressenya d’aquest llibre, bastant encisadora. Al cap d’un temps, una altra Montse, la Serrat, que és la meva germana gran, va llegir aquesta ressenya i li va agradar tant el que hi deia que va decidir comprar el llibre en qüestió.

Me’n va fer tan bona premsa que aquest Sant Jordi, tot i que no sigui de rabiosa actualitat, he decidit no ser menys i llegir-lo jo també.

Val a dir que la decisió ha estat més que encertada. A tots aquells que encara no ho heu fet, us convido a seguir aquesta cadena perquè el llibre s’ho mereix.

Ja me’n direu el què, eh??…

Share

La Maruja Torres té ganes de matar!

Deixa un comentari

M’acabo de llegir Fácil de matar, de la Maruja Torres, i m’ho he passat pipa! L’autora s’estrena amb aquest títol en la novel·la negra i té la mateixa frescor que quan escriu en qualsevol altre gènere… Val a dir que sóc dels qui pensa que quan una persona en sap, d’escriure, el gènere no és la qüestió més determinant. Em passa igual amb en Mendoza, que sempre m’agrada, o en Monzó, o en Ferran Torrent… i tants d’altres! Però estava parlant de la Maruja Torres; que no se me’n vagi el llibre al cel!

Des del meu punt de vista, allò del “qui l’ha mort i per què?”, que acostuma a ser el moll de l’os de totes les novel·les d’investigadors, no té aquí tantíssima importància. Diana Dial -la reportera prejubilada que es dedica a resoldre casos sense afany de lucre sinó pel bé de la justícia- és l’argument en ella mateixa. Les seves reflexions, les converses amb la resta de personatges, les vivències polítiques i socials,… tot està embolcallat amb l’estil Torres, que no canvio pel de cap narrador suec de moda! Al final, sí, sabem qui ha mort el germà petit de la corrupta nissaga libanesa dels Asmar; per arribar a saber-ho l’autora ens haurà fet viure grandíssims diàlegs,…

-Les daba fiesta incluso cuando no esperaba a rameras, sino a una incauta como yo. ¿Crees que alguna de esas damas de alterne habrá sucumbido al impulso de hundirlo en la bañera? (…)

– No, con su volumen físico trendría que haber sido un transexual campeón olímpico de halterofilia.

… reflexions interiors…

Lo que tiene sentado ante ella es un organismo humano indefinido, enfundado en una vida de funcionario.

… i frases que mereixen aparèixer als diccionaris de frases fetes:

Los hijos, el Señor te los da y el Señor te los quita. Por desgracia, te deja a las nueras.

En definitiva, la Maruja Torres vesteix de negre la seva prosa però segueix fent una literatura combativa i provocadorament vermella, com la sang.

Share

Catalunya i Espanya, l’encaix impossible

1 resposta

Títol: Catalunya i Espanya, l’encaix impossible
Autor: Joan Ridao
Editorial: Proa
Col·lecció: La Mirada
Pàgines: 232
ISBN: 978-84-7588-210-9
Preu: 24.50€

Catalunya i Espanya, l’encaix impossible, de Joan Ridao, és un assaig fàcil de llegir, amè. El lector agrairà els capítols curts que el conformen i la claredat amb què s’hi van exposant els arguments que planteja.

Al llarg de les quatre parts que inclou, Joan Ridao fa un repàs de la relació entre Catalunya i Espanya, i n’analitza la convivència. Ho fa basant-se en l’anàlisi de la història política i social, i també des d’un punt de vista econòmic.

L’organitza en quatre parts, al llarg de les quals tracta, primer l’herència que arrosseguem del passat, després una anàlisi del present, i per acabar, com aquest present de crisi econòmica, segons Ridao, ens va portant cap a la indefectible independència, de la qual ens n’exposa documentades teories i argumentades raons.

El recomano a tots aquells a qui els agradi l’assaig polític que exposi les idees amb claredat.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

La passió d’Erzsebet

2 respostes

Títol: La passió d’Erzsebet
Autor: Joel Alexandre
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-6641-040-3
PVP: 16 €

L´Amat, es un adolescent ben plantat però tirant a “penjadet”. Viu amb la mare. El pare, amant del joc i de l’amor furtiu, fa temps que és mort.

Els companys de classe a l´institut, de forma més que merescuda, el tenen per un desastre.

Però la vida de l’Amat canvia de la nit al dia quan a l´escola entra una nova mestra de literatura, l´Erzsebet, que a part de tenir un físic fora de sèrie, és capaç de guanyar-se l´atenció i el respecte d´alumnes tan negats i poc amants de l´estudi com l´Amat.

L´Erzsebet té un passat que es remunta a temps llunyans, molt llunyans.
L´atenció singular que aquesta dona despampanant li ofereix a l’Amat i que fa que els companys de classe el mirin amb uns altres ulls, òbviament no és gratuïta.

En aquesta vida tot té un preu i el nostre amic haurà d’anar amb molt de compte amb qui es juga el calés…

Tot i que és el primer text que llegeixo d´aquest autor, m’ha sorprès gratament.

És una lectura amena, agradable, refrescant, capaç ‘enganxar-te de mica en mica i anar-te seduint fins al final… M’ha agradat força, sí!

Share

Els personatges turmentats de “La casa cantonera”

3 respostes

Títol: La casa cantonera
Autor: Sílvia Alcàntara
Editorial: Edicions de 1984
Pàgines: 142
ISBN: 978-84-92440-58-0
Preu: 15€

No havia llegit mai la Sílvia Alcàntara, però tothom me n’havia parlat bé. Potser per això vaig decidir-me a comprar La casa cantonera, la seva darrera novel·la; molt breu, de només 140 pàgines. Però quines 140 pàgines!

El vaig agafar diumenge havent dinat i al vespre ja el rellegia… Sabeu com quan t’acabes un bon cafè i amb la cullereta en vas repescant l’escuma per acabar-lo d’assaborir? Doncs talment així em sentia jo. Amb aquella necessitat de voler-ne més, de confirmar que no se m’hagués passat cap detall per alt per entendre millor la Irene i la Marina, les dues germanes protagonistes que es troben a la casa just després que s’hagi mort la seva mare.

És una novel·la de personatges grisos, tristos, marcats per les circumstàncies, presos del que diuen i del que callen… Els anem coneixent desordenadament i amb poques pinzellades, però de manera molt i molt intensa.

M’ha agradat especialment en Ramon, el pare d’aquestes noies. És d’aquelles persones que també devia escurar el cafè amb cullereta… per trobar-lo ben amarg.

Share

L’últim dia abans de demà

8 respostes

Títol: L’últim dia abans de demà
Autor: Eduard Márquez
Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: Narrativa [385]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9787-685-8
Preu: 16 €

Segurament estarem d’acord que el títol d’una novel·la no és un indicador fiable per valorar-ne a priori la qualitat, però en aquest cas sí, creieu-me. Quan vaig llegir per primera vegada la frase L’últim dia abans de demà ja va haver-hi quelcom que em va fer pensar que aquesta novel·la hauria de ser bona. I Déu n’hi do si ho és de bona. Cent i escaig pàgines totes elles de literatura en majúscules, cosa que avui en dia no ho podem dir tant sovint com voldríem…

Amb L’últim dia abans de demà l’Eduard Márquez ens ha obsequiat -no ho puc dir d’una altra manera- amb una lliçó magistral d’estructuració narrativa, de creació de diverses atmosferes i ambients en un mateix text; de com crear i mantenir la intensitat emocional i psicològica durant tota la lectura gràcies a l’ús i domini d’un vocabulari just, apropiat, precís.

Fa goig llegir L’últim dia abans de demà, de debò. El protagonista, a qui se li acaba de morir la filla, va fent una repassada a la seva vida, amb un ull mirant cap al passat i l’altre cap el present, mostrant-nos així com i perquè ha arribat fins al moment vital en el que es troba. D’aquesta manera anem coneixent la història dels seus pares, dels seus companys de classe, de les seves amistats, dels primers amors, etc. I com ja he dit abans, escrit només en cent i escaig pàgines. Vull remarcar aquest fet per destacar l’habilitat i la capacitat de l’Eduard Márquez de poder fer-ho.

Nosaltres, considero gairebé un pecat, ara que hem estat a Setmana Santa i Sant Jordi, poder llegir L’últim dia abans de demà i no fer-ho. Així que ja ho sabeu.

Share

Juliet, d’Anne Fortier

1 resposta

Títol: Juliet
Autor: Anne Fortier
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 760
ISBN: 978-84-6641-352-7
PVP: 21,90€

Hola a tots, amics.

Aquest any Sant Jordi s’ha enrotllat la mar de bé i ha estat especialment generós.

Juliet és un dels llibres que tot just acabo de llegir. Es tracta d’una novel·la que té una mica de tot: aventures trepidants, les interioritats del món de la màfia, heroïnes valentes, tresors amagats a les entranyes de la terra,… en fi, de tot.

Ens parla de l’eterna història d’amor entre el Romeu i la Julieta, però amb la sorpresa afegida que són dues històries que transcorren paral·leles, una ambientada a la Siena del segle XIV, i l’altra en temps actual.

Sí, pot sonar prou desconcertant, però l’autora se’n surt prou bé tot i que (al principi sobretot) costa una mica seguir-la.

Per bé que Juliet és una obra de ficció, es basa en fets històrics. Jo li donava, absolutament convençuda, l’autoria de l’obra a Shakespeare, però sembla ser que el Bard d’Avon no va ésser el primer en posar fil a aquest amor de pel·lícula.

La versió més antiga de Romeu i Julieta tenia lloc a Siena, ciutat que l’autora s’ocupa de descriure amb una sèrie de detalls que, la veritat, fan ganes de fer-hi una escapadeta… i tant!!!

Trobo que és un llibre ideal per a adolescents, enamorats, cors solitaris a la recerca de la mitja taronja, i també per a esperits aventurers al més pur estil Indiana Jones.

Share

Albert Casals, un noi Sense fronteres

3 respostes

Títol: Sense fronteres
Autor: Albert Casals
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-2976-763-6
PVP: 17,90€

En Sergi ens explica Sense fronteres, l’últim llibre que ha llegit per al Nosaltres:

El Sense Fronteres de l’Albert Casals és la continuació d’El món sobre rodes. I és un llibre que es llegeix bé!

El fet és que aquest noi es dedica a viatjar pel món… amb 30 euros a la butxaca! I ho aconsegueix! Això demostra que amb una mica d’empenta, coratge, valor (i inconsciència), i quatre duros es poden recórrer continents sencers. En aquest Sense Fronteres, Casals recorre tot Sud-Amèrica, l’Àfrica i el Japó.

Aquest noi té dos sistemes per poder viatjar pel món: l’autoestop i el “búsestop”. La primera és sobradament coneguda de tots, i la segona consistiria en alguna cosa així com ara aturar un autobús, plantificar-s’hi al davant, i explicar (sense tallar-se un pèl) al conductor que ha d’anar a algun lloc i que no hi ha calers.

La pregunta que us podeu fer és “i com viatja per mar?”. Doncs en un dels casos, plantant-se a l’oficina d’un dels caps d’una naviliera i seguint el mateix raonament del “búsestop”. I viatjar, viatja.

Pels pares patidors, heu de saber que l’Albert Casals té un codi ben establert amb ells: si no dóna senyals de vida en 15 dies… malament.

Una de les novetats respecte El món sobre rodes és que, per primera vegada, Casals viatja acompanyat: al Japó hi va amb la seva xicota, l’Anna.

És un llibre entretingut però potser es troba a faltar que s’expliquin una mica els països per on passa, enlloc de conèixer tan a fons les seves anècdotes i vivències. Més que un llibre de viatges, és un anecdotari situat a diversos continents.

En aquest enllaç hi podreu trobar el primer capítol en pdf.

  • El web de l’Albert Casals
    • Share

    Dobles parelles

    2 respostes

    Títol: Dobles parelles
    Autora: Montse Banegas
    Editorial: Edicions Proa
    Col·lecció: A tot vent
    Pàgines: 232
    ISBN: 978-84-8256-582-8
    Preu: 18€

    En Pablo, que ja s’havia estrenat a Nosaltresllegim, ens fa arribar un comentari d’una novel·la molt contemporània de Barcelona… Llegiu, llegiu:

    Mireia i Carles. Ella, amb vestits curts, escots paraula d’honor i sandàlies de taló altíssim. Sopant amb l’elit de Barcelona, mantenint converses vàcues amb els seus amics; plena de formalismes, hipocresies i prohibicions. Casada amb el marit perfecte, atractiu, atent i seriós. Ell, a la humida i melancòlica Londres, amb una feina estable i exigent mentalment, impartint classes a la universitat. Aparentment feliç amb la vida acomodada que porta, amb una agenda atapeïda entre “brunchs” i conferències.

    Mireia i Carles. Germans bessons que comparteixen massa paral·lelismes. En haver mort el seu pare, i amb una mare entregada a una pròpia metamorfosi social, en Carles marxà a Londres, on conegué a la seva dona, la Lauren. Mireia es va quedar a la capital catalana, amb una bona feina i una vida aparentment privilegiada al costat del seu marit, en Jordi. Qui no desitjaria aquesta vida? Però tot són aparences. Darrera la façana de perfecció i correcció, ambdós germans oculten secrets que, en donar-se a saber entre les altes esferes en què es mouen, suposarien la seva destrucció.

    Amb motiu d’una retrobada a Barcelona, Montse Banegas ens introdueix en un món elitista i privilegiat. És estiu a la ciutat comtal. Mireia i Carles passen uns mesos junts, amb les seves famílies, i alguna cosa no marxa del tot bé. Ambdós necessiten l’ajuda d’alguna cosa o d’alguna persona per superar els problemes que semblen engolir-los. Ella, amb problemes a la feina per culpa d’un company trepa. Ell, preocupat per l’obsessió de la seva dona per tenir fills. I semblen trobar la solució en forma d’atracció impròpia, i amb una silueta ben definida: per a la Mireia, en forma del nou cambrer mulato que li serveix la cervesa que pren en sortir de la feina. Per en Carles, en forma de temptadora i idolatrada alumna anglesa.

    Montse Banegas ens explica Dobles parelles en aquest vídeo:

    Share