En una família ben humil de Girona, neix en Nicolau Eimeric, el tercer de tres germans. El més gran neix amb una malaltia que l’impossibilita per desenvolupar cap mena tasca, el segon penca com un bou a la feina del pare, que no es altra que fer de boter, i per últim, en Nicolau, que com que és massa petit per traginar botes, col·labora a la economia familiar fent cistells de vímet.

Potser per culpa de la feina, potser per la mort de la dona, el cas es que el pare del Nicolau no sap com fer-s’ho per tirar la família endavant. Es per això que quan el seu fill petit li diu que la cosa del cistells no va amb ell i que el que ell vol i necessita es una vida consagrada a Déu i a l’estudi, a l’home, que tira mes del que li convé del contingut de les botes, se li obre el cel.

Encara que una mica a contracor, un bon dia agafa al nano i se’n van tots dos cap al convent dels dominics perquè a banda de rebre una bona formació, es una boca menys per alimentar i vulguis que no, un mal de cap sí que es podrà estalviar.

Després d’una primera avaluació, els dominics accepten fer-se càrrec del noi. Li assignen unes tasques bàsiques al convent, i la resta toca repartir-ho entre la seva formació i les pregaries consagrades a Déu.

No passarà gaire temps fins que el seu tutor vegi que en Nicolau és un alumne brillant que posa la màxima atenció a les seves ensenyances, que és discret, audaç i té personalitat. Tant es així que el convent de Girona es fa petit per un novici tan prometedor i la cúpula del convent decideix que el millor que pot fer es enviar al jove Nicolau a París per acabar com Déu mana la seva formació.

I el jove Nicolau aprèn… i tant que aprèn!! Potser massa i tot. De fet ja no es el nano malaltís i mort de gana que un bon dia ingressa als dominics de Girona amb les mans plenes de no res. Ara ja es un home, o més ben dit un home cruel obsessionat amb els jueus, les bruixes i heretges.

En Nicolau, acaba convertint-se en Inquisidor General de la Corona Catalano-Aragonesa. No està gens malament per un nano fotut de misèria i sense cap mena de futur, oi?. I es pren tan seriosament la seva feina que fins i tot acaba enfrontant-se a papes, reis, nobles i a qualsevol que se li posa per davant. Val a dir que la modèstia i la humilitat no es troben entre les virtuts de la mala bèstia del Nicolau Eimeric.

No us podeu perdre aquesta part tan fosca, tan cruel i tan abominable de la nostra història. Teniu dret a saber quins eren els mitjans de tortura preferits pel “jove Nicolau”. Era un perfeccionista, un sàdic, una mala persona en tota regla.

En fi, tots sabem que en nom de Déu s’han perpetrat les mes grans barbaritats que hom pugui arribar a imaginar… i després ens queixem que a les pel·lícules americanes abusen dels mitjans i de la ficció. Hahaha!! No cal tenir mitjans per abusar de valent: podeu comprovar-ho llegint El gran Inquisidor del Miquel Fañanàs.

Aquí teniu les primeres pàgines del llibre en pdf.

Títol: El gran inquisidor
Autor: Miquel Fañanàs
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-1944-4
Preu: 20€