Nosaltres, em penso que he trobat l’últim clip d’aquesta parella d’Un dia
.
Francament, després d’aquest seguit de clips, que trobo d’allò més cinematogràfics, ja tinc ganes de llegir-me-la, encara que només sigui per esbrinar si han volgut disfressar amb tota la pompa una novel·la passable i gràcies o si, contràriament, han descobert un bon text i s’hi han posat de valent en la promoció.
Si no m’equivoco, la setmana vinent surt a la venda, o sigui que ja m’he començat a netejar les ulleres perquè la presentació em trobi a punt!
Arxiu de l'autor: Montserrat Brau
Un dia.. o dos, o tres…
Per si no heu llegit el primer capítol d’Un dia, us recordo el vincle. Crec que ens espera una novela amable, romàntica però no excessivament edulcorada… Ho anirem veient! Els clips, de moment, es veuen molt xulos!!! Us en deixo dos més.
Un dia · Episodi 1
Nosaltres, s’acosta un llibre Fora de sèrie!
El divendres passat vaig estar xerrant amb fonts generalment ben informades (al Telediario del Jesús Hermida ho deien així i sempre m’havia cridat l’atenció) i els vaig demanar allò de “i ara, després de Sant Jordi, què?”. Bé, doncs, sembla ser que una de les novetats serà el llibre d’els guionistes d’El Terrat. Fora de sèrie, es titula. Jo sóc de les que em diverteixo foça amb els monòlegs del Buenafuente (sovint el sento mentre faig una repassada nocturna a la xarxa), de manera que em vaig interessar pel tema. Es veu que són contes independents que tenen com a denominador comú les sèries de televisió. I aquí comença la història… Amb els meus companys de feina acostumem a tenir converses més aviat enceses sobre les sèries. La majoria milita a la Confraria del serial i segueix, remira i comenta els episodis una vegada i una altra – ep!, amb la deguda prudència per no ser acusats d’spoilers i que, en conseqüència, els excomuniquin!! Però a mi aquestes coses que fan ara m’avorreixen! Jo trobo que després d’Starsky i Hutch a la tele no hi ha hagut mai més res de bo!! Diguem-ho sense embuts: jo no en sóc una fervorosa coreligionària… No seré digna, per tant, de venir aquí i explicar-vos què en penso, d’aquest Fora de sèrie… Si és que no tinc criteri!! Així doncs, estic mirant de trobar algú que sí que en sàpiga, de sèries. Ets tu? Si la teva vida va canviar quan vas mossegar un ratolí a la jugular, si perseguies la teva germana pel passadís cridant “puñooos fueraaaa” , si prefereixes una cesària abans que parir el dia que s’acabi Lost, envia’m un comentari amb un vincle de YouTube al teu vídeo preferit i anirem fent una “hemeroteca” de grans moments. A més de presumir de friki, potser aconsegueixes que t’enviï un Fora de sèrie!
VOSALTRES DIEU…
Alexandra: “Las chicas de oro”
Alexandra: Roseanne
V de Veritas: Bola de Drac
Gabriel: Expedient X
Elisabeth: Oliver i Benji
Pere: Star Trek TNG
“Space… the Final Frontier. These are the voyages of the starship Enterprise. Its continuing mission: to explore strange new worlds, to seek out new life and new civilizations, to boldly go where no one has gone before.”
La filla de la Montserrat: Phineas i Ferb
Anna: Starsky and Hutch
Àvia de l’Anna: S’ha escrit un crim
Comunicadora: Aquellos maravillosos años
Pema: Doctor en Alaska
Sílvia: Dexter
“Era com un convidat, es va dir, com una persona que és acceptada a una vida aliena per compromís, per educació, per necessitat…”
Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€
Dos bons amics, la Rocío i el Cèsar han comentat prèviament Els convidats (vegeu Els convidats i Uns convidats…) i han elogiat aquesta novel·la amb tanta vehemència que per Sant Jordi no vaig poder deixar de comprar-me-la i demanar a l’Emili Teixidor que me la signés. Va fer una dedicatòria preciosa a la meva filla que us vull transcriure “De part de la mare! Perquè creixis i llegeixis molt! Llarga vida!“. Tot i que és evident que a hores d’ara la meva filla només llegeix de l’autor la sèrie de La formiga Piga, unes novel·les excel·lents de les quals algun dia en parlaré, la dedicatòria és completament escaient. No hi ha res en el món que desitgi més que ella creixi feliç, tingui una llarga vida i aprengui del passat amb novel·les com Els convidats. Indiscutiblement, la literatura d’aquest mestre que és l’Emili Teixidor l’ajudarà a mirar el futur lliure i valenta, amb responsabilitat i esperit crític.
Per acabar, us deixo amb Bach i un dels personatges més interessants des del meu punt de vista, el rector del poble. Diu en un moment de la novel·la:
Practicava l’art de la fuga. Feia dies que hi pensava, en el paral·lelisme entre la situació política que vivien i la música de Bach. Les composicions de Bach exigien una sortida, la repetició d’una línia melòdica, la serenor del to, la musicalitat controlada, tenien sempre la redempció de la fuga, de la melodia que resumia i resolia totes les contradiccions proposades abans. I aquesta fuga era un respir, un aflat com li agradava dir a ell, un alè d’esperança cap amunt, una escapada cap a la llibertat.
L’elegància de l’eriçó
Títol: L’elegància de l’eriçó
Autor: Muriel Barbery
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-9930-046-7
PVP: 13,90€
Una de les coses que em va sorprendre el dia de Sant Jordi va ser tornar a veure la Muriel Barbery tan ben posicionada a les llibreries. L’elegància de l’eriçó va ser d’aquelles novel·les que es va veure per tot arreu i ara, dos anys i mig després, encara hi continua. Suposo que els factors són diversos: la pel·lícula que es va estrenar l’any passat, les edicions de butxaca… i també la presència d’Una llaminadura, una novel·la de la Muriel anterior a L’elegància de l’eriçó però que a casa nostra s’ha publicat amb posterioritat.
Us he de dir que quan vaig tenir a les mans el llibre de la Paloma -la nena protagonista- tenia unes ganes boges de llegir-me’ll! Em va arribar precedit d’un bé de Déu de crítiques positivíssimes. Aquells lectors amb qui generalment confio em deien que era el llibre ideal per a les vacances, que com era possible que no me l’hagués llegit quan ja tota la xarxa n’anava plena, que seria una lectura inoblidable… Bé, doncs, tot plegat jo em pensava que em trobaria amb la novel·la de la meva vida i, per ser honesta, no va ser així.
He d’aclarir que no em va desagradar, eh? És una novel·la intel·ligent, amb una nena – pel meu gust una mica “repipi” – i una portera – il·lustrada d’encobert – que et fan reflexionar sobre temes vitals de profunditat amb un punt de vista irònic i francament original. Recordo amb especial simpatia una escena que passa en un lavabo i que no té desperdici. Si l’heu llegida ja em direu si vosaltres també vau riure a cor què vols. El gran problema, potser, és que jo esperava una novel·la simpàtica i en canvi a mi em va semblar un drama amb moments d’ironia. Però dels més devastadors que he llegit mai! I no us penseu que no m’agraden, els drames! Però d’alguna manera m’han d’agafar preparada i amb aquesta novel·la no ho estava prou. Bé, no diré més, que porto camí d’aixafar-vos la guitarra i no voldria pas. Us deixo amb un comentari que es va publicar a El País i el tràiler de la pel·li.
Per cert, ja sabeu que la restauració m’interessa especialment. Heu llegit Una llaminadura? Us ha agradat? Trobo que la Muriel té un estil narratiu molt acurat; ja el tenia abans de L’elegància de l’eriçó? Ja m’explicareu, estimats nosaltres!
Ai, la veritat és sempre tan complexa!!
Ahir al vespre vaig acabar-me de llegir L’illa de l’última veritat, la novel·la que vaig regalar, dedicada, al meu pare (he de dir que no l’he vist fins avui, a ell, o sigui que li he lliurat llegida, però, com diuen amb els cotxes de segona mà, en perfecte estat!).
Títol: “L’illa de l’última veritat”
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 529 ]
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-8256-091-5
PVP: 17,00€
La vaig començar a les 10 i a les 20h ja estava vista per a sentència… ni tan sols el partit del Barça em va fer deixar aquesta fascinant història.
Ja m’ho havien dit, la Geòrgia i el Cèsar (vegeu Nàufrags…), que era una gran història, però no m’imaginava que m’arribés a agradar tant. Si em permeteu que us torni a fer un símil gastronòmic, diria que és com les postres del Celler de Can Roca: semblen molt bones, semblen senzilles i, efectivament, són molt bones però de senzilles no en tenen res… Tot està mesurat per sorprendre el comensal fins a la darrera cullerada.
No us en vull dir res més d’aquesta gran història. Crec que, més enllà d’un argument rodó, on no hi ha res accessori, jo hi he trobat un llibre que m’ha fet pensar sobre la condició humana i l’esperit de supervivència en el sentit més brutal.
De debò, si teniu ganes d’un gran llibre, feu com jo: regaleu L’illa de l’última veritat i garantiu-vos, així, que tindreu algú amb qui comentar-lo. Segur que quan l’acabeu en tindreu moltes ganes!!
Us deixo amb el blog de la Flavia Company.
Tarda de Sant Jordi per a tots els gustos
Aquesta tarda he anat a recollir la meva filla a l’escola i hem seguit a la recerca de la foto de l’autor… amb molt d’èxit! Veureu que ens hem trobat la Teresa Solana, el Toni Soler, la Gemma Lienas, el Julià de Jòdar i la Flàvia Company, el Francesc Miralles i en Joan Bruna i, gràcies a la màgia que només els ratolins poden explicar, el Geronimo Stilton!!!!! Ja veieu que no us enganyo quan us dic que ha estat extraordinari!
Bé, no voldria anar a dormir sense desvetllar quin és el llibre que, personalment, m’he comprat per llegir-me ben aviat. Ha estat Els Convidats, de l’Emili Teixidor. La tria ha estat francament difícil, però com que he fet una pila de compres per regalar a amics i familiars espero que en pugui demanar “en préstec” algun altre (ho sento, senyor Josep de La Caixa, no han estat en edicions de butxaca com li prometia ahir, però avui feien descompte!). Per cert, tots els títols que he comprat han estat d’autors en llengua catalana i, sí, en part per militància, però principalment perquè tenim una literatura a casa nostra excel·lent, diversa i desacomplexada que a mi (i no crec que sigui un sentiment exclusiu) m’arriba amb tota la força a l’ànima i al cervell.
Ha estat un privilegi poder-me acostar avui a tants autors i dir-los “vinc de nosaltresllegim” i que diguessin “ah, sí!” i em parlessin amb coneixement de causa dels comentaris de tots “nosaltres”. Per això us animo a continuar participant, a seguir llegint i explicant-nos-ho a tots… Crec que és una bona manera de donar les gràcies als creadors de casa nostra per la extraordinària feina que fan i, de passada, engrescar-nos als qui no coneixem un títol a descobrir-lo.
Ostres, em sembla que m’he posat una mica seriota i no pot ser!
Avui és un dia “morrocotudament” feliç… ho diu la premsa especialitzada!
Sant Pere llegeix… i en català!
Nosaltres, el matí s’ha aguantat ennuvolat però sense pluja i hem pogut anar a veure molts dels autors que hem anat comentant en aquest espai. Us deixem les fotos de tots ells i us transmeto el seu afecte. Personalment, haver pogut parlar un moment amb el David Martí, la Margarida Aritzeta, el Ferran Torrent, la Sílvia Soler, la Maria Barbal o l’Emili Teixidor ha estat un plaer immens! Aquesta tarda, més!
Se sabrà que avui és Sant Jordi
Hem esmorzat amb en Vicenç Villatoro, la Llucia Ramis i en Xavier Bosch. Ha estat genial encetar el dia amb els tres premis!! Estaven pletòrics (la Llucia especialment, perquè avui és el seu aniversari!!) i preparats per un dia que, sens dubte, els donarà molta feina.
Hem acompanyat en Vicenç des de La Farga fins a la carpa que TV3 té al mig mateix de la Plaça Catalunya i, abans que s’assegués a la tertúlia amb en Josep Cuní, hem pogut parlar del Barça -ell diu que es mostra esperançat amb la remuntada- i del Sant Jordi d’enguany. Una curiositat: en Villatoro signa amb ploma i, quan acaba de signar, eixuga minuciosament la tinta sobrant… estic convençuda que avui aquest gest es cansarà de fer-lo!
Veient les parades de llibres, sembla que l’univers hagi conspitat per un Sant Jordi ple de literatura catalana. És ple de grans títols en tots els gèneres -relat breu, assaig, memòries, poesia, novel·la…- i per satisfer qualsevol lector: des dels qui vulguin llegir literatura fins als qui estiguin buscant un llibre que, senzillament, els distregui. Avui és un dia per gaudir no només de la litaratura en català, sinó -i especialment- de la literatura catalana. Ho creieu així vosaltres també? Penseu que el més venut pot ser un llibre escrit originalment en català? Jo diria que sí i em mullaré… diria que el Xavier Bosch
Finalment, Xavier Bosch s’ha endut la primera posició de Ficció i l’Eduard Punset de No ficció. Felicitats!


































