Arxiu de l'autor: Cèsar

El misteri de l’amor

4 respostes

Títol: El misteri de l’amor
Autor: Joan Miquel Oliver
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 237
ISBN: 978-84-92549-63-4
Preu: 7.95 €

El misteri de l’amor és la primera novel·la del mallorquí Joan Miquel Oliver, filòsof, poeta, productor musical, i músic i lletrista ara en solitari, abans del grup Antònia Font.

aquest llibre és com un puzzle amb peces que encaixen bé a diferents llocs
i amb diferents noms.
un mecano amb peces de plàstic de diferents colors que s’afegeixen
una darrera l’altra per inèrcia.
un grup musical els membres del qual toquen diferents cançons

però això sí, alhora i al mateix escenari; només a vegades.
i tenen molt de sexe amb l’una o amb l’altra, tant se val, però sexe.
i tenen molt de sexe amb l’un o amb l’altre, tant se val, però sexe.

aquest llibre és una novel·la pop, que en diuen. fa quatre anys en deien
postmoderna o mutant,
sense estructura clàssica ni majúscules, plena de referències musicals,
on es troben i es barregen diversos gèneres artístics,
amb personatges que vénen i se’n van i que s’estan poca estona.
i que a vegades reflexionen i a vegades imaginen.
-un llibre per no ser llegit sinó sentit, amics i amigues-

dins d’aquesta història només hi ha passat i futur. i el present?
el present sempre acaba tornant-se passat
i el futur convertint-se en present. però fora de temps.
i els personatges ho saben i ho assumeixen. FI.

Nosaltres, si no acabeu de veure l’argument d’El misteri de l’amor amb aquest comentari serà culpa meva que l’estic escrivint a la 1:08 de la nit. Així que millor llegiu-vos aquesta novel·la. O sentiu-la. I després comenteu-la, si us plau, que vull saber com i quan acaba. SOS. I no és el de l’arròs…

Share

Joan Margarit, pregoner de les festes de la Mercè de Barcelona

4 respostes

Títol: No era lluny ni difícil
Autor: Joan Margarit
Editorial: Proa
Col·lecció:  Els llibres de l’Óssa Menor [Núm 315 ]
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-7588-181-2
PVP: 15,00€

Enguany el poeta Joan Margarit serà l’encarregat d’obrir les celebracions de les festes de la Mercè. Avui, dimecres 23 de setembre, a les 19 hores, sortirà al balcó de l’Ajuntament per fer el pregó inaugural.

Joan Margarit, nascut a la Segarra, sempre ha tingut a Barcelona com un paisatge central de la seva vida. El mateix alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, l’ha qualificat recentment com “un pregoner de luxe, que ha relatat i relata la nostra ciutat”. Dóna fe el seu poemari Barcelona amor final.

Poeta i arquitecte, Joan Margarit és autor dels poemaris Joana, Càlcul d’estructures, Casa de misericòrdia i Misteriosament feliç que han tingut una excel·lent acollida, tant de la crítica com dels lectors, i han esdevingut un èxit inusual dintre del gènere de la poesia. A més, ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat i amb el Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura l’any 2008. L’any passat va publicar Noves cartes a un jove poeta, llibre que dóna nocions sobre com escriure i llegir poemes.

Al proper octubre Joan Margarit presentarà el seu nou poemari, No era lluny ni difícil, un llibre sobre l’edat que parla a totes les edats, que parla de la vida, de la mort, del sexe i de com tot el que pot dinamitar els cors dels homes i les dones els pot donar també l’escalf que necessiten. En definitiva, nous poemes d’un Joan Margarit poeta més madur, depurat i exacte. Us avancem alguns títols d’aquests poemes tan expressius: “L’amor tindrà l’última paraula”, “La part més fosca del camí”, “Joves en la nit” i “Lírica dels setanta anys”.

Si esteu interessats en conèixer la poètica de Joan Margarit, a l’epíleg del seu llibre Càlcul d’estructures trobareu reflexions molt interessants com per exemple: “… un poema és com l’estructura d’un edifici molt particular, a la qual no pot faltar ni sobrar ni un pilar, ni una biga: si li trèiem una sola peça, s’enderrocaria. Si en un poema es treu una sola paraula, o es canvia per una altra i no passa res, és que no era un poema. O encara no era un poema. Només arriba a ser-ho quan no se’n pot treure o canviar cap peça de l’estructura.”

El poeta Joan Margarit serà l’encarregat d’obrir les celebracions de les festes de la Mercè a Barcelona aquest 2010. El Premi Nacional de Literatura i autor de poemaris com Barcelona amor final sortirà al balcó de l’Ajuntament el dimecres 23 de setembre a les 19:00 hores. Un mes més tard arribarà a les llibreries el seu nou poemari, No era lluny ni difícil, que sortirà a la venda el proper 21 d’octubre. Us en deixem un vincle amb el propi autor recitant Tancat l’apartament de la platja, d’aquest nou poemari.

Share

Fuga

3 respostes

Títol: Fuga
Autor: Xavier Gimeno
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 244
ISBN: 978-84-8437-426-8
Preu: 16 euros

Hi ha novel·les que tenen títols llargs, enrevessats, impossibles, d’aquells que quan fa deu dies que l’has llegit ja t’ha fugit del cap. En canvi, el títol d’aquesta és breu, només una paraula –Fuga– i em suggereix moltes sensacions com la de llibertat, incertesa, aventura, futur o final.

Fuga és una història que reflecteix amb un estil molt visible i transparent la manera de viure i sentir un mateix fet per diferents persones alhora.

Jordi és un psiquiatre que està ingressat en coma fruit d’una sobredosi d’heroïna, debatent-se entre la vida i la mort, i al voltant d’aquest fet es desenvolupa l’argument de l’obra, composta per capítols on cadascun d’ells són les reflexions, els records o els retrets que d’en Jordi tenen quatre dones que han estat i són molt importants a la seva vida: Maria, la seva dona; Alba, la seva filla; Elena, la seva amant; i Magda, una amiga.

Aquestes reflexions i records són narrats en forma de monòlegs interiors plens d’intensitat emocional alguns i plens de ràbia i rancúnia altres, a més d’incredulitat i sorpresa per la situació inesperada davant de la que es troben, sorpresa que jo també vaig tenir en els moments finals de la novel·la amb la revelació de la veritable vida i personalitat del protagonista, d’en Jordi.

Si mai teniu la intenció o necessitat de fugir, recordeu-vos de ficar a la motxilla aquesta novel·la i, si la teniu a mà, també Rodalies de Toni Sala, la història d’una fugida sense motius aparents però feta per necessitat. I bon viatge!

Share

La felicitat dels dies tristos

3 respostes

Títol: La felicitat dels dies tristos
Autor: Pere Antoni Pons
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 182
ISBN: 978-84-9787-619-3
P.V.P: 16.90 €
Premi Documenta 2009

Des que vaig veure per primera vegada la notícia de la publicació d’aquesta novel·la, em van venir ganes de llegir-la ni que fos només pel títol, el qual trobo molt atractiu, podria ser un vers. Es nota que Pere Antoni Pons també és poeta.

La felicitat dels dies tristos és una novel·la iniciàtica sentimental en la qual el seu protagonista, en Tabou, estudiant universitari, comença a descobrir la complexitat de les relacions humanes en dues vessants, la familiar i la dels primers amors. Aquests últims el fan patir -és rebutjat per la noia que estima- però gràcies al descobriment de tres personatges literaris com Huckleberry Finn, Jay Gatsby i Holden Caulfield, amb qui comparteix la voluntat de que les coses siguin diferents de com són, i a una conversa amb la seva mare, el seu desencís, tristesa i pessimisme es capgiren ajudant-lo així a superar aquesta etapa intensa però negativa i a començar a sentir-se bé, a gaudir de l’amistat, de la família i de les coses bones que l’esperaran en endavant. A partir d’ara, Tabou haurà d’aprendre a veure la felicitat que també hi pot haver en els dies tristos i a treure la part positiva dels moments negatius.

Tot i aquest final feliç, no vull deixar d’afegir una reflexió molt interessant que trobareu a les darreres pàgines de la novel·la i que li fa un personatge misteriós -un alter ego de l’autor?- a en Tabou:

Salinger ho sabia, Holden ho sap. Perquè el més arriscat i fatigós no és mai descobrir la complexitat de la vida, sinó anar assumint-la, prendre consciència que la complexitat descoberta no s’aclarirà ni es resoldrà mai, que els obstacles sortejats durant els anys més tendres no eren una ordalia que calia superar per accedir a una certa maduresa o plenitud sinó el pàl·lid preludi de tots els obstacles que el futur et depararà. En el fons, moltes novel·les iniciàtiques narren únicament el pròleg de la veritable iniciació; per això n’hi ha tantes que poden permetre’s el luxe de tenir un final feliç o esperançat… Bé, encantat de conèixer-te. Molt bona nit.

Doncs això, molt bones vacances Nosaltres!!!

Share

El quadern de Nicolaas Kleen

11 respostes

Títol: El quadern de Nicolaas Kleen
Autor: Jaume Benavente
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 360
ISBN: 978-84-664-1285-8
Preu: 19 €

Els fans de la novel·la negra torneu a estar d’enhorabona! Tot just acaba d’aparèixer El quadern de Nicolaas Kleen, la primera novel·la policíaca de l’escriptor barceloní Jaume Benavente. Tot i la proximitat de l’autor, aquesta novel·la es desenvolupa a Holanda i està protagonitzada per Marja Batelaar, una jove i inexperta inspectora de la Unitat d’Homicidis de la policia d’Amsterdam, que ha de resoldre el seu primer cas amb morts i desapareguts.

L’aparició del cadàver d’Ilona Vitéz, una jove immigrant d’origen serbi, a la banyera d’una habitació a una pensió humil d’un barri pobre d’Amsterdam engega la investigació. Una investigació que esdevé llarga i complexa en la que, a mida que va avançant, s’omple de nous cadàvers i nous sospitosos que la jove inspectora Marja ha d’anar analitzant i relacionant amb el cos sense vida de la Ilona.

Un aspecte que m’ha agradat molt d’El quadern de Nicolaas Kleen és que l’autor hagi introduït a l’argument aspectes relacionats amb la vida personal de la Marja Batelaar -la família, les amistats i les parelles- que donen cos a l’obra i l’enriqueixen amb reflexions i diàlegs sense destorbar per res ni la intensitat ni el tema principal que és en tot moment la investigació. Trobo que aquests episodis personals li donen, en certs moments, un altre ritme a la novel·la, que de no ser-hi així esdevindria en una novel·la policíaca més, amb una contínua successió d’assassinats, persecucions i interrogatoris.

Apa, doncs. Ja teniu, Nosaltres, una altra bona novel·la negra per llegir i gaudir. No vull caure en el tòpic de dir-vos que seria una bona lectura d’estiu però per si de cas… ja sabeu.

Us deixem un vídeo on Jaume Benavente parla de la seva nova novel·la El quadern de Nicolaas Kleen.

Share

Nocturns

3 respostes

Títol: Nocturns
Autor: Kazuo Ishiguro
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-632-2
Preu: 17 €

Nocturns és un llibre compost per cinc relats units per la seva temàtica, la música, i protagonitzats per dos tipus de personatges centrals: músics que no han triomfat i músics que van triomfar però que es troben a la fi de la seva carrera. Són una mena d’antiherois la vida dels quals coincideix puntualment en el temps i l’espai. Tenint en compte que Kazuo Ishiguro va voler ser músic -la música és un referent constant a tota la seva obra- crec que podem considerar alguns d’aquests personatges com a alters egos de l’autor.

L’escenari d’aquests relats el trobem en el ventall de relacions humanes que ens mostra: relacions de parella a punt de trencar-se, d’amistats que es retroben o de familiars que no sempre s’avenen, enfocades normalment en hores nocturnes. Però el pes dels cinc relats crec que recau en el temps, concretament en el pas del temps. Per una banda, músics veterans que s’adonen que el seu moment de glòria ja ha passat i no tornarà i no saben com afrontar-ho. Per l’altra banda, músics joves que es veuen amb talent però als qui el temps els hi passa i no se’ls reconeix la seva vàlua. I tots ells coincideixen en allò de “lo que pudo haber sido y no fue”, és a dir, en un cert sentiment de frustració.

Però a Nocturns, fruit d’aquesta varietat de relacions humanes, també trobareu moments d’humor, escenes realment còmiques. Són relats molt visuals on predominen els diàlegs. Això fa que la lectura sigui molt amena i un punt àgil. Ara que tot just comença l’estiu crec que pot ser una lectura adient, amb la que no suareu i que us mantindrà entretinguts durant una bona estona.

Share

El darrer manuscrit

7 respostes

Títol: El darrer manuscrit
Autor: Bartomeu Mestre
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 260
ISBN: 978-84-664-1228-5
Preu: 18 €

El darrer manuscrit és la primera novel·la de l’assagista mallorquí Bartomeu Mestre. Va ser reconeguda com a finalista del Premi Carlemany 2008.

Tot i que l’argument transcorre durant l’època franquista, l’esperit d’El darrer manuscrit no és el d’una novel·la històrica a l’ús de les moltes que ens han acostumats a veure darrerament. I encara que al títol aparegui la paraula manuscrit no us espanteu, res a veure amb les novel·les que us esteu imaginant…

És aquesta, una novel·la que ens arriba als lectors d’una manera indirecta, és a dir, que el protagonista -a la vegada autor del text- li dóna al sacerdot del poble el manuscrit quan l’està confessant, poc abans de suïcidar-se a la cel•la on es troba empresonat, perquè el publiqui una vegada ja mort. I quin és el motiu del seu empresonament? Atemptar contra l’estació de tren de Palma perquè és contrari a la decisió del govern de voler eliminar progressivament la xarxa ferroviària que uneix diferents poblacions de Mallorca. Fins aquí, cinc cèntims de l’argument.

Un altre aspecte que m’ha agradat bastant de la novel·la és com l’autor ens va dibuixant la personalitat i el pensament del protagonista, d’en Macià Gomis Garcies, un home fet a sí mateix, rude, aspre, amb idees i comportaments salvatges, amb una manera d’entendre el progrés i la vida  pessimista i tràgica, i amb una psicologia que el fa estar totalment convençut que el que pensa i fa és correcte i beneficiós per al futur de Mallorca. Com a lector ha estat una experiència gratificant el fet d’anar descobrint com una persona pot arribar a interioritzar tant els seus pensaments i desigs fins arribar al fanatisme, a la irracionalitat, i fer d’això la bandera dels seus actes.

A El darrer manuscrit Mallorca també té un paper important. Gràcies a la descripció que se’n fa de la seva xarxa ferroviària, els lectors anem coneixent la seva geografia, diverses poblacions tant costaneres com d’interior, muntanyes, platges, cales, castells, etc. La veritat és que la seva lectura desperta l’interès de conèixer Mallorca, una illa de la que pensem que ja ho sabem tot però que sempre té un indret per descobrir. Si a vosaltres també se us obre les ganes de conèixer Mallorca o de tornar-hi, us recomano un guia de viatges que es diu Els millors racons de Mallorca, de l’editorial Pòrtic, una guia petita, molt manejable, ideal per a viatges i amb una informació molt exhaustiva tant a nivell d’espais que recomana com de la informació que ens proporciona de cada un d’ells. Trobareu, totalment actualitzades, les fotografies, les explicacions, els plànols per arribar-hi, la informació pràctica com allotjaments, dates de fires i festes, tradicions populars, la informació turística, etc. Sincerament, crec que aquesta guia pot ser una molt bona companya de viatge.

Us deixem amb el facebook de Bartomeu Mestre. Si voleu veure a l’escriptor en directe no us perdeu la pròxima presentació del seu llibre El darrer manuscrit.

Si heu pensat viatjar a Mallorca aquest estiu, no us oblideu d’ Els millors racons de Mallorca, una guia que us serà de gran ajuda!

Títol: Els millors racons de Mallorca
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Turisme
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-9809-141-0
Preu: 9.95 €

Share

Espiral

3 respostes

Títol: Espiral
Autor: Manuel Baixauli
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 125
ISBN: 978-84-8256-102-8
Preu: 17 €

Aquesta setmana va arribar com a novetat a la biblioteca on treballo aquest llibre de relats, Espiral, de l’escriptor i pintor valencià Manuel Baixauli. El vaig agafar perquè fa un parell d’anys vaig llegir la seva novel·la L’home manuscrit i em va agradar molt, és d’aquelles lectures en les que has d’estar atent, que conviden a una reflexió.

I en certa mesura, Espiral també és una lectura d’aquest tipus. És un recull de relats molt breus rescrits per l’autor -va ser la seva òpera prima amb la que va guanyar el Premi Ciutat de Badalona l’any 1998- que té com a fil conductor, però no l’únic, la mort vista des de diferents perspectives i els miralls, o espills, com a joc o recurs per mostrar records i reflexions.

Trobareu a Espiral relats onírics, altres de fantàstics, altres amb un final que us sorprendran. N’hi ha d’altres, els més breus, que dóna la sensació que estiguis llegint petits poemes en prosa. Tots ells formen una petita obra unitària amb molt de suc; són petits tasts literaris que us deixaran tan bon regust que voldreu repetir. Com a primer tast us recomano a continuació l’últim relat que dóna títol al llibre, Espiral:

Perdut en el desert llis, infinit, veus, al lluny, una immensa caragola. T’hi acostes, a poc a poc. Només s’ouen els teus passos i, si t’atures, el batec del teu cor. Quan per fi hi arribes, et plantes davant la colossal obertura. Sents remor d’ones. Guaites, sense por, al buit. Com tots els qui vingueren abans, com tots els que vindran, ets vertiginosament aspirat per l’espiral i ingresses, per sempre, a l’oceà de l’oblit.

Meravellós, oi? No em vull oblidar de fer una última menció a l’epíleg del llibre. Consisteix en un diàleg entre l’autor que va escriure l’òpera prima i l’autor que ha reescrit els relats, un joc de miralls fantàstic! No us ho perdeu.

Us deixem amb un vídeo on l’escriptor Manuel Baixauli llegeix un fragment del seu llibre Espiral.

Share

Irving i L’última nit a Twisted River

7 respostes

Títol: L’última nit a Twisted River
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-297-6627-1
Preu: 26 €

L’última nit a Twisted River és la darrera novel·la del veterà i reconegut escriptor nord-americà Jonh Irving, que per cert demà dia 9 de juny estarà a Barcelona, concretament a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, conversant amb els periodistes Antonio Lozano i Óscar López, a les 19 h, dintre del cicle “El valor de la paraula” que organitza el Consorci de Biblioteques de Barcelona.

Primer de tot comentar-vos que el fet que L’última nit a Twisted River tingui més de sis-centes pàgines no us ha de fer enrere a l’hora de voler llegir-la, perquè us en penediríeu, de debò.

L’última nit a Twisted River és la història d’una fugida cap endavant d’un pare i un fill que volen deixar enrere un passat difícil carregat d’incerteses i fets desgraciats, alhora que còmics alguns d’ells, a la recerca d’un futur millor on poder-se reinventar en forma de cuiner a diversos restaurants el pare i de novel·lista d’èxit internacional el fill.

La fugida, que és l’argument central de la novel·la, mostra cinquanta anys de la vida dels dos protagonistes, dues vides plenes de canvis d’identitats per no ser reconeguts, de records frustrats, de relacions sexuals de diverses naturaleses, etc., on hi van apareixent una gran diversitat de personatges la conducta dels quals reflecteix una societat americana plural, complexa, amb diferents escales de valors, per moments brutal però també tendre, partidària unes vegades de l’ús de la violència per solucionar situacions adverses però d’altres partidària de la reflexió i del diàleg. Mentre llegia la novel·la en venien al cap els personatges marginats de la nord-amèrica profunda dels llibres de relats d’en Raymond Carver i de les novel·les d’en Charles Bukowski i John Fante.

Un dels aspectes que més m’ha agradat de L’última nit a Twisted River és el seu ritme narratiu. Tot i que a primera vista aquesta novel·la us pugui semblar “un totxo interminable”, res més lluny de la realitat, ja que el tempo de la història va fent contínuament referències al passat i al futur de les vides dels protagonistes, fet que ens ajuda als lectors a entendre el perquè d’allò que els va passant a pare i fill en tot moment. A més, l’Irving no s’entreté a fer grans descripcions de paisatges ni espais interiors, fet que jo particularment agraeixo molt de no trobar-me en una novel·la.

Hi ha autors reconeguts per escriure bestsellers i autors reconeguts per escriure obres literàries. Hi ha novel·les reconegudes per esdevenir bestsellers i novel·les reconegudes per ser obres literàries. John Irving i L’última nit a Twisted River pertanyen tots dos al segon grup.

Us deixem amb dos articles molt interessants a El Periódico i a La Vanguardia.

Share

La pell de brau

7 respostes

Títol: La pell de brau
Autor: Salvador Espriu
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-664-1265-0
Preu: 18.50 €

La present edició de La pell de brau commemora el 50è aniversari de la primera edició d’aquest important i singular poemari dins de l’obra de Salvador Espriu. Per aquest motiu compta amb un magnífic pròleg de Josep Maria Castellet i amb set lectures crítiques a càrrec de set analistes polítics i culturals actuals que ens ajuda als lectors a entendre i ubicar el llibre en el moment històric en què va ser escrit, a finals de la dècada dels cinquanta.

Si heu llegit i seguit l’obra d’Espriu, al llegir La pell de brau comprovareu que aquest llibre és com un parèntesi dins de la mateixa. Salvador Espriu mai es va significar com un poeta polític però amb La pell de brau va voler deixar palesa la seva visió sobre la relació d’encaix entre Catalunya i Espanya. I ho va fer utilitzant la imatge de Sepharad com a espai comú i lliure de convivència pacífica i, d’aquesta manera, poder crear ponts de comunicació que no sempre van ser possibles. I aquesta barreja d’esperança i de desànim va fluint al llarg de molts poemes amb un estil líric directe, sense enredar la troca però ple de significat cívic i moral. Com veieu, nosaltres, aquest és un tema de llarg recorregut -ja el van tractar anteriorment Joan Maragall i Carles Riba– i al que no se li veu la llum al final del túnel. Ve al cas aquell vers de Miquel Martí i Pol que diu “Això ja ens ve d’antic”.

Vull afegir un poema, el XLVI, que crec que mostra amb claredat tot el que us he exposat i que espero us animi a llegir la resta del llibre:

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un sol home:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts de diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Share