@Ed_Empuries @Grup62
Hola a tots Nosaltres!
Com han anat aquestes festes? El tió us ha portat moltes coses i els Reis us han cagat molts llibres?
El que segur que no han fet és portar-vos un exemplar signat de Mu! de David Safier, oi? Doncs Nosaltres en tenim dos per regalar!
D’aquest llibre n’hem parlat del dret i del revés i per una raó molt senzilla: és un tros de llibre! N’han parlat l’Anna Castillo i en Lluís-Emili, i a més li vam dedicar el nostre post-inocentada!
A més, no fa gaire, l’autor alemany va visitar la ciutat de Barcelona i va fer una xerrada a la Biblioteca Jaume Fuster on va repassar la seva obra. Va ser llavors quan els amics d’Empúries van aprofitar per fer-li signar un parell d’exemplars del seu últim llibre per repartir entre tots Nosaltres.
Com bé sabeu, nosaltres no som gaire de sortejos. El que més ens interessa i ens agrada és que feu anar la vostra imaginació a l’hora de respondre les nostres preguntes. Llegir hi ajuda força!
Tenint en compte que la vaca protagonista de l’última novel·la d’en Safier es passa tota la novel·la viatjant, aquí teniu la pregunta:
Quina opinió creieu que tindria la Lolle, la vaca protagonista del Mu!, sobre els anuncis del toro d’Osborne en un viatge per les Espanyes? El trobaria un model atractiu? Quina opinió en tindria?
Nosaltres, volem que utilitzeu el vostre enginy per contestar la pregunta!
Les dues respostes als comentaris que tinguin més gràcia s’emportaran un dels dos llibres firmats pel David Safier que tenim! Teniu temps fins el dissabte 19!
Sort, enginy, llibres i molt d’humor!
A mi em sembla que a la Lolle no li agradaria molt el toro d’Osborne…. més aviat li portaria reminiscències del Champion però en dues dimensions!!!! Em fa l’efecte que canviaria de carretera per no trobar-se aquella imatge tan imponent i el que faria seguir divertint-se amb les seves amigues fugint de les figures masculines per un temps!!
Ja me la imagino ben enamorada, buscant el següent anunci, allargant la ruta per Espanya, i al final decidint quedar-se a viure a algun prat ben a prop d’un d’aquells imponents toros d’Osborne, per poder-lo mirar i admirar cada dia. Això sí, les seves amigues i el Champion que continuïn el seu viatge, que aquest el vol per ella sola.
D´entrada en veuria la figura negra i imponent, alçant-se com una gran ombra retallada contra l´horitzó, i de ben segur que també es fixaria en el tamany dels seus atributs masculins… Aquesta visió panoràmica i addictiva per a ella, l´encaterinaria fins al punt d´aventurar-se a l´altra banda del turó, per poder descobrir l´imponent mascle taurí que s´amaga darrera aquella ombra majestuosa!
I evidentment, tindria una decepció majúscula en comprovar que l´ombra no prové de cap animal real que la pogués seduir, sinó que es tracta d´un simple decorat de cartró pedra. Amb això n´hi hauria ben bé prou perquè fugís cames ajudeu-me entre sospirs i no tornés a trepitjar una terra on l´engany i els decorats substitueixen burdament els éssers de carn i ossos i gònades prominents!
No li faria ni cas! Passaria de llarg, no val la pena aturar-se a contemplar un tros de cartró negre que ni és atractiu ni embriaga com la brisa marina!
La Lolle pensaria”que mmmmmu fa aquell toro alla d’alt,com haura arribat tan amunt,esta fet una bestiota tan gran toooooot tinc que anar ara mateix,”despres amb molta ansia arriba al lloc i bet aqui aquell mascle es tot de cartro,quina decepcio i segueix el seu cami tot pensan “quina llastima de mascle”.
La Lolle restava en un prat tranquil. S’havia despertat feia gairebé una hora i havia desdejunat. Mentre passejava s’havia trobat aquell prat que li havia semblat idoni per descansar una mica. La Lolle va mirar al seu davant. Des de la posició on es trobava veia, a la part alta de la muntanya, un parell de banyes. A mesura que avançava anava definint-se la figura d’un bou robust i ben plantat. Estava emocionada per arribar al seu encontre i el tenia a uns pocs metres. Com que anava despistada pensant què faria amb aquell bou tan perfecte, no es va adonar que hi havia un gran tronc en terra i va ensopegar, amb tan mala sort que va caure just al damunt del bou que tant desitjava conèixer. Mentre anava per l’aire i abans de pegar-se el gran bac va pensar: «el meu heroi em salvarà».
Quina sorpresa en comprovar que el bou era tan fals com les promeses del Champion!
Després del desengany i traient fum per les orelles va pensar: «Com és possible que posen bous falsos en aquest país? Com poden jugar d’aquesta manera amb els sentiments de les vaques?». Així que se li va venir al cap una idea. «Si acabe amb tots aquests bous, mai més cap vaca caurà al parany i es farà falses il·lusions», va pensar. Com que això d’entropessar-se li havia anat bé per acabar amb el primer dels bous, ho agafà com la seua tàctica “tècnica”. A cada bou que trobava li posava un tronc al davant, corria, entropessava i el feia caure.
La Lolle va acabar amb uns quants bonys al cap, és clar, però molt satisfeta amb el seu treball.
La Lolle veurà de lluny la suggerent imatge. Li recorrerà una corrent de desig per dintre en veure un brau tan gran i imponent a sobre aquell turó de les àrides carreteres dels Monegros.
S’anirà apropant, notant com el seu desig va en augment.
La seva imaginació es desborda, el brau la muntarà, gran i vigorós com és, i ella es deixarà anar, fosa de plaer.
Continua apropant-se i no pot resistir-se. Apreta a córrer per arribar abans al seu estimat.
Un cop s’hi atansa, l’esguarda de cap a peus, de llom a panxa, incloent la cua. I també el vol mirar per davant i per darrera… Oh decepció! Tan gran i imponent que es veia des de la carretera, i ara que el té al davant resulta que només té un centímetre de gruix!
Tanquem la participació del concurs! En breu ens posarem en contacte amb els dos Nosaltres que s’emporten un Mu! signat pel David Safier.
Gràcies a tots per participar!