Hi ha dies en què les lletres són tristes. Al Nosaltres ens va deixar molt tocats la mort de l’Emili Teixidor quan la vam conèixer, i així ho relatava la Montserrat. Avui ens deixa una altra mena de veu de les lletres catalanes.
Ens deixa la veu de l’individu que, malgrat no ser sempre el protagonista de la història, del relat, de l’autoria, és qui està a la sala de màquines fent que tot funcioni.
Avui ens ha deixat Josep Maria Castellet, el Mestre. Una figura fonamental per entendre les lletres catalanes: fundador de l’Associació de les Lletres Catalanes i president del Grup 62. Ell explicava que quan Max Cahner li va proposar, l’any 64, dirigir Edicions 62, “em van donar una biblioteca buida i jo la vaig omplir”. Nosaltres celebrem, i molt, aquell encàrrec.
Aquí teniu el text que ha publicat el Grup 62 a la seva pàgina per recordar-ne la figura.
Comunicat de Grup62 en la mort de Josep Maria Castellet
Grup 62 vol expressar el seu condol per la mort de l’editor i escriptor Josep Maria Castellet, i recordar la importància capital de la seva figura en el projecte editorial d’Edicions 62, primer, i de Grup 62, després. Al reconeixement professional i humà més profund, i al sentiment de pèrdua irreparable i d’enyorança que sentim, s’hi afegeix la nostra admiració cap a l’obra literària d’una personalitat decisiva en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX.
Josep Maria Castellet va tenir un paper fonamental en els inicis d’Edicions 62. S’hi va incorporar com a director literari el 1964, i va exercir-hi aquesta funció més de trenta anys. També es va fer càrrec tot aquest temps d’Ediciones Península, el segell en castellà centrat en l’assaig i el pensament, creat el mateix 1964. El 1996, quan es va jubilar, va passar a ocupar el càrrec de conseller de l’empresa; l’any 2000 va ser nomenat president del Consell d’Administració de Grup 62, responsabilitat que ha exercit fins ara. Sota la seva direcció literària, Edicions 62 va convertir-se en l’editorial catalana de referència, amb un catàleg ampli i sòlid, al qual Castellet va incorporar alguns dels títols i autors contemporanis més importants del panorama literari català, espanyol i internacional, tant en la narrativa com en la poesia i en l’assaig. Amb la seva tasca al capdavant d’Edicions 62 i d’Ediciones Península, primer, i de Grup 62, després, Castellet ha deixat un profund segell personal en el món editorial català i espanyol, i una petja inesborrable en tots els que hem tingut la sort de treballar al seu costat.
T’enyorarem sempre, Mestre.
Des del Nosaltresllegim, el nostre condol a tota la família de Josep Maria Castellet, d’Edicions 62 i del Grup 62.
Descansi en pau, Mestre.
Ens ha deixat una persona que ha estat molt important per a les lletres i la cultura catalanes. Deixa un forat que serà difícil d’omplir. El meu més sentit condol per a la seva família i amics. DEP.
Vaig tenir la sort de conèixer-lo el 1968 en el marc d’un seminari que va dirigir sobre Salvador Espriu (just abans que 62 en publiqués la poesis completa, el pròleg del qual volum era el fruit d’aquell seminari).
Al seminari, a més de tres o quatre mindundis com ara jo hi havia gent com ara Marta Pessarrodona, Teresa Lloret, el poeta Vancells i la poetessa Roser Matheu (velleta discretíssima que Castellet no va reconèixer fins l’últim dia). Gabriel Ferrater va fer una aparició fugissera però brillant i càustica.
Castellet era d’una gran simpatia i amenitat i no adoptava mai el posat professoral embafós malgrat que sabia moltes coses; escoltava sincerament les aportacions de tots, savi(e)s i mindundis.
D’aquell seminari en guardo records inesborrables. Gràcies Josep Maria!