Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

La comèdia romàntica és per a dones i la literatura empresarial per a homes?

3 respostes

Els secrets del BarcaL’altre dia a la sobretaula parlàvem amb un grup d’amics sobre l’arribada del mundial de futbol. Va ser una de les dones qui va dir que des del seu punt de vista el futbol seguia sent “cosa d’homes” i que la majoria de dones que ella coneixia eren incapaces, potser no de seguir un partit important, però sí d’empassar-se dia sí, dia també, un matx de seleccions com ara Paraguai o Corea del Nord…

D’aquí, amb una mica d’ajuda d’un excel·lent gintònic, vam passar als llibres. Jo vaig preguntar, no amb certa malícia, si creien que és possible fer una analogia i es podrien separar els llibres entre per a homes | per a dones.

perdona pero vull casar-me amb tuSi voleu que us digui la meva opinió, sempre m’ha fet molta ràbia pensar que novel·les com ara Perdona però vull casar-me amb tu són “per a senyores” (o senyoretes!!) i en canvi Els secrets del Barça és “per a senyors”, per dir-ne només un parell d’exemples.

Viatge d'anada i tornadaJo m’ho vaig passar molt bé llegint el Viatge d’anada i tornada i és fulboler 100% (ADN Barça, com diuen ara) i, en canvi, amb una novel·la romàntica d’escocesos d’aquelles de 700 pàgines que em vaig llegir fa dos anys més per devoció per per afició, vaig acabar avorrida com una ostra…

M’ho hauria de fer mirar o això que hi ha lectures per a homes o dones és una ximpleria monumental? Què en penseu, nosaltres?

Per cert, tinc curiositat per saber on posaria Angelology, la meva amiga…
Li preguntaré sobre el sexe dels àngels!

Share

En Jaume Cabré rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Deixa un comentari

Avui és el dia d’en Jaume Cabré. L’he vist al TN, des del Palau de la Música, recollint el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes  amb tota la solemnitat que mereix l’ocasió.

Realment és una persona a qui paga la pena llegir i escoltar amb deteniment, perquè quan ho fas aprens tantes coses, sobre literatura! Demà la Geòrgia ens en comenta un llibre amb deteniment; no us el perdeu! De moment, us deixem amb un vídeo.

Share

Entre Un dia i El primer dia

2 respostes

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 847 ]
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20’50€

Fa uns quants dies us deia que m’anava a llegir El primer dia, la darrera novel·la d’en Marc Levy (vegeu El primer dia que… ) i ara ja us puc dir que l’he acabada.

Després de parlar amb la meva tieta sobre el Levy (vegeu Totes les coses que no ens vam dir) he d’admetre que l’ADN de la meva família no acaba de connectar massa amb aquest autor. Hem estat mirant la web i crec que deu ser un tipus simpàtic. A més, en aquest llibre hi he trobat valentia en el final (que deixa amb el lector amb el cor encongit i ben intrigat) però la narració no m’ha acabat de commoure, no he acabat de patir amb les aventures d’aquests personatges.

Amb tot, m’ha semblat una lectura agradable, d’aquelles que t’acompanyen a la tauleta de nit i et fan passar una bona estona, distreta i que et deixarà dormir sense maldecaps. Us explico una mica l’argument? Doncs mireu, un noi i una noia llestos com ells sols i aventurers fins al moll de l’os entren d’una manera absolutament casual a la recerca d’una clau per entendre l’origen de l’univers, a causa de la qual es veuen amenaçats per una trama internacional fosca i fins i tot criminal.

Que per què a França és un autor supervendes? Penso que la resposta hem de trobar-la en què aquests personatges, aquestes aventures per tot el món, combinen igual de bé amb un Ricard que amb un Café au lait… és a dir, qualsevol hora sembla bona per obrir El primer dia, llegir-ne un parell de capítols i evadir-se amb aquell toc de glamour i estil.

Us deia que us comentaria si m’havia agradat més Un dia o El primer dia (entre Nosaltres, quan arribeu al final de les dues veureu que hi ha alguna coincidència més enllà del títol) i el primer que cal aclarir és que són ben diferents. Jo, particularment, amb quedo amb el primer. Ai, sembla que m’ha quedat ambigu i això no és ortodox, però avui us demano l’esforç que llegiu entre línies, perquè un dia, és un dia, o no?

Share

Però què estic fent jo sense llibre digital, encara?

7 respostes

IpadAquest matí he llegit una notícia a El Periódico sobre el llibre digital, El sector editorial posa en marxa la venda d’e-books i m’ha fet pensar que jo encara no en tinc, de llibre digital… Seré una lectora-dinosaure? Digueu-me MontserraT-Rex!

Bromes a banda, li trobo el seu què, al tema del llibre electrònic, en primer lloc ocupa poquet espai, és ordenadíssim… i a sobre no agafa pols i no hauria d’esternudar mai més entre llibres grogosos! D’altra banda, el paper em permet mesurar visualment per on vaig de la lectura (aquell assassinat quan encara et queden “dos dits de pàgines” ja et fa estar alerta perquè segurament en vindran més…) i té aquella cosa gairebé fetitxista, tàctil.

Ja veieu que estic feta un mar de dubtes… què en penseu, vosaltres, del llibre electrònic? És la revolució que necessita la literatura per captar “nova clientela” o és un altre giny de la llarga llista dels que estan arraconats en els altells més desavinents de les cases? I encara més, els llibres electrònics que es comercialitzen ara majoritàriament, els textos, són autèntics llibres electrònics o hem d’esperar una nova literatura multimèdia que exploti tots els recursos que ofereixen els nous dispositius?

Bé,  ja sabeu que esteu convidats a dir la nostra!!

Share

El primer dia que veig El primer dia al carrer

Deixa un comentari

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 847 ]
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20’50€

Aquesta tarda hem aprofitat per anar a la llibreria en família. És una de les nostres activitats perferides els dissabtes a la tarda, perquè no tenim presses i trobo que deixar passar el temps fullejant llibres és d’allò més agradable. A més, aquesta activitat individual es posa en comú al final, a l’hora de passar per caixa, i està molt bé veure cap a on s’ha inclinat cadascú.

Jo m’he deixat temptar per una de les novetats que tenia més presència a les prestatgeries -sí, podeu dir que no he estat massa selectiva! El primer dia ha estat l’escollida. Fa uns quants dies que vaig estar parlant amb la meva tieta sobre en Marc Levy (vegeu Totes les coses que no ens vam dir) i avui he pensat que s’havia acabat tocar d’oïda.

Ara veuré si coincideixo amb els milers de lectors (sospito que hi deu haver més aviat lectores) que té aquest senyor, no només a França sinó també a casa nostra… Ja ens ho explicarem, eh? Nosaltres l’heu llegit, en Levy? Us ha agradat? Per cert, en la meva particular valoració també us diré si m’ha agradat més Un dia o El primer dia i com he solucionat no confondre un títol amb l’altre!!

Share

Què és la literatura per a “nosaltres”

7 respostes

Títol: La pell de brau
Autor: Salvador Espriu
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-664-1265-0
Preu: 18.50 €

Fa uns quants dies el Cèsar ens va comentar La pell de brau (vegeu La pell…) i trobo que va explicar molt bé el conjunt d’aquesta edició comentada. A mi m’agradaria, doncs, donar-vos-en un altre punt de vista i aprofitar per posar en comú (ep, si pot ser!) què és per a nosaltres la literatura.
Al llarg de la carrera em vaig fer un tip de fer “comentaris de text”. Si no heu patit mai aquest suplici, us el resumeixo:

  1. estudies vida i miracles de l’autor
  2. veus com evoluciona la seva obra artística en aquest context
  3. t’ho fas venir bé per combinar pinzellades dels punts 1 i 2 i entaforar-los mentre parles del text que t’ha tocat

Així, amb La pell de brau, quedaves molt bé quan parlaves de la visió d’Espanya i les metàfores que hi al·ludien.

Ara bé, jo sempre havia pensat que la literatura pot ser una altra cosa. Que tota aquesta dissecció, aquesta anàlisi bisturí en mà, no ha d’amagar l’emoció de les pròpies sensacions que, és, des del meu modest punt de vista, allò que fa de la literatura una activitat artística, que transcendeix i ens punxa el cor encara que no tinguis ni la més remota idea de qui va ser o què més va escriure l’Espriu. A mi m’agrada La pell de brau per moltes coses, però també perquè hi diu

Perquè el gran nombre
après i ordenat de les paraules
es perd lentament en el silenci,
ara volem escriure
tan sols aquest teu nom.

I , mireu, no hi té res a veure, amb l’encaix a Espanya, ni amb la trajectòria literària de l’Espriu, ni amb res que s’hi assembli, però a mi em fa pensar que va ser molt bonic, el dia que vam decidir com es diria la nostra filla…

Què en penseu, nosaltres? Podem gaudir de la literatura de manera descontextualitzada o només la podem assaborir amb plenitud si n’hem fet primer una anàlisi, diguem-ne, intel·lectual? Animeu-vos, animeu-vos a contestar mentre jo, permeteu-m’ho, vaig a fer unes pregàries perquè la meva antiga professora de Literatura comparada no sigui “nosaltres“!

Share

Angelology ens fa parlar d’àngels…

5 respostes

Títol: Angelology
Autor: Danielle Trussoni
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-1273-5
PVP: 21’90€

El Pere, que és un nosaltres fidel, ens ha dit que ha pensat en la pel·li del Capra quan ha llegit el comentari d’Angelology (vegeu Angelology). He pensat que, certament, és un tema que dóna molt de sí. I com que l’Albert diu que “és complicat” esperar-se fins al dia 3 (és la data de publicació), he pensat que fins aleshores podríem anar discutint sobre el sexe els àngels… i sobre tot allò que us vingui al cap sobre aquest tema!

Us poso, doncs, un vídeo d’It’s a wonderful life i espero posar més imatges angèliques que ens aneu proposant d’aquí a dijous!!

L’Albert diu que El Joc de l’Àngel és el seu referent…

el joc de l'àngel

El Rafel ens parla de la Catedral de Girona…

Share

Angelology

9 respostes

Títol: Angelology
Autor: Danielle Trussoni
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-1273-5
PVP: 21’90€

Us he dit mai que jo anava a un col·le de monges? Sí, estimats nosaltres, dels 5 als 14 vaig anar a les franciscanes i, entre moltes altres coses, em van ensenyar qui eren els àngels i els arcàngels… quins temps, aquells! Quan feies el pessebre, l’anunciata no hi podia faltar,  quan et queia una dent, la posaves sota el coixí i esperaves que els angelets et portessin un regalet, quan veies una dent de lleó la bufaves i perseguies àngels muntanya avall… Però els temps, ai las!, han canviat.

Ara ja no hi ha al voltant aquells éssers místics sempre disposats a donar-te un cop de mà. Si més no, si hem de fer cas al que ens diu la Danielle Trussoni a Angelology. El “ángel de la guarda, dulce compañía” s’ha vist substituït per una cosa que és moltes coses, però “dulce” no, no, no.

Quan em va arribar a les mans aquesta novel·la la vaig agafar amb una mica de recel, perquè tot això dels àngels armats que veig de la pel·li Legión no m’agrada massa, francament. Però quan la vaig començar, de seguida em vaig adonar que Angelology és una altra cosa. Estem davant d’una novel·la concebuda com un best-seller d’alta qualitat, diria que a mig camí entre el Dan Brown i El nom de la rosa, amb aventures terrenals i amb lluites de poder celestials. I tot embolcallat d’una part històrica que t’atrapa a base de bé.

És Angelology una d’aquelles novel·les que no pots deixar de llegir i que tenen alguns moments sorpresa dignes de menció (ostres, són tan dignes que me’ls he de callar, mmh, quina ràbia!).  Però el millor del cas és que de les 656 pàgines que té el llibre, les bones no són només les 15 – 20 que corresponen a aquests “moments sorpresa”, no. Les bones són totes! Tant és així que us recomano que us mireu el lloc web però, per començar, només una mica, no fos cas que llegissiu més del compte. Quan l’hagueu acabada i en tingueu ganes de més -cosa que estic segura que passarà-, sadolleu-vos d’angelologia al web i ajudeu-me després a predicar urbi et orbi que ja tenim lectura de la bona per a les vacances.

Si l’any passat les platges les van ocupar dones de mirades inquietants, m’hi jugo un pèsol que enguany hi veurem ales que no seran de gavines…

Share

Que sí, que es veu a venir que serà Fora de sèrie

2 respostes

Títol: Fora de Sèrie
Autor: El Terrat Produccions S.L.
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció [Núm 846 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1221-6
PVP: 17,50€

Fa dies parlàvem d’un llibre que han escrit els guionistes d’El Terrat i és a punt de veure la llum (vegeu Nosaltres,..). Bé, doncs, entre tots nosaltres crec que hem aconseguit fer una llista de sèries de referència que, diguem-ho i pengem-nos la medalla, no inclou Lost, la qual cosa està molt bé perquè -segons em diuen- el J.J. Abrams ha perdut credibilitat amb aquest final misticoide que ha muntat. Voleu ara saber quines són les sèries que ells, els d’El Terrat, han triat?

Doncs aquí en teniu la llista:

  • La casa de la pradera (1974)
  • Els Roper (1976)
  • Vacaciones en el mar (1977-1986)
  • L’increïble Hulk (1977-1982)
  • Dallas (1978-1991)
  • Equip A (1983-1987)
  • V (1984-1985)
  • Mike Hammer (1984-1987)
  • Las chicas de oro (1985)
  • Walker, Texas Ranger (1993-2001)
  • South Park (1997-…)
  • Els teletubbies (1997)
  • Sexe a Nova York (1998)
  • A dos metros bajo tierra (2001-2005)
  • The office (2005)
  • Dones desesperades (2004)
  • House (2004-…)
  • Lost (2007)

Algunes coincideixen, eh? Quan he vist Els Teletubbies (que no ha dit ningú) he recordat tantes tardes de puré de fruita amb galeta fent badar la meva filla amb unaaaabraçaaadaaaaa…. en tinc ganes, de veure què en diuen, aquests irreverents, d’una sèrie tan candorosa! Ai, quina por!!

Alexandra, has de saber que el capítol dedicat a Las chicas de oro es titula Que bonica és Barcelona, que sembla Benidorm!

Per cert, ningú no va dir Els Roper i mira que era bona, eh? He tingut ocasió de llegir el capítol que li dedica l’Alfredo Valls (malauradament només he pogut llegir dos capítols, aquest i el de La casa de la pradera) i he rigut d’allò més. És la historia d’un home que, per tota fortuna, hereta 125.000 cintes VHS d’Els Roper. En un moment de l’acció, el protagonista diu

No em cansava mai de veure’m la cara al televisor. Moments de goig en què només vaig poder encomanar-me al cel i cridar «Déu estreny, però no ofega!!». «Efestivi wonder», revalidava la veueta, mentre en David Carradine es regirava a la tomba, clarament en desacord amb el meu comentari.

Bé, ja veieu el caire que té la cosa: una ocurrència darrera de l’altra per riure a cor què vols. Us en deixo el pdf, a veure què us sembla! Fora de sèrie.
Per cert, tan bon punt tingui el llibre, us dic a qui li envio…

Share