Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

Sóc en Batman!

5 respostes

Batman: Barcelona. El cavaller i el dracTítol: Batman: Barcelona. El cavaller i el drac Guió: Mark Waid Editorial: Estrella Polar Col·lecció: Comic Books Pàgines: 48 ISBN: 978-84-92671-73-1 Preu: 5,95€

“Sóc en Batman” és la frase que acostuma a sentir-se a Gotham City quan en els ambients criminals més foscos hi apareix l’home ratpenat per impartir justícia. Però, ai las!, Gotham és tan lluny… Mai no podrà venir en Batman a salvar-nos dels perills, als catalans?

Això és precisament el que devien pensar els fans dels superherois fins que l’any 2009 i de la mà d’Estrella Polar va arribar a casa nostra El Cavaller Fosc de DC Comics. Batman: Barcelona. El cavaller i el drac és una entrada del nostre protagonista per la porta gran: la coberta la signa Jim Lee i el guió Mark Waid. Però segurament no són aquests dos grans noms el més destacable de la publicació, sinó que s’hagi confiat en artistes del país per fer-ne el dibuix i el color. Diego Olmos i Marta Martínez, respectivament, fan una molt bona feina i ens permeten apreciar Waylon Jones (un Killer Croc convençut que és un drac per a l’ocasió) en una lluita per dins i fora de la Sagrada Família o a les Rambles.

Segurament els seguidors de Batman convindran amb mi que el guió queda una mica forçat per encaixar la història en la Diada de Sant Jordi, però espero que també coincidim que és un fet realment excepcional veure qualsevol dels grans protagonistes dels còmics -europeus, japonesos o americans- voltant pels nostres carrers on hi ha senyeres penjant de les façanes i parades de roses i llibres pertot.

El Woody Allen hi ve a filmar, el Freddie Mercury li dedica una cançó i el Batman la salva d’una catàstrofe colossal… qui us sembla que ha fet més per Barcelona?

Share

Joseps, Josepes -amb totes les variants possibles- aquest espai és vostre!

7 respostes

Com que avui és Sant Josep i ja no és festa al calendari (ai, quins temps aquells!) he pensat que la festa ens la podem fer aquí! Abans de la crema, ens regalaries una cita d’un Josep, una Fina? d’un Pep???

Jo us deixo la primera:

“Si el món mai aconsegueix ser millor només haurà estat per nosaltres i amb nosaltres”
José Saramago

Ell parla de la gent d’esquerres, però jo estic escombrant cap a casa, amb el “nosaltres”…

Per cert, si et dius Josep o Josepa i estàs llegint això, per molts anys! M’alegra haver-te felicitat ( i segur que comparteixo aquesta opinió amb tots els qui anem fent créixer aquest blog!).

Share

Sobre la novel·la negra

2 respostes

Estava donant un cop d’ull als llibres que hem anat comentant a nosaltresllegim.cat i m’adono que la novel·la negra està prenent força protagonisme. Des de Suècia a la Segarra ens arriben casos plens de Sang i Fetge (encara no són set, però ja falta menys!), i més que en vindran, perquè les llibreries en són plenes. Eps, i això que no hem tocat cap títol d’en Butxana (espero que algú s’animi aviat i així tindrem una visió més àmplia d’en Ferran Torrent) i que no compto Pa negre, perquè seria passar-se!

Però, quin creieu que és el secret, de la novel·la negra, que agrada tant? Quins són els vostres relats preferits? Per què hi ha tantes sèries de detectius que van apareixent a les prestatgeries amb gran èxit? Jo us deia un dia que la novel·la negra no era el meu fort, precisament per això m’agradaria que diguéssiu la vostra. Feu-ho amb passió, però que no hi hagi ferits!!

Share

Les bruixes d’Arnes, haberlas hailas!

16 respostes

Títol: Les bruixes d’Arnes
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits [92]
Pàgines 311
ISBN: 978-84-297-6450-5
PVP: 19,50€

Les bruixes d’Arnes és una història de bruixes a la Catalunya del segle XVI. Quan l’encetes, la màgia dels Ports de Tortosa t’oprimeix les temples… No deixava de pensar en la millor manera d’explicar-li a la seva filla tot el que tenia guardat al pap des de feia tants anys o Tens un do extraordinari, filla són algunes de les frases que s’encenen davant dels ulls ja a les primeres pàgines.  Una jove dubta, el lector emmudeix, una mare diu només et demano que m’escoltis amb atenció… a fe de Déu que ho aconsegueix! Quan llegiu aquesta novel·la, la primera d’en David Martí, veureu perquè he fet servir precisament aquesta expressió.

I no voldria explicar-vos res més de la trama. De fet, us encoratjo a NO llegir-ne la contraportada, perquè -pel meu gust- hi explica massa detalls. I, ben mirat, si no vull explicar-vos la trama, ni confessar que en un parell d’ocasions m’ha caigut la llagrimeta (em fa tall quedar com una bleda), què més puc fer? Doncs res més, apa, els “nosaltres” ja podeu deixar-ho aquí. Us deixo un vídeo que jo tampoc no miraria fins que no l’hagueu acabada, jo ja us he avisat!

Ara comença una reflexió per a la meva estimada neboda: noia, he trobat una novel·la que t’encantarà perquè té de tot una mica, misteri, sensibilitat, passions i perquè a més li podràs prestar  a la teva mare, que s’ho passarà d’allò més bé amb la part històrica i amb una trama plena de referències a com era Catalunya al s. XVI i perquè, al seu torn, ella podrà recomanar-li a la teva àvia i comentar juntes com han vist les constants referències a una terra que estimen: els Ports…
És veritat,  benvolgut senyor David Martí, que les millors històries passen de mares a filles en llibres que contenen secrets emocionants.  Gràcies per regalar-nos-en un.

Ah! Com? Alguns “nosaltres” encara sou aquí, eh? Doncs això té recompensa! Fixeu-vos en els cabells de la Lluna i a veure si sabeu dir-me què passa. Atenció perquè és una pregunta per a lectors atents que arribin fins a la pàgina 213 amb els ulls ben oberts! (ho comentarem en el blog de l’autor).

Share

Delibes

2 respostes

Y yo misma, Mario, ¿no te dije yo misma mil veces que buscases un buen argumento, sin ir más lejos el de Maximino Conde el que se casó con la viuda aquella y luego se enamoró de la hijastra? Pues esos argumentos son los que interesan a la gente, Mario desengáñate, que ya sé que era un poco así, un poquitín verde, vamos, pero cabría hacerle reaccionar al protagonista en decente cuando ella, la hija, se le entrega, y de este modo la novela quedaría inclusive aleccionadora.

Quin greu, en Miguel Delibes és mort. Com en Mario… La Carmen, per sort, no es morirà mai.

Share

Habemus Gerard Piqué i Un viatge d’anada i tornada!

11 respostes

Viatge d'anada i tornada

Va ser el Schuster qui va fer cèlebre la frase no hase falta desir nada más, oi? Doncs es veu que en Gerard Piqué té moltes coses a dir. No m’extranya, perquè una persona que amb només 23 anys ja “ha fet el cim” en el món del futbol (i amb escreix!) deu ser un no parar de vivències increïbles per al comú dels mortals…

Confesso que mai no he llegit un llibre d’aquestes característiques, però em sembla que m’animaré a fer-ho! Quan surti, el proper 8 d’abril, me’l llegiré i ja us explicaré què m’ha semblat. Us garanteixo que seré crítica però també us avanço que ja tinc l’absoluta seguretat que una cosa em semblarà excel·lent: la imatge de coberta!!!

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share

“Quiero ver si ganar la Champions en el Bernabéu es un superorgasmo”

18 respostes

¿Qui ho ha dit? Doncs, sí! en Gerard Piqué!!! I he decidit que ja és hora que us digui el títol del llibre. Més que res perquè ja ho ha dit l’Sport i no té sentit que em segueixi esperant; encara serà malastruc i no guanyarem res més… i això sí que no!! (vegeu Gerard Piqué, a més, escriu!).

Bé, doncs, el títol és Viatge d’anada i tornada i us en deixo una imatge que en dóna testimoni.

En seguirem parlant, segur! De moment, us deixo amb l’Sport:

Piqué publicará ‘Viatge d’anada i tornada’, un libro en el que repasa su trayectoria
Bajo el título ‘Viatge d’anada i tornada’ (Viaje de ida y vuelta), el defensa del Barcelona Gerard Piqué publicará el próximo 8 de abril un libro en el que repasa su trayectoria vital y deportiva, y cuyos beneficios irán destinados a Unicef y a la Fundación Talita

Gerard Piqué Viatge d'anada i tornada

Share

Neva…

1 resposta

La pressa del tempsGestos útils
Una tarda d’hivern, un cotxe passa entre les cases d’un poble menut (…). Mentre condueix pensa que si hi ha alguna veritat en tot l’univers, és més a prop d’experimentar-la algú que viu aquí, algú que travessa una d’aquestes llindes minúscules i puja les escales cap al piset i encén foc.

La pressa del temps, Maria Barbal

Share

Una tarda de carinyena, garnatxa negra, merlot i cabernet sauvignon

4 respostes

Títol: Guia de vins de Catalunya, tast a cegues 2010
Autors: Jordi Alcover i Sílvia Naranjo
Editorial: Pòrtic
Pàgines: 437
ISBN: 978-84-9809-129-8
PVP: 19,95€

És diumenge i hem fet un dinar com cal. Lluny dels “tuppers” que em monopolitzen de dilluns a divendres, avui he menjat bé, molt bé, en família i amb la llicorella com a convidada d’honor. Efectivament, tot aquest preàmbul ve perquè us vull parlar de la Guia de vins de Catalunya, tast a cegues 2010, un llibre d’en Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo que va publicar Pòrtic el mes de gener.

Coincideixo amb els autors que és molt bo que se’n parli, dels productes de casa nostra -del vi en aquest cas-, perquè el consumidor pugui valorar els esforços que els elaboradors estan duent a terme per millorar la qualitat i competir en la “primera divisió” dels mercats globals. Quan per primer cop vaig fullejar la Guia,  em va cridar l’atenció un paràgraf que vaig pensar que us transcriuria:

“Seria més senzill limitar-se a emetre una opinió i a dirigir-se al públic com un simple crític; però la més fàcil no acostuma a estar entre les nostres opcions preferents. Desaprofitar el potencial de coneixements que acumulem cada any seria fer el mateix que fan molts professionals del sector; amagar com a mèrit propi i intransferible allò après per convertir-lo en un mitjà de vida, sense compratir-lo per eixamplar el nombre de consumidors mitjançant la comunicació.”

Crec que resumeix bé els grans trets de la Guia: accessible, amplíssima (més de 1.500 referències), honesta, entenidora i pràctica. Amb aquesta Guia a la mà, una persona inquieta descobrirà noves marques, podrà trobar joies molt ben puntuades a preus més que raonables i s’endinsarà en el tast amb una base sobre la qual edificar les seves pròpies conclusions. Li he demanat al meu marit, que sovinteja les guies d’aquesta mena a causa de la seva feina, que se la mirés, a veure si m’ajudava a trobar algun comentari rellevant. Curiosament, m’ha dit que divendres va dinar amb un elaborador del Montsant que no ha pogut ser inclòs a la Guia en paper però que els autors s’hi havie posat en contacte i apareix a la web http://www.guiadevinsdecatalunya.com, de manera que la voluntat d’estar al dia és palesa!

Bé, doncs, ja ho sabeu, si voleu àpats en bona companyia, correu a comprar-vos-la… ja veurem si us arriba a taula la licorella, una roca calcària o un/-a bon partit a qui deixeu impressionat/-ada amb els vostres coneixements! Per cert, els ho podeu dir al Facebook!!

Ah! Si algú té curiositat per esbrinar amb què hem dinat avui, us diré que és vi d’un celler amb un nom moooolt conegut a casa nostra, gosaria a dir “mediàtic” si no fos perquè el prestigi que han aconseguit els seus vins mereix un adjectiu menys banal.

Share