Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€
Nosaltres, m’han fet arribar un vincle prometedor!! El Blog de cine diu que aquests són els protagonistes per a l’adaptació cinematogràfica d’Un dia… (vegeu El 15 de juliol…). Bé, si no considerem aquesta frase com a propagada electoral, jo diria “al loro, que no estamos tan mal“! En qualsevol cas, si us l’heu llegida o us l’esteu llegint, ja em direu com ho veieu!!
Benvolgudíssims nosaltres, avui us vull explicar una cosa especialment curiosa que ens ha passat.
Sabeu que la idea de posar en marxa aquest blog respon a una iniciativa de Grup 62, que en un moment donat confia en mi perquè coordini un espai on es parli de llibres, de tots els llibres. Us confesso que va ser una aposta una mica agosarada, perquè em van donar total llibertat de moviments i això té els seus riscos… En aquests mesos he tingut la sort de trobar un equip de gent estupenda (ostres, això es diu sempre, però és que és veritat!) que no només llegeix molt i s’ho passa bé fent-ho, sinó que, a més, ho vol compartir amb nosaltres! Això ha propiciat que a hores d’ara tinguem un espai que molta gent consulta a diari (no sabeu com agraïm els comentaris, amics!!) i que -espero- tots sentim com a propi.
Bé, doncs, aquesta llibertat de moviments (que agraïm francament a Grup 62) fa que puguem ser honestos, fins al punt que altres editorials ens han manifestat el desig que parlem d’un llibre.
No sé si us imagineu el bot que em va fer el cor quan vaig veure que La Campana ens feia arribar un primer capítol de Contra el vent, un llibre que surt a la venda aquesta setmana. Quina responsabilitat! Sense saber de què anava vaig pensar “I si no m’agrada? Potser es pensen que ho dic, precisament, perquè és d’ells, i no és això…”. Ara que ja m’he llegit les 22 pàgines que ens han enviat us puc dir que sí, que m’ha agradat, i força! Tot i que em costa parlar d’un llibre del qual només n’he llegit el principi, perquè potser la narració cau i jo l’he vessada, aquesta novel·la de Daniel Glauttauer promet una història original i entretinguda. A través de correus electrònics he conegut l’Emma Rothner i en Leo Leike, una desenvolupadora web i un assistent universitari en psicologia del llenguatge, enganxats a una mena de diàleg de l’absurd, la solitud i la necessitat de comunicació via correu electrònic… Veurem com acaben!
Per part meva, no voldria acabar aquest post sense donar-vos les gràcies, a tots plegats. En el temps que corren, poder fer servir la primera persona del plural amb alegria, és genial!
Títol: Totes les coses que no ens vam dir
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-664-1097-7
PVP: 19,50€
La meva tieta s’ha llegit Totes les coses que no ens vam dir en un afany per posar-se al dia de les noves veus de la literatura francesa, més enllà de l’Anna Gavalda i la Muriel Barbery…
La veritat és que, segons em diu, la impressió no ha estat fantàstica. Pel que em comenta, la troba una mica irreal pel seu gust. “És veritat que distreu i té moments que estan molt ben explicats” -em diu- (els passatges d’Alemània, han estat per ella especialment interessants) ara bé, la fantasia que dóna peu a la trama s’escapa de les expectatives que ella té com a lectora de narrativa contemporània d’aquest país veí. L’estil narratiu d’en Levy és amè i justifica que sens dubte sigui un dels autors més venuts del moment… potser si futures novel·les toca una mica més de peus a terra a l’hora de triar la temàtica tindrà en la meva tieta una lectora segura.
Li dic amb convenciment que pel que sé de la propera novel·la (que està al caure i es titularà El primer dia) no hi ha res massa estrambòtic i que hi trobarà aquest estil Levy fresc i àgil que sí que l’ha convençuda… S’haurà d’esperar uns dies, però, o sigui que de moment pot tornar a l’Anna Gavalda, que també té novel·la nova, A gust amb la vida, i en seu cas és jugar sobre segur!
Si voleu més informació, aquí teniu la pàgina web de Marc Levy i un article a l’Avui.
Parlava ahir amb una amiga a qui li aconsellava que es llegís Un dia si tenia ganes de passar una bona estona amb uns personatges d’aquells que et toquen la fibra i em va dir que “semblava que li expliqués una pel·lícula”.
Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€
Bé, doncs, em penso que no anava desencaminada, perquè he llegit al web del David Nicholls que potser hi haurà notícies en aquest sentit
The next instalment of this will come sooner, I swear, and will have more news on current projects and the film version of One Day.
.
Amb més motiu li recomano ara que es llegeixi Un dia com més aviat millor. No em vull imaginar en Dex encarnat en un dels Jonas Brothers… i coses pitjors s’han vist!
En ocasió del Festival internacional de poesia de Barcelona (vegeu XXVI festival internacional…) vam comentar alguns llibres de versos.
Bé, doncs, he vist entre les novetats del mes un llibre que em sembla un gran punt d’accés a la poesia catalana: l’edició de La pell de brau que proposa Columna, coincidint amb el 50è aniversari de la publicació. Estic segura que me’l llegiré aquest llibre (de fet, amb el Cèsar n’hem estat parlant i ell també s’hi apunta) però abans que arribi aquest moment, he pensat que era un bon moment per parlar d’altres exemplars que, com deia en Pere (vegeu-ne el comentari) ajudin a iniciar-se en la lectura del gènere.
Aquest és un dels que m’agraden més: Estimada Marta
Títol: Estimada Marta
Autor: Miquel Martí i Pol
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-297-6112-2
PVP: 9,00€
En ell hi ha paraules tan precioses com aquestes
“No em prens ni et prenc. Traço el perfil d’un gest
i tanta llum es pobla del teu cos
que ja la llum ets tu i tots els colors
s’esbalcen i es confonen.”
Trobo també interessant el Cicle líric, de Salvador Espriu i, tot i que ja no m’hi sento tan propera, Visions & Cants, de Joan Maragall.
Si teniu ganes de navegar una estona i badar amb una selecció poètica plural, no us perdeu Viu la poesia, un espai relacionat amb el grup de recerca de la UB Poció poesia i educació, ni el bloc de poesia de la Biblioteca pública Cocentaina.
Però si tants versos us embafen, tinc un pla b: Miquel Martí i Pol Contes de la vila de R i altres narracions. Un llibre que potser us va obrir la gana de Martí i Pol i, qui sap, qui sap si després de l’un no vindrà l’altre…
Mireu que bonic ho diu en Josep-Francesc Delgado
Els versos no són per vestir-nos, són
ones que juguen a la sorra amb peus
de l’infant que s’espiga; també esclaten
contra l’escullera de viure i tornen
o t’arrenquen les ungles de les mans.
Els versos són llar de foc o rosada,
però mai no són com el fum que es desfà
o com el fum que tot ho enterboleix.
I mai no esdevenen cendra, sinó
l’arbre que busques, el que no figura
als CD-roms ni les enciclopèdies:
l’arbre alt amb flors d’oceans on pots créixer.
Benvolgut Pere, espero haver estat útil!
Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€
Tot just avui podem trobar Un dia a les llibreries i nosaltres ja l’estem comentant… Com pot ser, això? Doncs perquè la pròpia Ester Pujol ens el va presentar (vegeu L’editora de Columna…) i des de l’editorial han tingut a bé fer-nos-el arribar amb una mica d’antelació, suposo que en vista de l’agonia que ha estat haver-se de conformar només amb els vídeos (vegeu Un dia · Episodi 1, Un dia… i Un dia. Quart episodi).
Us he de confessar que la vaig agafar una mica escèptica, aquesta novel·la. En general, les històries de noi-noia es coneixen, creixen junts i
a) són feliços tota la vida, tot i les adversitats del camí
o bé
b) són feliços quatre dies i ho deixen córrer, precisament per les adversitats del camí
em carreguen una mica. Em passa també amb les pel·lis… Poca cosa m’avorreix més que el Tom Hanks escrivint correus a la Meg Ryan!
Tanmateix, David Nicholls ja em va captar l’atenció des del primer capítol. L’estil narratiu és foça original, perquè ens fa saltar per la vida dels protagonistes d’any en any, de 15 de juliol en 15 de juliol, fins que, pràcticament al final de l’obra, relliga les dates i fa que la novel·la s’obri i es tanqui alhora, en una darrera pàgina que és, des del meu punt de vista, d’una exquisida senzillesa lèxica però d’una complexitat formal remarcable “Aquí comença tot. Tot comença aquí, avui.“. Però aquest recurs formal no és només un truc de prestidigitador per amagar una trama suada, no.
Els capítols d’Un dia són un recorregut per la vida de dues persones des dels vint als quaranta, i també el retrat d’un temps fet a base de petites pinzellades, la repassada als principis socials i individuals que han amarat Europa al llarg de tots aquests anys, la reflexió sobre la determinació i la derrota interior quan s’esvaeixen els compromisos adquirits amb un mateix i amb els altres… Tot amb un subtil sentit de l’humor, que ens fa passar amb una mitja rialla per moltes de les situacions descrites. En d’altres, en canvi, hi passem amb un considerable mal d’estómac. Patim, amb l’Em i en Dex. Però sense que aquest sentiment ens porti al “drama sense aturador”, eh?
Veient-ho amb perspectiva, veig que m’ho he passat bé. Hi ha coses previsibles a la trama? Doncs sí. Però no hi he trobat Tens un e-mail, aquí…. més aviat el que tenen els protagonistes és un futur incert, que han de construir amb penes, alegries i contradiccions, també amb esdeveniments que, com la vida mateixa, ens fan que mai no puguem saber, en un 15 de juliol qualsevol, com serà el nostre proper 15 de juliol, ni l’altre, ni l’altre…
Títol: Les flors del mal
Autor: Charles Baudelaire
Traducció: Jordi Llovet
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 648
EAN: 9788429755947
PVP: 24,90€
L’any 2007, Jordi Llovet, catedràtic de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, va presentar una edició bilingüe de Les flors del mal (diu l’autor que “ateses les vacil·lacions que sempre s’han presentat en l’ús de majúscules i minúscules en el títol d’aquest llibre, he acabat optant pel criteri ortotipogràfic català, que no preveu l’ús de cap majúscula, llevat que el títol inclogui una paraula que l’ha de portar obligatòriament“).
Aquest llibre me’l van regalar el meu marit i la meva filla i diria que, des que ho van fer, ha anat de la llibreria a la tauleta de nit pel cap baix una dotzena de vegades. Sovint el prenc, me’l miro, el tinc alguns dies a prop i el torno a desar, amb la certesa que ens retrobarem aviat, quan torni a buscar, com deia Nabokov, “precisió poètica i emoció científica“.
Mireu, si no, el darrer quartet d’El vi dels drapaires
(…) Per ofegar el rancor, per gronxar la indolència
d’aquests vells maleïts que moren en silenci,
Déu, amb remordiments, havia fet el son;
l’Home hi va afegir el Vi, el fill sagrat del Sol!
Avui, per curiositat i perquè no paro de sentir parlar dels Campions de Lliga, he estat mirant els llibres que tenen el Barça com a eix vertebrador.
Aquí n’hem comentat alguns: Viatge d’anada i tornada -vegeu Viatge d’anada… – i Crackòvia -vegeu Enguany… -, Tenim un nom (tot i que no és ben bé el mateix) -vegeu Per Sant… -… Però n’hi ha molts més. El Nil em va explicar fa dies que s’estava llegint un llibre del Guardiola (Pep Guardiola, em penso que es diu); confio que quan se l’acabi el vulgui comentar amb nosaltres. També hi ha una iniciativa solidària titulada Relats del mundial (quina foto més bonica de coberta!), llibres de negoci relacionats amb el Pep (he trobat Liderazgo Guardiola, però segur que n’hi ha d’altres)…
N’hi ha un que m’ha cridat especialment l’atenció: Els secrets del Barça, de Lluís Canut. Es veu que aquest periodista esportiu s’ha engrescat a destapar alguns aspectes de la història del Barça amagats fins ara. Sembla ser que fins i tot explica les autèntiques raons per les quals l’Eto’o va sortir del Barça o com va ser l’entrevista en què el Núñez va acabar plorant al plató…
Els de Crackòvia s’han ocupat de “posar-la al dia”…
Us fa gràcia llegir-lo i comentar-lo aquí? Us en deixo la fitxa i, si us engresqueu, feu-nos-ho saber, perquè en tinc un per enviar.
Títol: Els secrets del Barça
Autor: Lluís Canut
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
ISBN: 978-84-664-1266-7
PVP: 17’50€
Això sí, trobo que seria divertit que ens expliquéssim, ara que encara estem tots plegats amb el regust de la victòria a flor de pell, quin és el vostre gran secret a l’hora de veure el Barça… Què feu quan hi ha un partit històric? Quedeu amb amics? Us estimeu més estar sols i que no us molesti NINGÚ? Us poseu aquella bufanda que no heu rentat des de Wembley encara que estiguem a 40º?
No us talleu, que Els secrets del Barça són més que uns secrets i és hora d’exhibir-los, perquè aquest llibre pot ser vostre!
Us deixem amb el blog de Lluís Canut, Efectivament. I no us perdeu la presentació del llibre Els secrets del Barça el dia 19 de maig a la Llibreria Bertrand, a les 19:00 hores.
Bé, ja està decidit, aquest noi, l’adagio, que està vivint una mena d'”Atrapat en el temps” blaugrana, mereix rebre el llibre… crec que se’l llegirà mil vegades!!! Ara, noi, esperem el teu comentari, eh? Moltes gràcies a tots els qui heu volgut participar!!
He decidit penjar aquest comentari precisament avui, quan la Marta ens l’acaba de fer arribar i el Barça és a punt de guanyar la Lliga (no pot ser d’una altra manera, oi?). Sembla una bona forma de passar les hores que queden fins al partit, llegir Viatge d’anada i tornada… Comentaris tan entusiastes com aquest conviden a fer-ho! Mireu, mireu…
Títol: Viatge d’anada i tornada
Autor: Gerard Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 144
EAN: 9788429766325
PVP: 16,95€Hola a tots els lectors i lectores de nosaltresllegim.cat,
Soc la Martuu (Marta), la guanyadora del concurs que van iniciar des d’aquesta página, gràcies al qual, si guanyaves, t’emportaves un Viatge d’anada i tornada de Gerard Piqué signat per ell.
Primer de tot, donar les gràcies a la Montserrat i a tot l’equip, a Grup 62 i, per descomptat, a tota aquella gent que m’ha votat!
Parlem del llibre. M’ha semblat un llibre fantàstic, per persones tafaneres com jo és ideal. El recomano a tothom, ja que és un petit resum de l’inici d’una llarga vida. Parla de moltes coses com ara: de futbol (Manchester, Saragossa i Barcelona), de la família, de la Núria (la seva xicota), del amics,… Només li he trobat un inconvenient, a aquest llibre: massa breu. Vaig anar-lo a buscar pel matí a les oficines de Correos i per la tarda ja el tenia acabat, necessito una segona part! En aquest comentari bàsicament el que volia era recomanar aquest llibre a tot el món, creieu-me, és maravellós.
En fí, no em queda dir res més, només tornar a donar les gràcies i donar les felicitats a Gerard Piqué per tot l’esforç que ha fet per aquest llibre que finalment li ha quedat que ni pintat!Fins aviat i no us canseu mai de llegir!
Marta.
