Arxiu de la categoria: Històrica

La bíblia andorrana, d’Albert Villaró

Deixa un comentari

labibliaandorranaEl premi Prudenci Bertrana 2015 se l’ha emportat l’Albert Villaró, i estic convençuda que es un premi ben merescut.

Vaig introduir-me en l’obra de l’amic Villaró amb la magnífica L’escala del dolor, després amb Els Ambaixadors, un altra joia, i ara… La bíblia andorrana que et fa venir ganes de reconciliar-te amb Déu, si senyor!!

La cosa comença al petit país dels Pirineus…. i comença forta perquè acaben de carregar-se un banquer. Això es un fet insòlit. A Andorra mai no hi passa res: petits embolics, algun cartró de Marlboro de mes a dins del cotxe, ampolles de malta i alguna colonieta, i poca cosa mes… però un mort? Home! Això ja son paraules majors!!

A l’Andreu Boix, oficial de la policia andorrana se li ha girat feina, com si no en tingués prou amb el seu dia a dia. A banda dels assumptes propis de la seva feina, l’Andreu es vidu i té al seu càrrec la seva petita Màlia, una nena de tres anyets que sort en té de la seva tieta Emilia i de la família en general que ajuden com poden al pare de la criatura.

El cas es que això del banquer assassinat té mes marro del que sembla. De cop i volta, la petita i tranquil·la Andorra es troba a l’ull de l’huracà. Tot són suspicàcies, conspiracions i amenaces. Fins al punt que fins i tot la petita Màlia corre perill. Això ja és massa!

L’Andreu ha de viatjar a Madrid -on li diuen “amigo Boig” per aquelles coses de la fonètica-, en companyia d’una mossa experta en documents religiosos de l’any de la brisca. La Canòlic, aquest es el nom de la mossa es qüestió, l’ajudarà molt amb tot els sentits i arribaran a gaudir d’un grau de confiança diguem-ne… intensa.

La Bíblia Andorrana com tantes altres coses, ha anat a parar allà on no tocava i per recuperar-la, tocarà posar en pràctica sistemes poc ortodoxos però extremadament eficaços.

Nosaltres, l’emoció està servida. És una novel·la enginyosa, divertida, que es desenvolupa a un ritme de vertigen i que no et deixa reposar tranquil fins l’última pàgina. La recomano al 100%.

Aquí teniu primers capítols en pdf.

Títol: La bíblia andorrana
Autor: Albert Villaró
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Prudenci Bertrana 2015
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2027-3
Preu: 20€

Share

La sega, de Martí Domínguez

Deixa un comentari

lasegaLa sega podria ben bé ser el manuscrit de les històries que molts de nosaltres podíem escoltar dels nostres avis a qui els va tocar viure un dels períodes més foscos de la nostra història. De petita, sentia a la gent gran frases de l’estil “si haguessis passat una guerra…” però fins passats uns quants anys no vaig arribar a entendre-les del tot. Amb el temps, no és que sàpiga gaire millor què devien de sentir, quines pors devien de tenir o què vol dir haver de compartir taula amb algú que t’ha fet tant de mal que penses en matar-lo, però veure el que passa a certes zones del món i llegir molt ajuda una mica més a comprendre-ho. Martí Domínguez contribueix a la causa dibuixant la història d’una família de masovers del Maestrat que es veu en mig de dos bàndols en guerra, els nacionals i els republicans.

Domínguez dóna veu a en Goriet, el fill mitjà d’una família de masovers que han vist com el seu pare Zacarias era mort en mans de la Guàrdia Civil, poc després de ser detingut i en el camí cap a la ciutat, amb l’excusa que intentava fugir. Coneixem i hem llegit mil històries com aquestes, hi ha milers de famílies que a dia d’avui encara intenten trobar els cossos dels familiars que van desaparèixer durant la Guerra Civil, d’un bàndol i de l’altre, perquè de fer mal molt pocs dels dirigents, militars o guerrillers podrien viure amb la consciència tranquil·la. En Goriet, la seva mare Bela i les seves germanes Teresa i Ampariues, han de viure amb la pena de l’assassinat impune del pare en mans del capità de la guàrdia civil Maximino Mata, a qui es veuen forçats a rebre i servir a taula al mas cada cop que surt de patrulla. Però no només això: en una guerra hi ha dos contrincants i al Maestrat el maquis hi estava present, amb guerrillers amagats a les muntanyes i això volia dir que tot i tothom era sospitós de ser simpàtic d’un costat o de l’altre, el que significava viure en un estat d’alerta permanent per la desconfiança i la por de ser acusats d’ajudar el bàndol contrari.

En aquest context, la Teresa, la germana gran d’en Goriet, inicia una relació amb un dels guerrillers dels contorns, un a qui anomenen Ferroviari. La Teresa, moguda pels sentiments d’odi que li causa la mort del pare entra en un joc perillós, no només per ella, si no també pels que l’envolten que contínuament hauran de vigilar el que fan i deixen de fer.

Martí Domínguez construeix, al voltant d’en Goriet i la seva família un entramat de personatges que ens ajudaran a conèixer una mica més el conflicte. Així, és interessant la figura dels maquis que s’amaguen al mas -el Matemàtic o el Francès-, que ens donen una visió més idealista i fora muralla de la guerra. A ressaltar també la figura de don Arcadi, el mestre de l’escola o del tio Miquelo i, evidentment, la del capità Maximino Mata o d’alguns dels soldats que l’acompanyen. Tots ells moguts per uns sentiments i unes idees que retraten amb detall els fets, tots ells models que segurament es podrien trobar a qualsevol part del país.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La sega
Autor: Martí Domínguez
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-7588-581-0
Preu: 18,50€

Share

La Tània Juste ens explica el seu Temps de família

Deixa un comentari

tempsdefamiliaSempre és un plaer explicar-vos llibres, Nosaltres, però que ens l’expliqui l’autor sempre ho hem considerat un luxe fabulós. Aquesta vegada és la Tània Juste qui ens explica el llibre que acaba de publicar, el Premi Néstor Luján anomenat Temps de família. Té una pinta de regal de Nadal… bastant espectacular!

Aquí teniu l’escrit que ens ha fet la Tània Juste sobre el seu nou llibre:

Aquesta és una història sobre una gran família lligada a una terra i al somni del seu patriarca, un indiano retornat de Cuba a finals del segle XIX.

Feia temps que volia escriure i reflexionar sobre l’univers familiar, sobre el que significa formar part d’una nissaga i com hi encaixa cada un dels seus membres al llarg de les diverses generacions.

La vaig situar al Penedès, entre uns camps de vinya que expliquen la història del nostre país, i la vaig iniciar amb un indiano perquè representen un tipus de personatges molt característics del nostre tombant de segle (del XIX al XX), uns tipus plens de misteris, acompanyats d’una fama de rars, d’exòtics, amb una personalitat sovint forta i dominant.

En una família com la dels Giner tothom hi juga un paper determinat, cadascú amaga els seus secrets, les seves pors, els seus anhels més íntims i personals. Diria que si bé la primera generació està marcada pel caràcter dominant i somiador de l’indiano, en la segona generació hi brillen amb llum pròpia unes dones molt potents, cadascuna en el seu estil. Les relacions familiars són d’una complexitat enorme entre alguns dels seus membres, diries que es podrien matar els uns als altres i alhora estimar-se incondicionalment. Res més lluny de la realitat de moltes i moltes nissagues familiars que en aquest país i en d’altres han construït grans imperis.

I també hi ha una qüestió de fons que és el somni heretat: estudiant i analitzant les grans nissagues catalanes t’adones que l’esquema es repeteix sovint; el patriarca o la matriarca que inventa un somni, que el dibuixa, el construeix, el fa possible; i rere aquesta figura hi ha els hereus, les generacions que es succeeixen i que potser fan créixer aquest somni, d’altres el destrueixen, però en tot cas no inventen, és un somni heretat.

Moltíssimes gràcies per explicar-nos el llibre Tània i prenem molt bona nota d’aquest somni heretat! Regalar un Premi Nèstor Luján per Nadal sempre és una bona idea!

Títol: Temps de família
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2004-4
Preu: 20€

Share

El defensor, de Víctor Gay Zaragoza

2 respostes

eldefensorHa de ser molt complicat posar-se a escriure sobre personatges dels quals ja es deu haver dit gairebé tot, si no tot. Enfocar fets històrics com els que Víctor Gay recupera en aquest llibre des d’un punt de vista diferent del que fins ara s’ha donat té una dosi considerable de (diguem-ne) tenacitat.

I és que, per enèsima vegada, es recupera la figura de Lluís Companys i els fets relacionats amb el seu judici i execució de 1940 per fer-ne -ara- una novel·la. La diferència està en què aquest cop, Companys comparteix protagonisme amb el seu advocat defensor, en Ramon de Colubí, capità de l’exèrcit a qui li van encarregar la defensa del president de la Generalitat en el judici al qual va ser sotmès al castell de Montjuïc.

Pel que fa als fets, ens situem a l’agost de 1940 amb Companys i la seva segona dona, Carme, a Le Baule-les-Pins, exiliats després de l’entrada de l’exèrcit alemany a París. És en aquests dies quan a petició de l’exèrcit espanyol, Companys és detingut i posteriorment extradit a Espanya on, després de ser torturat a Madrid durant gairebé dos mesos, acabarà empresonat a Barcelona, al Castell de Montjuïc.

Paral·lelament, coneixem a Ramon de Colubí, un capità de l’exèrcit nacional que exerceix com a advocat defensor dels presoners del règim. La seva feina, la majoria de les vegades, passa per aconseguir commutar les penes de mort dels seus protegits per una condemna de presó el més curta possible. El que en Ramon no sap és que darrera del seu nomenament com a defensor de Companys hi ha un pla que ja té un final decidit: en Companys serà sí o sí condemnat a la pena de mort i s’espera d’ell, del fiscal, del jutge i del jurat que compleixin amb el seu deure envers la pàtria.

La part més original que en Víctor Gay ens fa veure és la visió que Colubí té dels fets que es van succeint mentre intenta preparar la defensa de Companys. Tots sabem a aquestes alçades que el procés va estar preparat i manipulat per tal que la decisió no fos cap altra que la condemna a mort. El que en Gay ens fa veure és la vessant més humana dels protagonistes implicats: trobarem un Companys decidit, convençut del seu paper a la vida, que va estimar fins l’últim moment el seu país i els seus ideals polítics, fins el punt d’acceptar sense rancor les decisions que es van prendre. I coneixerem també un Ramon de Colubí que aprendrà a superar de la mà del president de la Generalitat la frustració, la ràbia, el desànim de veure que els ideals que el van convèncer per formar part de l’exèrcit ja són història, formen part del passat i han estat transformats per a servir la set de poder i venjança dels qui es van alçar contra la República el 1936.

El defensor no és una revisió més del procés a Companys -que també- si no la història de la relació que en Companys i en Colubí van tenir durant els quatre dies mal contats que van treballar plegats abans de l’execució del president. Una història que ens fa reflexionar sobre els valors i que ens ajuda a entendre una miqueta més el perquè de la mitificació de la figura de Companys.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El defensor
Autor: Víctor Gay Zaragoza
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-664-2007-5
Preu: 19€

Share

La Tània Juste respon les Nostres preguntes sobre Temps de família

Deixa un comentari

tempsdefamiliaAvui tenim l’oportunitat de fer quatre preguntes a Tània Juste, la guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica per Temps de família. Aquí ho teniu!

Quan vas començar a idear Temps de família?
És una idea que em voltava pel cap des de fa uns quants anys. Volia escriure una novel·la sobre una nissaga familiar lligada a una casa i a una terra; volia parlar sobre aquest fenòmen que tots coneixem en pròpia pell que és l’univers familiar.

Què t’ha portat a situar la teva nova novel·la al Penedès?
Sembla que aquesta terra em crida… Buscava el paisatge d’infància de l’indiano, en Bonaventura Giner, havia de ser un lloc molt especial, un paisatge que parlés de vinyes, de fil·loxera, de la història del nostre país i del món rural que es trobava en plena transformació. També hi ha un altre factor determinant a l’hora de triar les vinyes del Penedès, que és la llum. Aquesta terra és inundada cada dia, cada hora i cada estació de l’any amb uns matisos de llum que activen poderosament la inspiració.

En quatre adjectius, com definiries els Giner?
Com a clan familiar els definiria com la pinya que formen els castellers, capaç de sostenir moltes generacions. Els Giner són una família arrelada no només a una terra sinó al somni del seu patriarca. Són obstinats, lluitadors, gelosos de la seva vida íntima i familiar en la qual no hi pot accedir qualsevol. I posseeixen allò que tenen les grans nissagues que és l’esperit de superació i d’inmortalitat.

No és la teva primera novel·la històrica. Quin moment de la Història tens pendent de novel·lar?
Malgrat que a través de les meves quatre novel·les he pogut parlar d’un període històric força ampli que va de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, crec que em queda moltíssim per explicar, capítols concrets dins aquest ventall tan ampli d’anys i potser anar més enllà en el temps, més enrere i també més endavant. M’agrada pensar que tots vivim condicionats pel moment històric que ens toca viure i per tant la història sencera de la humanitat dóna joc a possibles novel·les. Tot i així, el que més m’agrada és el XIX i el XX.

Recomana’ns un llibre d’aquí (català), un d’allà (espanyol) i un de més enllà (internacional) per aquest Nadal.
Fent honor a l’any de les bibliotecàries, un llibre d’aquí de la Núria Pradas: “La noia de la biblioteca”. I per suposat una joia nostra recuperada fa poc del passat: la imprescindible Cèlia Suñol amb el seu “Primera part”.
Un clàssic d’allà seria qualsevol recull de poemes de García Lorca que sovint retornen a mi a través de la música del gran Paco Ibáñez.
I si viatgem una mica més enllà, traspassant la frontera amb França i anant a buscar els orígens en la llunyana Ucraïna, no imagino un Nadal millor que llegint “Suite francesa” d’Irène Némirovsky.

A qui li hauríem de regalar Temps de família aquest Nadal, que segur que li agradarà?
A tots aquells apassionats de les grans nissagues familiars, als qui els agrada llegir sobre aquesta societat en miniatura que esdevé cada univers familiar, amb els seus secrets, amors i rancúnies que es van teixint generació rere generació. Als amants de la nostra història més recent i del món de la vinya i el vi al llarg dels segles XIX i XX.

Per cert! Els amics de Columna han posat en marxa un concurs sobre el Temps de família de la Tània Juste!! Aquí el teniu:

Títol: Temps de família
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2004-4
Preu: 20€

Share

L’edat dels homes, d’Hèctor Bofill

Deixa un comentari

ledatdelshomesComencem avui amb un avís per als Nosaltres navegants: L’edat dels homes és una història sobre la vida. En aquest cas, sobre la vida dels homes, dones i nens que van haver de viure períodes tan terribles com poden ser les guerres. I parlem de guerres molt properes geogràficament, en concret la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, conflictes en els que els soldats espanyols van tenir una participació activa en més o menys mesura.

Segon avís: si voleu un llibre amb les típiques “moralines” sobre els conflictes bèl·lics, aquesta no és una història per a vosaltres. Perquè Hèctor Bofill el que fa, precisament, és allunyar-se d’aquest estil per centrar-se més en explicar d’una forma propera, neta i transparent el que molts homes i les seves famílies van viure i veure al llarg d’aquells anys. Aquí no hi trobareu herois que salven pobles ni dolents molt dolents moguts per vés a saber quins dimonis interiors. Només trobareu persones normals que, independentment de les seves idees polítiques, ètiques o morals, es veuen lluitant i matant altres persones igual de normals que elles.

A l’edat dels homes, (…) haver assassinat no era obstacle per col·laborar només uns mesos després amb els companys dels que havies exterminat.

L’edat dels homes és una d’aquelles històries que val la pena. Ho dic molt seriosament.

A mi m’agrada molt llegir novel·la històrica, però reconec que és un tipus de narrativa que, tot i que a vegades està ben documentada, és fàcil trobar-hi personatges poc realistes ja que els passa de tot o ho viuen amb una intensitat que els converteix en herois o en autèntics vilans. En canvi, amb aquesta novel·la/assaig d’Hèctor Bofill he pogut veure els mateixos conflictes que podria narrar Ken Follet però des d’una perspectiva bastant més neutra perquè la narrativa de Bofill fuig dels adornaments i les dramatitzacions i, en canvi, explica els fets de la mateixa manera que un avi podria explicar-los als seus néts.

I com deia al principi, és una història sobre la vida i, com sabeu, igual que els protagonistes de L’edat dels homes, amb guerra o sense, no deixem de riure, ballar o estimar, i en definitiva, viure.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’edat dels homes
Autor: Hèctor Bofill
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7443-6
Preu: 12,50€

Share

Diamant blau, de Care Santos

Deixa un comentari

diamantblauLa nissaga Pujolà és extensa. En Silvestre, l’avi, arriba des d’un poble petitó de la Garrotxa fins a Mataró en plena industrialització per fer el que millor sap fer, l’ofici de tintorer. La Care Santos ens explica d’allò més bé com es fan els tints, la dificultat del color negre, la meravellosa troballa del malva, què s’ha de fer amb la llana, el cotó, la seda… Quines han de ser les proporcions adequades d’aigua i de components químics súperperillosos, per tal de trobar la màgia d’un color perfecte.

En Silvestre ensenya l’ofici al seu fill Florià. Al principi, tot són problemes! A Mataró no son gaire ben rebuts. Aquesta feina de tintorer té l’inconvenient de que fa molta pudor. El carrer on s’instal·len està que trina amb aquelles flaires tan insuportables però en Silvestre, mica en mica, se’ls va guanyant a tots amb la seva simpatia, les seves maneres amables i el seu tarannà de naturalesa positiva i conciliadora.

La història d’aquesta nissaga va i ve en el temps. Des dels primers Pujolar que encara duien l’última consonant al seu cognom, fins els més recents que han perdut la “r” a mesura que han anat passant els anys.

El llibre comença amb la néta del Silvestre, la Teresa Pujolar, que ha heredat de l’avi, a més dels seus magnífics ulls blaus, un caràcter combatiu i una empenta impròpia de les dames dels anys vint del segle passat. La Teresa estima el seu pare amb bogeria però amb la mare, la senyora Margarida que tot ho arregla criticant, conspirant i anant a missa a reconciliar-se amb Déu, la noia hi té un “mal rotllo” que no augura res de bo.

La mare vol arreglar el casament de la Teresa amb un notari, i la noia no hi està gens ni mica per la labor. Ella té el cap a un altre lloc: els seus somnis són uns altres i no està disposada a deixar que la seva mare li foti la vida enlaire tal i com la cristiana dama té per costum. És una dona que desperta qualsevol cosa menys simpatia!

Quina sort que he tingut que aquest llibre tan meravellós hagi arribat a les meves mans!! Nosaltres, no us el podeu perdre de cap manera. En el meu cas, llegir-lo ha estat gairebé medicinal. Venia d’alguna lectura no prou gratificant i trobar aquesta joia, aquest autèntic diamant, ha estat senzillament un meravellós.

El Diamant Blau que dóna títol al llibre no és una pedra preciosa: és un ocell. Un ocell que té records molt entranyables per un dels molts protagonistes que desfilen harmoniosament per les seves pàgines.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Diamant blau
Autor: Care Santos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 446
ISBN: 978-84-664-2003-7
Preu: 20€

Aquí teniu el booktràiler del llibre.

Share

Els aliats de la nit, de Roser Caminals

Deixa un comentari

elsaliatsdelanitRoser Caminals situa l’acció d’Els aliats de la nit a la Barcelona de 1941, anys de misèria física i moral, de postguerra interior i guerra a Europa i al món. L’Espanya obertament simpatitzant del règim de Hitler juga, això no obstant, un paper de neutralitat no bel·ligerant.

Algunes empreses de matriu estrangera actuen com a poc dissimulada tapadora d’activitats d’espionatge i contraespionatge de les forces en conflicte. Magnus, poderós laboratori farmacèutic alemany, n’és una i quan el Fede, espavilat i ambiciós, hi entra a treballar de visitador mèdic veu aviat que per surar haurà d’acceptar jugar un doble paper afegint al seu el de portador de missatges aprofitant la mobilitat i versatilitat de la seva feina.

El destinen a la zona de l’Alt Urgell i l’acció es desplaça, a l’encara més neutral Andorra que està passant de la situació de pobresa de l’alta muntanya mal comunicada que la caracteritzaven secularment fins a l’esclat de la guerra civil espanyola, a una nova situació com a enclavament privilegiat per desenvolupar, a més d’un molt incipient turisme d’esquí, les lucratives activitats del contraban de “paquets” de persones que miren de fugir dels nazis. I per tant també enclavament de les operacions d’intercepció d’aquests fugitius i de la informació que la seva detenció pot aportar.

Amb la seva gran capacitat per captar les situacions, el Fede s’adona del paper que està jugant i, mancat de cap prejudici, s’hi presta sense manies.

Tota una galeria de personatges molt ben definits i caracteritzats es van trobant en el teixir i desteixir de la teranyina dels serveis secrets alemanys i britànics. En aquesta galeria hi ha, entre d’altres, un hongarès fugitiu del seu país acusat d’estar involucrat en un atemptat a Budapest.

Quan ens havíem endinsat en aquest microcosmos de viatjants de comerç, cases de putes, metges corruptes, falsos esquiadors, passadors de “paquets” i executius de multinacional alemanya, sobtadament canviem d’escenari.

Som al Budapest filonazi de Horthy i coneixem com era la vida de Ferenc Kodaly poc abans de ser expulsat de la càtedra universitària. Això és el que li farà canviar la vida molt ràpidament. Perd la dona, es troba fent de cambrer en un restaurant de luxe tronat, perd la casa i sense proposar-s’ho es troba involucrat de ple en la resistència fins que no té altra sortida que intentar la fugida travessant fronteres de manera arriscada i furtiva.

No explicaré com. L’acció transcorre amb una tensió mantinguda i, tot i que sabem des del començament que arribarà a Andorra, no podem deixar d’estar amb l’ai al cor i aguantant la respiració.

El final, que no revelaré, ens dóna informació, com ara sol passar als films “basats en fets reals”, de com els ha anat als personatges ja acabada la Guerra. Els que sobreviuen, que no seran pas tots…

Molt ben construïda, ben escrita i amb un català de riquesa envejable. Manté el ritme i la tensió dramàtica sense caigudes. Els personatges, tots -i n’hi ha molts-, estan molt ben dibuixats i tenim de cadascun d’ells la suficient informació per entendre per què es comporten com ho fan. No són de cartó.

No us la perdeu. Quan es converteixi en una minisèrie de TV d’èxit podreu presumir d’haver-la llegit.

Títol: Els aliats de la nit
Autor: Roser Caminals
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-297-7466-5
Preu: 19€

Share

La merceria, de Teresa Roig Omedes

Deixa un comentari

lamerceriateresaroigRomàntica, agosarada, tràgica i sovint massa injusta és la historia que ens porta la Teresa Roig. Una novel·la on dues famílies de principis del segle XX són les protagonistes.

Prenen com a escenari una Barcelona enmig d’una guerra que deixa massa morts en acabar. En Tonet, un noi tan humil que no té res, coneix l’Eudald, un noi de classe alta que ho té tot. A partir d’aquí, tot i l’abisme de circumstàncies que els separen, es va filant una historia d’amistat, amor i desenganys que faran que les famílies que formin aquests dos homes es vagin entrelligant sense voler-ho. Gràcies a aquesta amistat però, en Tonet veurà el somni de la dona que estima acomplert: obrir una botiga.

La merceria no només dóna títol a aquesta novel·la. És l’espectador silenciós de tot el que passa al voltant de tots els personatges que hi passen per ella. Un lloc que pren vida pròpia i que tots desitgen. Un lloc on tres generacions viuen i malviuen.

Escrita amb un gust impecable i ambientada en una època meravellosa en constant evolució, la Teresa Roig ha sabut capturar l’essència de tots els personatges i plasmar-la en un espai temps precís i mesurat.

Nosaltres, he de confessar-vos que he gaudit com feia temps que no ho feia amb aquesta lectura i que hi ha un personatge que a mi m’ha arribat al cor. Us convido a llegir-la i a esbrinar qui és, perquè estic convençuda que a ningú deixarà indiferent!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La merceria
Autor: Teresa Roig Omedes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2005-1
Preu: 19,90€

Share

La Malcontenta, de Sebastià Alzamora

Deixa un comentari

lamalcontentaEn Sebastià Alzamora torna a l’actualitat literària i ho fa -m’atreviria a dir que- per la porta gran de la mà de La Malcontenta, el malnom del personatge principal de la novel·la que porta el mateix títol.

La novel·la comença amb una execució, la d’en Joan Durí, un bandoler que al segle XIX tenia atemorida bona part del sud de l’illa de Mallorca. A en Joan l’executaran a la forca juntament amb tres dels homes que formen part de la seva banda, acusats d’assassinat i dels múltiples robatoris que han anat cometent. Entre la multitud present a la plaça hi ha l’Antònia Suau, la companya d’en Joan Durí, anomenada la Malcontenta, unida al bandoler en un amor pur i incondicional que és capaç de sobreposar-se als fets més terribles que la banda pugui arribar a perpetrar.

Aquesta unió entre la Malcontenta i en Joan serà l’eix de la història, el que ens anirà portant en diferents fils temporals d’un moment a un altre de la vida dels protagonistes, des del dia que es coneixen fins el dia de l’execució -i més enllà- perquè el bandoler, en l’últim moment farà un jurament que l’Antònia assumeix com a propi:

Sí que vaig a l’infern! I allà vos esperaré a tots es que sou aquí! A tots!

I és que abans de tancar porta, l’Antònia ha de preparar una venjança. Algú ha traït en Joan Durí i ha de ser castigat.

Sebastià Alzamora ha optat per inspirar-se en uns fets i personatges reals -hi ha documentació sobre l’existència de Joan Durí- i n’hi introdueix un de ficció -la Malcontenta- que es converteix en l’eix principal de la novel·la i que té una característica especial: l’Antònia és una dona forta, de caràcter, lluitadora, diferent a les dones del segle XIX que vivien a l’ombra dels seus homes. L’Antònia i en Joan van junts, però no es dilueixen l’un en l’altre. Aquests personatges ens faran veure les coses des d’un punt de vista propi: en Joan és brutal, el mouen els instints, les vísceres, mentre que l’Antònia és més racional i tot i que la seva intenció és la mateixa -fugir d’un món injust, sense oportunitats- no perden mai la seva pròpia identitat.

Sebastià Alzamora ha escrit entre d’altres els poemaris Mula morta (2001) i La part visible (2008) i ha estat reconegut com a novel·lista amb els premis Josep Pla 2005, per La pell i la princesa, i el Sant Jordi 2011, per Crim de sang.

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir el llibre.

Títol: La Malcontenta
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7588-548-3
Preu: 19€

Share