Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

Un viatge d’anada a la vida d’en Gerard Piqué… i tornada!

16 respostes

Viatge d'anada i tornada

Títol: Viatge d’anada i tornada
Autor: Gerard Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 144
EAN: 9788429766325
PVP: 16,95€

Sí, és ell!! Estic segura que podríem discutir si Gerard Piqué és el més simpàtic, el més carismàtic, el més guapo, fins i tot el més bromista… però no tinc cap dubte que coincidirem que és el més agosarat, perquè ha tingut el valor d’escriure un llibre de memòries, amb només 23 anys… i se’n surt amb nota!

Viatge d’anada i tornada és un llibre escrit del puny i lletra del 3 del Barça on els fans hi trobaran anècdotes que fins ara no havien transcendit a l’opinió pública i els aficionats al futbol menys apassionats coneixeran algunes dades íntimament relacionades amb la vida diària d’un jugador d’elit.

Aquest acabat de publicar Viatge d’anada i tornada ens parla de sacrifici, de superació, de reptes, d’amistat, d’amor (al club, als colors i a una envejadíssmia -segur!- Núria) i, no cal dir, d’èxits culés. Piquenbauer és capaç d’emocionar quan explica com va viure el seu sisè gol al Bernabéu o què li va passar pel cap durant la celebració de la rua per les tres copes (recordem el famós Copa – Lliga – Champions) i, tot seguit, d’arrencar una rialla amb frases com aquesta: “Abans d’acabar de fer tota la volta pel terreny de joc, recordo que estava corrent d’esquena saludant algú quan, de sobte, vaig ensopegar amb un altaveu gegant que hi havia a terra i em vaig clavar una castanya espectacular. Encara hi ha companys de l’equip que se’n riuen recordant aquell moment.”

Piqué escriu així, espontani i amb una sinceritat aclaparadora. De totes les vivències amb Van Gaal, Sir Alex Ferguson, Xavi, Messi, Eto’o, Abidal o Guardiola, jo em quedo amb aquest paràgraf:

Sempre em quedarà present la frase que va dir el Pep abans de donar l’alineació de l’equip que jugaria la final. “Si perdem, seguirem sent els millors. Si guanyem, serem eterns”.

Gràcies, Gerard, per apropar-nos a aquesta glòria blaugrana amb un llibre ple d’històries personals memorables! Per cert, “nosaltres”, quina us ha agradat més?

Avui us puc ampliar el comentari amb algunes imatges que us agradaran. Descarregueu-vos-les amb confiança, no contenen virus, però sí altes dosis de “culerada”!!

Share

“Allò de l’any passat va ser l’hòstia, amb perdó, però és irrepetible”

Deixa un comentari

Aquesta frase no és de Viatge d’anada i tornada, però podria ser-ho perquè el Gerard Piqué no es talla i explica les seves vivències amb una prosa directa, directíssima! I, sí, demà us n’explicaré més, perquè JA TINC EL LLIBRE!!!!

A més, em sembla que tindrem més bones notícies per a “nosaltres”… però això és una altra història i ha de ser explicada en una altra ocasió…

De moment us deixo amb un micro-vídeo que ha penjat TV3 de la roda de premsa de presentació.

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share

Venjança a Sevilla… i no té res a veure amb el futbol!

1 resposta

Títol: Venjança a Sevilla
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9708-210-5
PVP: 23,00€

Potser el títol d’aquest comentari us desorienta, però us prometo que fa tot just un parell de mesos, quan buscaves a Google “venjança a Sevilla” sortien els resultats dels diferents partits que el Barça havia jugat amb el Sevilla CF i, com que sabeu que estic a l’espera del Viatge d’anada i tornada del Gerard Piqué, doncs he volgut puntualitzar… I, a més, explicar-vos com pot ser de capriciós Google, però això ho deixo per a la Llucia Ramis (vegeu el comentari d’Egosurfing*)!

Bé, però anem al gra, que m’embolico!!

Fa uns dies, el Pep, un de “nosaltres” a qui no conec personalment, deia en un post dedicat a El llegat de Judes “Com aquest ja l’he llegit ara aniré a per Venjança a Sevilla de Matilde Asensi, la vaig descobrir fa molt de temps quan va publicar El salón ambar i ara novel·la que treu, novel·la que devoro”. Com que ell mateix ha confirmat que “L’Asensi molt bé!” m’ha fet venir ganes de parlar-vos-en (i, en certa manera, agrair-li que ens vagi seguint!).

Em vaig llegir aquest llibre sense haver llegit Terra ferma, que n’és la primera part, i ben aviat em vaig adonar que l’habilitat de l’autora et permetia lligar caps entre els personatges comuns sense esforç i d’una manera molt natural. El primer capítol situa el lector en l’acció i el prepara per una aventura que, tal com el títol indica, comença al Carib però ben aviat es desplaça a Sevilla, ciutat on transcorre la venjança de la Catalina Solís.

Crec amb franquesa que aquesta és una d’aquelles novel·les bones, bones, d’ofici. L’argument té tots els ingredients per fer-lo d’allò més entretingut i la prosa està treballada amb una excepcional destresa, de manera que la forma del text construeix també l’atmosfera de la història. A més, l’aventura ofereix una aproximació fidedigna a la Sevilla del Segle d’Or (la podeu seguir amb Google Maps al web de l’autora).

Bé, ara us he de deixar, perquè avui és Pasqua i he de tornar a recórrer a les 1080 receptes de cuina (vegeu-ne el comentari) per impressionar els padrins de la meva filla i aconseguir “stock options” sobre el Bob Esponja de xocolata que ens espera!

Podeu seguir amb el Facebook de la Matilde Asensi si voleu llegir més o amb un vídeo amb la pròpia autora parlant de Venjança a Sevilla, a A3.

Bona Pasqua!

Share

Dies de 1080 receptes de cuina i roses

Deixa un comentari

Títol: 1080 Receptes de cuina
Autor: Simone Ortega
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Cuina
Pàgines: 704
ISBN: 978-84-9930-022-1
PVP: 14,96 €

Estimats “nosaltres”, ara que ja ens comencem a conèixer us puc dir sense embuts que per a mi, la gran Passió de la Setmana Santa passa per visitar algun temple gastronòmic. Ahir vam anar a dinar a Can Jubany, a Calldetenes, i va ser francament espectacular! En saben molt, i més, i més i més (com diu en Puyal) de cuinar, però també d’atendre’t, amb un afecte que no t’hi pots trobar més de gust! En definitiva, un dissabte genial de debò (no oblidarem l’ou ferrat amb cansalada i tòfona fins al judici final!). Tan és així, que quan vaig ser a casa vaig postposar l’actualització d’aquest espai i vaig canviar l’ordinador pels fogons.
Vaig regirar la biblioteca i em vaig topar amb les 1080 receptes de cuina, de la Simone Ortega, una gran divulgadora de l’art de la cuina -en trobareu una entrada força detallada a la Wikipedia-. Vaig buscar alguna cosa per avui dinar i finalment vaig optar pel Flam de verdures (recepta núm. 451).

No us voldria avorrir ara amb detalls d’una cuinera mediocre com jo entre pastanagues a rodanxes i flameres, però sí que us puc dir que el llibre és molt entenidor i fins i tot si ets de la categoria “debutant amb bones intencions” te’n surts amb un cert èxit! Bé, ara cladria demanar-ho als sogres, que vindran a les 2… Per si les mosques, no els diré res sobre aquesta entrada, no sigui cas que s’engresquin a contestar i destapin que sí, que les 1080 receptes de cuina estan molt bé però que si cauen en mans d’una persona inadecuada poden esdevenir un autèntic Via Crucis fins i tot en un Diumenge de Glòria!

Per acabar, us deixo un vídeo on Inés Ortega presenta el llibre

Share

El somni de Tàrraco, una de romans per Setmana Santa

1 resposta

Títol: El somni de Tàrraco
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits [Nro 90 ]
Pàgines: 320
ISBN: 978–84-297‑6211-2
PVP: 19’95€

Cada any, a la tele tenen la bondat de posar-nos Ben Hur, Espartaco, darrerament Gladiator, però a mi la que més m’agrada és Juli Cèsar. En qualsevol cas, no sé com anirà enguany la graella amb el tema de les pel·lis de romans, però jo us proposo que feu un pas endavant: canvieu la tele per una bona novel·la: El somni de Tàrraco.

Vaig arribar a aquest llibre gràcies a Nosaltresllegim.cat. En X. R. Trigo va tenir l’amabilitat d’enviar-nos un comentari sobre el comerç d’oli que em va fer pensar que estaria bé llegir el seu darrer llibre (vegeu Som lectors afortunats). I no me n’he penedit… al contrari!

És una novel·la històrica que et fa imaginar ben bé com devia ser la Tàrraco que va veure Octavi August (uf, quina frase més insulsa m’ha sortit, en Xulio mereix alguna cosa millor… Tornem-hi!).

Es tracta d’una novel·la d’aventures, amb passions, intrigues i traïció que té com a escenari la Catalunya romana (encara pitjor!).

És una història narrada des d’un punt de vista subjectiu molt interessant, molt ben documentada i amb pinzellades de la vida quotidiana que et transporten a l’ambient d’una manera gens impostada (ara sona pedant i tot!).

Ja ho tinc! Deixaré que el protagonista us digui algunes coses i us fareu la idea de quines delikatessen amaga l’obra:

“I potser vaig perdre una oportunitat de ser feliç, incapaç com era aleshores de predir que hi ha un moment en què ja només pots fer les coses per última vegada”.
“I mai no m’han importat els morts. L’únic que podem fer pels morts és recordar-los”.
“-És el que has de pensar sempre, amiga meva, que només tenim futur”.
I, sobretot, “Jo, Perthus el Vell (…), puc donar notícia que estic en possessió d’un món propi, un món que encara em fa vibrar, que em desperta els plaers. Si algú s’atrevís a dir que és una il·lusió caduca, que es fonamenta a través d’existències impalpables, li respondria immediatament que el món, feliçment, som nosaltres, les percepcions, els records, i només el podem convocar si els déus encara respecten la nostra facultat d’imaginar”.

Benvolgut senyor autor, estimats “nosaltres”, preguem aquests dies que els déus ens respectin la facultat d’imaginar i l’amplifiquin en les noves generacions pels segles dels segles. I si per aconseguir-ho, encara millor si els déus se serveixen d’un bon llibre i de cançons tan boniques com aquesta.

Seguidors de X. R Trigo: aquí teniu el facebook!

Share

Judes, la millor companyia per Divendres Sant

14 respostes

Vaig llegir el comentari de la Núria fa uns quants dies (vegeu Atenció: el personatge de Judes m’ha seduït) i em va fer venir ganes de saber-ne més. Com que és una ressenya absolutament entusiasta em va picar la curiositat i vaig pensar que, ara que ens acostàvem a la Setmana Santa, s’esqueia aquesta lectura. Bé, us he de confessar que em pensava que em duraria fins al Divendres Sant, però per Diumenge de Rams ja la tenia dada i beneïda!

Títol: El llegat de Judes
Autor: Joan Bruna i Francesc Miralles
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 835 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6640-866-0
PVP: 21,50€

Tenia raó la Núria en què és una novel·la que enganxa des del principi. És un thriller amb tots els ingredients per mantenir-te les parpelles ben obertes: bons, dolents, lluites de poder, passions… I tot salpebrat amb dosis d’història sagrada “alternativa” que et fan descobrir un Judes turmentat, solitari, enamorat, dubtós.

De fet, crec que enganxa tant que l’únic retret que se li pot fer a l’obra és que quan l’acabes tens la sensació que en voldries més! Llàstima que en comptes de 30 monedes (per a la novel·la n’acaben sent rellevants 7) no fos un desfalc amb totes les de la llei!

Què us sembla? Voleu que aprofitem l’avinentesa que s’acosten vacances per recomanar-nos algun bon llibre? Jo començaré la llista amb aquest: Si teniu ganes de passar uns dies de vacances sense maldecaps, distrets i pendents només de què passarà quan gireu full, El llegat de Judes, de Francesc Miralles i Joan Bruna es una opció que no traeix les expectatives!

Share

Viatge d’anada i tornada, per anar fent boca!

Deixa un comentari

Gerard Piqué, viatge d'anada i tornadaEl primer capítol ja és aquí! Viatge d’anada i tornada

Bé, jo crec que amb aquest tastet queda clar que el llibre l’ha fet ell, o sigui que a més de bon jugador, simpàtic, fotogènic i què sé jo quantes coses més, és capaç d’escriure!!! A sobre, es presta a descórrer la cortina que ens separa de la seva vida privada i ens parla de la família, dels amics, de l’escola…

Fans del Piqué, ja falta menys pel dia 8!! L’espera se’ns farà llarga però pagarà la pena, segur!

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share

Sí, sí, sí, en Gerard Piqué el tenim aquí

1 resposta

Bé, és un dir… Quina llàstima, eh?

Viatge d'anada i tornadaAra us vaig a explicar una anècdota real com la vida mateixa (m’heu de perdonar, em faig gran i repapiejo!). Fa tot just una setmana, al forn que hi ha davant de casa un parell de senyores d’uns 70 anys parlaven de futbol i deien (bastant literalment):

– “Chica, qué quieres que te diga, yo soy del Madrí y a mí me gusta el Cristinano. Es un mozote!!”

– “Pues a mi me agrada el Barça…”

– “¡Vas a comparar! ¡Con lo guapo que es el Cristiano ese! Nada, nada, como él ninguno.”

I en aquell moment, de tant de sentir la senyora “merengue” insistir sobre adonis Ronaldo, surt sense previ avís la culé que porto dins, em giro i li dic a l’aclaparada senyora del Barça: “Senyora, digui que juguem millor i que, posats a guapos, tenim el Gerard Piqué“.

Ostres, la meva filla, que va presenciar tota l’escena, encara no se’n sap avenir!! Quin tip de riure que es va fer explicant-ho després urbi et orbi… De fet,  a casa ja han quedat que per Sant Jordi em compren Viatge d’anada i tornada! Bé, jo els volia dir que tenia altres plans, però ben pensat, el que faré és dir-los que ja en poden fer la pre-reserva aquí.

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share

No oloreu els peus dels trols!

Deixa un comentari

Decideixo que, com que queden pocs dies per Sant Jordi i el Quart viatge al Regne de la Fantasia parla de dracs, és oportú comentar-lo. En aquesta ocasió, en comptes de llegir-lo visitaré un parell d’especialistes en el tema. Són un nen i una nena de deu anys, experts en Stiltonologia per la Universitat de l’Illa dels Ratolins. Em conviden a seure amb ells a taula i em permeten que els faci unes preguntes mentre revisen acuradament el Manual d’urbanitat dels dracs, un dels capítols de la Dragologia que apareix com a annex al Quart viatge al Regne de la Fantasia.

Títol: Quart viatge al Regne de la Fantasia
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-92790-76-0
PVP: 19,95 €

M.B. (sóc jo!): Si haguéssiu de parlar a nens i nenes sobre el Quart viatge al Regne de la Fantasia, què els diríeu que els pugués interessar?

B.O. (ella): Que és un llibre d’aventures, de moltes aventures, i que està molt bé.

R.B. (ell): Hi estic d’acord. Que està molt bé.

M.B.: I si haguéssiu de dir-ho als pares?

B.O.: Doncs que els comprin el llibre, perquè és molt divertit!

R.B.: I que no olorin l’olla perquè fa pudor de peus de trol.

En aquest moment, penso que m’he confós…

M.B.: Que no olorin, dius?

B.O.: I tant! Que no ho saps que els llibres del Geronimo fan olors? Algunes pàgines dels Viatges es poden rascar i fan moltes olors diferents.

R.B.: N’hi ha que fan molt bona olor i altres… en fi!

M.B.: D’això… i si deixem de banda les pudors i ens centrem en l’argument?

B.O.: La novel·la comença com sempre, amb l’Stilton prenent-se moltes camamilles, anant a dormir i…

R.B.: sí, sí, quan es desperta comença la història. És massa, han d’anar a buscar un ou de drac, que el tenen els trols perquè en volen fer una truita…

B.O.: I sort de la Flordiana!

R.B.: I del Brasa del Socarrim!!

En aquest moment, els meus entrevistats corren cap a la biblioteca a buscar els tres viatges previs – Al Regne de la Fantasia, Retorn al Regne de la Fantasia i  Tercer viatge al Regne de la Fantasia – i jo em quedo amb un pam de nas, mirant un llibre meravellosament il·lustrat, escrit per un tal Geronimo Stilton, que resulta que és un dels autors de més èxit del moment. (…) Ecs! Tenen raó!! No oloreu els peus dels trols!!!

Share

Meeeeeeeuuuu!

2 respostes

Avui una amiga que sap que m’agrada molt llegir m’ha regalat un llibre que ha pensat que m’interessaria. La veritat és que la portada és molt bonica (hi ha un gatet), el títol és suggerent (“La magia de los gatos”), és relativament breu (148 pàgines) i a mi -que sempre em queixo que no tinc temps per a res- no se m’allargarà indefinidament… en fi, tot avantatges!

Ara bé, què li ha passat pel cap a la aquesta noia per concloure que un llibre la sinopsi del qual diu “Allan Percy nos hace ahora una propuesta que encandilará a cualquier persona que tenga un gato como animal de compañía y generará curiosidad en aquellos lectores que, aun sin tener un animal, sientan curiosidad por sus poderes.” s’ha fet per a mi?? Ni idea! Però si precisament a mi els gats em fan al·lèrgia!!

Bé, amiga meva, ja saps que ho hem estat parlant i hem quedat que en futures ocasions t’informaràs primer, o sigui que tinc el teu consentiment per regalar aquest llibre a un “nosaltres” que el vulgui. A canvi només us demano que, quan l’acabeu, ens expliqueu què us ha semblat, eh?

———————————

“Nosaltres”, sou de primera! Ja hem trobat un lector expert en animals domèstics! Es diu Ernest i viu a La Seu d’Urgell, o sigui que demà mateix sortiran els gats cap allà, a veure si li arriben ben aviat i podem completar aquest comentari! Quina alegria!!!

(ara sí que ja és qüestió de dies que l’Ernest ho acabi… Noi, no saps quin descans!)

Share