Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

El cel, al capdavall, és pura especulació. Però l’infern… Qui pot dubtar de la seva existència?

Títol: Sota la pell
Autor: Llorenç Capdevila
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 539 ]
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-8256-932-1
PVP: 17,50€

La novel·la Sota la pell, d’en Llorenç Capdevila s’acaba talment com jo he titulat aquest comentari. Enmig de les seves 197 pàgines hi podem llegir diàlegs com aquest entre el protagonista -en Pau, un escriptor en hores baixes- i el seu amic periodista -Virgili-:

-Els escriptors sempre sembla que gasteu molta noblesa i honestedat… Però un pot creure que feu com les putes, perquè us veneu la intimitat, i la feu pública, a canvi de diners, d’èxit, de reconeixement…
-Pitjor és el cas dels periodistes -vaig contraatacar-, que sovint oferiu el talent, és a dir, el cul, a causes estúpides, a ideologies oficials, o a la correcció política que us marca la direcció del diari…
-Evidentment! (…) D’una forma o altra tots el fem, el paper de puta… Ho veus? Tots tenim, en certa manera, un paio greixós donant-nos pel darrere… digue-li gerent, cap de secció, agent, editor, lector, client director o com et surti de la fava… És un peatge inevitable!
-Potser sí… (…) Però aleshores haurem de concloure que això de la vocació, en qualsevol ofici, no és més que una fal·làcia…

Ja ho veieu, un llenguatge sense embuts per parlar de l’assassinat d’una prostituta a l’Eix Transversal, sí, però també per retratar amb molt poquetes pinzellades perdedors, supervivents, persones que, com Orfeu, baixen a l’infern i… us haureu de llegir la novel·la per saber si s’hi queden! Jo, sincerament us dic, us recomano que ho feu. És una novel·la dura, sense concessions lèxiques ni argumentals, que, com anuncia la contraportada, no és només una novel·la negra sinó que ens brinda una ocasió per a la introspecció en els personatges, per arribar-los sota la pell.

A més, l’autor fa ús -que no abús- d’una fórmula molt interessant: el pas de l’estil indirecte al directe “sense més explicacions”. Us en dono un exemple:

El consum de Tranquimazín s’havia reduït a una pastilla molt de tant en tant i el metge m’havia dit que estava molt content de com evoluciones, Pau, això ja ho tenim gairebé superat…

Potser el millor que us puc dir per animar-vos a llegir aquesta novel·la és que m’ho he passat malament, en alguns moments, molt malament… que bé!

Us deixem un vídeo on Llorenç Capdevila ens parla de la seva nova novel·la, Sota la pell, i una entrevista a l’autor al diari Regió 7.

Share

M’agrada passar Un dia a les llibreries (bé, una tarda potser ja és prou)

Aquest és un post d’aquells que faig de tant en tant, que no van enlloc però que penso que potser us poden despertar, als qui normalment llegiu nosaltres però encara no us heu engrescat a escriure-hi, les ganes de fer-ho. Si em poso pesada, m’ho dieu; però si us agrada… ah, si us agrada no us ho penseu dues vegades i digueu la nostra!! Quan llegeixo alguns dels comentaris que hi ha en aquest blog penso que hi ha tantes veus que tenen tantíssim a dir!

Bé, a allò que anàvem!

El dissabte vam anar la família a Sant Cugat, a recollir unes fotos antigues de l’Escola Santa Isabel, de quan les classes es feien dins del Monestir. Certament, les imatges són impressionants, curiosíssimes, amb nenes lluint uns pentinats i unes llaçades que ara ni l’estrella pop més radical gosaria exhibir als escenaris! Bé, doncs, amb la feina feta vam aprofitar per acostar-nos a veure com està el Monestir  i, badant, badant (oh sorpresa!), vam acabar en una llibreria!

És un espai molt ben cuidat, amb una secció infantil que ens va permetre fullejar novetats a la fresca durant mooolta estona. Ple de ratolins, això sí! Ratolins amb l’Ulisses, ratolins al Machu Pichu,  ratolins amb el Marco Polo… Quan ja no vaig poder més de la febre del Geronimo i la Tea que està vivint la meva filla vaig fugir escales amunt!! Allà, mentre mirava les novetats, vaig sentir que la llibretera li deia a una client: “el que t’agradarà és Un dia“. Què va anar a dir, aquella bona dona! Jo, que sortia de quinze minuts de monòleg sobre els grans avantatges del Geronimo davant de qualsevol altra bestiola animada, vaig sentir allò i no vaig poder resistir-m’hi:

– Li fa res si m’hi fico?
– I ara! -respon molt amablement la llibretera.
– Estic totalment d’acord amb vostè. És una novel·la preciosa. -En aquest punt la senyora ja es pensa que jo sóc agent del Nicholls-. Una història inoblidable.
– Sí, sí – la llibretera s’anima-. És romàntica però sense ser tova.
– I el final?
– Ai, me’n queden unes trenta pàgines per acabar-la.
– Doncs, permeti’m que li digui, li espera el millor… Bé, li espera allò que no s’espera.
En aquell moment la senyora ja ha mostrat el llibre a caixa. A totes dues els espera una trobada amb uns personatges que no oblidaran…

Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€

Us prometo que tot el que he escrit és absoutament cert (que em caiguin al cap cent-mil formatges de bola si menteixo!). Tan de bo que alguna de les protagonistes d’aquest diàleg ho corrobori aquí, amb Nosaltres. Això voldrà dir, a més, que el proper 15 de juliol podran celebrar, com jo mateixa, que tal dia com llavors es van conèixer dues persones, perfectament fictícies, que ens han enriquit amb la seva vivència, meravellosament real.

Per cert, si l’heu llegida, voleu que el dia 15 en fem, entre tots, una selecció de cites per posar-les en comú?

Share

Celebrem una nova Guia de Vins!

Guia de vins de lAlguerTítol: Guia de vins de l’Alguer
Autors: Jordi Alcover i Silvia Naranjo
Editorial: Pòrtic
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-9809-155-7
PVP: 10,50€

L’Alguer, en l’univers de la meva ignorància geogràfica, ha estat dues coses:

Un territori on s’hi parla català i que oblidava sistemàticament als exàmens de 8è, la qual cosa barrava la porta cap a l’excel·lència (quina ràbia!).

Un dels límits des d’on la lluna parla (si més no, aixi ho diu la Maria del Mar Bonet): “Des de Mallorca a l’Alguer | la lluna diu cada nit: | “Es mor la mar lentament”.

D’avui endavant, a més, és una zona vinícola digna de ser estudiada!

En Jordi Alcover i la Silvia Naranjo treuen al mercat tot just avui una nova guia, en aquest cas, la Guia de vins de l’Alguer, amb tastos també a cegues de més de vint vins de l’Alguer. Si els fenicis ja hi plantaven vinyes, alguna cosa deuen tenir, aquests vins! Jo m’estic animant a descobrir-ho per aquest ordre: em llegeixo la Guia, me’n vaig a l’agència de viatges i començo a fer-me una llisteta a base de malvasies i garnatxes! Jo vull fer fotos com aquesta el mes que ve!!

Alguer

Si en voleu veure el web, de la Guia, us el deixem aquí.

Share

José Montilla conversa sobre el catalanisme

CatalanismeTítol: Catalanisme
Autor: José Montilla
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-664-1293-3
PVP: 18’00€

Abans de Sant Joan, el 22, va sortir a la venda un llibre que, a dia d’avui -que és precisament quan es presenta a l’auditori de La Pedrera- resulta més oportú que mai: Catalanisme, de José Montilla.

A través d’una sèrie de converses amb Anna Cabré, Carles Casajuana, Gabriel Ferraté, Ramon Folch, Iñaki Gabilondo, Rosa M. Malet i Pedro Nueno, el President de la Generalitat reflexiona sobre la situació actual de Catalunya.

Una de les cites del propi autor fa així:

“En aquestes converses he volgut compartir reflexió i pensament en àmbits essencials per al futur de Catalunya. Sempre he cregut necessari pensar ordenadament abans d’actuar. Aquest ha estat el fonament indispensable del catalanisme, i allò que en garanteix la vigència”.

Vénen dies de pensar ordenadament i -pel que deien ahir a la nit al TN tots els líders polítics catalans (o gairebé tots)- actuar en conseqüència… Mentrestant, anirem llegint en José Montilla i ens ho explicarem entre Nosaltres

Anna Cabré, Carles Casajuana, Gabriel Ferraté, Ramon Folch, Iñaki Gabilondo, Rosa M. Malet i Pedro Nueno

Share

Preparar l’estiu amb Geronimo Stilton

Títol: Vacances per a tothom! 4
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
COl·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9932-143-1
PVP: 7,95€

Títol: Vacances per a tothom! 5
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
COl·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9932-142-4
PVP: 7,95€

Estimats nosaltres, és un plaer comunicar-vos que  a casa “hem” començat les vacances d’estiu. Bé, estrictament parlant, qui les ha començades és la meva filla, però crec que tots els qui tigueu criatures estareu d’acord amb mi que aquest fet trasbalsa la quotidianitat de tota la família. Amb les vacances escolars arriben les colònies i casals d’estiu, els pantalons curts a totes hores, el repel·lent de mosquits… i els quaderns d’estiu!
Geronimo Stilton

Ja l’any passat vam descobrir els que publica l’autor més eixerit de la gal·làxia, Geronimo Stilton, i enguany hem decidit repetir. A nosaltres ens toca Vacances per a Tothom! 4, un llibre que comença així:

Estava impacient per poder-te conèixer… A partir d’avui formaràs part dels meus enviats especials i passaràs un estiu extraràtic amb els meus amics i amb mi. I ara entra tu també a la meva redacció!

I, 110 pàgines més tard, amb 60 digestions a l’ombra, 1 llapis gastat i 1 o 2 de perduts, 1 goma escarbotada i 60 mines de llapis de colors trencades, arriba a la següent fita:

Diploma d’enviat especial de l’Eco del Rosegador

Emès pel propi Geronimo.

Enmig hi trobareu una bona pila d’exercicis il·lustrats amb els personatges de la col·lecció – la Tea, en Benjamí, en Hiena… – que ajuden a pair amb una mica més d’alegria una tasca que, si més no a casa, no és massa ben rebuda, però sí necessària com els Calippo que mengem!

Per cert, portats per una eufòria i una empenta incontrolades, pròpies de qui té 3 mesos per davant de vacances, vam comprar també el Vacances per a Tothom! 5. “Que no sigui dit” -vaig pensar – tot i que em fa l’efecte que ens esperarà, pacient, fins al juny que ve…

Share

El llenguatge cinematogràfic i la literatura van per un sol camí? El cas d’Angelology

El guionista de CSI, Anthony Zuiker, està publicant llibres (n’hi ha un al mercat i se’n prepara un altre) que van complementats per un lloc web on, previ registre, el lector hi troba petits tràilers, molt cinematogràfics per cert, en què la narració visual arrodoneix el que s’ha llegit. Val a dir que el vídeo complementa però no és imprescindible.

Això m’ha fet pensar en què el llenguatge del vídeo és un dels més emprats en la promoció editorial. Ho vam veure amb la col·lecció de clips d’Un dia (vegeu Un dia…, Un dia.. o dos…, Un dia · Episodi 1) i, buscant una mica, he trobat un altre cas recent: Angelology (vegeu Angelology ens…, Angelology).  El llibre de la Danielle Trussoni té a YouTube tota aquesta col·lecció de vídeos.

Creieu que aquest recurs convida a llegir la novel·la? Personalment, trobo que de vegades expliquen més del compte, però això també em passa amb els tràilers de les pel·lis que fan al cine… Què en penseu, nosaltres?

Share

Maletes Perdudes i Olive Kitteridge | Premi Llibreter 2010

Avui dia 22, a les 8 del vespre, s’han lliurat els Premi Llibreter a l’Institut d’Estudis Catalans.  Enguany s’han premiat tres categories: llibre de literatura catalana, llibre d’altres literatures i àlbum il·lustrat.

Maletes PerdudesEns fa especial il·lusió el premi de literatura catalana, perquè ha estat per a un llibre que hem comentat aquí Maletes Perdudes (vegeu Maletes perdudes…), d’Empúries. Jordi Puntí és un autor proper (heu vist el Facebook de Maletes perdudes?) i d’una qualitat inqüestionable, del qual el jurat en destaca “el llenguatge molt viu i ric”.

Quant a les altres literatures, Elizabeth Strout ha estat guardonada amb la novel·la Olive Kitteridge, publicada per El Aleph Editores. Mirarem de llegir-la aviat per poder-ne compartir el comentari… I si vosaltres heu tingut ocasió de fer-ho ja, esperem que ens el feu arribar per posar-lo en comú aquí al nosaltresllegim.

El premi per a l’àlbum il·lustrat ha estat concedit a en Jimmy Liao per una obra, La noche estrellada, que tant de bo puguem publicada aviat en català.

Bé, doncs, no està malament com a vigília de la revetlla de Sant Joan, eh? Una nit de traca i literatura!!!

Share

S’ha mort el Saramago!

M’acaben de trucar per donar-me la notícia que s’ha mort en José Saramago. José Saramago
Ho sento, francament, molt, i estic segura que comparteixo aquest sentiment amb nosaltres. Ens ha regalat 87 anys de saviesa, reflexió i grandíssima literatura.

Si ara mateix està creuant la llacuna Estígia, segur que deu estar donant conversa a Caront i fen-lo pensar sobre la seva condició… geni i figura!

“Al final descobrim que l’unica condició per veure és morir”. J. Saramago

Us deixem algunes notícies que en parlen: La Vanguardia, El País, TV3

Aquesta s’ha publicat avui dissabte a l’Avui i crec que és especialment interessant per a Nosaltres, perquè parla de les seves edicions en català.

El Josep i la Lia també en van parlar… (vegeu Caín i Una joia…)

Títol: Caín
Autor: José Saramago
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 142
ISBN: 978-84-297-6358-4
PVP: 18’50€

Share

David Nicholls parla d’Un dia

A sobre d’escriure molt bé, en David Nicholls és simpàtic!!

www.btvnoticies.cat

Bé, ja sabeu que jo sóc defensora d’Un dia, o sigui que espero que aquesta entrevista us acabi d’animar!!!
Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€

Share