@ColumnaEdicions @Grup62
La Núria Coll, autora de Tots els llocs em recorden a tu, va entrevistar la setmana passada l’autor italià Giampaolo Morelli, que ha publicat Set hores per enamorar-te, aprofitant la seva visita a Barcelona. Nosaltres, aquí teniu l’entrevista en exclusiva!
Furbeta!
Giampaolo Morelli ha passat la nit a l’Hotel Banys Orientals. A les deu en punt del matí tinc cita per entrevistar-lo i em rep amb americana i fet un pinzell, i no sóc la primera periodista a qui ha atès. També ha estat una dona, com totes les que passaran per aquesta taula al llarg del dia d’avui i amb les quals estic convençuda que ens posaríem d’acord si haguéssim d’avaluar el físic i l’amabilitat d’aquest director, guionista, actor i escriptor napolità que acaba de publicar Set hores per enamorar-te, en italià, castellà i català (Columna Edicions).
La nostra trobada té, però, un al·licient. Publiquem amb la mateixa editorial i la meva novel·la Tots els llocs em recorden a tu parla també d’amor i l’al·licient per a provocar a Morelli és que conegui que la protagonista del meu llibre, periodista com jo, té una experiència hilarant amb un cantant famós, James Blunt, que l’acaba seduint i convidant a la seva habitació d’hotel durant una entrevista.
Quan seiem Morelli dispara: i vas anar a l’habitació, clar… I jo li dic: no!!! Ell respon: mentidera!!
Set hores per enamorar-te és un manual universal per aprendre com pensem i actuem les dones perquè els homes bloquejats i desorientats sàpiguen atraure les dones. Sense intencions malintencionades em sento obligada a començar així…
Núria: Què fa un home com tu escrivint un llibre sobre lligar?
Giampaolo: El físic et serveix els primers deu minuts només.
L’agent, la traductora, la cap de premsa i jo somriem. No hi estem d’acord, lògicament.
N: Al llibre es parla del T.D.C (Test dels collons) on s’explica que les dones fem un examen ràpid als homes per concloure amb immediatesa de quin peu calceu. Això és exacte! Però també parles de les “historietes d’aproximació”, excuses per acostar-te a les dones, que no funcionarien gens si les utilitzessis amb mi…
G: Ah, si? Prefereixes que vingui i et digui “hola què tal? Em dónes el teu número?”
N: Bé, no tant, però expliques unes historietes d’aproximació una mica forçades, no?
Al manual, Morelli diu que funciona molt veure un grupet de tres noies, acostar-t’hi i parlar amb les dues que no t’interessen, ignorar la que vols i fins i tot ser una mica impertinent i mal educat amb ella. Jo, sincerament, no m’imagino enamorant-me d’un tio que mostra l’estupidesa del protagonisme del llibre en aquella trobada. Però aquest és només un de molts altres gestos que diria que podrien ser letals i deixar-me KO en un duel de comunicació sobretot no verbal amb un Paolo reconvertit a Don Joan.
G: És una manera aparentment desinteressada. Si s’apropa i et demana el número és molt possible que el rebutgis. Jo prefereixo la historieta d’aproximació perquè crec que ets menys rebutjat…
I de cop Morelli em mira fixament als ulls i em diu: “Furbeta!!!”. Em miro la mànager i la traductora. Què vol dir?, exclamo sorpresa. La traductora em diu que “T’està dient que ets una dona astuta, una guineu.”
N: El protagonista, en Paolo, té una relació de fa molts anys i viu immers en una rutina. Hi ha molts Paolos a Itàlia que necessiten tècniques per lligar?
G: Hi ha molts Paolos, sí, ha ha ha! Hi ha molts homes molt bloquejats, que no saben com lligar. He estat un any i mig convivint amb homes així i et puc dir que amb aquests cursos per lligar, se n’han sortit i han millorat moltíssim la seva relació amb les dones. Si aprens a tenir més seguretat en tu mateix (que és el que s’aprèn en aquests cursos) millores en tots els sentits.
N: T’has documentat doncs amb manuals i fòrums i també convivint amb aquests homes?
G: Sí!
N: I t’has documentat també amb periodistes per escriure sobre el periodisme més frívol i el periodisme més rigorós de la novel·la?
G: Sí. Tinc un amic que és periodista econòmic. I tu t’has documentat per escriure sobre un fisioterapeuta al llibre? –riu-
N: Siii, molt! –ric-
G: Astuta…. Furbeta!!! –em repeteix.
N: Grazie! És un llibre que serviria als homes catalans? Aquí tenim una imatge força particular de com sou els italians en aquest terreny!
G: Aquest llibre és per a seductors de tot el món. Els mecanismes són els mateixos a tot arreu. Això dels italians seductors és un mite i realment hi ha molts homes molt encallats a Itàlia que estan sols i que no saben com seduir una dona.
N: Frases curtes, molts diàlegs, escenes explicades gairebé amb apunts teatrals. Et planteges fer-ne una sèrie o portar-la a la gran pantalla?
G: Jo primer pensava només amb la novel·la i no ho pretenia gens però ara sí, estic amb converses per a portar-la al cinema.
N: La voldries dirigir o la protagonitzaries?
G: No ho crec.
N: A Catalunya, els periodistes mediàtics, que surten per televisió per exemple, estan sovint mal considerats quan decideixen escriure un llibre. A Itàlia també existeix aquest prejudici? Ho pateixes?
G: Si, a Itàlia també passa però a mi, afortunadament, no m’ha passat. I aquest és el segon llibre que escric i després de la primera impressió veuen una història i la valoren.
N: Jo valoro molt que siguis tan polifacètic. Ara què et ronda pel cap després de la promoció d’aquest llibre? Televisió? Teatre?
G: Segurament continuaré escrivint. Ja tinc algunes idees al cap…
N: Sobre l’art de la seducció no?
G: Basta di seduzione!!
Ens dediquem els llibres. Sortim de l’Hotel per a fer-nos fotos conjuntament per a la promoció i, en aquell moment, em confonc de porta.
G: Vas a las stanzas! Hahahaha!
I ja me l’imagino tornant a dir: furbeta! Però rectifico i desfaig el camí per on he vingut. Caminant pel carrer Argenteria em demana el telèfon mòbil sense dubtar, de sobte, per sorpresa, sense miraments ni giragonses. No aplica cap recomanació del llibre. Em dóna el mòbil i li teclejo. Em fa una perduda. Ja li he dit abans que a mi les històries forçades d’aproximació no em serveixen i m’apareix al whatsapp, beneït whatsapp, minuts més tard. Li envio la foto que ens hem fet mentre baixo Via Laietana i em respon: AMOR…
