Arxiu de la categoria: Històrica

G (la novel·la de Gaudí), de Daniel Sánchez Pardos

2 respostes

GlanoveladeGaudiEn Gabriel Camarasa i la seva família es troben forçats a abandonar Barcelona i marxar cap a Londres, a causa d’uns negocis combinats amb un escenari polític, diguem-ne no gaire adients per en Semproni Camarasa, el gran senyor d’aquesta família benestant.

La novel·la comença quan aquesta família torna a Barcelona després d’anys d’exili -a finals de 1874. La primera benvinguda que rep en Gabriel es un aparatós incendi al bell mig de la Rambla. S’està cremant ni mes ni menys que el diari La Gaceta de la tarde, competència directa de Las Noticias Ilustradas. Entre aquestes dues publicacions existeix una rivalitat d’aquelles d’ai mare!! La Gaceta, es considera a sí mateixa el diari dels senyors. Seriós, gens agosarat, poc amant de que el llegeixi el tipus de públic a qui no va destinat.

Las Noticias Ilustradas, en canvi, el que volen es vendre diaris. I si toca ser sensacionalista, doncs fum-li fort!! I si convé que les notícies vagin acompanyades d’unes il·lustracions ben explícites, doncs millor encara!! Quedi clar que aquesta última publicació te com a propietari el senyor Semproni Camarasa.

El cas és que en Gabriel queda tan atònit davant l’enrenou del incendi que li va de pèls que un cotxe de cavalls desbocats, no el faci miques. El seu àngel de la guarda no es altre que Antoni Gaudí. La casualitat vol que els dos joves cultivin la seva incipient amistat al coincidir tots dos a l’Escola d’Arquitectes. Els dinars al restaurant 7 Portes es converteixen en un clàssic dels dos amics. Allà, amb un bon tiberi i un bon veure, comparteixen punts de vista sobre la vida, la condició humana i, lògicament, sobre Arquitectura.

Mentrestant, sembla que les cendres de l’incendi segueixen cremant a foc lent. S’està tramant alguna cosa grossa grossa. Els dos diaris, ja de per sí enfrontats, ara s’han declarat la guerra obertament. Però el rerefons fons de tot això no es altre que una trama política estudiada al mil·límetre per situar de nou un borbó perquè faci de rei, i enderrocar la República. El senyor Semproni, gran amic de la causa borbònica, sembla que té alguna cosa a veure amb tot aquest disbarat. De moment, comencen a caure caps…

La figura que té en Gaudí en tot aquest sarau és, si mes no, ben original. És un paio pagat de sí mateix, confia cegament en les seves capacitats de deducció -tot i que no sempre fa diana-, va impecablement vestit i sempre porta calés a la butxaca. L’origen d’aquest calés, pel que es veu té connotacions tirant a delictives. En Gaudí es relaciona amb la flor i nata dels quinquis del Raval, té un parell de xoriços a la seva disposició per fer encàrrecs, i per si això fos poc, es dedica a la fabricació i posterior distribució en forma de petits flascons d’un derivat de la metadona. Apa!! A veure si això no es de traca i mocador!!

És un llibre original e innovador. Parla de la figura de Gaudí trencant esquemes i sent capaç, al mateix temps, de respectar la seva imatge honorable, la seva humilitat, i la seva gran passió pels temes místics i esotèrics.

A més, el desenllaç us farà picar de mans! Ja ho veureu!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí teniu el booktràiler del llibre:

Títol: G (la novel·la de Gaudí), de Daniel Sánchez Pardos
Autor: Daniel Sánchez Pardos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Pelfort
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-664-1990-1
Preu: 20,90€

Share

El lladre del Guernica, de David Cirici

Deixa un comentari

ellladredelguernicaEn plena Guerra Civil, la República Espanyola va participar a l’Exposició Internacional de París del 1937. Les dificultats polítiques i econòmiques eren moltes, però els dirigents de la República van considerar que la presència a l’Expo podia servir de crit d’alerta sobre la participació nazi i feixista al costat dels militars rebels (els que després en deien els “nacionals”) a unes potències europees que s’havien decantat per la “neutralitat” davant del conflicte. A més es perseguia que al costat d’aquesta sensibilització hi hagués un moviment de solidaritat i d’ajuda econòmica i material al govern legalment constituït.

És per això que es decideix buscar als arquitectes, pintors i escultors més coneguts i famosos per a la construcció i decoració del “Pavelló de la República”: Josep Lluís Sert i Luis Lacasa dissenyen un edifici senzill de materials però de línies modernes (sempre apareix reproduït als llibres d’”Arquitectura Moderna”), i Picasso i Joan Miró col·laboren amb pintures monumentals juntament amb Alexander Calder, Alberto Sánchez i Juli González que hi aporten escultura.

Ja sabem com segueix la història: Picasso pinta el conegut Guernica que després de ser exhibit en diferents llocs del món retorna a Espanya, no sense polèmica, quan la democràcia -que no la república- es va considerar consolidada. Joan Miró havia pintat també un gran mural sobre 6 panells d’aglomerat anomenat El segador (també anomenat Pagès català revoltat), obra notable de la qual hi ha testimonis fotogràfics i també de gran impacte emocional com el quadre de Picasso. La pintura de Miró va desaparèixer en ser desmuntat el Pavelló. No sé sap si a París, durant el trasllat o a València, quan era la capital de la República.

Fins aquí la realitat. Ara comença la ficció. David Cirici ha creat el que ha posat com a subtítol al seu llibre: “Novel·la d’intriga sobre un episodi real a l’Exposició de París del 1937”. Una intriga que es mou entre l’any 1937 i el moment present.

Una galerista i una pintora, antigues amants, un professor d’art, també antic amant de la galerista, un noi francès que l’any 1937 va col·laborar amb una organització pro-nazi i la seva cosina són els personatges que aniran bastint una història d’enganys i falsificacions (com la que volen fer de l’obra de Miró) amb amors i desamors; i al fons de l’escena, Miró i Picasso, amb els seus temperaments i les seves circumstàncies van fent el contrapunt, fent que el lector vagi de la realitat a la ficció i de la ficció versemblant (hi ha una documentació força completa a la base de la història) a la realitat que sembla superada per la ficció.

Hi ha intriga, sentiments de tota mena, il·lusions, desenganys i … quasi no us n’adonareu i estareu arribant al final del llibre i encara quedaran girs inesperats…

Qualsevol dia pot sortir la notícia als diaris de l’aparició del famós mural de Miró. Per quan això arribi fareu bé d’haver llegit aquest llibre tan entretingut i ben teixit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí so l’autor explicant-vos una mica l’origen del llibre:

Títol: El lladre del Guernica
Autor: David Cirici Alomar
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-7588-569-8
PVP: 19€

Share

Destí, La Templanza, de María Dueñas

Deixa un comentari

destilatemplanzaHa estat un error obrir aquest llibre? La veritat és que no. Però aquesta és la sensació que m’ha quedat quan ho he fet. Atrapa massa i me n’he anat a dormir tard massa dies seguits!! Irresistiblement atrapada al llarg de més de 500 pàgines en les quals assistim a la fugida endavant de Mauro Larrea.

L’autora d’El temps entre costures i La missió de l’oblit ha deixat enrere les veus femenines per donar la paraula a un home… i quin home! Estem davant d’una altra gran novel·la de la María Dueñas on trobem secrets, ambicions, enganys, fortunes, passions, personatges amb moltes arestes i un gran rigor històric.

Amb Destí, La Templanza us trobareu davant d’una novel·la d’amor, amb un fresc històric situat a finals del XIX que comença a Mèxic, segueix a La Habana i acaba a Jerez, en aquesta finca anomenada ‘La Templanza’.

En Mauro Larrea, un indiano caigut en desgràcia arran de la guerra de secessió dels Estats Units, guanya aquesta finca en una partida de billar. Quan hi arriba coneix la pertorbadora Soledad Montalvo: una dona forta, intel·ligent, amb els objectius molt clars i sobretot, amb un marit que es dedica a comerciar amb els vins que es fan a Jerez. En voleu un tastet? Ella diu que…

-El meu pare mai hauria perdonat ni una sola polonesa en un dia com avui. I jo haig de mantenir ben amunt el seu prestigi, com a digna filla que sóc d’en Jacobo Montalvo: el més tal·lós per als negocis i el més hàbil als salons, com tothom el recorda amb tant d’afecte.

Les riallades benintencionades van ratificar l’homenatge al progenitor; però ningú va arribar a captar el doble sentit de la frase.

Potser va ser la càlida acollida dels vinaters el que va contribuir a relaxar-lo i li va permetre desterrar temporalment en un racó de la seva memòria els tèrbols incidents de la tarda. O potser, novament, va ser el simple atractiu de la Soledad, aquella barreja de gràcia i enteresa que l’havia acompanyat en totes les tempestes i tots els naufragis de la seva vida. Fos com fos, a partir del moment en què es van integrar al centre del saló, tot es va volatilitzar per a en Mauro Larrea com per l’art d’un mag capaç de convertir en fum un as de cors: els pensaments rocosos que constantment li martellejaven el cervell, l’existència d’un fillastre menyspreable, la música al voltant. Tot va semblar evaporar-se tan bon punt va agafar la Sol per la cintura i va notar el pes lleuger del seu llarg braç col·locat damunt l’espatlla.

Ja ho veieu. Unes paraules, un ball… i el món s’evapora!

Nosaltres. Si patíeu, no cal. La María Dueñas ho ha tornat a fer. I si no us en refiàveu del tot perquè La missió de l’oblit no us va acabar de convèncer o no va complir les expectatives que us havíeu fet després d’El temps entre costures… no cal que patiu.

La María Dueñas ho ha tornat a fer. És un tros de llibre!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Destí, La Templanza
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-1959-8
PVP: 21,90 €

Share

El Sant Jordi de la Pema Maymó és Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí

Deixa un comentari

cremeubarcelonaLa nostra aimada Pema Maymó, editora de Columna, ens fa el seu Editor’s Choice de cara a Sant Jordi. Ella aposta per un fenomen d’aquells que fa patxoca: una novel·la històrica tan de veritat que sembla mentida! Aquí teniu el seu escrit:

“L’heroi inesperat que va salvar una ciutat”. Un llibre que porta aquesta frase a la faixa de coberta crida l’atenció. I si la ciutat és Barcelona, si la temàtica és la Guerra Civil –reconeixem-ho: ens apassiona ara i sempre- i si la coberta és una preciositat del disseny, t’hi llences de cap. Si a més, t’assabentes que l’autor de la novel·la va descobrir la història d’en Miquel Serra i Pàmies, el protagonista principal, perquè va ser un tiet besavi seu amb una història personal desconeguda per la família, la cosa va in crescendo a un ritme frenètic. Una novel·la amb tots els ingredients perquè una editora com jo se n’enamori!

Som als primers dies de 1939: la República agonitza i la guerra està perduda. Mentre Barcelona veu com s’acosta un final ineludible, arriba l’ordre del Komintern d’arrasar la ciutat per no deixar res a l’enemic. Miquel Serra i Pàmies, membre del PSUC i Conseller de la Generalitat, rep l’ordre d’executar aquest pla de terra cremada i destruir vies de comunicació, fàbriques, transport, dipòsits d’aigua… Però ell, amb l’ajuda d’un sergent veterà de l’exèrcit republicà, boicotejarà aquests plans i salvarà la ciutat d’una destrucció que hauria canviat el destí de la nostra Història.

Cremeu Barcelona! és el llibre perfecte per a regalar aquest Sant Jordi: té aventures, Història (sí, en majúscules), amor, herois i malvats, guerra i molta esperança… Però sobretot, té futur. En Guillem Martí ha recuperat una figura absolutament oblidada als llibres, com és el Conseller de la Generalitat Serra i Pàmies, i li ha regalat una història versemblant a partir dels pocs fets reals que se’n coneixen. I ha aconseguit que des de la primera pàgina t’atrapi l’aire melancònic i apassionant d’una història èpica, d’heroisme i amors que traspassen fronteres i perills.

Diu na Pema que se n’ha enamorat. Algú de Nosaltres no s’està enamorant perdudament d’aquesta Barcelona salvada de les flames i aquest desconegut anomenat Serra i Pàmies?

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Cremeu Barcelona!
Autor: Guillem Martí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1955-0
PVP: 20€

Share

Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí

7 respostes

cremeubarcelonaSuposo que per a tots els Nosaltres l’acte de llegir una novel·la es sempre un acte de plaer. Es tracta de gaudir, abstreure’s una estona, somiar altres vides, i què sé jo quantes coses més. Però en aquest cas el somni és real, això ha passat, i a més, ha passat a la nostra estimada Barcelona. Amb aquesta premissa, vulguis o no, l’acte de llegir es torna un acte reivindicatiu. Un acte de memòria històrica. Un acte sagrat.

En Miquel Serra i Pàmies, parent de l’autor d’aquesta joia anomenada Cremeu Barcelona!, va ser conseller de Subministraments de la Generalitat de Catalunya, i per sobre de tot, sense acabar de ser un heroi, va ser un home amb principis, un paio legal, un bon home en una època en què la integritat i la justícia i aquest petit fenomen de fer el que toca pràcticament no el portava a terme ningú. Si t’hi fixes… si fa o no fa com ara.

Els nacionals estan a punt de conquerir Barcelona. La ciutat i els ciutadans estan desgastats, morts de misèria i de fam, sense il·lusió, avorrits de mentides i de falses promeses. Enmig d’aquest panorama, el Komitern i el seu braç executor, el SIM, donen una ordre directa que a més ha de portar-se a terme rapidíssimament. I aquesta ordre no es altra que cremar Barcelona!! No pot quedar res dret: els subministraments d’aigua, llum gas…tot enlaire. Fins i tot els serveis sanitaris, a prendre pel sac. I el que no pugui viure… que es mori!

Els russos no volen que quedi res en absolut del que puguin aprofitar-se el vencedors, i els danys que caiguin sobre Barcelona i els seus habitants, la pèrdua brutal de vides que suposa una acciò d’aquest nivell, els és ben igual.

Mentrestant les bombes van caient, ara dels italians, ara dels alemanys. Ara una canonada, ara les sirenes que criden cap als refugis. I sempre, en tot moment, la gana. Una fam que és capaç de fer-te vendre l’ànima al diable quan veus que els teus fills, els teus pares o el teu home ja no s’aguanten dempeus.

El cas és que en Serra i Pàmies idea una estratègia per a saltar-se els alts poders russos i no fer cas d’unes instruccions que no es veu amb cor de portar a terme. Cremar Barcelona? Ni parlar-ne!!

Li costa molt, moltíssim. Amb la seva decisió, la seva tossuderia, arrossega un bon grapat de personatges entranyables que són prou valents o prou sonats per fer-li costat, però el cas és que Barcelona…. és Barcelona.

Llegint aquest llibre, riure, plorar, desesperar-se i alçar les mans cap al cel es tan fàcil!!

El recomano a tots aquells que s’estimen aquesta ciutat i a tots aquells que repudien les injustícies.

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Cremeu Barcelona!
Autor: Guillem Martí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1955-0
PVP: 20€

Share

La venjança dels almogàvers, d’Andreu González Castro i Ramon Gasch Pou

Deixa un comentari

lavenjancadelsamogaversTots hem sentit a parlar dels almogàvers i quan dic tots, és tots. Segur que coneixeu els noms més rellevants que van comandar aquest exèrcit temible, d’una manera o una altra hem sentit i coneixem anècdotes de la vida de Roger de Flor o Ramon Muntaner.

El que potser no coneixem tant és com vivien aquests valents soldats, com es desplaçaven amb l’exèrcit o què els movia a l’hora de voler viure com a mercenaris a sou dels cabdills, els monarques o els ducs als que servien. I, segurament, tampoc no coneixem gaire l’episodi conegut amb el títol d’aquesta novel·la, la venjança de l’exèrcit almogàver davant l’exèrcit de Bizanci al segle XIV.

Doncs aquesta és la part de la història en la que es concentra aquesta nova publicació de   i , que ja havien compartit autoria a Bon cop de falç i Defensors de la terra.

La venjança dels almogàvers s’estructura a l’estil de les antigues cròniques. En el que potser és una picada d’ullet a la potser més coneguda de totes, la de Ramon Muntaner, Ramon Gasch i Andreu González, fan aparèixer aquest personatge no només com un simple redactor de la història sinó que el retraten com l’almogàver, que en realitat era un soldat instruït per a ser un cabdill a la guerra, despietat quan calia o just quan les circumstàncies ho requerien. Igual que en Marc Amorós, el principal protagonista de la història, en qui es vertebren els fets que es narren i que veiem créixer des de la seva condició de jove escuder fins a convertir-se en un soldat bregat en mil batalles.

S’ha de dir que és ben palesa la feina de documentació que els dos escriptors han hagut de fer, els episodis es narren amb precisió i rigor, dibuixant un retrat bastant fidedigne del que succeïa dins i fora del camp de batalla, mostrant les coses bones dels almogàvers, però sense amagar les dolentes, no oblidem que al cap i a la fi, eren temps de guerres i els abusos i les situacions fora de mida es donaven en un bàndol i altre, sense distincions.

Si us agraden els llibres que parlen de la Història del nostre país, no us deixeu perdre La venjança dels almogàvers: la gaudireu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  La venjança dels almogàvers
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-1937-6
PVP: 20€

Share

El gran inquisidor, de Miquel Fañanàs

Deixa un comentari

elgraninquisidorEn una família ben humil de Girona, neix en Nicolau Eimeric, el tercer de tres germans. El més gran neix amb una malaltia que l’impossibilita per desenvolupar cap mena tasca, el segon penca com un bou a la feina del pare, que no es altra que fer de boter, i per últim, en Nicolau, que com que és massa petit per traginar botes, col·labora a la economia familiar fent cistells de vímet.

Potser per culpa de la feina, potser per la mort de la dona, el cas es que el pare del Nicolau no sap com fer-s’ho per tirar la família endavant. Es per això que quan el seu fill petit li diu que la cosa del cistells no va amb ell i que el que ell vol i necessita es una vida consagrada a Déu i a l’estudi, a l’home, que tira mes del que li convé del contingut de les botes, se li obre el cel.

Encara que una mica a contracor, un bon dia agafa al nano i se’n van tots dos cap al convent dels dominics perquè a banda de rebre una bona formació, es una boca menys per alimentar i vulguis que no, un mal de cap sí que es podrà estalviar.

Després d’una primera avaluació, els dominics accepten fer-se càrrec del noi. Li assignen unes tasques bàsiques al convent, i la resta toca repartir-ho entre la seva formació i les pregaries consagrades a Déu.

No passarà gaire temps fins que el seu tutor vegi que en Nicolau és un alumne brillant que posa la màxima atenció a les seves ensenyances, que és discret, audaç i té personalitat. Tant es així que el convent de Girona es fa petit per un novici tan prometedor i la cúpula del convent decideix que el millor que pot fer es enviar al jove Nicolau a París per acabar com Déu mana la seva formació.

I el jove Nicolau aprèn… i tant que aprèn!! Potser massa i tot. De fet ja no es el nano malaltís i mort de gana que un bon dia ingressa als dominics de Girona amb les mans plenes de no res. Ara ja es un home, o més ben dit un home cruel obsessionat amb els jueus, les bruixes i heretges.

En Nicolau, acaba convertint-se en Inquisidor General de la Corona Catalano-Aragonesa. No està gens malament per un nano fotut de misèria i sense cap mena de futur, oi?. I es pren tan seriosament la seva feina que fins i tot acaba enfrontant-se a papes, reis, nobles i a qualsevol que se li posa per davant. Val a dir que la modèstia i la humilitat no es troben entre les virtuts de la mala bèstia del Nicolau Eimeric.

No us podeu perdre aquesta part tan fosca, tan cruel i tan abominable de la nostra història. Teniu dret a saber quins eren els mitjans de tortura preferits pel “jove Nicolau”. Era un perfeccionista, un sàdic, una mala persona en tota regla.

En fi, tots sabem que en nom de Déu s’han perpetrat les mes grans barbaritats que hom pugui arribar a imaginar… i després ens queixem que a les pel·lícules americanes abusen dels mitjans i de la ficció. Hahaha!! No cal tenir mitjans per abusar de valent: podeu comprovar-ho llegint El gran Inquisidor del .

Aquí teniu les primeres pàgines del llibre en pdf.

Títol: El gran inquisidor
Autor: Miquel Fañanàs
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-1944-4
Preu: 20€

Share

La rosa entre els llops, de Joaquim Molina

Deixa un comentari

larosaentrellopsAvui vull començar aquest escrit donant les gràcies a tots aquells escriptors que d’alguna manera, amb més o menys gràcia o saber fer, són capaços de triar un passatge de la Història d’un país i crear una novel·la i uns personatges i fer-los moure’s a través de fets i personatges reals que van passar en algun moment determinat. I els dono les gràcies perquè és per aquests llibres que els lectors podem arribar a conèixer fets de la nostra Història que segurament a l’escola només vam veure de passada.

Dit això, parlem de La rosa entre els llops, la novel·la guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica de 2014 i que es presenta com una novel·la d’aventures ambientada en la dècada dels 80 del segle XIII i situada físicament entre les terres de la franja entre Aragó, Catalunya i València.

Tot comença amb una mort, la d’un monjo calatrau que apareix malferit a Vall-de-roures on viuen en Joan i la seva família, a qui coneixerem com els del Mas. El monjo, posseïdor d’un gran secret, fa una entrega misteriosa i mor per les ferides sofertes i en Joan, que no és més que un adolescent, veu com un sicari intenta assassinar-lo, acaba acusat injustament de la mort del monjo, i per això se sent obligat a fugir per salvar-se d’un judici injust i manipulat pels interessos dels senyors feudals del castell de Vall-de-roures.

Durant la seva fugida, en Joan trobarà personatges que l’ajudaran i personatges que el perseguiran amb la intenció de descobrir el gran secret del monjo i que, com veurem, tenen molt a veure amb el mateix Joan, tot i que ell no n’és conscient. Però també ens trobarem amb personatges claus de la nostra Història com a país i coneixerem els fets que el rei Pere el Gran va haver d’enfrontar entre el 1282 i el 1283, com quan va ser excomunicat pel Papa Martí IV i va ser desposseït de tots els seus regnes, sent entregats al rei francès; o mítics episodis com el desafiament de Bordeus per Carles d’Anjou, moment recollit a les cròniques reials i que Joaquim Molina, l’autor d’aquesta novel·la, ens explica al llarg de la història.

En conclusió, una novel·la ben tramada i entretinguda, recomanable per a tots els que us interessi la història i vulgueu començar a conèixer-la de mans d’un personatge entranyable com és en Joan del Mas.

Títol: La rosa entre els llops
Autor: Joaquim Molina
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1897-3
Preu: 20€

Share

La bíblia de pedra, de Marc Capdevila

Deixa un comentari

labibliadepedraA Catalunya es conserva, encara que en mal estat per malaltia de la pedra, una portada romànica notabilíssima per l’abundància i riquesa de les imatges representades. A més del Pantocràtor, els símbols dels evangelistes i els 24 vells del Judici Final, hi ha també fragments d’escenes bíbliques conegudes com Caïm i Abel, l’Èxode, Jonàs, el profeta Daniel, els símbols del zodíac i les representacions dels mesos de l’any, a més de animals fantàstics i formes vegetals que sovint ocupen els espais restants.

Sota l’estructura de pedra esculpida hi havia una versió pintada que segurament va fer de guia. Tot plegat, inspirat en la famosa Bíblia de Ripoll -un dels còdex més importants i ric en il·lustracions dels que es conserven de l’Edat Mitjana -avui als museus del Vaticà- que va sortir del scriptorium d’aquell monestir en l’època de l’abat Oliba (971-1046) Tot aquest preàmbul justifica el títol de la novel·la i ens a serveix per comentar-la.

, inspirat en aquesta multitud d’imatges, de la Bíblia de Ripoll i de la portada de Santa Maria, ha construït i novel·lat a La bíblia de pedra un fantàstic fris de personatges: Violant la Remeiera, Blanca de Mataplana, filla del baró Hug de Mataplana, Ermengol, el pintor de frescos, l’abat Gausfred, el jurista Bonhom de Caldes, la Tafurera i gent del poble i bagasses… situant-los a Ripoll l’any 1162 durant la construcció de la portalada esculpida del monestir de Santa Maria, és a dir  més de cent anys anys després de l’època d’Oliba.

I a partir d’aquí la novel·la. Amb una intriga inicial, que serveix per presentar les formes de vida medievals. Amb la brutalitat dels senyors feudals, les ambicions dels abats, el comportament dels monjos, la irrupció dels ideals trobadorescos, el pes de la religió… I amb aquesta barreja de referències històriques documentades amb comportaments de mentalitat més moderna (les dones, per exemple) per a servir la versemblança narrativa. Tot això amb un llenguatge acurat i descripcions minucioses.

Molt recomanable per a lectors amics de la novel·la històrica amb ganes de viatjar al Ripoll del segle XII.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La bíblia de pedra
Autor: Marc Capdevila
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7317-0
Preu: 19,50€

Share

Matar De Gaulle, de Joan Daniel Bezsonoff

Deixa un comentari

matardegaulleCom ja sabeu, nosaltres, les novel·les que ens parlen de la història política dels nostres avantpassats o dels veïns més propers no són el meu fort; tot i així, la novel·la que us porto no m’ha deixat indiferent.

T’acosta, com cap l’altre, cap a les emocions d’aquells activistes que lluiten pels seus ideals, per fer justícia, per tornar allò que és seu, al seu lloc. No s’allunya massa de la nostra realitat, pensant-ho bé.

Sigui com sigui, és més que possible que en gaudiu de la lectura i, a més, n’aprendreu coses! No la deixeu passar…

El comandant Vidal, un català instal·lat a Alger, i la seva família, són el fil conductor d’aquesta novel·la que ens explica la historia de tots aquells francesos que volien, per sobre de tot, la mort del mític Charles De Gaulle per la independència algeriana.

Aquells que es van quedar sense casa, sense lloc d’origen i sense massa referents històrics al veure’s atrapats entre una Algèria que no reconeixien i una França que ja no consideraven seva.

ens acosta, amb Matar de Gaulle, als anys seixanta, a les famílies on molts dels homes acabaven sent militars, i a llengües tan llunyanes, desconegudes però presents com l’afrikaans.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Autor: Joan Daniel Bezsonoff
Títol: Matar De Gaulle
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9787-736-7
Preu: 17,50 €

Share