Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

Ara és demà: Sant Jordi ja és aquí i jo sense llibre triat!!!

Sí, estimadíssims nosaltres, enguany he estat tan capficada amb aquest espai que encara no he decidit quins llibres compararé als homes de la meva vida!! Ostres, ara se m’ha escapat un plural que pot portar raons… No és que jo practiqui la poligàmia, no, però és que la cosa és complicada.

Comences amb el marit. Aquí m’ho he de treballar, perquè n’hi ha un de part meva i un de part de la nostra filla. Com que li agrada molt Dickens, enguany gairebé segur que li cau Nuestro amigo común, que acaba de publicar Mondadori amb una traducció de Damián Alou Ramis. Però també crec que li embolicarem un Maletes perdudes, perquè totes les crítiques que he llegit són molt favorables i quan vaig parlar amb la Laura (vegeu Maletes perdudes o la importància…) em va dir que aquest Puntí no ens el podíem perdre!

Tot seguit ve el pare, perquè ell no falla mai amb la rosa (més li val!!!). Mon pare és una persona a qui costa enganxar a la lectura. Jo el definiria com un lector febril: comença una novel·la i és capaç de ventilar-se-la en una setmana i després estar-se mig any sense obrir un llibre. L’he sondejat per si li venia de gust un llibre d’aquests de polítics (tot un gènere, diria jo) i m’ha dit que n’està tip, dels polítics, o sigui que… ara no toca! Em fa l’efecte que L’illa de l’última veritat serà l’escollit, en part perquè només té 144 pàgines i em penso que això l’ajudarà a continuar amb l’hàbit lector quan s’acabi El llegat de Judes que el té anganxadíssim-ja el porta per la meitat!! tot un èxit!!!.

el llegat de judesNo em puc deixar el sogre, que després de 14 anys de matrimoni m’ha regalat moooltes roses també! Com que darrerament està perdent una mica de vista, em decantaré per un títol de Lectura Plus, que els va descobrir no fa massa i els troba d’allò més “confortables”. Em sembla que han publicat L’auca del Senyor Esteve, i com que fa poc la va anar a veure al teatre i va sortir-ne encantat, miraré de trobar-l’hi.

Però, ben mirat… i jo què?? Demà us ho explico, perquè ara com ara em veig incapaç de prendre una decisió i mantenir-la. Sant Jordi és com un dia de Reis però millor, perquè tu tries a peu de carrer, ebri d’olor de roses i de llibres pertot!

No voldria acabar aquest comentari sense una breu nota per al director de la meva oficina de La Caixa: Benvolgut Sr. Josep, no pateixi; sortiré amb els diners comptats i, aquest any sí, tot seran edicions de butxaca 🙂

Share

Les cartes que esperen per Sant Jordi

L’Albert m’ha donat una bona idea: regalar un determinat títol pot ser una “inversió” per ja tenir-lo a mà i llegir-te’l! Ell té previst fer-ho amb Les cartes que sempre he esperat (vegeu Cartes que…)
Títol: Cartes que sempre he esperat
Autora: Maria de la Pau Janer
Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 400
ISBN: 9788497081979
PVP: 21,50 €

Per aquest Sant Jordi em ve de molt de gust de regalar (més tard o més d’hora acabarà a les meves mans jeje) el darrer llibre de la Maria de la Pau Janer: Cartes que sempre he esperat. Tot i que pot sonar a tòpic o a excés romàntic emprar cartes perdudes (anhels, pensaments que mai no arribaran i que s’esperen…) crec que en un temps on les comunicacions vénen marcades per la immediatesa i els monosíl·labs o els símbols abreujants pot ser un bon leitmotive per retratar vides en un tempo diferent de l’actual. Un tempo del que he pogut gaudir en diferents llibres fets des del gènere epistolar (Cartes a Teo, Mon petite castor, Cartes a un jove poeta…) i que m’han proporcionat bones estones i reflexions profundes en el passat.
Que hagi tornat a la Pollensa natal pot ser senyal de què volia un ambient íntimament conegut per desenvolupar escenes quotidianes i històries entrecreuades per així poder explorar els desconeguts interiors de les persones dels que ens podem emmirallar o senzillament meravellar.
Entendre la vida present i futura a través de donar explicació a aspectes o fets del passat que resten mal assumits (serà que em faig gran?), el Mediterrani mallorquí, el què pot fer un encarregat de cartes perdudes situa condicionals d’allò més interessants com a ingredients d’aquest llibre.

Share

Si la literatura alimenta l’esperit, jo vull devorar llibres!!

Vaig tenir la sort de poder entrevistar en Joan Vives fa uns quatre anys al carrer de Sants; llavors vaig descobrir que creant aquells pastissos amb què jo he celebrat tants aniversaris hi ha una persona sensible, que ha heretat l’ofici i l’ha fet créixer en un obrador on ja hi treballa la següent generació de Vives.
No sé de qui ha estat la meravellosa idea de fer bombons que són llibres, però fins ara els lectors ens havíem conformat amb la versió inversa, és a dir, llibres d’aquells que els trobaves molt llaminers… Ara sí que puc afirmar que Maletes perdudes, per exemple, és una novel·la deliciosa sense que ningú no pugui portar-me la contrària!
La casa dels xuclis
I parlant de coses bones que passaran per Sant Jordi… heu sentit a parlar de La casa dels Xuclis?  Perdoneu que en aquest espai de lectura tregui el tema, però, estimats nosaltres, he pensat que us agradaria tant com a mi donar visibilitat a un projecte així…
Share

Caín

Aquests dies he estat parlant amb Josep, un fan d’aquells amb carnet de militant del Saramago. Li vaig preguntar si regalaria Caín aquest Sant Jordi i em va dir que quan no sabia del cert els gustos del destinatari optava per llibres menys compromesos, tipus Dan Brown (vegeu Comencem forts…) perquè amb Saramago o quedes com un autèntic senyor o fatal, donat que desperta passions o fòbies, sense grisos. Li vaig comentar que aquesta idea no me la podia deixar així de coixa i ens ha fet arribar aquest comentari, que espero que no sigui l’últim!

Títol: Caín
Autor: José Saramago
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 142
ISBN: 978-84-297-6358-4
PVP: 18’50€

Hola Amics: no estic gaire acostumat a escriure sobre llibres (de fet no estic GENS acostumat a escriure sobre llibres) però penso que una ressenya sobre una obra del meu admirat Saramago justifica l’estrena i l’esforç.

L’obra que us vull comentar es Caín, el darrer llibre de l’autor portuguès que ha caigut a les meves mans, i la veritat és que no m’ha decebut gens, trobem tots els trets característics de les seves novel·les: aquella interactuació que estableix amb el lector, aquell estil d’avi que explica un conte als seus néts a la vora del foc, aquella distribució anàrquicament intencionada entre majúscules i minúscules… Saramaguisme en estat pur!!

En aquest cas es tracta de rendir comptes amb l’Antic Testament –i per extensió amb el fet religiós en general- tot fent una repassada de les diverses atrocitats divines que s’hi recullen: genocidis, parricidis, infanticidis, relacions incestuoses i altres que de segur se’m queden al tinter. El fil conductor de tota la trama és Caín, el primer dolent de la pel·lícula, que estableix amb Déu una relació especial que es va desenvolupant durant la novel·la.

L’humanisme de Saramago es deixa veure durant tot el transcurs del relat, i queda perfectament reflectit en la següent frase de la novel·la: “La història dels homes és la història dels seus malentesos amb déu, ni ell ens entén a nosaltres, ni nosaltres l’entenem a ell”. Lapidària…

En definitiva una obra molt recomanable per a tots els que com jo som fans de Saramago i, donada la curta extensió del relat, per a tots aquells que vulguin gaudir dels escrits d’una ment de 88 anys d’allò més lúcida!

Josep

Us deixem amb un article a El País i una entrevista de Josep Cuní a José Saramago.

Share

Falta menys d’una setmana per Sant Jordi!

Aquest matí he anat amb la família a Granollers i hem volgut passar per La Gralla, on tot estava ja preparat per la imminent arribada de Sant Jordi. Hem aprofitat per fer una repassada a l’oferta de llibres i la veritat és que he sortit feta un embolic!! Hi ha un bé de Déu de títols on triar i, evidentment, no podran venir tots cap a casa, així que la selecció  definitiva promet ser dura.

He decidit començar la llista pels dos menys compromesos: el de l’amic invisible de la meva filla per Sant Jordi i el de la noia de 16 anys que li fa de cangur de vegades.

Com que l’altre dia vaig estar veient el Miralles i per la crítica que en va fer la Sílvia em va semblar molt interessant (vegeu “Nosaltres”, perdoneu que no m’aixequi: Retrum), em sembla que a la cangur li acabaré comprant Retrum.

Em va comentar un dia que li agrada molt el Moccia, però  em sembla que els d’aquest autor ja els té tots, o sigui que  una mica d’amor regat amb misteri li pot agradar.

Per a l’amic invisible, dubtàvem entre el llibre il·lustrat d’Alícia al país de les meravelles, de Xavier Collette, o bé El Crackòvia de les 6 copes, que ja us vaig comentar que a la meva filla li havia agradat d’allò més (vegeu Enguany, lliga, Champions i El Crackòvia de les 6 copes). Finalment, al cotxe hem resolt que com que li ha tocat un nen “futbolero”, el llibre del Barça serà l’escollit.

I vosaltres, ja hi heu començat a pensar? Sabeu quin/-s llibre/-s comprareu per Sant Jordi? Ens agradaria molt que ens ho expliquéssiu. Potser els vostres comentaris poden ajudar “persones-a-la-recerca-del-llibre-adequat” com ara jo en aquest precís moment!!

Share

Ets el culé més culé que ha visitat mai aquest blog? Tenim un “Viatge d’anada i tornada” per a tu!

El Gerard Piqué ha tingut el detallàs de dedicar-nos un llibre a “nosaltres”! No us ho creieu? Doncs aquí va un testimoni gràfic:
Gerard Piqué signa Viatge d'anada i tornada
Ah, sí, penseu que podria estar signant qualsevol cosa… Doncs si desconfieu, us equivoqueu!! Ens estava sigant un Viatge d’anada i tornada en exclusiva.

Hem pensat que el millor que li pot passar a aquest exemplar és fer un nou viatge, de les mans d’en Piqué a les d’algú de “nosaltres”, però ens hauríem d’assegurar que el futur/-a lector/-a és, de debò, culé, culé.

Si tu vols que t’enviem aquest llibre a casa, només cal que entre avui i el dilluns dia 19 abans de les 10 comentis aquest post dient el teu nom i per què t’agradaria rebre el llibre dedicat. A continuació, hauries de demanar als companys / coneguts / parents i amics de Facebook que comentin també aquesta entrada, indicant que són amics teus i donant fe que sí, que ets els més culé del món.
Des del blog, anirem recomptant quants us heu apuntat per rebre el llibre i qui de vosaltres està aconseguint més suports. El dia 19 a les 10 us direm a qui li enviem i ens posarem en contacte amb ell/-a per demanar-li l’adreça on enviar-li. És així de fàcil!
Una cosa més; demaneu als amics que els correus que facin servir siguin vàlids, perquè és possible que els fem arribar un correu d’autenticació.

Apa, animeu-vos! Si teniu la sang blaugrana digueu-nos-ho i que els amics ho confirmin, perquè el Viatge d’anada i tornada pot ser vostre.

Ja tenim guanyadora! Felicitats!

(darrera actualització dilluns 19 a les 10:15h)

Suports rebuts

516 Martuu
445 Alèxia
164 Núria
99 Julia
56 Ariadna
54 María S.
52 Júlia Fernández
37 Jenni
25 Laura
25 Lia
13 Adagio
7 Marta
6 Laia
4 Marta Ibáñez
2 Montserrat
2 Lidia
2 Marc
1 Meritxell
0 Albert
0 Martín
0 Estela
0 Noelia
0 Àngela
0 Ritta
0 Carla
0 Montse
0 Marc Matas

Share

Si Judes no et falla, escriure a quatre mans és possible…

el llegat de judesBé, ja em perdonareu el títol, una mica esbiaixat, sí, però és que ahir vaig anar a la presentació d’El llegat de Judes, que es va celebrar a la tarda a l’FNAC de l’Illa Diagonal de Barcelona i va ser una de les idees que vaig treure’n en clar. Bé, per ser exactes, la cosa no va anar ben bé així…  Una de les dades curioses que van explicar en Joan Bruna i en Francesc Miralles és que per escriure a quatre mans es van repartir la feina: en Joan va escriure el Testament de Judes i en Francesc la trama actual, la que porta els personatges a la recerca de les set monedes (vegeu El personatge de Judes m’ha seduït i Judes, la millor companyia de Divendres Sant). Així no hi va haver conflicte estilístic i, a més, es van poder centrar esforços en les tasques de documentació.

Una altra de les curiositats de la trobada va ser que en Francesc va confessar que l’anècdota de la botiga de samarretes que apareix al llibre li va passar realment a ell. No us l’explicaré aquí per no avorrir-vos, però llegida (i sentida!) tal com ell ho fa té molta gràcia!

Finalment, com que anava amb la meva filla, no vaig poder resistir la temptació de demanar-los que li signessin el llibre, la qual cosa vam agrair de tot cor. Tan és així que a la nena li va faltar temps per ensenyar-li l’avi la novel·la dedicada; ell la va agafar, va llegir-ne la dedicatòria amb deteniment, li va donar la volta, va llegir la contra… i ja m’ha aixafat el regal de Sant Jordi perquè se l’ha quedada a la tauleta de nit! En fi, és el que tothom comentava ahir, que enganxa, enganxa!

Bé, us deixo amb algunes fotos que vaig fer. Ja veureu que sóc una pèssima reportera!

No voldria descuidar-me de dir que assistir a la presentació em va permetre conèixer en persona en X. R.. Trigo! Va ser una gran alegria, que espero repetir aviat quan ell presenti la seva propera novel·la (Xulio, tots “nosaltres” en volem més i aviat!).

Share

Enguany, Lliga, Champions i El Crackòvia de les 6 copes

Títol: El Crackòvia de les 6 copes
Autor: Jordi Graví
Editorial: Columna
Col·lecció: Fora de col·lecció. Humor
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-664-1268-1
PVP: 17’95 €

Una molt bona amiga està una mica ensopida aquests dies i en vam estar parlant divendres. Li vaig preguntar què estava llegint i em va dir “tinc el de la Julia Navarro a la tauleta però encara no me l’he començat…”. Jo vaig pensar que si estàs una mica agobiat, se’t pot arribar a fer una mica costeruda, la novel·la històrica -tot i que ella acostuma a llegir-ne i és una gran seguidora tant de l’Asensi com de la Navarro-, així que vaig córrer a la llibreria a buscar un llibre de jajaja.

Entre tota l’oferta de la secció “passa-t’ho-bé-sense-rumiar-gens-ni-mica” vaig trobar-me El Crackòvia de les 6 copes, un llibre il·lustradíssim escrit pel Nuñez, el Guti, el Tamudo, l’Iniesta, el Piqué i tota la gloriosa comitiva del Crackòvia. Tot i que vaig pensar que una gran lectora com ella potser me’l fotria pel cap, em vaig arriscar i me’l vaig endur cap a casa. Us he de dir que ella de moment encara no el té (espero donar-li entre avui i demà) però ja ha passat per les mans de tota la meva família (ups, li donarem gastat!).

La meva filla se l’ha demanat per Sant Jordi perquè hi ha “un joc molt xulo” -una mena de joc de l’oca- i la lletra del famós “Copa, Lliga i Champions”, que l’any passat va cantar tota la classe fins a l’extenuació. El meu marit i jo hem rigut amb animalades com aquesta:

Entrevista de Quique Guasch a Johan Cruyff:

QG: (…) Em refereixo a la seva feina com a seleccionador català.

JC: Sí claro, muy bien. Trabajo una vez al año, como los Reyes Vagos de Oriente, y no cobro nada.

QG: És un hobby?

JC: No, soy un elfo, ¡no te jode! (…)

Mon pare s’ho ha passat d’allò més bé resolent els jeroglífics del final amb la seva néta, així que, tots contents!

Ja ho sabeu, si esteu buscant un llibre pim-pam, pim-pam El Crackòvia de les 6 copes ¡Ueah! (En confiança, espero que la interessada, quan rebi el llibre, pensi el mateix i  no que m’he begut l’enteniment!!).


Share

La llança | Sant Jordi 2010 a Òmnium Cultural

Dissabte a la tarda vaig participar d’una iniciativa de l’Òmnium Cultural; es diu La llança i té com a objectiu saber quin llibre regalaran els lectors d’aquest espai en el dia de Sant Jordi.

Entre els participants sortegen lots de llibres, o sigui que està molt bé! L’únic inconvenient que li he trobat és que només et deixen triar UN llibre… Quin moment, aquell de clicar sobre un únic títol, fa patir!!!

Share

Jaume Cabré, 42è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010

És una gran notícia que en Jaume Cabré hagi estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes… i “nosaltres” sense haver-lo comentat encara!

Heu llegit Les veus del Pamano? L’ombra de l’eunuc? Viatge d’hivern? Quin és el vostre llibre preferit? Si ens en voleu fer arribar els vostres comentaris ens agradarà molt publicar-los!

Share