Arxiu de l'autor: Nosaltresllegim.cat

Quant a Nosaltresllegim.cat

Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat · · · Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres! I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!

L’imperi ets tu, de Javier Moro

Títol: L’imperi ets tu
Autor: Javier Moro
Premis: Premi Planeta 2011
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-9708-237-2
Preu: 21’50€

Osti nois, això sí que és un Planeta de premi! I mai millor dit! Bé, segons el meu criteri! Com a mínim, a mi m’ha semblat una novel·la de gamma alta. Excel·lent.

Fent una mica d’història, Jo confesso que abans de llegir L’imperi ets tu només tenia coneixement del Javier Moro per l’anterior llibre que li vaig llegir, Pasión India,… i la veritat? Res a veure.

Val a dir que l’autor té certa tendència al barroquisme, al tirabuixó, al recargolament. És amant de les atmosferes denses, les cortines de vellut vermell i les passions desaforades. No és que aquest llibre estigui exempt d’aquesta tendència tan poc “cool”, però trobo que tot plegat queda de conya, encaixa i té sentit, sense excés d’edulcorants i almívar.

És una novel·la històrica tremendament rigorosa i ben documentada. Vet aquí que…

Joan de Bragança o “Joan el Clement” com l’anomenaven els seus vassalls, va assumir la regència quan la seva mare, la reina Maria de Portugal, va ser declarada incapaç de governar a causa de la seva alienació mental. Però no era un home apte per regnar i ho va fer a contracor. Obligat.

Indecís, tímid, indolent, poruc, poc per no dir gens il·lustrat, feia el que bonament podia amb l’agravant d’haver de vigilar de ben a prop la seva dona, la Carlota Joaquima, capaç de provocar un cop d’estat per tal d’assumir la regència.

No eren un matrimoni ben avingut. La veritat és que es tenien un recel, una desconfiança i un odi mutu, que tela marinera.

Això que us he explicat fins ara seria una mica la introducció per anar fent boca, però el plat fort de la novel·la recau en la figura d’en Pere I, fill d’en Joan i la Carlota Joaquima, convertit en emperador del Brasil, el país mes gran d’Amèrica del Sud a l’edat de 23 anys.

La vida d’en Pere va ser una autèntica bogeria des que va arribar a Brasil, juntament amb la seva família, fugint de la seva Lisboa natal, amb només 9 anyets. Però el nano ja apuntava maneres, no com el “murri” del seu germà Miquel, envejós, dolent com una mala cosa, pastat a sa mare.

En Joan és excèntric, li agrada banyar-se despullat, barrejar-se amb la gent que treballa a Palau, fer coses amb les mans, encara que això es consideri feina d’esclaus. I sobretot, sobretot, més que res en aquest món, el que li agrada de veritat són les dones. I sense mesura!!

Quan arriba el moment, li busquen dona per tal de crear noves aliances, tal i com es feia abans, (i potser ara també). L’escollida es la Leopoldina d’Àustria, una noia de físic normalet, però amb una formació espectacular: cultivada, amant de la música, la lectura, els minerals… La pobra Leopoldina deixa l’ordre, la pulcritud de l’Imperi austríac, per trobar-se amb un fangar, un país sumit en la més gran de les misèries, on el tràfic d’esclaus és a l’ordre del dia. La pobra noia al·lucina.

Mereix una menció apart la figura de la Domitila de Castro: una brasilenya ardent, tremenda, dolça, carinyosa i ambiciosa, que fa que en Joan perdi l’oremus i les bones maneres anant-li al darrera per les seves formes sinuoses.

Jo crec que amb això ja podeu anar fent boca. És un llibre que té de tot: una mica de safareig, una mica de baralles i borratxeres de joventut, amor i venjança i molta, molta història explicada d’una manera que… més amena impossible!

Gaudiu-lo!!

Share

Exitus

Títol: Exitus
Autor: Antonio Luque
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-1532-529-1
Preu: 20,90€

Al Nosaltres ens va arribar un segon exemplar d’Exitus de l’Antonio Luque i vam haver de buscar un altre lector compulsiu i melòman del gènere “indie”.

Dit i fet. L’Estanis Solsona, que coneix bé el personatge i l’escena, s’estrena amb Nosaltrescom ho va fer en Joan– amb aquest llibre, obra del líder del grup Sr. Chinarro:

Portar vint anys composant cançons i haver escrit petits relats i articles per premsa no deu treure’t la sensació de vertigen a l’hora d’enfrontar-te a la teva primera novel·la. Antonio Luque, malgrat tot, és un personatge força ambiciós i segur de sí mateix, i quan va emprendre aquest viatge ho va fer amb determinació: va aparcar la seva activitat com a compositor i veu de Sr. Chinarro i va dedicar nou mesos a completar aquest llibre, una estrena que sobrepassa ni més ni menys que les cinc-centes pàgines, potser excessives pel que suposa la història central.

El cert és que segons com ens ho mirem, el desenvolupament de l’argument tant podria haver estat escurçat a la meitat com allargat tres-centes pàgines més. Luque va deixar volar la imaginació sense lligams a partir d’un punt de partida que despista: en Pepito és un postadolescent perdut que estudia el primer curs d’empresarials a la universitat sense saber ben bé per què i que viu en un barri de classe obrera al sud d’Espanya amb els seus pares. Una nit, mentre ell ha baixat a llençar les escombraries, es produeix una explosió de gas al seu pis que mata a l’instant el seu pare i deixa en estat greu la seva mare. En els primers capítols, on comencem a apreciar el to costumista i ple de detalls quotidians de l’autor (recurs que en ocasions entorpeix la lectura), un pot arribar a imaginar-se el text en una versió cinematogràfica de Fernando León o Benito Zambrano. En Pepito és un antiheroi que haurà d’aprendre de cop a manejar la seva vida i a resoldre totes les gestions desconegudes que impliquen la tragèdia en la qual es veu immers. Però aquesta familiaritat inicial va tornant-se estranya poc després, a mesura que van apareixent els personatges que envolten el protagonista: familiars, veïns, amics, metges, companys d’universitat… Res és el que sembla, tothom té un doble fons pertorbador i la història entra en una espiral delirant, cada cop més accentuada i esbojarrada, fins a deixar-nos amb un pronunciat aixecament de celles al final. A en Pepito se li obren portes que amaguen enganyoses possibilitats de salvació com si es trobés en un laberint, o com si apareguessin pel caprici d’un somni.

A més de suposar un retrat de com de difícil resulta encertar-la a l’hora d’escollir una identitat per la vida adulta tot just havent complert els divuit anys (quasi una imposició social), Exitus és també el dibuix d’una Espanya molt determinada dels últims anys, amb mencions a la corrupció política i a l’especulació, al creixent malestar laboral i econòmic en la classe mitja-baixa, a la superficialitat d’una televisió que cada cop té menys contingut útil, i al jovent gandul abandonat a un consum desproporcionat de droga i alcohol. A vegades tot plegat té un punt esperpèntic que et pot allunyar de la història per pura incredulitat, però no es pot negar que precisament per això té un grapat de girs inesperats. I venint del senyor Luque, el llibre és tota una sorpresa (que jo crec que agradarà especialment el lector que tingui una edat propera a la del protagonista).

Share

El Barça. Per què el Barça és el millor equip de la història del futbol

Títol: El Barça. Per què el Barça és el millor equip de la història de futbol?
Autor: Sandro Modeo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-2976-926-5
Preu: 17,95€

Quan ens va arribar El Barça. Per què el Barça és el millor equip de la història de futbol?, de Sandro Modeo, vam buscar qui de Nosaltres és el culé més culé de tots els culés… i a en Marc li ha agradat. Llegiu-ne, però, la seva ressenya, perquè sembla que aquest llibre té més ànim d’anàlisi històrica que no pas de “hooliganisme” barcelonista…

No acostumo a llegir els pròlegs perquè em solen avorrir… però en aquest llibre qui el fa és Irvine Welsh (alerta!), autor de Trainspotting. Qui s’encarrega de respondre la pregunta “per què el Barça és el millor equip de la història del futbol” és Sandro Modeo, que una mica culé sí que podem intuir que és, ja que té un altre llibre que es diu Mourinho, l’alien.

Modeo va començar la seva història d’amor amb el Barça de l’era Guardiola a partir de la final de Wembley contra el Manchester United on els blaugranes es van passar per la pedra Ferguson i els seus.

El que fa Modeo durant el llibre és explicar, en primer lloc, teories científiques o contes populars per després traslladar-los al món del futbol.

La base de la qual parteix Modeo és l’estudi del Futbol Total, iniciat els anys vint a Anglaterra, que després va passar per la “Taronja Mecànica” holandesa, després pel Milan d’Arrigo Sacchi, i que ha culminat en el seu màxim esplendor i plenitud en el Barça, primer de Cruyff-Van Gaal-Rijkaark, i després de Guardiola.

Més que els protagonistes d’aquest equip fabulós que hem viscut, Modeo se centra en com la història ha anat modulant i moldejant el futbol per arribar al seu zenit amb el nostre Barça… i sempre, sempre, sempre comparant-lo amb el que ell considera el futbol del paleolític que practica Mourinho (que anomena “equip que té por de perdre”).

A més de les figures dels contes i les teories científiques, l’autor també fa servir símils musicals. D’aquesta manera, la “Taronja Mecànica” era una orquestra de música clàssica (amb tot el que comporta de bo i de dolent i amb les seves limitacions estilístiques), mentre que el Barça de l’era Guardiola és un conjunt capaç de tocar clàssica, heavy, pop i… i tot el que vulgui.

El llibre és distret i la manera d’explicar les coses –els símils que fa- és curiosa però molt ben trobada (anar del Big Bang al Futbol Total sense perdre l’equilibri és complicat!). Ha estat una molt bona lectura pel tren.

Si li he de posar alguna pega diria que Modeo m’ha semblat una mica “hooligan” –i jo en sóc molt!-, que és massa contrari a l’estil de futbol italià (el Catenaccio), i un pèl obsessionat en la figura de Mourinho… però tampoc li retraurem tant, oi?

Si a mi m’haguessin preguntat per què Barça és el millor equip de la història del futbol… els hauria respost “mireu els partits del Barça a la tele”.

Share

Cinder. Cròniques lunars 1

Títol: Cinder. Cròniques lunars 1
Autor: Marissa Meyer
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9932-550-7
Preu: 16,95€

En Rubén s’ha llegit Cinder. Cròniques lunars 1, de Marissa Meyer, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

La història d’una noia que és maltractada per la seva madrastra, criticada per les seves germanastres… us comença a sonar? I si hi afegim que una fada l’ajuda a anar a un ball reial per conèixer el príncep, i durant el ball perd una sabata de cristall… Ara sí que sabeu de quin conte estic parlant, oi? Efectivament: estic parlant de la Ventafocs!

Amb Cinder ens trobem en un món apocalíptic, a la ciutat de Nova Pequín. La protagonista es diu Cinder (en anglès la Ventafocs es diu Cinderella) i arregla robots, fins que un dia entra el príncep que vol que ella li arregli el seu robot. Cinder s’enamora del príncep, però amaga un secret: ella és una cíborg.

Cinder és el primer llibre que escriu Marissa Meyer. El punt d’inici d’aquesta novel·la és el conte clàssic, però li afegeix el fet que el planeta ha estat arrasat per un virus mortal i que han mort milions de persones. A això s’hi ha d’afegir que també hi ha el temor d’una invasió extraterrestre.

Arran de l’èxit de la trilogia d’Els Jocs de la fam de Suzanne Collins, aquesta novel·la comparteix una visió d’un món apocalíptic. Sorprèn la manera com Marissa Meyer ha adaptat la història clàssica i li ha donat un format nou, molt original.

Si us agraden les històries de mons apocalíptics, segur que aquesta us agradarà.

Share

Crim de sang, de Sebastià Alzamora

Títol: Crim de Sang
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-290-1
Preu: 20€

La Laia s’ha el llegit Crim de Sang, d’en Sebastià Alzamora. Aquí teniu la ressenya del Premi Sant Jordi 2011!

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la Guerra Civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l’assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest al seu convent en companyia del Bisbe de Barcelona, que ha estat suposadament executat. La recerca policial farà coincidir el comissari amb les negociacions que mantenen l’orde marista i la CNT-FAI per alliberar 172 religiosos a canvi d’una important suma de diners.

Aquesta és la síntesi de la trama de Crim de sang, en la qual malgrat que ens pugui semblar el contrari, no hi trobarem respostes sobre la Guerra Civil.

L’última novel·la de Sebastià Alzamora és un compendi de gèneres en el qual hi trobem mostres de novel·la romàntica i també de novel·la gòtica.

Gòtica, per la presència d’un vampir, que campa lliurement per la ciutat, assedegat de sang, i que aprofita les matances de capellans per part dels anarquistes per passar inadvertit; i romàntica, per la presència d’un monstre creat per un humà, que ens fa pensar en el mite de Frankenstein.

Aquesta criatura servirà a l’autor per plantejar qüestions morals sobre la dualitat entre el bé i el mal, i farà reflexionar els lectors sobre la voluntat de les seves accions i la seva intencionalitat i naturalesa. Aquest personatge planteja la contradicció de la seva aparença monstruosa i la seva innocència, el destí del qual no ha triat voluntàriament.

Tots els personatges presenten contradiccions entre les seves accions i la naturalesa dels seus sentiments, i cadascun de nosaltres pot trobar-nos en algun d’ells. Tots tenen una part de monstre. Nosaltres també la tenim? Llegiu Crim de sang i ho sabreu.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

23 coses que no us expliquen sobre el capitalisme

Títol: 23 coses que no us expliquen sobre el capitalisme
Autor: Ha-Joon Chang
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9787-773-2
Preu: 20,90€

En Jordi se’ns estrena a can Nosaltres amb la ressenya de 23 coses que no us expliquen sobre el capitalisme de Ha-Joon Chang. Amb els temps que corren, cal saber triar el gra de la palla… però sobretot conèixer quina és la palla que ens fan passar per gra! Aquí la teniu:

Aquest és un llibre que analitza de manera crítica una sèrie de mites sobre el capitalisme. Hem acceptat que dins del sistema econòmic que tenim hi ha una sèrie de “veritats indiscutibles”, una mena de “principis” que ningú posa en dubte. Estan corrent rius de tinta sobre les possibles solucions a la crisi, incomptables hores de tertúlies i debats donant voltes i més voltes als mateixos temes… però sembla que no arribem a cap conclusió.

La raó és que moltes vegades partim de supòsits incorrectes. Només si identifiquem aquests errors de base, estarem en el bon camí per trobar solucions… com a mínim, solucions que no siguin pegats per guanyar una mica de temps.

El llibre dóna molts arguments per la reflexió sobre coses que donem per certes. Per exemple, que el mercat lliure no existeix enlloc. O que als països pobres la taxa d’emprenedors és molt més alta que als països rics. O que el capitalisme és una economia gairebé tan planificada com ho eren les del bloc soviètic. O que la indústria manufacturera continua sent bàsica per l’economia, malgrat els que diuen que hem superat aquesta etapa i estem plenament instal·lats en la societat de la informació.

En definitiva, idees per analitzar el capitalisme de manera crítica. Una invitació per descobrir i desmuntar altres mites i, sobretot, per entendre que no estem condemnats a viure per sempre en aquest sistema econòmic.

Share

Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat

Títol: Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat
Autor: Anna Roig
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-6641-403-6
Preu: 16,95€

La Sara s’ha llegit el llibre Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat i ens n’ha fet la ressenya. L’Anna Roig, quan no canta, amb llibres com aquests també els mals espanta!

“M’agrada explicar-me la meva vida: n’agafo trossos de veritat, els deformo, els disfresso, els barrejo, els desplaço en el temps i l’espai, els amplio, els encongeixo… Com un mag, transformo la meva vida en la vida d’algú altre, així es fa més fàcil d’explicar.”

No hi ha millor manera d’explicar què trobarem en aquest llibre que aquest primer paràgraf de l’Anna Roig que, aquesta vegada, enlloc de relatar-nos les coses que pensa, les coses que s’inventa i les coses que ha somiat amb cançons ho fa amb textos. Aquests petits relats tenen forma de conte, d’altres de poema, de haiku,…

I ens parlen del catàleg de la vida que serveix en comanda un kit anomenat “Amor per sempre”, però que sovint arriba defectuós. O d’una botiga a qui se li ha acabat l’estoc de somriures i només pot vendre llàgrimes. També ens decobreix la màgia d’apagar l’ordinador i descobrir, de nou, la persona que tenim asseguda al costat com si fos tornés a ser la primera vegada. O de cop un poema visual ens explica de manera clara i senzilla la relativitat del temps. I el millor és que sense ser Einstein ho vaig entendre perfectament!

Podria seguir explicant els personatges, llocs i somnis, però aleshores us aixafaria la guitarra… I també us aixafaria les percussions, loops, teclats i la veu de la cançó que acompanya aquest llibre màgic i ple de sorpreses delicades. Però no us enganyeu, l’Anna Roig no ens explica contes de fades, sinó que en el fons ens diu veritats molt quotidianes d’una manera fantàstica.

Ah! Que no me n’oblidi! En aquesta aventura l’Anna Roig està acompanyada de la seva bona amiga Clara-Tanit Arquè, la il·lustradora que embocalla totes aquestes veritats.

Ja sabíem que aquesta noia que pinta bigotis vermells en viatges que va fer a París tenia moltes coses a dir, ens ho demostren els seus discos, però amb aquest llibre descobrim que damunt del paper ens segueix en-cantant!

Share

Tu i jo, ara i aquí

Títol: Tu i jo, ara i aquí
Autor: Jay Asher i Carolyn Mackler
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-817-1
PVP: 14,96€

En Marcel ha devorat Tu i jo, ara i aquí, de Jay Asher i Carolyn Mackler, (després que li haguem passat “en exclusiva”) i ens n’ha fet la ressenya per tots Nosaltres. Sembla que promet!

Hi ha moments com aquest que no te’ls esperes. Tanta crisi. Tanta prima de risc. Tanta protesta al carrer… i després amb quatre detalls et toquen la fibra i dius allò tan horriblement recurrent del “m’estic fent gran” amb un somriure als llavis.

Tot va començar navegant per internet, perdent el temps pel Facebook quan em vaig trobar que la Montserrat Brau havia participat en un concurs d’una pàgina que es diu Tu i jo, ara i aquí i m’hi havia convidat a participar-hi. Vaig respondre les preguntes, les vaig contestar totes bé -és el que tocava, és la meva “quinta”-, i em vaig apuntar al cap el títol del llibre.

Plantejeu-vos aquest escenari, doncs. Som als anys 90 i, mentre aquí estem a la era postCobi, als Estats Units comença a extendre’s l’ús d’internet. El fet és que els protagonistes del llibre, que encara van amb ratolins de bola, Windows95, es rapen el cap per imitar l’André Agassi quan es va quedar calb, i juguen -atenció!- a l’Ultimate Frisbee (ja ni el recordava aquest!), reben un CD per instal·lar la xarxa de xarxes a casa.

I vet aquí que, patam!, com un bolet se’ls planta el futur al davant. No és que s’hagin pogut connectar a internet… és que estan veient els seus perfils de Facebook!! Quan la xarxa social més important del món encara no estava pensada, contemplada o “acudida” per Mark Zuckerberg!

Jo em moriria de curiositat, però també de por per saber amb qui m’he fet, on he treballat, què m’agrada, de qui he estat parella, quina serà la música que escolto i, sobretot, quins seran els meus records de la juventut que estic vivint ara mateix.

A tot això, sumeu-li una història on les relacions i accions que en aquells moments l’Ella i en Josh -els protagonistes- van teixint, crearan i modificaran aquesta xarxa que és el seu futur i que els apareix en pantalla cada cop que fan F5.

He tingut alguns moments de llagrimeta “norantera” (noucentista és pel 1900…) amb alguns dels detalls que s’expliquen de pas al llibre, però sobretot m’ha semblat que el plantejament és original i té un punt que barreja l’emoció del desconcert amb la convicció del crear-se un futur.

A mi m’ha agradat!

Aquí teniu la pàgina de Facebook del llibre. Allà hi podreu trobar el primer capítol en pdf.

Share

La metgessa de Barcelona

Títol: La metgessa de Barcelona
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-297-6916-6
Preu: 18,50€

L’Ivan s’ha llegit l’últim llibre del David Martí, La metgessa de Barcelona, i ens el ressenya per tots Nosaltres:

Vaig agafar La metgessa de Barcelona amb la curiositat de l’ignorant. No havia llegit l’anterior llibre de l’autor i, per tant, no en tenia referències.

De seguida em vaig trobar immers en una sèrie d’esdeveniments que ho embolicaven tot en el marc de la ciutat on visc, Barcelona, molts anys abans de tenir les dimensions que té actualment.

Misteris i intrigues, canvis i fatalitats embolcallen una història senzilla donant-li una dimensió èpica digna de succeir a la Ciutat Comtal. Una ciutat que apareix com un personatge més i que és imprescindible per desgranar els secrets que condueixen al final de la història de la metgessa de Barcelona.

Un llibre que juga amb la incertesa del futur que ha de venir, les dificultats del present que està aquí i el llegat del passat que s’ha de preservar. Ens explica com s’ha d’avançar sense por cap al futur, lluitant amb el que tenim i amb respecte pel que ja ha passat.

Una història entre Barcelona i Montserrat que tanca un capítol dins d’una llegenda més gran.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Exitus, d’Antonio Luque

Títol: Exitus
Autor: Antonio Luque
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-1532-529-1
Preu: 20,90€

Quan vam rebre aquest Exitus de l’Antonio Luque, líder del grup Sr. Chinarro, vam buscar qui de Nosaltres ens en podia fer una ressenya coneixent la vessant artística de l’autor però amb “seny literari”. És per això que vam contactar amb en Joan B. Palahí, que se’ns estrena! Aquí en teniu la ressenya:

En algun lloc deu haver-hi una palanca que si l’acciones tot pot començar a anar malament. I ja ho sabem que quan les coses empitjoren, només es poden torçar fins que trobes el camí per tornar a començar. Aquest és l’escenari amb el qual en José Gómez Gámez, “Pepe” -que fa poc que ha deixat de ser en “Pepito”-, s’ha d’enfrontar. Un accident domèstic el deixa orfe de pare i amb una mare malferida, que aprofitarà l’estada a l’hospital per canviar d’aires i deixar-lo a Sevilla. Ell se salva de l’accident, però, perquè simultàniament en va patir un de bastant més ridícul. A partir d’aquí s’ha d’espavilar, prendre decisions, escoltar consells, i deixar-se endur per trobar el seu lloc.

Intrigues familiars, amanides amb aquell aire entre tradicional i picaresc que el tòpic ha atribuït al sud mediterrani. Viatges iniciàtics. Drogues. Sexe. La primera visió del món definida per la pròpia experiència. Decisions. Escenes esperpèntiques. Una història senzilla que sap atrapar molts dels elements que trobem en els adolescents d’avui, relacions socials a través de la xarxa i promiscuïtat. Tot entrellaçat amb una sèrie de casualitats, a vegades massa forçades, que imprimeixen ritme a la novel·la quan comença a decaure. Personatges ben definits fins on cal, respectant les exigències d’una història que potser no calia desenvolupar tant. Qui sap si amb la meitat de pàgines el resultat hagués estat més robust.

La primera novel·la llarga d’Antonio Luque, líder de la banda Sr. Chinarro, és un bon treball. Potser no convencerà aquells llegits a base de cànons i clàssics però passarà molt bé, des dels adolescents als joves. Sobretot als que ja estan acostumats a l’imaginari que el cantant andalús ha anat desenvolupant durant la seva carrera. La debilitat dels tímids davant d’un món hostil, l’encadenament d’infortunis i l’humor a través de l’absurd. Aquest cop, en lletra impresa.

Share